09
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
22:27h
Uns 680 quilòmetres separen el Congrés dels Diputats del pas fronterer de Melilla, on el juny passat un grup de persones migrants -23 segons les autoritats marroquines i més d'una setantena segons les organitzacions d'ajuda internacional- van morir en el seu intent per entrar a Europa. Més de 200 persones van resultar ferides. Mentre que a la tanca de Melilla persisteixen encara restes de pots de fum i bales de goma que la Guàrdia Civil va fer servir contra aquestes persones, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, insisteix que "cap fet tràgic" va ocórrer en territori estatal. El discurs de Marlaska -manté que els recursos policials van actuar amb "proporcionalitat", enviant fins i tot una ambulància fins als llocs dels fets- l'ha situat a la diana de l'oposició.
Cinc mesos després de la tragèdia, ningú ha assumit cap responsabilitat i els discursos de l'executiu espanyol -almenys, la part socialista- s'han centrat més en esquivar el desgast per la gravetat dels fets que en el problema humanitari de fons: la falta de transparència que instal·la foscor en les fronteres, i la inexistència d'un debat sobre quin tipus de polítiques migratòries vol defensar l'estat espanyol. I és que costa molt situar com a urgència al Congrés uns crits que ocorren a gairebé 700 quilòmetres de distància i que no computen electoralment.
Quan es va conèixer la tragèdia, diversos partits van actuar ràpidament per intentar aconseguir un retiment de comptes que a hores d'ara, consideren insuficient. Unides Podem, ERC, Bildu, Junts, PDECat, Més País, Compromís, la CUP i el BNG van proposar la creació d'una comissió d'investigació, però PSOE i PP es van aliar per tombar-ho. Ara, mesos després i a petició de diversos d'aquests partits, una delegació de diputats de la comissió d'Interior de la cambra es va desplaçar al llocs dels fets, zona zero de la tragèdia, per escoltar les explicacions dels responsables in situ. Ha mentit Marlaska?
Maria Dantas (Aracaju, 1969) no en té cap mena de dubte: "Marlaska ha dit mentides en seu parlamentària". La diputada d'ERC, migrant i activista, que atén NacióDigital de forma telemàtica des del seu despatx de Madrid, va ser una de les polítiques que dilluns es va traslladar fins al terreny, tot i que ja hi havia anat mesos abans, poc després de la tragèdia del 24 de juny. Un 24 de juny festiu a Catalunya, i que a Dantas la va enganxar a Madrid, en plena reunió amb el Defensor del Poble per abordar la manca de cites a les ambaixades de Mali per gestionar els reagrupaments familiars.
Patrícia Barcena, adjunta al Defensor del Poble, va rebre una trucada en plena reunió i la va haver de cancel·lar perquè s'estava duent a terme un "salt enorme amb morts". La trobada es va suspendre, però la cita per la reagrupació que reclamava Dantas es va acabar aconseguint. "Soc al Congrés per les persones migrades", assegura la diputada, que durant més de 10 anys va viure sense papers a Catalunya i que es va incorporar a la política després d'anys d'activisme en organitzacions de migrants i antiracistes: "Hem d'ocupar els espais de poder per intentar canviar les coses".
Durant el viatge a Melilla, Dantas ha aprofitat per augmentar la col·lecció d'elements que la Guàrdia Civil va fer servir per retenir els migrants: el líder dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, fins i tot els va exhibir en seu parlamentària durant el debat de l'estat de la nació al Congrés. Marlaska "va negar" l'ús d'antiavalots, assegura la diputada, que dilluns va tornar a casa amb una llista dels materials que el tinent coronel Arturo Ortega, responsable dels operatius de la zona, va assegurar que havia utilitzat la Guàrdia Civil durant aquell dia: 270 salves, 28 pots de fum, 65 bales de goma, 86 pots de gas lacrimogen i 40 aerosols. "Què fan els aerosols?", va preguntar Dantas. "S'utilitza a curta distància i fa que et piqui la cara, et cou, et surten taques vermelles. Vols provar-ho per veure quins són els efectes?", va suggerir el coronel a la diputada d'ERC. Dantas va declinar l'oferta.
La conversa va continuar i els diputats van apuntar la informació que oferia el coronel, sota l'atenta mirada de l'exministre José Luís Ábalos, que també es va traslladar a Melilla en tant que president de la comissió d'Interior. Les morts van ser en territori espanyol? Ábalos i la Guàrdia Civil van insistir que no, que era un territori conjunt, un "lloc de trànsit" compartit entre l'estat espanyol i el marroquí del qual ningú n'era responsable. "Ábalos deia que era com un aeroport. Però allò és territori espanyol", insisteix la diputada, que descriu la conversa amb Ábalos com "pujada de to". Dantas també explica que en el viatge van veure imatges com les del documental de la BBC, en què s'afirma que les morts van ser en territori estatal, però en canvi no van poder veure les del pas fronterer que Marlaska havia assegurat tenir en disposició, perquè les càmeres "estaven en mal estat", ja que era un lloc de pas que porta anys tancat. Ella mateixa, es va encarregar de gravar el lloc de la tragèdia.
El coronel també els va apuntar que "no és la primera vegada que entra la Gendarmeria a territori espanyol", que l'actuació de la Guàrdia Civil va ser "mínima", i que es va ajudar la policia marroquina a fer les devolucions en calent, contribuint a "netejar el sostre", en referència a les persones migrants que s'havien amagat. "Vam posar llaços", va continuar explicant el tinent coronel als diputats. Enrique Santiago, diputat d'Izquierda Unida, va exclamar: "Quins llaços?". "Brides, vam posar brides", va contestar el tinent coronel per detallar l'actuació a la tanca.
Com va ser el dispositiu policial? Segons Ortega, quan va començar l'assalt hi havia 12 guàrdies civils, i dos d'ells van ser atacats amb pedres per part dels migrants. Es van retirar a l'espera de més reforços, i van tornar tres hores després amb un comboi d'entre 120 i 140 agents: "Diuen que van trigar tant perquè la Gendarmeria assumia el tema, no té cap sentit", detalla Dantas. "Quan van arribar, diuen que no van entrar perquè hi havia la Gendarmeria. Hi havia gent cridant i diuen que no van poder fer res", afegeix Dantas, amb un to d'incredulitat. La diputada manté que a les imatges es veuen guàrdies civils colpejant migrants. Van trucar l'ambulància? Els serveis sanitaris de Melilla en van mobilitzar una fins a la zona, però tot i l'asfíxia i l'allau que va cobrar vides, "no podia entrar per seguretat" i no van atendre els ferits. "No quadra el relat", insisteix la diputada, una sensació que també va compartir en el taxi de tornada de l'aeroport de Barajas al Congrés amb el diputat de Bildu Jon Iñarritu.
El Marroc, una via del govern espanyol per treure's responsabilitat
En qualsevol moment es pot tornar a repetir un fet així, i de moment, el missatge és que no hi ha conseqüències polítiques per aquesta tragèdia. "El govern espanyol està utilitzant la manca absoluta de transparència del Marroc per treure's la responsabilitat de sobre". Aquesta és la conclusió de Dantas, que recorda que aquests fets s'han produït després d'un canvi de postura del govern espanyol amb el Marroc: "Espanya paga al Marroc. Tenen un acord i ara utilitza el Marroc per treure's el marró de sempre", insisteix la diputada republicana.
Després d'aquest viatge, tant ERC com altres partits com Bildu continuaran insistint en la necessitat de crear una comissió d'investigació, però també es registraran noves iniciatives parlamentàries i preguntes per evitar que la tragèdia quedi en l'oblit. Tot i que no és gens fàcil. "La frontera sud està oblidada al Congrés", reflexiona Dantas, que considera que el cas respon a un aspecte més global: "l'Europa fortalesa", un mur infranquejable que impedeix abordar les polítiques migratòries amb la perspectiva humanitària que pertoca. El resultat és criminalització dels migrants, monetització i mercantilització de les polítiques, i centres de registre i d'acollida que no són una solució definitiva.
"L'esperança és al carrer", assegura Dantas, que considera que la solució ha de passar per una unió contra els discursos d'odi, tant a les institucions com a les places, per evitar la "bolsonarització dels carrers". I fer-ho tot des d'una perspectiva internacionalista. "Jo el que vull per Catalunya, ho vull per Cadis, per l'estat espanyol i per tot el món. Si no, tindria una ment molt petita", sentencia.
Cinc mesos després de la tragèdia, ningú ha assumit cap responsabilitat i els discursos de l'executiu espanyol -almenys, la part socialista- s'han centrat més en esquivar el desgast per la gravetat dels fets que en el problema humanitari de fons: la falta de transparència que instal·la foscor en les fronteres, i la inexistència d'un debat sobre quin tipus de polítiques migratòries vol defensar l'estat espanyol. I és que costa molt situar com a urgència al Congrés uns crits que ocorren a gairebé 700 quilòmetres de distància i que no computen electoralment.
Quan es va conèixer la tragèdia, diversos partits van actuar ràpidament per intentar aconseguir un retiment de comptes que a hores d'ara, consideren insuficient. Unides Podem, ERC, Bildu, Junts, PDECat, Més País, Compromís, la CUP i el BNG van proposar la creació d'una comissió d'investigació, però PSOE i PP es van aliar per tombar-ho. Ara, mesos després i a petició de diversos d'aquests partits, una delegació de diputats de la comissió d'Interior de la cambra es va desplaçar al llocs dels fets, zona zero de la tragèdia, per escoltar les explicacions dels responsables in situ. Ha mentit Marlaska?
Maria Dantas (Aracaju, 1969) no en té cap mena de dubte: "Marlaska ha dit mentides en seu parlamentària". La diputada d'ERC, migrant i activista, que atén NacióDigital de forma telemàtica des del seu despatx de Madrid, va ser una de les polítiques que dilluns es va traslladar fins al terreny, tot i que ja hi havia anat mesos abans, poc després de la tragèdia del 24 de juny. Un 24 de juny festiu a Catalunya, i que a Dantas la va enganxar a Madrid, en plena reunió amb el Defensor del Poble per abordar la manca de cites a les ambaixades de Mali per gestionar els reagrupaments familiars.
Patrícia Barcena, adjunta al Defensor del Poble, va rebre una trucada en plena reunió i la va haver de cancel·lar perquè s'estava duent a terme un "salt enorme amb morts". La trobada es va suspendre, però la cita per la reagrupació que reclamava Dantas es va acabar aconseguint. "Soc al Congrés per les persones migrades", assegura la diputada, que durant més de 10 anys va viure sense papers a Catalunya i que es va incorporar a la política després d'anys d'activisme en organitzacions de migrants i antiracistes: "Hem d'ocupar els espais de poder per intentar canviar les coses".
La diputada d'ERC Maria Dantas, en una imatge d'arxiu. Foto: EP
Durant el viatge a Melilla, Dantas ha aprofitat per augmentar la col·lecció d'elements que la Guàrdia Civil va fer servir per retenir els migrants: el líder dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, fins i tot els va exhibir en seu parlamentària durant el debat de l'estat de la nació al Congrés. Marlaska "va negar" l'ús d'antiavalots, assegura la diputada, que dilluns va tornar a casa amb una llista dels materials que el tinent coronel Arturo Ortega, responsable dels operatius de la zona, va assegurar que havia utilitzat la Guàrdia Civil durant aquell dia: 270 salves, 28 pots de fum, 65 bales de goma, 86 pots de gas lacrimogen i 40 aerosols. "Què fan els aerosols?", va preguntar Dantas. "S'utilitza a curta distància i fa que et piqui la cara, et cou, et surten taques vermelles. Vols provar-ho per veure quins són els efectes?", va suggerir el coronel a la diputada d'ERC. Dantas va declinar l'oferta.
La conversa va continuar i els diputats van apuntar la informació que oferia el coronel, sota l'atenta mirada de l'exministre José Luís Ábalos, que també es va traslladar a Melilla en tant que president de la comissió d'Interior. Les morts van ser en territori espanyol? Ábalos i la Guàrdia Civil van insistir que no, que era un territori conjunt, un "lloc de trànsit" compartit entre l'estat espanyol i el marroquí del qual ningú n'era responsable. "Ábalos deia que era com un aeroport. Però allò és territori espanyol", insisteix la diputada, que descriu la conversa amb Ábalos com "pujada de to". Dantas també explica que en el viatge van veure imatges com les del documental de la BBC, en què s'afirma que les morts van ser en territori estatal, però en canvi no van poder veure les del pas fronterer que Marlaska havia assegurat tenir en disposició, perquè les càmeres "estaven en mal estat", ja que era un lloc de pas que porta anys tancat. Ella mateixa, es va encarregar de gravar el lloc de la tragèdia.
Viatge a la tanca de Melilla: en què ha mentit Marlaska?
— NacióDigital (@naciodigital) November 9, 2022
La diputada Maria Dantas desgrana a NacióDigital la realitat de la tragèdia després de visitar el terreny i reunir-se amb el màxim responsable de la Guàrdia Civil
✍️ @carmerocaseguihttps://t.co/zLSeNhVS1dpic.twitter.com/Gyqp2FU0ZH
El coronel també els va apuntar que "no és la primera vegada que entra la Gendarmeria a territori espanyol", que l'actuació de la Guàrdia Civil va ser "mínima", i que es va ajudar la policia marroquina a fer les devolucions en calent, contribuint a "netejar el sostre", en referència a les persones migrants que s'havien amagat. "Vam posar llaços", va continuar explicant el tinent coronel als diputats. Enrique Santiago, diputat d'Izquierda Unida, va exclamar: "Quins llaços?". "Brides, vam posar brides", va contestar el tinent coronel per detallar l'actuació a la tanca.
Com va ser el dispositiu policial? Segons Ortega, quan va començar l'assalt hi havia 12 guàrdies civils, i dos d'ells van ser atacats amb pedres per part dels migrants. Es van retirar a l'espera de més reforços, i van tornar tres hores després amb un comboi d'entre 120 i 140 agents: "Diuen que van trigar tant perquè la Gendarmeria assumia el tema, no té cap sentit", detalla Dantas. "Quan van arribar, diuen que no van entrar perquè hi havia la Gendarmeria. Hi havia gent cridant i diuen que no van poder fer res", afegeix Dantas, amb un to d'incredulitat. La diputada manté que a les imatges es veuen guàrdies civils colpejant migrants. Van trucar l'ambulància? Els serveis sanitaris de Melilla en van mobilitzar una fins a la zona, però tot i l'asfíxia i l'allau que va cobrar vides, "no podia entrar per seguretat" i no van atendre els ferits. "No quadra el relat", insisteix la diputada, una sensació que també va compartir en el taxi de tornada de l'aeroport de Barajas al Congrés amb el diputat de Bildu Jon Iñarritu.
El Marroc, una via del govern espanyol per treure's responsabilitat
En qualsevol moment es pot tornar a repetir un fet així, i de moment, el missatge és que no hi ha conseqüències polítiques per aquesta tragèdia. "El govern espanyol està utilitzant la manca absoluta de transparència del Marroc per treure's la responsabilitat de sobre". Aquesta és la conclusió de Dantas, que recorda que aquests fets s'han produït després d'un canvi de postura del govern espanyol amb el Marroc: "Espanya paga al Marroc. Tenen un acord i ara utilitza el Marroc per treure's el marró de sempre", insisteix la diputada republicana.
Després d'aquest viatge, tant ERC com altres partits com Bildu continuaran insistint en la necessitat de crear una comissió d'investigació, però també es registraran noves iniciatives parlamentàries i preguntes per evitar que la tragèdia quedi en l'oblit. Tot i que no és gens fàcil. "La frontera sud està oblidada al Congrés", reflexiona Dantas, que considera que el cas respon a un aspecte més global: "l'Europa fortalesa", un mur infranquejable que impedeix abordar les polítiques migratòries amb la perspectiva humanitària que pertoca. El resultat és criminalització dels migrants, monetització i mercantilització de les polítiques, i centres de registre i d'acollida que no són una solució definitiva.
"L'esperança és al carrer", assegura Dantas, que considera que la solució ha de passar per una unió contra els discursos d'odi, tant a les institucions com a les places, per evitar la "bolsonarització dels carrers". I fer-ho tot des d'una perspectiva internacionalista. "Jo el que vull per Catalunya, ho vull per Cadis, per l'estat espanyol i per tot el món. Si no, tindria una ment molt petita", sentencia.