1 de 10
POLÍTICA

Els cinc reptes immediats que haurà d'afrontar la direcció continuista d'ERC

L'executiva, encapçalada per quarta vegada consecutiva per Oriol Junqueras i Marta Rovira, ha estat avalada pel 87% de la militància en la primera part del congrés de la formació

La nova executiva d'ERC. | Marc Puig (ERC)
per Carme Rocamora, Barcelona, Catalunya | 6 de novembre de 2022 a les 20:56 |
L'any 2011, Oriol Junqueras i Marta Rovira es van convertir en els màxims dirigents d'ERC. Agafaven les regnes del partit en un moment especialment complicat per les lluites internes entre les famílies republicanes, i també pels mals resultats electorals. ERC tenia només 10 diputats al Parlament i havia desaparegut de totes les grans capitals, amb l'excepció de Barcelona. Ara, una dècada després, ostenta la presidència de la Generalitat i és el partit independentista amb més pes a Madrid, amb nou diputats més que Junts.

Els bons resultats i altres factors -com la repressió a la qual s'han vist sotmesos per l'1-O-, han empès la militància a avalar, per quarta vegada consecutiva, el lideratge del junquerisme. Amb una participació del 50,2%, les bases han reescollit en bloc aquest diumenge la candidatura encapçalada pel president d'ERC i la secretària general amb el 87% dels vots. En concret, han votat 4.309 militants, 3.747 a favor de la candidatura, i 562 en blanc. L'última votació, l'any 2019, va comptar amb una participació superior del 57% de la militància, que va avalar Junqueras amb el 88% del suport i Rovira amb el 86,75%: en aquella ocasió, la militància va poder votar per separat a cada candidat de l'executiva. En definitiva, en aquesta ocasió baixa la participació i la posició en contra es perfila en un 13%. 


La nova executiva, continuista, manté moltes de les persones que ja hi formaven part com Lluís Salvadó, Pere Aragonès, Marta Vilalta o Raül Romeva, a més de Josep Maria Jové com a president del Consell Nacional. També incorpora nous perfils per anar preparant relleus. Si fa uns anys Junqueras i Rovira començaven a impulsar figures joves com Vilalta i Aragonès, ara també s'incorporen a l'executiva diversos membres provinents del Jovent Republicà com són els diputats Pau Morales i Marta Rosique, i també l'actual portaveu de les joventuts, Kènia Domènech. Entre les noves incorporacions, també s'hi situa l'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernández, l'exsecretària de la mesa del Parlament Adriana Delgado, i el periodista i degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Enric Marín. Marc Colomer ocupa des de mitjans de setembre la vicesecretaria de comunicació.

La militància, que ha pogut votar durant tota la jornada d'aquest diumenge tant telemàticament com presencialment, també ha escollit els nous consellers nacionals del partit, un total de 30. El més votat, que repeteix en aquest òrgan i que ja va ser el favorit en el congrés nacional de 2019, ha estat el dirigent històric Joan Tardà, amb 2.925 vots. Entre els més votats hi destaquen també Josep Maria Jové, Marta Rovira i Martínez, Josep Huguet, Eduard López, Anna Caula, Maite Aymerich, Marta Cid, Santi Valls i Teresa Vallverdú.


Amb el nou equip proclamat, comença ara l'elaboració dels documents estratègics que han de ser el full de ruta dels republicans en els propers anys, i que s'aprovaran en la segona fase del congrés prevista per a finals de gener. La ponència marcarà el futur tenint en compte els reptes immediats als quals haurà de fer front la direcció. Són aquests:

Mantenir la unitat estratègica


Al març, el tancament de files amb la via negociada en el marc de la conferència nacional va ser rotund: el 97,23% de les bases va aprovar la ponència política que referma la taula de diàleg com l'eina per resoldre el conflicte polític. La cúpula continua convençuda que aquesta estratègia, per més que sigui lenta i generi crítiques en bona part de l'independentisme, és l'única que existeix, i que per tant no tenen previst canviar-la. Tanmateix, la credibilitat d'ERC està en risc si no s'aconsegueix allò promès, com és la desjudicialització per abans de final d'any, aspecte que aspiren a encarrilar aquest novembre. Amb el pas del temps, si no hi ha fruits pot anar augmentant la remor interna de les bases dels republicans. Fa només dos mesos, l'expresidenta del Parlament i militant d'ERC Carme Forcadell suggeria la necessitat de posar terminis a la taula.

Doble negociació a Madrid: pressupostos i sedició


ERC sap que Pedro Sánchez els necessita per aprovar els últims pressupostos de la legislatura i més en un moment d'alta complexitat per la crisi energètica i la inflació. És en aquest context que els republicans faran valdre la seva força. De moment han facilitat el primer tràmit dels comptes mentre les negociacions per la rebaixa o derogació de la sedició es fan a porta tancada, amb una discreció similar a la que va marcar la negociació per indultar els presos. Encara que els fruits de la taula puguin ser menors dels que desitjaria ERC -amnistia i autodeterminació- els republicans consideren que són passes importants per reduir la capacitat repressora. Formalment desacomplexats, són plenament conscients que facin el que facin una part de l'independentisme els reprovarà, i és des d'aquesta visió que continuen defensant que són l'únic partit independentista capaç de generar canvis en el marc del Congrés dels Diputats.


Govern en solitari: per ara, passes tímides


A Catalunya, el Govern d'ERC en solitari va fent passes tímides. Després del terratrèmol que va suposar la sortida de Junts, els republicans es volen donar temps i no s'imposen presses. Conscients que l'oposició augmentaria el to i la pressió després del trencament de l'executiu, ja van fixar des de l'inici que una possible pròrroga dels pressupostos no seria cap drama. Així ho pensen des del carrer Calàbria, que preveuen que en aquests primers mesos serà complicat tramitar iniciatives parlamentàries, però confien que amb el temps tot plegat es vagi destensant i que els partits de l'oposició abandonin la posició del "no a tot". Sigui com sigui, ara l'estratègia dels republicans serà insistir a Junts per l'aprovació dels comptes, sota l'argument que són un projecte iniciat pel seu exconseller Jaume Giró i que per tant, ara no se'n poden desentendre.

Municipals: trencar l'hegemonia del PSC


En el terreny municipal ERC s'hi troba còmoda. Les va guanyar l'any 2019 a tot Catalunya amb victòries inèdites com la de la ciutat de Barcelona, i arribant a l'alcaldia de dues altres capitals de província, Lleida i Tarragona. L'objectiu dels republicans és mantenir i incrementar les posicions en els llocs on ja els fan confiança, però també ser prou forts a Barcelona per evitar un tercer mandat encapçalat per Ada Colau. I no és tot, i és que si en una cosa treballen els d'Oriol Junqueras en els últims mesos, és en guanyar presència a les ciutats metropolitanes, moltes d'elles en mans del PSC, i és per això que han fixat el líder d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, per dur a terme aquesta tasca. Més enllà de ser l'alcaldable de Santa Coloma de Gramenet, el seu discurs -que serà marcadament social i allunyat de l'eix nacional- buscarà arribar a tot el cinturó roig.



Junqueras i Rovira: més d'una dècada


Si alguna cosa caracteritza la política catalana -i en especial l'independentisme- en els últims anys, és el canvi de lideratges. En són exemples Junts amb Laura Borràs i Jordi Turull, Òmnium amb Xavier Antich, i l'ANC amb Dolors Feliu. Lluny d'aquest dinamisme, ERC ha decidit avançar el seu congrés que estava previst per l'any 2023 per falcar per quarta vegada consecutiva -2011, 2015, 2019 i ara 2022- el lideratge de Junqueras i Rovira, i demostrar que la major part de les bases -prop del 90% en les quatre ocasions que s'han presentat- continuen apostant per ells. Fins i tot, els republicans van fer un canvi en els seus estatuts que marcaven un màxim de tres mandats, per fer possible que el president i la secretària general puguin continuar al capdavant, un moviment fet sota l'argument que la repressió que han patit tant amb la presó i l'exili no els ha permès desenvolupar "plenament" les funcions. ERC vol mostrar estabilitat i unitat interna, sempre amb el risc, però, que les bases comencin a considerar que foren bons nous lideratges.
 

Oriol Junqueras i Marta Rovira al congrés de 2015 Foto: ERC

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació