06
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
19
de març
del
2024
a les
19:09h
Tan bo és insistir com saber-se retirar. Els Manel van estar lúcids com sempre: saber acomiadar-se és un art que no tothom domina. A vegades costa trobar la justa mesura entre l'anar-hi incansablement i el fer un pas al costat que faci descansar a tothom. Gerard Piqué, però, pot dir que ha trobat aquesta justa mesura: ha sabut tocar la tecla adequada en el moment adequat.
El seu vídeo de comiat és rodó per molts motius. Per l'efecte sorpresa. Per la naturalitat amb què usa la llengua (inclòs en l'efecte sorpresa). Per com el tio més xulo de Catalunya utilitza de sobte la tendresa infantil per desarmar el rival. Pels missatges ocults (no se'n deixa cap). Per l'encertadíssim guió de tot l'espot i, també, per la destresa admirable del jugador a l'hora de locutar-lo. Són diverses bones decisions acumulades en pocs minuts, decisions que demostren que els comiats dignes també existeixen i que posant-hi una mica de ganes pots tancar bé un cicle.
Culers, us he de dir una cosa. pic.twitter.com/k3V919pm1T
— Gerard Piqué (@3gerardpique) November 3, 2022
Piqué, però, no és l'únic que ha sabut acomiadar-se: en el seu moment també va fer-ho meravellosament bé Lluís Llach. El nostre cantautor de capçalera va considerar l'any 2007 que la veu ja no l'acompanyaria amb aquella alegria amb què ho havia fet fins llavors, i va decidir finalitzar la seva carrera amb els concerts apoteòsics de Verges. Allà l'amor particular entre el cantant i nosaltres va viure un clímax irrepetible. Tot s'acabava, i a la vegada no s'acabava res.
Encara que en aquells moments n'hi havia molts que creien que la seva retirada era prematura, el temps ha acabat donant la raó a l'empordanès. El 2007, Llach, en aquella gran carpa, va impartir-nos una lliçó d'orgull i tàctica. I avui Gerard Piqué, amb el seu comiat també rodó, ens ha recordat que, sí, l'hora dels adeus es pot cantar amb estil i oportunitat.
Tenim una ocasió d'or, doncs, per agafar l'art i la intel·ligència actualitzades de Piqué i cedir-les amb tota l'estima del món a Llach, ara que torna a necessitar-les. Perquè sí, Lluís Llach té avui un nou repte, tant o més complex que la seva retirada musical, i és el d'assumir amb honor la seva retirada de Twitter. Costarà. Costarà molt, perquè ara com ara no sembla que estigui percebent que la veu li falla a la xarxa social. Però l'aire nou de Gerard Piqué a l'hora d'anunciar que penja les botes pot ser inspirador, molt inspirador, i pot ajudar al Lluís a fer el clic.
De fet, no es pot permetre no fer-lo. Ni el Lluís ni nosaltres ens podem permetre deixar escapar la idea audiovisual que ens ha regalat Gerard Piqué. I no podem deixar-la escapar perquè el mal que s'està fent Llach ja és massa gran, acusant constantment de botiflers i traïdors a tota mena de personal, fent retuits a comptes d'ideologia extrema, posant benzina a les més tronades teories de la conspiració dins del mateix independentisme, acollint fake news dels mitjans més inquietants, i carregant amb una subtilitat relativa contra els pocs periodistes que procuren fer la seva feina.
Gerard Piqué s'ha acomiadat dignament del futbol i em temo que a Lluís Llach li aniria molt bé fer el mateix a Twitter amb un bon espot emotiu. Perquè corre el risc d'acabar deixant-nos per la posteritat un record difuminat, enterbolit per un dol nacional que avui està vivint massa perillosament. Fa 15 anys Llach va saber acomiadar-se com ningú. Avui necessita urgentment que algú li recordi que sap acomiadar-se com ningú.