17
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
16:24h
Des de Bali (Indonèsia), on se celebra la cimera del G-20, Pedro Sánchez ha refredat en les últimes hores la modificació de la llei de garantia integral de la llibertat sexual -més coneguda com a llei del "només sí és sí", malgrat la revisió de condemnes que afavoreixen presos sentenciats per agressió sexual.Sánchez intenta contemporitzar -a diferència d'algunes veus del PSOE- davant la tempesta política que ha descarregat sobre el Ministeri d'Igualtat, liderat per Irene Montero. A la llei que havia de castigar amb més determinació els delictes de caràcter sexual hi ha escletxes -així s'ha manifestat el poder judicial per explicar el degoteig de casos oberts-, però la ministra i el seu equip esquiven responsabilitats i han apuntat al "masclisme" de la judicatura per l'aplicació que s'està fent de la llei. Una reacció resposta amb les primeres peticions de dimissió de Montero, com la que ha formulat l'Associació Professional de la Magistratura.
La polèmica difícilment amainarà en un termini breu de temps. En primer terme, perquè jutges i fiscals ja han apuntat que la llei, que unifica els antics delictes d'abús i agressió sexual, situa un llindar mínim de penes més baix que en l'anterior marc normatiu, una paradoxa en l'aplicació pràctica, perquè la norma pretenia enfortir la transcendència punitiva de qualsevol abús. I que això els obliga a atendre els recursos de les defenses. Aquesta setmana el Consell Generall del Poder Judicial (CGPJ) ha advertit que ja va detallar de les llacunes en el redactat de la norma, un avís que també va formular la Fiscalia General de l'Estat. Tanmateix, el fiscal general, Álvaro García Ortiz, ha apuntat aquest dijous que el ministeri públic fugirà d'"automatismes" en la revisió de penes amb la "vocació d'empara a les víctimes".
La ministra Montero -que continua defensant la feina feta pel Ministeri d'Igualtat i lamenta l'aplicació "defectuosa" que entén que n'estan fent els jutges- ha comprovat com, des del govern que integra, no se li ha explicitat un suport unànime. Malgrat que Sánchez ha calculat, la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, ha mostrat l'"absolut respecte" a tots els jutges i magistrats". "Els jutges interpreten i apliquen la llei i s'ha de mantenir respecte a l'acció dels jutges", ha apuntat la ministra portaveu després de les paraules de Montero que apuntaven al poder judicial.
El missatge dels dirigents socialistes a la ministra d'Igualtat, que insistia en la necessitat que els jutges es formin en matèria feminista, és diàfan. De moment, la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz (Unides Podem), ha adoptat un perfil baix. Montero és a l'ull de l'huracà. El seu equip recordava aquest dimecres, però, que la llei va rebre un aval majoritari del poder legislatiu després de quatre anys de reflexió política. PSOE, Unides Podem, ERC, Junts, PDECat, Ciutadans, PNB, Bildu, BNG i Coalició Canària hi van votar a favor mentre que la CUP es va abstenir, i PP i Vox hi han votat en contra.
Com s'ha arribat fins aquí?La llei del "només sí és sí", gestada després del cas de la Manada -que va provocar una onada d'indignació arreu de l'Estat- ha unificat els delictes d'abús i agressió sexual en un sol tipus delictiu. Com que desapareix el delicte d'abús per equiparar-lo al més greu d'agressió, la forquilla de penes que s'estableix té xifres inferiors a les que es fixaven amb dos tipus delictius diferents. La intenció dels legisladors era que passés tot el contrari -que el càstig fos més sever-, però la revisió de condemnes certifica l'existència d'imprecisions a la norma. Malgrat l'objectiu perseguit d'introduir condemnes més dures en casos d'abús sexual -per l'equiparació amb l'agressió-, la primera conseqüència pot ser la rebaixa de les penes a alguns violadors, via recursos.
Les conseqüències polítiques són enormes. I paradigmàtiques. La llei es va gestar arran del cas de la Manada i aquest dijous ha transcendit que l'advocat dels acusats per aquell cas de violació, Agustín Martínez, ultima presentar un recurs per sol·licitar una rebaixa de la condemna per a un dels integrants de la banda, Ángel Boza. Així ho ha confirmat aquest dijous el mateix Martínez en una entrevista a Canal Sur Radio, en la qual no ha aportat més detalls sobre el recurs. La nova llei del "només sí és sí" podria permetre, a la pràctica, reduir en un any la pena de Boza, condemnat a 15 anys de presó per la violació grupal del 2016 a Pamplona. Els altres quatre integrants de la Manada, també condemnats, sumen altres penes per casos com els abusos sexuals de Pozoblanco i no podrien beneficiar-se de cap rebaixa, tot i el nou marc normatiu.
La polèmica difícilment amainarà en un termini breu de temps. En primer terme, perquè jutges i fiscals ja han apuntat que la llei, que unifica els antics delictes d'abús i agressió sexual, situa un llindar mínim de penes més baix que en l'anterior marc normatiu, una paradoxa en l'aplicació pràctica, perquè la norma pretenia enfortir la transcendència punitiva de qualsevol abús. I que això els obliga a atendre els recursos de les defenses. Aquesta setmana el Consell Generall del Poder Judicial (CGPJ) ha advertit que ja va detallar de les llacunes en el redactat de la norma, un avís que també va formular la Fiscalia General de l'Estat. Tanmateix, el fiscal general, Álvaro García Ortiz, ha apuntat aquest dijous que el ministeri públic fugirà d'"automatismes" en la revisió de penes amb la "vocació d'empara a les víctimes".
La ministra Montero -que continua defensant la feina feta pel Ministeri d'Igualtat i lamenta l'aplicació "defectuosa" que entén que n'estan fent els jutges- ha comprovat com, des del govern que integra, no se li ha explicitat un suport unànime. Malgrat que Sánchez ha calculat, la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, ha mostrat l'"absolut respecte" a tots els jutges i magistrats". "Els jutges interpreten i apliquen la llei i s'ha de mantenir respecte a l'acció dels jutges", ha apuntat la ministra portaveu després de les paraules de Montero que apuntaven al poder judicial.
El missatge dels dirigents socialistes a la ministra d'Igualtat, que insistia en la necessitat que els jutges es formin en matèria feminista, és diàfan. De moment, la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz (Unides Podem), ha adoptat un perfil baix. Montero és a l'ull de l'huracà. El seu equip recordava aquest dimecres, però, que la llei va rebre un aval majoritari del poder legislatiu després de quatre anys de reflexió política. PSOE, Unides Podem, ERC, Junts, PDECat, Ciutadans, PNB, Bildu, BNG i Coalició Canària hi van votar a favor mentre que la CUP es va abstenir, i PP i Vox hi han votat en contra.
Com s'ha arribat fins aquí?La llei del "només sí és sí", gestada després del cas de la Manada -que va provocar una onada d'indignació arreu de l'Estat- ha unificat els delictes d'abús i agressió sexual en un sol tipus delictiu. Com que desapareix el delicte d'abús per equiparar-lo al més greu d'agressió, la forquilla de penes que s'estableix té xifres inferiors a les que es fixaven amb dos tipus delictius diferents. La intenció dels legisladors era que passés tot el contrari -que el càstig fos més sever-, però la revisió de condemnes certifica l'existència d'imprecisions a la norma. Malgrat l'objectiu perseguit d'introduir condemnes més dures en casos d'abús sexual -per l'equiparació amb l'agressió-, la primera conseqüència pot ser la rebaixa de les penes a alguns violadors, via recursos.
Les conseqüències polítiques són enormes. I paradigmàtiques. La llei es va gestar arran del cas de la Manada i aquest dijous ha transcendit que l'advocat dels acusats per aquell cas de violació, Agustín Martínez, ultima presentar un recurs per sol·licitar una rebaixa de la condemna per a un dels integrants de la banda, Ángel Boza. Així ho ha confirmat aquest dijous el mateix Martínez en una entrevista a Canal Sur Radio, en la qual no ha aportat més detalls sobre el recurs. La nova llei del "només sí és sí" podria permetre, a la pràctica, reduir en un any la pena de Boza, condemnat a 15 anys de presó per la violació grupal del 2016 a Pamplona. Els altres quatre integrants de la Manada, també condemnats, sumen altres penes per casos com els abusos sexuals de Pozoblanco i no podrien beneficiar-se de cap rebaixa, tot i el nou marc normatiu.
Què diu la llei del "només sí és sí"
- Nova definició del consentiment sexual. S'entén que hi ha consentiment sexual només quan "s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que expressin de forma clara la voluntat de la persona". L'essència del "només sí és sí"
- No es diferencia més entre abús i agressió. Aquella frase que es cridava a les manifestacions de "No és abús, és violació"es va convertir en llei. La norma elimina la distinció entre abús i agressió sexual.
- Redefinició de l'agressió sexual i incorporació d'agreujants. El text també estableix que l'agressió sexual és atribuïble a "qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona sense el seu consentiment" i considera violació, amb penes de presó més elevades, aquella agressió consistent "en l'accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies". La llei preveu agreujants per incrementar les penes d'agressió o violació quan els fets es facin de forma grupal, hi hagi violència "d'extrema gravetat", la supervivent tingui una "situació d'especial vulnerabilitat", l'agressor sigui parella o familiar o hagi "anul·lat la voluntat" de la supervivent "subministrant-li fàrmacs, drogues o qualsevol altra substància", entre altres.
- Noves formes de violència sexual. El text de "només sí és sí" considera violència sexual "els actes de naturalesa sexual no consentits o que condicionin el lliure desenvolupament de la vida sexual". Així, l'assetjament al carrer i les violències sexuals en l'àmbit digital són delicte. També en l'àmbit digital, es penalitza la difusió d'actes de violència sexual, l'extorsió sexual, la pornografia no consentida i la infantil, així com la difusió o redifusió de vídeos i imatges íntimes sense consentiment dels i les protagonistes. En la resta de casos, també es consideren delictes l'exhibicionisme, l'explotació sexual, la corrupció de menors, la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat o el tràfic amb finalitats d'explotació sexual.
- Nous serveis d’atenció a les supervivents. La llei estableix que l'atenció a totes les supervivents ha de ser integral i immediata, els serveis socioassistencials poden acreditar una situació de violència sexual -com ja es fa en la violència de gènere en l'àmbit de la parella o exparella- i les supervivents tenen dret a rebre una reparació integral. En aquesta línia, també es creen serveis públics interdisciplinaris d'atenció permanent per a oferir assistència les 24 hores tant a les víctimes de violència sexual com als seus familiars o afins. Per a les víctimes de violència sexual menors d'edat, el text diu que s'han de posar en marxa centres especialitzats on es prestarà una atenció integral amb l'ajuda de professionals especialitzats.
- Protecció per les dones migrants. Les dones en situació administrativa irregular que hagin estat víctimes de violència sexual passen a tenir dret a permís de residència i treball.
- Més protecció per les víctimes als tribunals. La norma detalla que no caldrà haver interposat una denúncia perquè es recullin, conservin o custodiïn mostres biològiques i altres proves que puguin contribuir a l'acreditació de violències sexuals. La llei incorpora diverses mesures per a evitar la revictimització de les supervivents als tribunals. Entre elles, destaca la que permet al president d'un tribunal evitar que es formulin preguntes innecessàries relatives a la vida privada i la intimitat sexual que no tinguin rellevància per al fet jutjat.
- Nova definició del consentiment sexual. S'entén que hi ha consentiment sexual només quan "s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que expressin de forma clara la voluntat de la persona". L'essència del "només sí és sí"
- No es diferencia més entre abús i agressió. Aquella frase que es cridava a les manifestacions de "No és abús, és violació"es va convertir en llei. La norma elimina la distinció entre abús i agressió sexual.
- Redefinició de l'agressió sexual i incorporació d'agreujants. El text també estableix que l'agressió sexual és atribuïble a "qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona sense el seu consentiment" i considera violació, amb penes de presó més elevades, aquella agressió consistent "en l'accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies". La llei preveu agreujants per incrementar les penes d'agressió o violació quan els fets es facin de forma grupal, hi hagi violència "d'extrema gravetat", la supervivent tingui una "situació d'especial vulnerabilitat", l'agressor sigui parella o familiar o hagi "anul·lat la voluntat" de la supervivent "subministrant-li fàrmacs, drogues o qualsevol altra substància", entre altres.
- Noves formes de violència sexual. El text de "només sí és sí" considera violència sexual "els actes de naturalesa sexual no consentits o que condicionin el lliure desenvolupament de la vida sexual". Així, l'assetjament al carrer i les violències sexuals en l'àmbit digital són delicte. També en l'àmbit digital, es penalitza la difusió d'actes de violència sexual, l'extorsió sexual, la pornografia no consentida i la infantil, així com la difusió o redifusió de vídeos i imatges íntimes sense consentiment dels i les protagonistes. En la resta de casos, també es consideren delictes l'exhibicionisme, l'explotació sexual, la corrupció de menors, la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat o el tràfic amb finalitats d'explotació sexual.
- Nous serveis d’atenció a les supervivents. La llei estableix que l'atenció a totes les supervivents ha de ser integral i immediata, els serveis socioassistencials poden acreditar una situació de violència sexual -com ja es fa en la violència de gènere en l'àmbit de la parella o exparella- i les supervivents tenen dret a rebre una reparació integral. En aquesta línia, també es creen serveis públics interdisciplinaris d'atenció permanent per a oferir assistència les 24 hores tant a les víctimes de violència sexual com als seus familiars o afins. Per a les víctimes de violència sexual menors d'edat, el text diu que s'han de posar en marxa centres especialitzats on es prestarà una atenció integral amb l'ajuda de professionals especialitzats.
- Protecció per les dones migrants. Les dones en situació administrativa irregular que hagin estat víctimes de violència sexual passen a tenir dret a permís de residència i treball.
- Més protecció per les víctimes als tribunals. La norma detalla que no caldrà haver interposat una denúncia perquè es recullin, conservin o custodiïn mostres biològiques i altres proves que puguin contribuir a l'acreditació de violències sexuals. La llei incorpora diverses mesures per a evitar la revictimització de les supervivents als tribunals. Entre elles, destaca la que permet al president d'un tribunal evitar que es formulin preguntes innecessàries relatives a la vida privada i la intimitat sexual que no tinguin rellevància per al fet jutjat.