09
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:37h
"Aquesta ha estat la nit electoral més boja que he vist mai". Són paraules de Dave Wasserman, un expert -i un dels més reputats- en eleccions del Cook Political Report. En temps d'incertesa, eleccions sorpresa. Les urnes dels Estats Units han enviat aquesta matinada un missatge inesperat i contundent, barrant el pas a l'extrema dreta impulsada per Donald Trump que tenia segrestat el Partit Republicà.
El de les eleccions de mig mandat és un macroprocés electoral: es renoven tots els 435 membres de la Cambra de Representants, 36 dels 100 senadors i 36 governadors d'estats, com també les legislatures d'aquests estats. Encara falten dies per veure el mapa final, però a hores d'ara ja es pot afirmar que no hi haurà onada roja -pel color republicà, enfront el blau dels demòcrates-.
Hi havia diverses batalles en joc. Els republicans ho tenen bé per guanyar-ne una: sembla més probable, amb la situació actual, que s'apoderin de la Cambra de Representants, però no serà per 40 o més escons, com preveien molts sondejos. Si assoleixen la majoria, serà estreta; potser d'una vintena de diputats. Quedar per sota de les expectatives no serà un escenari fàcil de gestionar.
Al Senat, en canvi, l'altra gran batalla el més probable és que els demòcrates mantinguin la majoria de 50/50 amb vot de qualitat de la vicepresidenta Kamala Harris. I podrien augmentar a 51 si finalment Raphael Warnock arriba al 50% a Geòrgia. Si no, caldrà esperar una segona volta al desembre. D'altra banda, en la batalla pels governs dels estats, molt important, els demòcrates han obtingut victòries rellevants. Aquestes són algunes coses que han passat.
Protegir la democràcia
Aquestes eleccions de midterm no han tingut res a veure amb les anteriors de mig mandat, on normalment se sol castigar el president en exercici i la participació és baixa. En les del 2018 ja va passar una cosa similar, quan molta gent va anar a votar contra la política de Trump. La inflació i la inseguretat han estat temes brandats pels republicans i han trobat ressò en les bases conservadores. Però els missatges llançats pels demòcrates han penetrat. Els discursos de l'expresident Barack Obama, molt actiu en el Mig Oest (Wisconsin, Pennsilvània), i del mateix Joe Biden, advertint que la democràcia estava en risc, han fet forat.
Massa ultres per guanyar
Els nord-americans han reaccionat contra molts candidats impulsats per Trump que han fet un discurs molt radical, apuntant-se a la mentida trumpiana d'unes eleccions del 2020 suposadament falsejades. El fracàs estrepitós de l'ultra Doug Mastriano com a governador de Michigan o els mals resultats de l'extremista Blake Masters a Arizona -on va fer anuncis on se'l veia disparant contra suposats adversaris polítics- ho demostren.
Si finalment la ultratrumpiana Kari Lake perd com a governadora d'Arizona, el fracàs de Trump serà gran. També és cert que molts votants independents (centristes) han assegurat en les enquestes al sortir dels col·legis que veuen també els demòcrates massa a l'esquerra.
"L'economia es recupera, els drets no"
Una de les frases més exitoses dels darrers dies de la campanya demòcrata ha estat aquesta: "L'economia es recupera, els drets no". Tot i la inquietud per la situació econòmica, un sondeig de la CBS a la sortida dels col·legis de Pennsilvània mostrava un electroat considerant el dret a l'avortament com un tema central. La sentència recent del Tribunal Suprem anul·lant la protecció federal a la interrupció de l'embaraç ha mobilitzat un ampli sector de dones i col·lectius progressistes.
El factor Fetterman
Un dels rostres d'aquestes eleccions és John Fetterman, nou senador de Pennsilvània, que ha guanyat sobre el trumpià Mehmet Oz malgrat haver patit un greu atac cardíac. Fetterman, amb la seva imatge de camioner i les seves samarretes i dessuadores, ha connectat amb una de les bosses electorals que més s'han resistit als demòcrates els darrers anys com són els treballadors blancs. Amb uns missatges centrats en l'economia, defensant els sindicats i l'increment del salari mínim, Fetterman és ara un heroi de l'esquerra demòcrata. Però també ha evitat semblar massa identificat amb altres exponents progressistes com Ocasio-Cortez, i s'ha mostrat contrari a treure fons a la policia.
Un 2024 més favorable als demòcrates
Els republicans volien començar a tenallar l'Administració Biden amb un control total de les dues cambres del Congrés. No serà així, si més no de manera absoluta. Però de cara a les presidencials del 2024, cal mirar als estats. Alguns, al sud, com Florida i Texas, s'han blindat com a republicans. Ja ho eren. També els demòcrates s'han fet forts als seus feus de les dues costes. Però en els principals estats del Mig Oest, com Pennsilvània, Michigan i Wisconsin, tots els governadors continuaran sent demòcrates. Aquests també consoliden posicions a Geòrgia i Arizona. Són els cinc estats que el 2020 van passar de Trump a Biden.
L'actual president és un dirigent poc popular, amb índexs d'aprovació que amb prou feines superen el 40%. Però tot i les seves mancances i una edat avançada (és a punt de fer 80 anys), no genera tant rebuig com Trump. Cada cop és més clar que no optarà a un segon mandat. Si anuncia que no es postularà, agreujarà la situació dels republicans, que no saben com desempallegar-se d'un Trump de qui no poden prescindir del tot però quan ara ja saben que els du a la derrota. Després d'unes eleccions italianes amb triomf ultra i de la victòria ajustada de Lula al Brasil, els nord-americans han deixat clar que la impostura de l'extrema dreta populista té límits i que la democràcia importa.
El de les eleccions de mig mandat és un macroprocés electoral: es renoven tots els 435 membres de la Cambra de Representants, 36 dels 100 senadors i 36 governadors d'estats, com també les legislatures d'aquests estats. Encara falten dies per veure el mapa final, però a hores d'ara ja es pot afirmar que no hi haurà onada roja -pel color republicà, enfront el blau dels demòcrates-.
Hi havia diverses batalles en joc. Els republicans ho tenen bé per guanyar-ne una: sembla més probable, amb la situació actual, que s'apoderin de la Cambra de Representants, però no serà per 40 o més escons, com preveien molts sondejos. Si assoleixen la majoria, serà estreta; potser d'una vintena de diputats. Quedar per sota de les expectatives no serà un escenari fàcil de gestionar.
Al Senat, en canvi, l'altra gran batalla el més probable és que els demòcrates mantinguin la majoria de 50/50 amb vot de qualitat de la vicepresidenta Kamala Harris. I podrien augmentar a 51 si finalment Raphael Warnock arriba al 50% a Geòrgia. Si no, caldrà esperar una segona volta al desembre. D'altra banda, en la batalla pels governs dels estats, molt important, els demòcrates han obtingut victòries rellevants. Aquestes són algunes coses que han passat.
Protegir la democràcia
Aquestes eleccions de midterm no han tingut res a veure amb les anteriors de mig mandat, on normalment se sol castigar el president en exercici i la participació és baixa. En les del 2018 ja va passar una cosa similar, quan molta gent va anar a votar contra la política de Trump. La inflació i la inseguretat han estat temes brandats pels republicans i han trobat ressò en les bases conservadores. Però els missatges llançats pels demòcrates han penetrat. Els discursos de l'expresident Barack Obama, molt actiu en el Mig Oest (Wisconsin, Pennsilvània), i del mateix Joe Biden, advertint que la democràcia estava en risc, han fet forat.
Massa ultres per guanyar
Els nord-americans han reaccionat contra molts candidats impulsats per Trump que han fet un discurs molt radical, apuntant-se a la mentida trumpiana d'unes eleccions del 2020 suposadament falsejades. El fracàs estrepitós de l'ultra Doug Mastriano com a governador de Michigan o els mals resultats de l'extremista Blake Masters a Arizona -on va fer anuncis on se'l veia disparant contra suposats adversaris polítics- ho demostren.
Si finalment la ultratrumpiana Kari Lake perd com a governadora d'Arizona, el fracàs de Trump serà gran. També és cert que molts votants independents (centristes) han assegurat en les enquestes al sortir dels col·legis que veuen també els demòcrates massa a l'esquerra.
"L'economia es recupera, els drets no"
Una de les frases més exitoses dels darrers dies de la campanya demòcrata ha estat aquesta: "L'economia es recupera, els drets no". Tot i la inquietud per la situació econòmica, un sondeig de la CBS a la sortida dels col·legis de Pennsilvània mostrava un electroat considerant el dret a l'avortament com un tema central. La sentència recent del Tribunal Suprem anul·lant la protecció federal a la interrupció de l'embaraç ha mobilitzat un ampli sector de dones i col·lectius progressistes.
El factor Fetterman
Un dels rostres d'aquestes eleccions és John Fetterman, nou senador de Pennsilvània, que ha guanyat sobre el trumpià Mehmet Oz malgrat haver patit un greu atac cardíac. Fetterman, amb la seva imatge de camioner i les seves samarretes i dessuadores, ha connectat amb una de les bosses electorals que més s'han resistit als demòcrates els darrers anys com són els treballadors blancs. Amb uns missatges centrats en l'economia, defensant els sindicats i l'increment del salari mínim, Fetterman és ara un heroi de l'esquerra demòcrata. Però també ha evitat semblar massa identificat amb altres exponents progressistes com Ocasio-Cortez, i s'ha mostrat contrari a treure fons a la policia.
Un 2024 més favorable als demòcrates
Els republicans volien començar a tenallar l'Administració Biden amb un control total de les dues cambres del Congrés. No serà així, si més no de manera absoluta. Però de cara a les presidencials del 2024, cal mirar als estats. Alguns, al sud, com Florida i Texas, s'han blindat com a republicans. Ja ho eren. També els demòcrates s'han fet forts als seus feus de les dues costes. Però en els principals estats del Mig Oest, com Pennsilvània, Michigan i Wisconsin, tots els governadors continuaran sent demòcrates. Aquests també consoliden posicions a Geòrgia i Arizona. Són els cinc estats que el 2020 van passar de Trump a Biden.
L'actual president és un dirigent poc popular, amb índexs d'aprovació que amb prou feines superen el 40%. Però tot i les seves mancances i una edat avançada (és a punt de fer 80 anys), no genera tant rebuig com Trump. Cada cop és més clar que no optarà a un segon mandat. Si anuncia que no es postularà, agreujarà la situació dels republicans, que no saben com desempallegar-se d'un Trump de qui no poden prescindir del tot però quan ara ja saben que els du a la derrota. Després d'unes eleccions italianes amb triomf ultra i de la victòria ajustada de Lula al Brasil, els nord-americans han deixat clar que la impostura de l'extrema dreta populista té límits i que la democràcia importa.