10
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
16:57h
Junts per Catalunya ha anunciat una ofensiva legislativa contra les ocupacions d'habitatges que considera "conflictives". En aquest sentit, s'ha exposat la decisió de presentar una proposta de modificació de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim) al Congrés dels Diputats i al Senat perquè es dictin "mesures cautelars" per desallotjar "en 48 hores" les "ocupacions delinqüencials i conflictives", ha dit la diputada al Congrés, Míriam Nogueras. La també diputada Glòria Freixa, en aquest cas al Parlament, ha avisat que la setmana vinent el grup introduirà una proposta per reformar la llei d'habitatge catalana i el codi civil. La intenció és que les comunitats de propietaris i els ajuntaments puguin demanar accions judicials quan la propietats dels immobles ocupats, si són "grans tenidors, bancs o fons", es desentenguin del cas i hi hagi "problemes de convivència", ha expressat la fins fa poc consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, recuperant una iniciativa que es va presentar quan Junts era al Govern. El gran entrebanc d'aquestes iniciatives, però, és que no queda clara quina és la definició d'ocupació conflictiva i s'obre un ventall interpretatiu.
En la seva exposició, que també ha comptat amb la regidora de l'Ajuntament de Barcelona Neus Munté, que ha demanat accions al govern d'Ada Colau contra "la xacra" de les ocupacions, s'han utilitzat diferents termes. Inicialment s'ha fet referència a "ocupacions sense títol habilitant" -que ho són totes en les quals s'entra a viure a un pis buit sense un contracte previ de lloguer o hipoteca- on hi ha un "ús anormal" per, després, fer referència a "ocupacions conflictives", "ocupacions delinqüencials" o que generen "problemes de convivència".
Preguntada explícitament per si aquestes ocupacions a què Junts fa referència són les que impliquen delictes, Ciuró ha defensat que "si hi ha delicte, ho ha de decidir un jutge". Així, ha recalcat que s'ha de "preservar la funció social de la propietat" per evitar que hi hagi "malestar, mala convivència i activitats il·lícites". Així, tot i que s'han citat exemples delinqüencials com les "cultius de substàncies estupefaents" o el "tràfic d'eines informàtiques", no s'ha posat com a condició sine qua non que s'hi estigui produint un delicte per a la consideració d'ocupació conflictiva.
Sigui com sigui, Junts ha refermat la necessitat de revertir les xifres actuals d'ocupacions que es registren a Catalunya -l'any passat se'n van produir 7.345 segons el ministeri de l'Interior- i especialment a la província de Barcelona, on es donen tres de cada quatre casos registrats al país.
Projecte de Govern "aturat"
Igualment, la fins fa poc consellera de Justícia ha carregat contra el Govern -ara en mans d'ERC en exclusiva- i l'ha acusat d'haver "aturat" la iniciativa de reforma del codi civil català, que la conselleria de Junts va proposar setmanes enrere. Especialment, ha lamentat Ciuró, després de veure l'interès "d'alcaldes i alcaldesses" d'Esquerra Republicana per utilitzar aquesta eina. Fonts del Govern, per contra, han acusat l'exconsellera de "mentir". Defensen que abans de sortir de l'executiu, des dels departaments de Junts "no van impulsar res" i només es va fer "un anunci a premsa". Tanmateix, remarquen que la proposta tenia "un deix molt conservador" i que l'actual Govern estudia altres mesures que anunciaran properament.
Per compensar aquesta situació, segons ha concretat Freixa, la proposició de reforma de la llei catalana se centrarà en l'article 5, que regula quan es compleix la funció social de l'habitatge. Allà s'establirà que la implantació d'una realitat delinqüencial o conflictiva en un pis ocupat "serà entesa com una funció anòmala de l'habitatge" i es castigarà amb multes de fins a 90.000 euros, si es tira endavant aquesta reforma. Això, a més, haurà d'anar acompanyat d'un canvi del llibre V del codi civil català, també per iniciativa parlamentària. Sobre aquests supòsits, la diputada de Junts al Parlament ha remarcat que ja hi ha hagut contacte previ amb altres forces polítiques i que hi han trobat "molta acceptació".
Embat polític contra les ocupacions
Aquest posicionament de Junts, que lliga amb el rearmament ideològic que la formació prepara després de la seva sortida de Govern, arriba també després que el PSC s'hagi fet fort amb el tema de les ocupacions i que la temàtica s'hagi tornat a situar al centre del debat polític. En alguns casos, com el de la contractació de Desokupa que l'alcalde de de Premià de Dalt va reconèixer que es donava sense que existís cap ocupació conflictiva al municipi, implicant directament a Junts.
Una situació que ha alertat els moviments socials, especialment pel que fa a la proposta de la reforma de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim) que es debat al Congrés i que hauria de facilitar en menys de 48 hores la decisió judicial de desnonar qualsevol ocupació detectada. Aquest supòsit, que plataformes com la PAH adverteixen que impactaria sobretot en famílies pobres sense alternativa habitacional en plena crisi econòmica, compta amb el suport del PSOE i les dretes.
En la seva exposició, que també ha comptat amb la regidora de l'Ajuntament de Barcelona Neus Munté, que ha demanat accions al govern d'Ada Colau contra "la xacra" de les ocupacions, s'han utilitzat diferents termes. Inicialment s'ha fet referència a "ocupacions sense títol habilitant" -que ho són totes en les quals s'entra a viure a un pis buit sense un contracte previ de lloguer o hipoteca- on hi ha un "ús anormal" per, després, fer referència a "ocupacions conflictives", "ocupacions delinqüencials" o que generen "problemes de convivència".
Preguntada explícitament per si aquestes ocupacions a què Junts fa referència són les que impliquen delictes, Ciuró ha defensat que "si hi ha delicte, ho ha de decidir un jutge". Així, ha recalcat que s'ha de "preservar la funció social de la propietat" per evitar que hi hagi "malestar, mala convivència i activitats il·lícites". Així, tot i que s'han citat exemples delinqüencials com les "cultius de substàncies estupefaents" o el "tràfic d'eines informàtiques", no s'ha posat com a condició sine qua non que s'hi estigui produint un delicte per a la consideració d'ocupació conflictiva.
Sigui com sigui, Junts ha refermat la necessitat de revertir les xifres actuals d'ocupacions que es registren a Catalunya -l'any passat se'n van produir 7.345 segons el ministeri de l'Interior- i especialment a la província de Barcelona, on es donen tres de cada quatre casos registrats al país.
Projecte de Govern "aturat"
Igualment, la fins fa poc consellera de Justícia ha carregat contra el Govern -ara en mans d'ERC en exclusiva- i l'ha acusat d'haver "aturat" la iniciativa de reforma del codi civil català, que la conselleria de Junts va proposar setmanes enrere. Especialment, ha lamentat Ciuró, després de veure l'interès "d'alcaldes i alcaldesses" d'Esquerra Republicana per utilitzar aquesta eina. Fonts del Govern, per contra, han acusat l'exconsellera de "mentir". Defensen que abans de sortir de l'executiu, des dels departaments de Junts "no van impulsar res" i només es va fer "un anunci a premsa". Tanmateix, remarquen que la proposta tenia "un deix molt conservador" i que l'actual Govern estudia altres mesures que anunciaran properament.
Per compensar aquesta situació, segons ha concretat Freixa, la proposició de reforma de la llei catalana se centrarà en l'article 5, que regula quan es compleix la funció social de l'habitatge. Allà s'establirà que la implantació d'una realitat delinqüencial o conflictiva en un pis ocupat "serà entesa com una funció anòmala de l'habitatge" i es castigarà amb multes de fins a 90.000 euros, si es tira endavant aquesta reforma. Això, a més, haurà d'anar acompanyat d'un canvi del llibre V del codi civil català, també per iniciativa parlamentària. Sobre aquests supòsits, la diputada de Junts al Parlament ha remarcat que ja hi ha hagut contacte previ amb altres forces polítiques i que hi han trobat "molta acceptació".
Embat polític contra les ocupacions
Aquest posicionament de Junts, que lliga amb el rearmament ideològic que la formació prepara després de la seva sortida de Govern, arriba també després que el PSC s'hagi fet fort amb el tema de les ocupacions i que la temàtica s'hagi tornat a situar al centre del debat polític. En alguns casos, com el de la contractació de Desokupa que l'alcalde de de Premià de Dalt va reconèixer que es donava sense que existís cap ocupació conflictiva al municipi, implicant directament a Junts.
Una situació que ha alertat els moviments socials, especialment pel que fa a la proposta de la reforma de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim) que es debat al Congrés i que hauria de facilitar en menys de 48 hores la decisió judicial de desnonar qualsevol ocupació detectada. Aquest supòsit, que plataformes com la PAH adverteixen que impactaria sobretot en famílies pobres sense alternativa habitacional en plena crisi econòmica, compta amb el suport del PSOE i les dretes.