Sergi Perelló i Núria Ferrandis: «El model de CCOO i UGT no és de confrontació i això genera desafecció»

Aquest cap de setmana el setè congrés de la Intersindical ha confiat a Sergi Perelló i Núria Ferrandis el pilotatge del sindicat durant quatre anys més, i ha tancat files per amplíssima majoria amb un full de ruta amb 57 propostes per consolidar-ne el fort creixement dels darrers anys i convertir en referència un sindicat que es defineix independentista, de classe i feminista. Perelló ja va assumir el lideratge del sindicat com a secretari general l'any 2020 agafant el testimoni de Carles Sastre, i ara engega nova etapa amb Ferrandis, provinent també del sector serveis, com a secretària general adjunta, amb el repte de gestionar l'expansió. En l'últim congrés de l'any 2018, la Intersindical tenia 2.500 afiliats i 300 delegats, i en l'actualitat ja són 6.230 afiliats i 1.200 delegats.

El creixement més fort es va produir quan la Intersindical va guanyar visibilitat per haver aconseguit convocar i assolir les vagues més importants després de l'octubre del 2017, i ara el repte és demostrar que més enllà del compromís nacional, la lluita passa per ara, en un moment econòmicament i socialment complicat, per un model de confrontació i no de concertació, al contrari del que consideren que fan CCOO i UGT. En aquesta entrevista a NacióDigital, asseguren que cap vaga general farà la independència, però sí les lluites diàries per incrementar els drets socials i moviments amplis com els que planteja Òmnium. 

- Recuperar la iniciativa per conquerir tots els drets: aquest ara el lema de la candidatura de la nova executiva. Estan contents per com va anar?

- Sergi Perelló (S.P.): Molt. És la culminació de tota la feina que hem fet durant molts d'anys, però sobretot els darrers quatre, en els quals hem crescut i també creat 14 unions territorials i estructurat tres federacions professionals -serveis privats, serveis públics, i indústria-, a més de reactivar l'espai jove. En el darrer congrés teníem 2.500 afiliats i ara en tenim 6.230. Hem fet bona feina i ha donat els seus resultats. 

- Hi ha hagut un sector crític que no va poder presentar una candidatura alternativa a la seva, però que s'ha fet sentir a les xarxes assegurant que, al sindicat, les decisions les "controlen" membres d'ERC i Poble Lliure. Què hi diuen?

- Núria Ferrandis (N.F.): Hi ha més soroll a les xarxes, que no a dins del sindicat. És un grup molt petit de persones que representen menys del 0,1% de l'afiliació, i la motivació d'aquest soroll són qüestions personals motivades per la pèrdua de privilegis. Com que dins del sindicat no trobaven la cabuda ni el suport, han fet soroll allà on poden. Moltes d'aquestes persones han portat les qüestions personals a judici, i recentment acaba de sortir la quarta sentència favorable al sindicat. 

- S.P.: A vegades passa que hi ha qui no accepta les decisions democràtiques. En el consell nacional, que és el màxim òrgan de congressos, totes les decisions s'han aprovat amb una amplíssima majoria d'entre el 80 i el 90%. La Intersindical està en un espai, Catalunya, que no té la mateixa experiència sindical que s'ha viscut al Quebec, Còrsega, el País Basc o Galícia. Anem, en això, amb quaranta anys de retard i som davant d'una oportunitat històrica que no podem perdre entretenint-nos en el soroll.

- Afronten la nova etapa en un moment socieconòmic complicat marcat per la crisi de la inflació. Quina ha de ser la resposta?

- S.P.: El model productiu actual està molt enfocat en el turisme, amb projectes com el Hard Rock o els Jocs Olímpics d'Hivern. Aquest model té unes afectacions importantíssimes en la qualitat de vida, en els salaris, en el futur del país, i fins i tot en la llengua. El nostre model productiu ha de ser sostenible, divers, i enfocat a una producció útil, i la indústria sostenible ha de tenir un pes important. Aquest és un dels elements que ens amoïna molt, perquè Catalunya ha passat de tenir un 45% de pes del sector industrial a un 19%, i això ens afecta en la capacitat de tenir certa sobirania socioeconòmica. I si parlem del model social, creiem en un sistema de protecció social molt fort, amb educació pública no segregadora, sanitat universal per a tothom, i amb un sistema de pensions públic que no camini cap a la privatització, com està proposant l'estat espanyol.

"Volem fomentar la participació i la democràcia interna. Posarem en marxa moltíssims espais per pujar de baix a dalt les decisions"

- Després d'uns anys de creixement evident, quin són els reptes interns que es fixen?

- S.P.: Per construir un sindicat que tingui força a les empreses i pugui afrontar amb valentia la negociació dels convenis i els conflictes, cal que hi hagi molta afiliació. També una caixa de resistència que engegarem ara per poder fer fronts a escenaris de vaga. Per altra banda, volem fomentar la participació i la democràcia interna amb més vies de debat perquè la gent se senti partícip, i posarem en marxa moltíssims espais per pujar de baix a dalt les decisions. Finalment, perquè les federacions funcionin, cal enfortir-les, amb més recursos, locals i gent.
 
- El proper gran repte a la vista són les eleccions sindicals de 2023. L'any 2019, en un context marcat encara per l'aplicació del 155 a Catalunya, van guanyar molta força a la funció pública per exemple. Ara la situació ha canviat, i estaran sobretot marcades per la crisi. Com les preparen?

- N.F.: Aquests quatre anys ens han servit per donar-nos a conèixer. El 2017 i 2018 van ser un revulsiu a partir de les vagues. Fins aleshores la Intersindical era petita. Ara ens estem mantenint i creixent. Teníem projectades més de 200 eleccions de cara a aquest període, i ja veiem que ens hem quedat curts i anirem a més de 300 processos en empreses i administracions. Fa quatre anys no ens coneixien, i si algú sabia de la Intersindical, encara no hi confiava. Ara truquen directament perquè volen fer el pas de presentar-se per nosaltres o afiliar-se. Som coneguts ja no només per ser el sindicat de les vagues, sinó per la nostra acció sindical. Això és el que ens fa veure un futur esperançador, és per aquí per on hem de continuar. Volem créixer precisament per ser més sindicat.

"Som coneguts ja no només per ser el sindicat de les vagues, sinó per la nostra acció sindical. Volem créixer precisament per ser més sindicat"

- Les vagues del 2017 van comportar al sindicat la denúncia per part de Foment del Treball. Va valer la pena córrer el risc?

- S.P.: Va valer la pena. En totes les manifestacions, vam considerar que era el nostre deure ser presents davant d'un procés llarg d'emancipació nacional. Tot allò que hem fet és un acumulat que serveix per després, per acompanyar el moviment, però també per aprendre d'allò que hem fet bé i malament. I el més important, també va servir per demostrar que vam ser capaços de fer-ho sense el concurs dels sindicats majoritaris. Si haguéssim tingut la força que tenen sindicats com al País Basc o Galícia, com creiem que hauria de correspondre al país, segur que les coses haurien estat molt diferents i encara hauríem estat capaços de molt més. Tot i això, vam fer coses importants, i això és un element pedagògic importantíssim a nivell social.

- Quina lectura fan de la poca cultura sindical del sobiranisme català en comparació amb el que passa al País Basc o a Galícia, i al fet que molts independentistes estiguin encara sindicats a CCOO, UGT o la CGT?

- N.F.: A Catalunya hi ha un percentatge de població activa afiliada del 12%, i en aquestes altres zones com Galícia és superior a un 20%. Aquí tenim dos sindicats majoritaris que s'ho reparteixen tot, perquè dels 47.000 representants sindicals, nosaltres en tenim 1.200. Com és possible que només un 12% de població activa cregui en els sindicats? Aquest és el problema. Després, si mirem l'independentisme, la qüestió és per quins sindicats apostem. Jo mateixa no vaig començar a la Intersindical, sinó en un dels sindicats majoritaris. Tradicionalment, les opcions independentistes del país no han optat per un sindicat independentista, sinó que entraven en els més coneguts. Això ho hem de canviar. 

"Tradicionalment les opcions independentistes del país no han optat per un sindicat independentista, sinó que entraven en els més coneguts. Ja ho canviarem"

- S.P.: Al final dels setanta, els principals sindicats de Còrsega, el País Basc i Galícia van començar a implantar un model sindical diferenciat de CCOO i UGT. Aquí no va passar, i va persistir un model dels sindicats majoritaris que és de concertació social i que genera  pèrdues de drets. No és que vulguem criticar CCOO i UGT tot el dia, però és un fet objectiu que de les reformes laborals que han negociat, vuit han sigut lesives i hem perdut un llençol en cada bugada. Nosaltres presentem un model diferent, de confrontació, i aquest està generant confiança en els treballadors i augments d'afiliació. El model de CCOO i UGT no és aquest, no ha funcionat, i això genera desafecció. 
 
- Defensen un model sindical que passa per negociar convenis d'empresa més que no pas pels sectorials estatals o autonòmics.

- N.F.: És el model a seguir. No volem anar a pactar lluny de casa. Nosaltres no podem accedir a la majoria de meses de negociació d'àmbit estatal i autonòmic i, per tant, portem la negociació més a prop del treballador, que és millor. Molts dels convenis col·lectius són molt genèrics i molts cops tampoc acaben d'adequar-se a les necessitats de les empreses. El millor és fer acords a l'empresa que siguin vinculants. A més, algunes empreses ja treballen per fer convenis propis, desvinculant-se del general.

- Més enllà dels convenis col·lectius, com ha estat la vostra rebuda en les meses de negociació per part de sindicats i agents de l'administració o empresarials?

- S.P.: No ha sigut bona. Ens han tractat de nouvinguts i quan ens hem presentat a eleccions ens han intentat fer la traveta amb molt de filibusterisme. Quan hem aconseguit accedir a aquestes meses gràcies a la nostra representació, hem trobat a l'altra banda aspectes que ens han amoïnat molt. A la Generalitat, on som un dels principals sindicats amb un 25% de la representació, hem estat exclosos de la negociació per l'estabilització dels interins, tot i que es va acabar aprovant la nostra proposta. Va ser un boicot acordat entre part del Govern i els sindicats.

- N.F.: Juguen amb això. Depenent d'on ens volen excloure, diuen que s'abordarà en una mesa sectorial o general, en la qual no podrem accedir. Catalunya és l'únic lloc de l'estat on l'estabilització de plantilles i interins s'ha negociat a través d'una mesa general. S'han posat d'acord la resta de sindicats per excloure'ns i portar-ho a la mesa general. 
 
- Considereu que la Generalitat aprofita prou les competències que té en matèria de Treball, com ara la Inspecció de Treball?

- N.F: Les competències que té no són determinats. Són de gestió. Tot ve donat i beneït des de Madrid. I la Generalitat tot el que pot fer, és gestionar amb els recursos econòmics que disposa. Aquest és el problema, que a Catalunya no tenim les claus de casa nostra. Què podrien fer més? 

- Sí que és competència de la Generalitat fixar un salari mínim de referència, però va quedar enterrat.

- S.P.: Hi va haver un cert compromís, de 1.200 euros, i era important perquè com a mínim amb aquest salari mínim de referència, a través de les subcontractacions de la Generalitat, es podia exigir a les empreses privades que fos un requisit. No s'ha volgut fer, suposem que per pressions de certes patronals. 

- N.F.: Molts cops la resposta que hem rebut és que quedava repartit en departaments de diferents colors, i aquesta excusa, amb el nou Govern d'ERC, ja no té sentit.

- Una altra qüestió que preocupa és la manca d'actualització de les taules salarials als convenis d'acord amb l'IPC. Menys del 10% estan protegits de la inflació pel seu conveni. Què es pot fer?

- N.F.: No pot ser que les empreses grans, amb totes les ajudes públiques que reben i els descomptes fiscals enormes i incomprensibles dels que gaudeixen, estiguin retallant cada dia més drets laborals dels treballadors i els salaris. Poden costejar la pujada sense que els suposi un maldecap, però el problema és que estan suportades per les patronals que més ploren, aquelles que pràcticament decideixen quina ha de ser la política d'empreses a nivell estatal. Un altre tema és la petita empresa, on el problema de base exigeix una reforma legislativa.

"El pacte de rendes ens fa tanta por com la reforma laboral. Començarem a denunciar la trampa amb els sindicats bascos i gallecs"

- S.P.: Necessitem que a les seccions sindicals de les empreses hi hagi molta afiliació, perquè com més afiliació hi ha dins d'una empresa, més capacitat i garanties tens per afrontar una negociació que tingui a veure amb els salaris. Hi ha capacitat per poder pujar els salaris quan les grans i mitjanes empreses estan repercutint la pujada dels costos en el consumidor i no estan traslladant una part als salaris. Aquí està la trampa que començarem a denunciar amb sindicats bascos i gallecs, que és el pacte de rendes, que ens fa tanta por com la reforma laboral que ha aprovat el govern espanyol amb el suport de CCOO i UGT, o la reforma de les pensions, que és un pas encobert cap a la privatització.

- N.F.: Per què al País Basc els sous són superiors als nostres? Perquè la força sindical a les empreses és molt forta. És el país d'Europa amb més vagues que es guanyen. 
 
- Insisteixen en la necessitat d'augmentar l'afiliació sindical, però molts treballadors no ho fan per por a represàlies. Què els diuen?

- N.F.: Quan vaig començar a treballar, et donaven un full en blanc que havies de signar conforme et comprometies a no afiliar-te. Vaig estar 13 anys de representant sindical i no va passar res. I si passa, nosaltres estarem al darrere, com estem fent amb els treballadors de Bonpreu, que han estat acomiadats dues hores després d'haver presentat el full comunicant que es constituïen com a secció sindical de la Intersindical. Cal aguantar la pressió per part de les empreses, i després, desemmascarar les seves pràctiques.

"Cal aguantar la pressió per part de les empreses, i després, desemmascarar les seves pràctiques"

-S.P.: La por se supera amb solidaritat. Més enllà de tenir molta gent afiliada als sindicats, hem d'estar contínuament al costat de la gent perquè hem de superar la por plegats. El que no pot ser tampoc, és que les negociacions o els acords de certs sindicats es facin de manera oculta, perquè després la gent se sent desprotegida, hi ha baixa afiliació sindical, i acabes desprestigiant el sindicalisme.
 
- La cartera més important que ha d'abordar el nou Govern d'ERC en solitari són els pressupostos. Si no acaben aconseguint la majoria necessària, veurien molt greu una pròrroga dels comptes del 2022?

- S.P: La proposta dels pressupostos per l'any 2023 era d'uns comptes més expansius, i és interessant que es pugui aplicar, tot i que la pròrroga també té escletxes on es poden introduir certs elements perquè els diners no es perdin. Ara bé, tota aquesta crisi política per aprovar-los també té a veure amb la inestabilitat de què no en sortim des dels fets de 2017. En aquest sentit, ens agradaria que les coses fossin diferents, però nosaltres ens centrem en els nostres propis objectius, que són que el sindicat es consolidi i creixi, i no entrar en les baralles dels partits.

- N.F.: Ens preocupa més aquesta crisi que no pas la resta. Si tenim nous pressupostos, la crisi la tindrem igual. I aquests pressupostos no la solucionaran ni podran pal·liar-la. Com a sindicat on ens hem de posar és en altres coses: en la que ve. 

"Si tenim nous pressupostos, la crisi la tindrem igual. I aquests pressupostos no la solucionaran ni podran pal·liar-la"

- La imminent crisi socioeconòmica.

- S.P.: Hi hagi pressupostos o no, a Catalunya continuarem sense tenir capacitat de decidir les línies més importants, perquè no tenim un marc polític i social favorable. Que s'aprovin o es prorroguin no és la nostra preocupació, ens preocupa molt més com els treballadors afrontaran els costos de la vida quan hi ha una inflació del 10% i la mitjana salarial ha pujat només un 2,5%. Tampoc sabem com l'agreujament del canvi climàtic anirà afectant la situació inflacionària. 

- N.F.: Quan venen crisis, al final el que importa és el que fa Madrid. Ho vam veure amb la pandèmia. Les solucions excepcionals d'on venen? I ja vam veure quines van ser: totalment insuficients. Ens hauria de preocupar molt més aquest augment esparverant de la pobresa al nostre país, d'un 26% de la població en situació de risc i que inclou persones que treballen. Això anirà a més i ens hem de preocupar per ampliar la nostra acció social, anar de la mà de tots els moviments socials que afecten la classe treballadora del país, com el Sindicat Llogateres o els moviments ambientals i de pensionistes.

“Ens hem de preocupar per ampliar la nostra acció social i per anar de la mà de tots els moviments socials que afecten la classe treballadora del país”

- Parlant de moviments socials, Òmnium demana incorporar noves veus per definir l'estratègia independentista més enllà dels tres partits i les dues entitats. La Intersindical estaria disposada a ser-hi?

- S.P.: Abans una prèvia. Ningú pot esperar que cap vaga general ens porti a la independència, perquè les independències no es fan només amb vagues generals, es fan també amb la feina diària al centre de treball, guanyant drets per als treballadors. I en això estem. No som l'avantguarda de res. Nosaltres acompanyem igual que la resta del moviment civil i polític el procés, però tenim un objectiu essencial, que és defensar els treballadors a Catalunya. I som independentistes, però quan siguem independents, continuarem defensant els drets dels treballadors d'aquest país. 

"La proposta que fa Òmnium, s'acosta molt al nostre plantejament, que vol dir que la sobirania social va de la mà de la sobirania nacional"

Arribats a aquest punt, nosaltres, com independentistes, creiem que és més fàcil crear un moviment inclusiu com es va fer abans del 2017 si fem molt èmfasi en els drets socials de la majoria. Els treballadors som el 80% de la població. Els moviments excloents no aconseguiran arribar als objectius de la independència. Per tant, la proposta que fa Òmnium, s'acosta molt al nostre plantejament, que vol dir que sobirania social va de la mà de la sobirania nacional. 
 - Recentment, s'ha anunciat la proposta d'ERC i PSOE per derogar el delicte de sedició i reformar els desordres públics. Quina és la seva opinió?

- S.P.: Pensem que, tal i com s'està negociant, la modificació del codi penal pot comportar perills per l'exercici de drets fonamentals, més enllà de la necessària derogació del delicte de sedició. La interpretació del terme intimidació és molt ambigua, i el biaix ideològic de part de la judicatura i d'alguns agents dels cossos policials és prou coneguda. Caldria acabar d'una vegada per totes amb els instruments penals que penalitzen el dret a la protesta, manifestació i dissidència. De la mateixa manera, no es pot continuar emprant el codi penal per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol.

- Participaran de la manifestació de l'ANC contra la reforma del codi penal?

- S.P.: Quan valorem el fons, decidirem què volem fer. Sí que nosaltres tenim un objectiu molt clar, que es fer créixer un sindicat independentista, de classe i feminista. Sempre som i serem a les convocatòries àmplies. A les que no són àmplies, no.