Codi penal, segona volta: així es negocien els desordres i la malversació

La proposta de reforma del codi penal encara el tram final, una segona volta que hauria de servir per concretar el delicte de desordres públics i reformar la malversació. En el millor dels escenaris per als independentistes, la nova legislació permetria rebaixar (o eliminar) l'amenaça de presó per als líders del procés i desenes d'exalts càrrecs de la Generalitat perseguits per l'1-O. Presentades les esmenes, la negociació s'intensificarà en els propers dies per tirar endavant la reforma abans d'acabar l'any. La setmana que ve hi ha la ponència, que permetrà veure quin marge hi ha per acostar posicions i assolir acords, i dijous està previst que es voti la reforma. Les cartes estan sobre la taula mentre el PP ja amenaça de portar el nou codi penal al Tribunal Constitucional (TC).

Superada la pantalla de la sedició -delicte que quedarà derogat-, les converses se centren ara els desordres públics i la malversació. La proposta d'ERC, que no ha estat acordada amb PSOE i Podem tot i que arriba després de dies de converses discretes, vol deixar l'1-O fora de l'àmbit de la malversació i rebaixar les penes per aquelles conductes en què no hi hagi enriquiment personal o de tercers. Pel que fa als desordres, i després de setmanes de dures crítiques per part dels altres actors de l'independentisme i també dels moviments socials, els republicans plantegen acotar millor alguns dels preceptes per protegir el dret de protesta. Aconseguir moviments significatius del PSOE més enllà del text acordat -i de l'esmena presentada conjuntament amb Podem- serà difícil.

Les cessions que pugui fer el PSOE en l'àmbit del codi penal no queden al marge d'una altra reforma que s'està treballant: la que fa referència al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i TC per esquivar el bloqueig del PP. ERC i Bildu seran decisius per donar suport a aquests canvis -així com a les millores de la llei del "nomes sí és sí"-. Més enllà de l'aprovació dels pressupostos per encarar el tram final de la legislatura -que encara no està del tot tancada-, Pedro Sánchez també necessitarà el suport dels independentistes catalans i bascos per poder canviar de majories del Poder Judicial i l'alt tribunal espanyol, on el govern espanyol es juga l'agenda legislativa de la legislatura. Totes les lleis significatives impulsades al Congrés acabaran sobre la taula dels jutges pels recursos de la dreta.

 

Entre despenalitzar i rebaixar penes

ERC manté que la seva proposta sobre la malversació serviria per despenalitzar l'1-O. La reforma dels republicans mira de tornar a la situació prèvia a la reforma del PP de 2015. La malversació amb lucre personal o de tercers continuaria castigada amb penes de fins a dotze anys de presó, però en aquells casos en què no hi ha enriquiment personal o de tercers, la pena es redueix a una forquilla que va dels sis mesos als tres anys de presó. Això, sostenen els republicans, no afectaria l'1-O, perquè l'actual redactat el deixa fora del delicte de malversació perquè no es van destinar a recursos públics a "usos particulars i agents a la funció pública". Sense sedició i amb una malversació que no aplica, ERC sosté que el referèndum de 2017 quedaria despenalitzat i els presos i els exiliats, lliures de condemna.

Ara bé, el text presentat per ERC s'ha de negociar ara amb PSOE, Podem i la resta de grups, i no podrà tirar endavant en els termes actuals. Els dos partits del govern espanyol no han presentat esmenes al delicte de malversació, però descarten reformar-lo si això no suposa un benefici per a polítics corruptes ni, en el cas del PSOE, deixar sense càstig conductes com les de l'1-O.Els socialistes han definit les línies vermelles de la modificació i una d'elles és que no es despenalitzi el "mal ús de recursos públics", és a dir, destinar diners públics a alguna finalitat per la qual no estan previstos, també política. Una altra cosa seria rebaixar les penes en aquells casos en què no hi hagi enriquiment personal o de tercers i que, així, la malversació atribuïda als responsables de l'1-O quedi castigada amb menys anys de presó. No es pot descartar aquest escenari. 

De fet, La Vanguardia publica aquest diumenge que el PSOE i Unides Podem presentaran una transacció a l'esmena d'ERC que introdueix un nou tipus de malversació que castigaria el desviament irregular dins d'una mateixa administració -cosa que inclouria el procés- amb una pena màxima de quatre anys de presó i sis d'inhabilitació. Més del que volia ERC però menys del que contempla l'actual codi penal reformat pel PP el 2015. 

 

Des de Puigdemont fins a la macrocausa del 13

Quedi com quedi la reforma de la malversació, afectaria des de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras fins als exalts càrrecs de la Generalitat processats en la macrocausa del jutjat 13. L'escenari més favorable per als independentistes permetria que no es pogués perseguir per malversació els organitzadors de l'1-O. Fonts d'ERC sostenen que, amb l'esmena presentada, els condemnats pel Suprem quedarien sense cap delicte i Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i els processats al jutjat 13 no podrien ser condemnats a presó per malversació. De nou, però, això només passaria si el text d'ERC tirés endavant sense canvis, cosa que no passarà perquè no té prou suports.

En un escenari en què només es rebaixin les penes per malversació sense lucre i s'hi inclogui també l'1-O, els preparatius del referèndum quedarien castigats per aquest delicte, però amb penes més baixes (ara poden arribar als 12 anys de presó). La condemna del Suprem s'hauria de revisar d'acord amb el nou codi penal, cosa que podria afavorir els condemnats pel referèndum, i també la resta de perseguits per l'1-O, perquè no se'ls podrien imposar penes tan elevades com avui en dia. Pel que fa als exiliats, la seva situació també es veuria afectada perquè hi hauria una modificació del delicte, però el seu cas es troba aturat a l'espera de les resolucions de la justícia europea.
 

Els riscos i el precedent del "només sí és sí"

En tot cas, obrir el meló de la malversació no està exempt de riscos, i els negociadors ho saben. Tant PSOE, com Podem, com ERC tenen com a línia vermella que cap reforma que es plantegi pugui beneficiar polítics condemnats per corrupció o bé que estiguin perseguits per aquesta pràctica. La proposta dels socialistes de tipificar l'enriquiment il·lícit de càrrecs públics va en la línia d'evidenciar la lluita contra la corrupció davant les crítiques de la dreta (i també de partits d'esquerres, com Més País). La proposta dels republicans, insisteixen fonts d'ERC, diferencia clarament entre aquelles pràctiques de corrupció política -encaminades a l'enriquiment personal o bé a enriquir un partit polític o una tercera persona- d'aquelles conductes en què es destinen diners públics a una altra funció no prevista o a usos particulars.

Així, casos com el dels ERO d'Andalusia i José Antonio Griñán difícilment podrien sortir beneficiats de la reforma, segons fonts consultades. Ara bé, hi ha altres casos més dubtosos. En el cas Kitchen, d'espionatge polític al PP, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va destinar presumptament diners públics per espiar l'extresorer Luis Bárcenas. Lligar curt aquesta qüestió és important per als partits implicats en la reforma, perquè hi ha precedents recents en què lleis que en un principi havien de servir per millorar la situació -com la llei del "només sí és sí"- han acabat sent interpretades pels jutges en un sentit contrari a la voluntat del legislador. Les ferides a Podem per la llei en resposta a l'agressió de la Manada encara són tendres.

Corregir els desordres o precisar-ne la interpretació

Les converses dels propers dies també aniran encaminades a precisar el delicte de desordres públics, molt criticat en les darreres setmanes per part de l'ANC i els moviments social. Els negociadors no han quedat al marge d'aquesta pressió ambiental, visibilitzada davant de la delegació del govern espanyol i també a la plaça de Sant Jaume. La proposta d'ERC és eliminar el concepte d'intimidació del tipus bàsic del delicte, reduir les penes mínimes de la modalitat agreujada i suprimir-ne la modalitat atenuada. Difícilment tot això podrà tirar endavant, tot i que fonts consultades no descarten canvis en el redactat acordat en un principi entre ERC i el govern espanyol. PSOE i Podem han presentat una esmena també per als desordres públics, precisant el delicte en la modalitat atenuada, eliminant el punt en què especifica que es penalitza una conducta "sense violència ni intimidació". 

Els dos partits del govern no modifiquen res més, però sí que precisen la interpretació que els tribunals han de fer del redactat del delicte per evitar que el dret de manifestació quedi afectat. D'aquesta manera, es detalla que els desordres públics agreujats han de ser en un context de "situació excepcional", no pas una manifestació més o menys intensa. Això vol allunyar la possibilitat que els tribunals interpretin que manifestacions amb incidents suposin sempre un delicte de desordres públics agreujats, castigat amb una pena mínima de tres anys de presó, que en cas de condemna no permet la suspensió de la pena. La negociació, a partir d'aquí, està en marxa.