14
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
22:27h
La derogació de la sedició i la modificació dels desordres públics -acompanyada de crítiques per part de la majoria d'actors de l'independentisme i diverses entitats socials-, anunciada la setmana passada, és un primer pas.ERC vol ara modificar el delicte de malversació de fons públics, que també va servir, juntament amb la sedició, per condemnar els presos polítics i continua servint avui per perseguir els exiliats i acusar diversos dels represaliats per l'organització del referèndum de l'1 d'octubre. El govern espanyol no hi tanca la porta i sosté que analitzarà totes aquelles esmenes que es presentin durant la tramitació de la reforma del codi penal. Fins i tot Unides Podem, integrant de l'executiu de l'Estat, valora presentar una esmena pròpia.
Per què és important modificar el delicte de malversació? I per què és, alhora, complicat de fer? Els republicans no volen avançar els termes en què plantejaran la reforma, però el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha detallat aquest dilluns que la voluntat és aconseguir revertir els canvis que el PP va introduir al codi penal l'any 2015, ja amb la vista posada en el procés. Sigui com sigui, l'objectiu passa per aprovar el nou codi penal abans d'acabar l'any, per tant, les negociacions s'hauran de produir en les setmanes que venen, durant el tràmit d'esmenes, abans que la nova llei es voti al Congrés i al Senat.
La malversació és, juntament amb la sedició, el gran delicte que pesa sobre els presos indultats i els exiliats, així com bona part dels independentistes perseguits per l'organització del referèndum de l'1-O. Castigat amb penes de més de deu anys de presó en aquells casos més greus, va servir al Tribunal Suprem per condemnar Oriol Junqueras, Jordi Turull i la resta de dirigents del procés, i encara serveix per perseguir Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig (a Clara Ponsatí només se li imputa sedició). Reformar aquest delicte rebaixaria la pressió sobre aquests dirigents i d'altres com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, perseguits pels preparatius del referèndum.
Només amb la sedició no n'hi ha prou, en molts casos. Junqueras, Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa van ser condemnats per sedició en concurs medial amb malversació. Això vol dir que si es deroga la sedició, encara queda la malversació (més enllà del que acabi passant si el Suprem considera que els fets de l'1-O són desordres públics agreujats), que es pot castigar amb penes de fins a 12 anys de presó en la seva modalitat agreujada. Una reforma de la malversació -sempre en funció dels termes en què es produeixi- reduiria el marge de maniobra del Suprem sobre els dirigents indultats i podria facilitar una rebaixa en les penes d'inhabilitació. En el millor dels casos per als independentistes, els presos indultats quedarien ja sense condemna.
I els exiliats? Passaria una cosa similar: si no hi ha sedició i la malversació queda reformulada, el Suprem tindria menys capacitat per perseguir Puigdemont i la resta d'independentistes. Els quatre exiliats a Bèlgica tenen les euroordres suspeses a l'espera del que acabi dient la justícia europea sobre la decisió de les autoritats belgues de negar l'extradició de Puig i sobre la immunitat que protegeix els tres eurodiputats de Junts. Ara com ara, és agosarat anticipar escenaris en aquest sentit.
ERC pretén revertir els canvis que va imposar el PP el 2015, quan disposava de majoria absoluta. "Hi ha majories per fer-ho", ha dit Aragonès. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, no hi ha tancat la porta en la línia de construir "convivència". El govern de Mariano Rajoy, amb la vista posada al procés, va agreujar i ampliar l'abast de la malversació. La malversació a Espanya era històricament una modalitat d'administració deslleial que es mantenia per als polítics que s'embutxacaven diners, més que no pas a la possible desviació de fons públics.
La reforma del PP va introduir una nova tipificació de la malversació, que introduïa també una gestió deslleial amb perjudici per al patrimoni públic, amb supòsits agreujats si el perjudici era de més de 50.000 euros, i amb possibilitat d'arribar fins als 12 anys de presó. D'aquesta manera, la malversació ha estat més fàcil d'aplicar a casos com el del procés, en què segons el Suprem es van utilitzar recursos públics, no pas per enriquir uns polítics concrets, sinó per tirar endavant un referèndum unilateral en contra de les advertències dels tribunals.
ERC vol fer canvis en la línia de revertir els canvis del PP, però tocar el delicte de malversació és arriscat, perquè podria acabar beneficiant polítics corruptes. Els republicans tenen clar que en cap cas una reforma del delicte pot permetre atenuar la corrupció, amb casos històrics a l'estat espanyol com el dels ERE del PSOE d'Andalusia o la trama Gürtel del PP. La reforma, a l'espera de concrecions, hauria d'anar enfocada a rebaixar les penes per a aquells polítics que no s'hagin enriquit amb diners públics, sinó que els hagin destinat a unes finalitats que no eren les previstes.
En les pròximes setmanes, durant el tràmit d'esmenes, es precisaran els termes de la possible reforma. Els detalls seran determinants per saber-ne els efectes, més enllà del procés. Per ara, ERC redobla la pressió al PSOE. Aquest dilluns, en una entrevista a El Periódico, el president republicà, Oriol Junqueras, ha vinculat possibles negociacions pels pressupostos al posicionament que tingui el PSC en la qüestió de la malversació. Els socialistes, per ara, es mostren predisposats a "actualitzar" el codi penal.
Per què és important modificar el delicte de malversació? I per què és, alhora, complicat de fer? Els republicans no volen avançar els termes en què plantejaran la reforma, però el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha detallat aquest dilluns que la voluntat és aconseguir revertir els canvis que el PP va introduir al codi penal l'any 2015, ja amb la vista posada en el procés. Sigui com sigui, l'objectiu passa per aprovar el nou codi penal abans d'acabar l'any, per tant, les negociacions s'hauran de produir en les setmanes que venen, durant el tràmit d'esmenes, abans que la nova llei es voti al Congrés i al Senat.
L'altre gran delicte contra l'independentisme
La malversació és, juntament amb la sedició, el gran delicte que pesa sobre els presos indultats i els exiliats, així com bona part dels independentistes perseguits per l'organització del referèndum de l'1-O. Castigat amb penes de més de deu anys de presó en aquells casos més greus, va servir al Tribunal Suprem per condemnar Oriol Junqueras, Jordi Turull i la resta de dirigents del procés, i encara serveix per perseguir Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig (a Clara Ponsatí només se li imputa sedició). Reformar aquest delicte rebaixaria la pressió sobre aquests dirigents i d'altres com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, perseguits pels preparatius del referèndum.
Quin impacte tindria sobre presos i exiliats?
Només amb la sedició no n'hi ha prou, en molts casos. Junqueras, Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa van ser condemnats per sedició en concurs medial amb malversació. Això vol dir que si es deroga la sedició, encara queda la malversació (més enllà del que acabi passant si el Suprem considera que els fets de l'1-O són desordres públics agreujats), que es pot castigar amb penes de fins a 12 anys de presó en la seva modalitat agreujada. Una reforma de la malversació -sempre en funció dels termes en què es produeixi- reduiria el marge de maniobra del Suprem sobre els dirigents indultats i podria facilitar una rebaixa en les penes d'inhabilitació. En el millor dels casos per als independentistes, els presos indultats quedarien ja sense condemna.
I els exiliats? Passaria una cosa similar: si no hi ha sedició i la malversació queda reformulada, el Suprem tindria menys capacitat per perseguir Puigdemont i la resta d'independentistes. Els quatre exiliats a Bèlgica tenen les euroordres suspeses a l'espera del que acabi dient la justícia europea sobre la decisió de les autoritats belgues de negar l'extradició de Puig i sobre la immunitat que protegeix els tres eurodiputats de Junts. Ara com ara, és agosarat anticipar escenaris en aquest sentit.
Què deia la reforma que el PP va introduir el 2015?
ERC pretén revertir els canvis que va imposar el PP el 2015, quan disposava de majoria absoluta. "Hi ha majories per fer-ho", ha dit Aragonès. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, no hi ha tancat la porta en la línia de construir "convivència". El govern de Mariano Rajoy, amb la vista posada al procés, va agreujar i ampliar l'abast de la malversació. La malversació a Espanya era històricament una modalitat d'administració deslleial que es mantenia per als polítics que s'embutxacaven diners, més que no pas a la possible desviació de fons públics.
La reforma del PP va introduir una nova tipificació de la malversació, que introduïa també una gestió deslleial amb perjudici per al patrimoni públic, amb supòsits agreujats si el perjudici era de més de 50.000 euros, i amb possibilitat d'arribar fins als 12 anys de presó. D'aquesta manera, la malversació ha estat més fàcil d'aplicar a casos com el del procés, en què segons el Suprem es van utilitzar recursos públics, no pas per enriquir uns polítics concrets, sinó per tirar endavant un referèndum unilateral en contra de les advertències dels tribunals.
Per què és complicada de reformar la malversació?
ERC vol fer canvis en la línia de revertir els canvis del PP, però tocar el delicte de malversació és arriscat, perquè podria acabar beneficiant polítics corruptes. Els republicans tenen clar que en cap cas una reforma del delicte pot permetre atenuar la corrupció, amb casos històrics a l'estat espanyol com el dels ERE del PSOE d'Andalusia o la trama Gürtel del PP. La reforma, a l'espera de concrecions, hauria d'anar enfocada a rebaixar les penes per a aquells polítics que no s'hagin enriquit amb diners públics, sinó que els hagin destinat a unes finalitats que no eren les previstes.
En les pròximes setmanes, durant el tràmit d'esmenes, es precisaran els termes de la possible reforma. Els detalls seran determinants per saber-ne els efectes, més enllà del procés. Per ara, ERC redobla la pressió al PSOE. Aquest dilluns, en una entrevista a El Periódico, el president republicà, Oriol Junqueras, ha vinculat possibles negociacions pels pressupostos al posicionament que tingui el PSC en la qüestió de la malversació. Els socialistes, per ara, es mostren predisposats a "actualitzar" el codi penal.