16
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:18h
Finalment, la justícia truca a la porta de la Prefectura de Via Laietana. Òmnium Cultural, l'entitat d'advocats en defensa dels drets humansIridia i un seguit d'entitats memorialistes han anunciat la presentació de les primeres querelles criminals per tortures a la comissaria de Via Laietana. Es produeix just després de l'aprovació de la nova llei de Memòria Democràtica. L'advocada Laura Medina ha explicat que s'ha interposat la primera querella criminal per tortures contra sis membres dels cossos policials del franquisme, amb el comissari Juan Vicente Creix al davant,
Medina ha detallat el cas de Carlos Vallejo, present a l'acte, que va estar 20 dies detingut a la comissaria, on va patir tot tipus d'agressions físiques i psíquiques. La querella inclou un informe pericial. L'advocada ha qualificat els fets de "crims de lesa humanitat" i ha afirmat que l'estat espanyol té el deure d'investigar-los, identificar els seus responsables i reparar a les víctimes.
Carlos Vallejo ha explicat que ha presentat la querella per un "deure de testimoni" per a les noves generacions i ha definit la prefectura com "l'espai de dolor" més rellevant de la dictadura. Ha explicat el difícil que resulta per tota persona que ha estat torturada el fet d'explicar-lo, però ell ha decidit donar el pas com un deure de responsabilitat.
L'anunci s'ha fet en el transcurs d'un acte sobre la memòria democràtica que s'ha fet a la seu del sindicat CCOO. Ho han fet en vigílies del 47 aniversari de la mort del dictador, el proper diumenge 20 de novembre. Hi han intervingut Angelina Puig, de l'Ateneu Memòria Popular; el president d'Òmnium, Xavier Antich; l'advocada Laura Medina, d'Iridia; Carlos Vallejo i Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat.
Xavier Antich ha assegurat que "continuen pendents els judicis dels responsables dels crims del franquisme". El president d'Òmnium ha recordat alguns fets feridors: més de 100.000 persones romanen desaparegudes, els espais que van ser de tortura i repressió "continuen sent espais d'impunitat". Antich ha subratllat que la seu de la prefectura continua sent una dependència policial. "Via Laietana 43 continua exemplificant el cor de l'horror", ha assenyalat.
Una munió d'entitats, amb Òmnium Cultural, la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, l’Amical de Mauthausen i altres camps, l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, l'European Observatory on Memories (EUROM), la Fundació Cipriano Garcia, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica del Col·legi d'Advocacia i Irídia, entre d'altres, han convocat l'acte Via Laietana 43: Fem justícia, fem memòria!, que celebraran el 20 de novembre a les 12 del migdia, davant de la Prefectura de Policia de Barcelona.
L'objectiu dels convocants no és altre que reclamar la resignificació de l'edifici com a espai de memòria, d'arxius documentals i centre d'interpretació de la impunitat i la tortura, especialment durant el franquisme. Durant l'acte s'ha anunciat la presentació de més querelles.
Medina ha detallat el cas de Carlos Vallejo, present a l'acte, que va estar 20 dies detingut a la comissaria, on va patir tot tipus d'agressions físiques i psíquiques. La querella inclou un informe pericial. L'advocada ha qualificat els fets de "crims de lesa humanitat" i ha afirmat que l'estat espanyol té el deure d'investigar-los, identificar els seus responsables i reparar a les víctimes.
Carlos Vallejo ha explicat que ha presentat la querella per un "deure de testimoni" per a les noves generacions i ha definit la prefectura com "l'espai de dolor" més rellevant de la dictadura. Ha explicat el difícil que resulta per tota persona que ha estat torturada el fet d'explicar-lo, però ell ha decidit donar el pas com un deure de responsabilitat.
L'anunci s'ha fet en el transcurs d'un acte sobre la memòria democràtica que s'ha fet a la seu del sindicat CCOO. Ho han fet en vigílies del 47 aniversari de la mort del dictador, el proper diumenge 20 de novembre. Hi han intervingut Angelina Puig, de l'Ateneu Memòria Popular; el president d'Òmnium, Xavier Antich; l'advocada Laura Medina, d'Iridia; Carlos Vallejo i Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat.
Xavier Antich ha assegurat que "continuen pendents els judicis dels responsables dels crims del franquisme". El president d'Òmnium ha recordat alguns fets feridors: més de 100.000 persones romanen desaparegudes, els espais que van ser de tortura i repressió "continuen sent espais d'impunitat". Antich ha subratllat que la seu de la prefectura continua sent una dependència policial. "Via Laietana 43 continua exemplificant el cor de l'horror", ha assenyalat.
Una munió d'entitats, amb Òmnium Cultural, la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, l’Amical de Mauthausen i altres camps, l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, l'European Observatory on Memories (EUROM), la Fundació Cipriano Garcia, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica del Col·legi d'Advocacia i Irídia, entre d'altres, han convocat l'acte Via Laietana 43: Fem justícia, fem memòria!, que celebraran el 20 de novembre a les 12 del migdia, davant de la Prefectura de Policia de Barcelona.
L'objectiu dels convocants no és altre que reclamar la resignificació de l'edifici com a espai de memòria, d'arxius documentals i centre d'interpretació de la impunitat i la tortura, especialment durant el franquisme. Durant l'acte s'ha anunciat la presentació de més querelles.