04
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
19:35h
"Serem més nosaltres mateixos que mai", sostenia Jordi Turull, secretari general de Junts, en l'últim consell nacional de la formació. Amb la ruptura del Govern encara recent, la frase era tant un missatge d'autoestima de portes endins com una advertència de portes enfora. La combinació de les dues dinàmiques es concretarà en un rearmament ideològic que prendrà cos en un decàleg amb propostes per negociar els pressupostos de la Generalitat. Un decàleg amb protagonisme per a l'exconseller Jaume Giró i el seu equip -en concret Jordi Cabrafiga, secretari general d'Economia fins a principis d'octubre- i que preveu incloure rebaixes fiscals. El document anirà en la línia del que ja es va aprovar en la ponència del congrés del juliol amb pràcticament el 100% dels vots dels afiliats que van participar en el conclave de l'Hospitalet de Llobregat.
Què deia el document? Que calia suprimir l'impost de successions i de donacions, i que s'havia d'estudiar fer el mateix amb el de patrimoni. Pel que fa a l'IRPF, es plantejava que el tipus màxim passés del 50% al 45%. Es tracta de propostes que inspiraran el decàleg que es farà públic previsiblement la setmana vinent i que també contindrà mesures socials. L'argument que fa servir Junts per plantejar aquestes propostes -que en bona mesura estaven descartades quan formaven part del Govern- és que els pressupostos ja no són els elaborats per Giró i que ja no obeeixen a un executiu de coalició, de manera que poden servir com a plataforma per al rearmament ideològic. També és una via per contraposar-se a ERC i als comuns, els aliats que l'any passat van permetre validar els comptes un cop la CUP, com enguany, se'n va desentendre.
Aquest dimecres, els representants de Junts van conèixer les dades macroeconòmiques del pressupost que està reelaborant la nova consellera d'Economia, Natàlia Mas. En la trobada també hi va ser la titular de Presidència, Laura Vilagrà, a qui Pere Aragonès sempre situa al capdavant de les negociacions més delicades. El partit que lideren Turull i Laura Borràs va començar posant condicions de partida per abordar els comptes -que Aragonès se sotmetés a una qüestió de confiança i que plantegés un "acord de claredat" per especificar amb qui aspirava a aprovar els pressupostos-, però ha anat abaixant progressivament el volum. Josep Rius, portaveu de Junts, ha assenyalat aquest divendres que la qüestió de confiança depèn exclusivament del president, i ha posat l'accent en la "responsabilitat" del partit per abordar els pressupostos.
Tanmateix, les probabilitats d'èxit de la negociació amb ERC -en la qual també hi ha implicats Albert Batet com a president del grup parlamentari, Mònica Sales com a portaveu i el diputat Jordi Munell, entre d'altres dirigents del partit- són per ara escasses. Fonts de la formació insisteixen que "tindria poc sentit" validar els comptes un cop fora del Govern, perquè suposaria afermar l'estabilitat d'un Aragonès en "minoria absoluta" i seria "poc coherent" amb haver sortit de l'executiu. També hi ha dirigents que esperen que el president es "retrati" amb el "nou tripartit" integrat pel PSC i els comuns. El suport dels socialistes, però, no forma part de l'equació amb la qual es treballa des de Palau, perquè això empetiteix el marge negociador a Madrid.
La previsió, en tot cas, és que la nova consellera Mas porti els pressupostos al consell executiu a finals de novembre, la qual cosa situaria el debat definitiu sobre l'aprovació a finals de gener. El límit de despesa s'incrementarà l'any que ve en 3.098 milions addicionalsfruit de les negociacions de les bestretes del finançament autonòmic, la liquidació de 2021 i els ingressos tributaris. Si es resten els interessos del deute, les despeses transversals i les dels òrgans superiors -Parlament o el Consell de Garanties-, el límit de despesa no finalista queda en 2.847 milions d'euros addicionals. Això permet preparar un pressupost expansiu, amb un creixement del 10,6% en relació al del 2022, enfilant-se fins als 30.360 milions enfront dels 27.500 actuals.
L'actual pressupost té repartida la despesa un 64,2% per les conselleries fins fa poc en mans de Junts i un 35,8% per a les d'ERC. L'increment previst mantenia aquest equilibri amb un increment a tots els departaments. Qui més hauria de créixer, segons els comptes de Giró, és qui més gasta: Salut. Ho faria en un 8,94% amb un increment de 1.039 milions d'euros que l'anterior titular, Josep Maria Argimon, va reclamar per reforçar l'atenció primària. La segona amb més despesa, Educació, augmentaria un 10,5%, amb un increment de 633 milions que incorporen els 170 milions de reducció d'una hora lectiva a partir del gener pactat entre el conseller d'ERC i els sindicats. També en l'àmbit social, i fins ara governat per Junts, hi havia un creixement de 335 milions a Drets Socials, un 11,91% més incorporant demandes dels comuns.
"No ens desentendrem de res ni de ningú", sostenen aquests dies els responsables de la formació que lideren Borràs i Turull, immersa aquests dies en les turbulències del cas que afecta Francesc de Dalmases. Formalment, la direcció assegura que és una carpeta "tancada", tot i que les ramificacions de l'episodi continuen vives. Un exemple és el compte fals sota el nom de Joana Masdeu, associat al mòbil d'un col·laborador de la presidenta del partit. Es tracta de Rai López Calvet, empleat de la formació com a adjunt a la secretaria d'organització que lidera David Torrents, proper a Borràs. Ara s'haurà de designar un instructor que porti el cas en el marc de la comissió de garanties, on ja s'han rebut diverses queixes. El perfil fals va vessar crítiques contra Batet i també contra l'exsecretari general, Jordi Sànchez, visiblement molest pel cas.
L'organisme intern ha estat en el punt de mira en l'última setmana per l'expedient intern sobre els fets protagonitzats per Dalmases al FAQS del 9 de juliol, origen de la polèmica i de la seva posterior dimissió. Magda Oranich, encarregada d'elaborar aquest informe, va rebre pressions de l'entorn de Borràs i també del seu escuder. L'exvicepresident del partit, de fet, va enviar a l'executiva una carta crítica amb la comissió de garanties. Un soroll encara viu al partit que impacta en la nova etapa a l'oposició i en el rearmament ideològic que es prepara de cara a la negociació dels pressupostos amb ERC.
Què deia el document? Que calia suprimir l'impost de successions i de donacions, i que s'havia d'estudiar fer el mateix amb el de patrimoni. Pel que fa a l'IRPF, es plantejava que el tipus màxim passés del 50% al 45%. Es tracta de propostes que inspiraran el decàleg que es farà públic previsiblement la setmana vinent i que també contindrà mesures socials. L'argument que fa servir Junts per plantejar aquestes propostes -que en bona mesura estaven descartades quan formaven part del Govern- és que els pressupostos ja no són els elaborats per Giró i que ja no obeeixen a un executiu de coalició, de manera que poden servir com a plataforma per al rearmament ideològic. També és una via per contraposar-se a ERC i als comuns, els aliats que l'any passat van permetre validar els comptes un cop la CUP, com enguany, se'n va desentendre.
Aquest dimecres, els representants de Junts van conèixer les dades macroeconòmiques del pressupost que està reelaborant la nova consellera d'Economia, Natàlia Mas. En la trobada també hi va ser la titular de Presidència, Laura Vilagrà, a qui Pere Aragonès sempre situa al capdavant de les negociacions més delicades. El partit que lideren Turull i Laura Borràs va començar posant condicions de partida per abordar els comptes -que Aragonès se sotmetés a una qüestió de confiança i que plantegés un "acord de claredat" per especificar amb qui aspirava a aprovar els pressupostos-, però ha anat abaixant progressivament el volum. Josep Rius, portaveu de Junts, ha assenyalat aquest divendres que la qüestió de confiança depèn exclusivament del president, i ha posat l'accent en la "responsabilitat" del partit per abordar els pressupostos.
Tanmateix, les probabilitats d'èxit de la negociació amb ERC -en la qual també hi ha implicats Albert Batet com a president del grup parlamentari, Mònica Sales com a portaveu i el diputat Jordi Munell, entre d'altres dirigents del partit- són per ara escasses. Fonts de la formació insisteixen que "tindria poc sentit" validar els comptes un cop fora del Govern, perquè suposaria afermar l'estabilitat d'un Aragonès en "minoria absoluta" i seria "poc coherent" amb haver sortit de l'executiu. També hi ha dirigents que esperen que el president es "retrati" amb el "nou tripartit" integrat pel PSC i els comuns. El suport dels socialistes, però, no forma part de l'equació amb la qual es treballa des de Palau, perquè això empetiteix el marge negociador a Madrid.
La previsió, en tot cas, és que la nova consellera Mas porti els pressupostos al consell executiu a finals de novembre, la qual cosa situaria el debat definitiu sobre l'aprovació a finals de gener. El límit de despesa s'incrementarà l'any que ve en 3.098 milions addicionalsfruit de les negociacions de les bestretes del finançament autonòmic, la liquidació de 2021 i els ingressos tributaris. Si es resten els interessos del deute, les despeses transversals i les dels òrgans superiors -Parlament o el Consell de Garanties-, el límit de despesa no finalista queda en 2.847 milions d'euros addicionals. Això permet preparar un pressupost expansiu, amb un creixement del 10,6% en relació al del 2022, enfilant-se fins als 30.360 milions enfront dels 27.500 actuals.
L'actual pressupost té repartida la despesa un 64,2% per les conselleries fins fa poc en mans de Junts i un 35,8% per a les d'ERC. L'increment previst mantenia aquest equilibri amb un increment a tots els departaments. Qui més hauria de créixer, segons els comptes de Giró, és qui més gasta: Salut. Ho faria en un 8,94% amb un increment de 1.039 milions d'euros que l'anterior titular, Josep Maria Argimon, va reclamar per reforçar l'atenció primària. La segona amb més despesa, Educació, augmentaria un 10,5%, amb un increment de 633 milions que incorporen els 170 milions de reducció d'una hora lectiva a partir del gener pactat entre el conseller d'ERC i els sindicats. També en l'àmbit social, i fins ara governat per Junts, hi havia un creixement de 335 milions a Drets Socials, un 11,91% més incorporant demandes dels comuns.
"No ens desentendrem de res ni de ningú", sostenen aquests dies els responsables de la formació que lideren Borràs i Turull, immersa aquests dies en les turbulències del cas que afecta Francesc de Dalmases. Formalment, la direcció assegura que és una carpeta "tancada", tot i que les ramificacions de l'episodi continuen vives. Un exemple és el compte fals sota el nom de Joana Masdeu, associat al mòbil d'un col·laborador de la presidenta del partit. Es tracta de Rai López Calvet, empleat de la formació com a adjunt a la secretaria d'organització que lidera David Torrents, proper a Borràs. Ara s'haurà de designar un instructor que porti el cas en el marc de la comissió de garanties, on ja s'han rebut diverses queixes. El perfil fals va vessar crítiques contra Batet i també contra l'exsecretari general, Jordi Sànchez, visiblement molest pel cas.
L'organisme intern ha estat en el punt de mira en l'última setmana per l'expedient intern sobre els fets protagonitzats per Dalmases al FAQS del 9 de juliol, origen de la polèmica i de la seva posterior dimissió. Magda Oranich, encarregada d'elaborar aquest informe, va rebre pressions de l'entorn de Borràs i també del seu escuder. L'exvicepresident del partit, de fet, va enviar a l'executiva una carta crítica amb la comissió de garanties. Un soroll encara viu al partit que impacta en la nova etapa a l'oposició i en el rearmament ideològic que es prepara de cara a la negociació dels pressupostos amb ERC.