05
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
07
de novembre
a les
8:11h
La negociació per la reforma de la sedició entre el Govern, format ara només per ERC, i l'espanyol, del PSOE i Podem, avança, però encara no se'n coneixen els detalls concrets, punt determinant per poder plantejar escenaris sobre l'efecte que pot tenir en els represaliats independentistes. No són poques les veus dins del moviment que alerten que una modificació o derogació d'aquest delicte afavoriria un percentatge molt minoritari dels perseguits per la justícia -només la cúpula política del procés. De la mateixa manera, només amb la reforma del delicte no n'hi hauria prou ni per facilitar el retorn de tots els exiliats ni tampoc per clarificar el futur dels presos indultats. Quedaria encara l'escull de la malversació i el Tribunal Suprem tindria, encara, marge de maniobra.
La reforma de la sedició no afavoreix del tot els independentistes exiliats, perquè a alguns d'ells, com Carles Puigdemont, se'ls persegueix també per malversació, delicte que podria comportar penes altes de presó. Pel mateix motiu, tampoc és la solució definitiva per als líders que van ser empresonats el 2017. Una derogació o rebaixa del delicte de sedició seria positiva per a aquells dirigents que només se'ls ha condemnat per aquest tipus delictiu: Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, amb penes que van dels 11 anys i mig de presó fins als nou. Aquests cinc veurien reduïda la pena de presó i inhabilitació i, en funció dels termes de la reforma, la condemna podria quedar extingida un cop el Suprem revisi la sentència.
Pel que fa als altres presos indultats, la situació és diferent. Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, amb penes que es mouen entre els 13 i els 12 anys de presó i inhabilitació, estan condemnats per sedició en concurs medial amb malversació. El Suprem no fixa uns anys concrets per cada delicte, sinó que interpreta que el delicte de malversació era un mitjà per cometre la sedició. Els anys de presó són el resultat d'imposar la pena que correspon a la infracció més greu -la sedició- en la meitat superior. Segons fonts jurídiques consultades, si decau o es redueix el delicte greu, el Suprem tindria marge mantenir encara la pena per la via de la malversació.
Això allunya la possibilitat que dirigents com Junqueras, president d'ERC, o Turull, secretari general de Junts, tornin a la política institucional a curt termini. Un escenari en què es poguessin presentar en alguna de les eleccions que se celebraran l'any que ve -ara com ara, les municipals del maig o les espanyoles del desembre-, fa necessari que es reformi la sedició i el Suprem revisi les condemnes de tal manera que la inhabilitació quedi extingida abans dels comicis, més enllà que els partits respectius optin per situar-los al capdavant de les llistes electorals. Des del Suprem eviten avançar escenaris i demanen esperar a veure en quins termes es modifica -o es deroga, com volen els republicans- el delicte.
Una reforma per beneficiar Rovira?
Diverses fonts jurídiques consultades apunten que la reforma de la sedició beneficiaria principalment Marta Rovira, però fonts de la cúpula d'ERC ho neguen i descarten un retorn planificat. La secretària general del partit, peça clau per al referèndum de 2017, va marxar a l'exili a Suïssa el març de 2018. El jutge Pablo Llarena va emetre en aquell moment una ordre de detenció internacional per rebel·lió, que va retirar el juliol del mateix any. En cas de tornar, Rovira no seria jutjada per rebel·lió, sinó per sedició, i tampoc se li demana malversació, perquè per la naturalesa del càrrec que ostentava aleshores no tenia capacitat de destinar diners públics a l'1-O.
Tot això, apunten les fonts consultades, porta a l'escenari que, en cas de reforma de la sedició, beneficiaria especialment la secretària general dels republicans. S'hi suma, també, la prescripció del delicte. L'article 131 del codi penal diu que els delictes de fins a cinc anys de presó prescriuen -amb algunes excepcions- al cap de cinc anys. Si la sedició es modifica en aquests termes, fonts jurídiques que van tenir protagonisme al judici del Suprem i d'altres que també tenen connexió amb l'exili sostenen que Rovira se'n podria beneficiar a partir del juliol de 2023, cinc anys després que Llarena retirés l'ordre de detenció. De tota manera, no es poden descartar noves causes que impliquin la secretària general d'ERC en el procés i per això un retorn no està exempt de riscos.
La reforma de la sedició no afavoreix del tot els independentistes exiliats, perquè a alguns d'ells, com Carles Puigdemont, se'ls persegueix també per malversació, delicte que podria comportar penes altes de presó. Pel mateix motiu, tampoc és la solució definitiva per als líders que van ser empresonats el 2017. Una derogació o rebaixa del delicte de sedició seria positiva per a aquells dirigents que només se'ls ha condemnat per aquest tipus delictiu: Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, amb penes que van dels 11 anys i mig de presó fins als nou. Aquests cinc veurien reduïda la pena de presó i inhabilitació i, en funció dels termes de la reforma, la condemna podria quedar extingida un cop el Suprem revisi la sentència.
Pel que fa als altres presos indultats, la situació és diferent. Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, amb penes que es mouen entre els 13 i els 12 anys de presó i inhabilitació, estan condemnats per sedició en concurs medial amb malversació. El Suprem no fixa uns anys concrets per cada delicte, sinó que interpreta que el delicte de malversació era un mitjà per cometre la sedició. Els anys de presó són el resultat d'imposar la pena que correspon a la infracció més greu -la sedició- en la meitat superior. Segons fonts jurídiques consultades, si decau o es redueix el delicte greu, el Suprem tindria marge mantenir encara la pena per la via de la malversació.
Això allunya la possibilitat que dirigents com Junqueras, president d'ERC, o Turull, secretari general de Junts, tornin a la política institucional a curt termini. Un escenari en què es poguessin presentar en alguna de les eleccions que se celebraran l'any que ve -ara com ara, les municipals del maig o les espanyoles del desembre-, fa necessari que es reformi la sedició i el Suprem revisi les condemnes de tal manera que la inhabilitació quedi extingida abans dels comicis, més enllà que els partits respectius optin per situar-los al capdavant de les llistes electorals. Des del Suprem eviten avançar escenaris i demanen esperar a veure en quins termes es modifica -o es deroga, com volen els republicans- el delicte.
Una reforma per beneficiar Rovira?
Diverses fonts jurídiques consultades apunten que la reforma de la sedició beneficiaria principalment Marta Rovira, però fonts de la cúpula d'ERC ho neguen i descarten un retorn planificat. La secretària general del partit, peça clau per al referèndum de 2017, va marxar a l'exili a Suïssa el març de 2018. El jutge Pablo Llarena va emetre en aquell moment una ordre de detenció internacional per rebel·lió, que va retirar el juliol del mateix any. En cas de tornar, Rovira no seria jutjada per rebel·lió, sinó per sedició, i tampoc se li demana malversació, perquè per la naturalesa del càrrec que ostentava aleshores no tenia capacitat de destinar diners públics a l'1-O.
Tot això, apunten les fonts consultades, porta a l'escenari que, en cas de reforma de la sedició, beneficiaria especialment la secretària general dels republicans. S'hi suma, també, la prescripció del delicte. L'article 131 del codi penal diu que els delictes de fins a cinc anys de presó prescriuen -amb algunes excepcions- al cap de cinc anys. Si la sedició es modifica en aquests termes, fonts jurídiques que van tenir protagonisme al judici del Suprem i d'altres que també tenen connexió amb l'exili sostenen que Rovira se'n podria beneficiar a partir del juliol de 2023, cinc anys després que Llarena retirés l'ordre de detenció. De tota manera, no es poden descartar noves causes que impliquin la secretària general d'ERC en el procés i per això un retorn no està exempt de riscos.