28
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
29
d'octubre
a les
11:14h
Reunió discreta a Palau entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el primer secretari del PSC, Salvador Illa. En el transcurs de la trobada, Illa li ha ofert a Aragonès una negociació pressupostària "clàssica" perquè Catalunya disposi de comptes en vigor l'1 de gener del 2023, segons han informat fonts socialistes. Des de Presidència insisteixen en la idea que el dirigent d'ERC manté la seva posició -és a dir, que pretén aprovar els pressupostos amb Junts, la CUP o bé els comuns, implicats tant en la investidura com en la validació dels comptes d'enguany-, i també han puntualitzat que en la ronda de contactes amb grups de la setmana vinent s'hi inclourà el PSC.
D'entrada, Aragonès és reaci a aprovar els comptes amb els socialistes catalans, per bé que s'hi pot veure abocat en cas que Junts -els primers compassos a l'oposició així ho fan preveure per la distància exhibida en les últimes setmanes, també en la trobada discreta que va mantenir el president amb Jordi Turull i Albert Batet la setmana passada- decideixi no negociar els pressupostos. En l'ambient també hi sobrevolen els comptes estatals, que aquest dijous van ser tramitats al Congrés dels Diputatsamb l'aval dels republicans com a gest per donar "marge" a les "negociacions" en marxa amb el PSOE per la desjudicialització del conflicte. Un terme que inclou la reforma de la sedició i que ha servit al PP per desmarcar-se de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que rarament tirarà endavant en el que queda de legislatura.
Segons fonts de Presidència, Aragonès també ha aprofitat la trobada per lamentar els incompliments del govern espanyol en matèria de fons europeus i s'ha queixat de la situació de Rodalies, des del mes de setembre travessa una de les pitjors etapes pel que fa a avaries i retards. Illa i el president es tornaran a trobar la setmana vinent en el marc d'una ronda pensada per traslladar als grup el marc pressupostari per al 2023. L'exconseller Jaume Giró ja tenia preparat el repartiment de despesa per conselleries -com va avançar aquest dimecres NacióDigital-, però la nova titular del departament d'Economia, Natàlia Mas, està revisant el projecte i, si cal, hi introduirà modificacions. Tant el cap de l'oposició com Aragonès han tractat en la trobada la preocupació per la situació econòmica, marcada per la inflació i l'increment dels tipus d'interès.
El límit de despesa s'incrementarà l'any que ve en 3.098 milions addicionalsfruit de les negociacions de les bestretes del finançament autonòmic, la liquidació de 2021 i els ingressos tributaris. Si es resten els interessos del deute, les despeses transversals i les dels òrgans superiors (Parlament o el Consell de Garanties Estatutàries), el límit de despesa no finalista queda en 2.847 milions d'euros addicionals. Això permet preparar un pressupost expansiu, amb un creixement del 10,6% en relació al del 2022, enfilant-se fins als 30.360 milions enfront dels 27.500 actuals.
La trobada ha arribat en un moment en què la Moncloa continua assenyalant que no hi ha majoria per aprovar la reforma del delicte de sedició i que, per tant, fins que no hi hagi aquesta majoria no es podrà portar cap modificació al Congrés. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va apuntar ahir que el delicte es reformaria perquè era un compromís explícit de Pedro Sánchez, però després va autoesmenar-se des dels passadissos de la cambra. Tant a Palau com a ERC eviten fer pública la proposta que tenen per reformar el codi penal -i promoure altres iniciatives legislatives-, i només assenyalen que no entraran en cap "subhasta pública" sobre la sedició. La Generalitat, dimarts, va indicar que l'Estat "ja sap què ha de fer" per retocar la sedició.
D'entrada, Aragonès és reaci a aprovar els comptes amb els socialistes catalans, per bé que s'hi pot veure abocat en cas que Junts -els primers compassos a l'oposició així ho fan preveure per la distància exhibida en les últimes setmanes, també en la trobada discreta que va mantenir el president amb Jordi Turull i Albert Batet la setmana passada- decideixi no negociar els pressupostos. En l'ambient també hi sobrevolen els comptes estatals, que aquest dijous van ser tramitats al Congrés dels Diputatsamb l'aval dels republicans com a gest per donar "marge" a les "negociacions" en marxa amb el PSOE per la desjudicialització del conflicte. Un terme que inclou la reforma de la sedició i que ha servit al PP per desmarcar-se de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que rarament tirarà endavant en el que queda de legislatura.
Segons fonts de Presidència, Aragonès també ha aprofitat la trobada per lamentar els incompliments del govern espanyol en matèria de fons europeus i s'ha queixat de la situació de Rodalies, des del mes de setembre travessa una de les pitjors etapes pel que fa a avaries i retards. Illa i el president es tornaran a trobar la setmana vinent en el marc d'una ronda pensada per traslladar als grup el marc pressupostari per al 2023. L'exconseller Jaume Giró ja tenia preparat el repartiment de despesa per conselleries -com va avançar aquest dimecres NacióDigital-, però la nova titular del departament d'Economia, Natàlia Mas, està revisant el projecte i, si cal, hi introduirà modificacions. Tant el cap de l'oposició com Aragonès han tractat en la trobada la preocupació per la situació econòmica, marcada per la inflació i l'increment dels tipus d'interès.
El límit de despesa s'incrementarà l'any que ve en 3.098 milions addicionalsfruit de les negociacions de les bestretes del finançament autonòmic, la liquidació de 2021 i els ingressos tributaris. Si es resten els interessos del deute, les despeses transversals i les dels òrgans superiors (Parlament o el Consell de Garanties Estatutàries), el límit de despesa no finalista queda en 2.847 milions d'euros addicionals. Això permet preparar un pressupost expansiu, amb un creixement del 10,6% en relació al del 2022, enfilant-se fins als 30.360 milions enfront dels 27.500 actuals.
La trobada ha arribat en un moment en què la Moncloa continua assenyalant que no hi ha majoria per aprovar la reforma del delicte de sedició i que, per tant, fins que no hi hagi aquesta majoria no es podrà portar cap modificació al Congrés. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va apuntar ahir que el delicte es reformaria perquè era un compromís explícit de Pedro Sánchez, però després va autoesmenar-se des dels passadissos de la cambra. Tant a Palau com a ERC eviten fer pública la proposta que tenen per reformar el codi penal -i promoure altres iniciatives legislatives-, i només assenyalen que no entraran en cap "subhasta pública" sobre la sedició. La Generalitat, dimarts, va indicar que l'Estat "ja sap què ha de fer" per retocar la sedició.