La història inunda les Drassanes en la primera nit «Sàpiens»

Eulàlia Duran rep el primer Premi d'Honor de la Història per la seva recerca sobre el Renaixement i per ser una de les impulsores principals dels estudis històrics sobre els Països Catalans

Pere Aragonès entrega el Premi d’Honor de la Història a Eulàlia Duran
Pere Aragonès entrega el Premi d’Honor de la Història a Eulàlia Duran | Sàpiens
02 de novembre del 2022
Actualitzat el 03 de novembre a les 9:05h
Les Drassanes de Barcelona s'han convertit aquest dimecres al vespre en un mar d'història durant la celebració de la primera Nit de la Història de Catalunya. Organitzada per la revista Sàpiens, que aquest 2022 celebra 20 anys, la gala ha reunit les personalitats més destacades de la historiografia catalana. Un esdeveniment que es vol convertir en un punt de trobada anual per al sector i en què que s'ha entregat el Premi d'Honor de la Història 2022 a una dona que ha estat una de les impulsores principals dels estudis històrics sobre els Països Catalans. 

Eulàlia Duran i Grau, catedràtica emèrita de filologia catalana a la Universitat de Barcelona nascuda a Barcelona el 1934, és la guanyadora d'aquesta primera edició del premi. Doctora en Història Moderna i especialitzada en l'estudi de la societat i la cultura del segle XVI, el jurat l'ha premiat també per haver obert noves vies de recerca sobre el Renaixement i la seva literatura i per la seva visió renovadora de la historiografia catalana durant la fi del franquisme en català. "El meu pare ha estat sempre el meu mestre", ha celebrat la guardonada, a qui ha dedicat el premi pel mestratge que li va proporcionar des dels primers dies: "D'ell vaig aprendre que per comprendre un text cal tenir sempre present la intencionalitat de l'autor". 

"El millor que podem fer per a la llengua catalana no és fer productes en català, sinó fer bons productes, de qualitat i competitius en català". Ho ha verbalitzat l'editor de la revista, el pallarès Jordi Creus, i, de fet, aquesta és la missió de Sàpiens-del grup Som- des del 2002. En la mateixa línia s'ha pronunciat la directora de la revista, Clàudia Pujol, que ha assegurat que l'objectiu per als pròxims anys és seguir fent continguts "de qualitat" en català en diferents anys. 

Els periodistes Eloi Vila i Txell Bonet han conduït un acte ple a vessar, com no podia ser d'una altra manera, d'història. Un acte en què els nounats premis Sàpiens volen arribar a ser al món de la història "el que els Gaudí són al món del cine". Navegant entre petits acudits, els arcs del Museu Marítim han estat espectadors de luxe d'aquests primers premis Sàpiens, sota la mirada atenta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha celebrat els 20 anys de divulgació històrica de Sàpiens, revista a la qual ha agraït la tasca de "posar en valor la recerca històrica que es fa al nostre país". "Quan pensem en gran avancem col·lectivament", ha verbalitzat el president, fent referència a la necessitat que revistes com Sàpiens expliquin la cultura catalana sense barreres.

"El del patrimoni no és un sector fàcil al nostre país", ha reivindicat Jusèp Boya, director del Museu Arqueològic de Catalunya, quan ha recollit el premi al millor descobriment arqueològic que ha guanyat el MAC-Empúries amb la reconstrucció del port d'aquesta localitat històrica de la Costa Brava. Sàpiens també ha volgut premiar la millor recerca, que en aquesta primera edició ha obtingut l'historiador Alejandro Acosta amb un estudi sobre els voluntaris catalans que van lluitar en la Primera Guerra Mundial. "Sàpiens és una aposta per la recerca històrica de qualitat", ha reivindicat Acosta.

L'escriptor Joan-Lluís Lluís, autor de Junil a les terres dels bàrbars ha rebut el premi a la millor obra de ficció històrica de Sàpiens. El premi a la millor iniciativa de divulgació històrica internacional l'ha rebut "Alice, curioser and curioser", una exposició londinense dedicada a l'obra Alícia al país de les meravelles. Finalment, Tresors amb història d'À Punt ha rebut el premi a la millor iniciativa de divulgació històrica dels Països Catalans. 
Arxivat a