28
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
11:20h
A Espanya, la prevalença de violència filoparental, és a dir, de fills a pares, a les memòries judicials d'adolescents de 14 a 18 anys és del 3,1% en violència física, i del 12,9% en violència psicològica. Així ho ha posat en relleu el psiquiatre José Carlos Fuertes Rocañín, president de la Societat Aragonesa de Psiquiatria Legal i Ciències Forenses (SAPLYCF), durant una entrevista amb Europa Press amb motiu de la publicació d'Educar és ser un mirall (Llibres Cúpula), un text escrit amb la periodista Lorena García, i en el qual ha dedicat un apartat als fills maltractadors.
L'especialista ha confessat que aquesta mena de perfils entre els menors cada vegada són més freqüents perquè també és més habitual que els pares facin desistiment de funcions, estiguin molt temps fora de casa o no tinguin capacitat per educar. "No només la televisió, els videojocs, o Youtube influeixen negativament, el fonamental és que les estructures familiars han canviat. Si un noi arriba a casa i es troba sol, com l'eduquem? Als nens els fa falta la presència física i emocional dels seus pares", ha manifestat l'expert.
Entre els problemes que ocasionen que els nens desenvolupin aquesta síndrome, segons ha continuat explicant Fuertes està, en primer lloc, la falta de coherència dels pares. "Els pares hem de ser coherents. Són importants els exemples, si jo m'aixeco d'hora, si soc respectuós, treballador, si soc solidari... S'ha de practicar amb l'exemple". L'especialista també ha considerat que s'han d'establir uns límits "clars, precisos i estables" i el que no és possible, segons ell, és que un dia se sigui un pare o una mare severa, però l'altre, davant el mateix fet, se sigui tolerant i permissiu. "Això crea incertesa i això porta a l'ansietat i després al malestar i a l'estrès", ha afirmat.
Alhora, ha esmentat que per a alguns el problema radica en l'excessiva permissivitat que els pares tenen cap als fills, tolerant comportaments excèntrics, estereotipats i histriònics, i sense posar-hi topalls o restriccions. "Els nens que presenten l'anomenada síndrome de l'emperador creixen en famílies desestructurades, violentes i amb rols ambigus, quelcom que provoca que els menors presentin unes actituds constants de manipulació i de xantatge emocional amb les quals aconsegueixen els seus objectius", ha subratllat.
De la mateixa manera, l'especialista ha ressenyat que hi ha qui atribueix aquestes conductes violentes a l'increment del consum de substàncies tòxiques en els menors, així com a la disminució en l'edat en què es comença a realitzar aquesta mena de pràctiques. A més a més, sovint, el consum de substàncies s'inicia juntament amb l'alcohol, segueix amb el cànnabis, i acaba en estimulants com la cocaïna o les amfetamines. "Per a la majoria d'experts un element causal de primera magnitud és l'existència d'aquestes conductes en el nucli familiar, de manera que el jove aprèn des de la infància que la violència pot ser un mitjà per obtenir propòsits, que no és una cosa excepcional, sinó habitual, i que té l'aprovació d'almenys un dels progenitors", ha afegit.
Finalment, Fuertes ha apuntat que cal no oblidar que trastorns o anomalies psiquiàtriques poden afavorir aquesta agressivitat dels fills cap als pares, com ara l'esquizofrènia, els retards mentals, o la dificultat per controlar els impulsos i alguns trastorns de personalitat.
L'especialista ha confessat que aquesta mena de perfils entre els menors cada vegada són més freqüents perquè també és més habitual que els pares facin desistiment de funcions, estiguin molt temps fora de casa o no tinguin capacitat per educar. "No només la televisió, els videojocs, o Youtube influeixen negativament, el fonamental és que les estructures familiars han canviat. Si un noi arriba a casa i es troba sol, com l'eduquem? Als nens els fa falta la presència física i emocional dels seus pares", ha manifestat l'expert.
Entre els problemes que ocasionen que els nens desenvolupin aquesta síndrome, segons ha continuat explicant Fuertes està, en primer lloc, la falta de coherència dels pares. "Els pares hem de ser coherents. Són importants els exemples, si jo m'aixeco d'hora, si soc respectuós, treballador, si soc solidari... S'ha de practicar amb l'exemple". L'especialista també ha considerat que s'han d'establir uns límits "clars, precisos i estables" i el que no és possible, segons ell, és que un dia se sigui un pare o una mare severa, però l'altre, davant el mateix fet, se sigui tolerant i permissiu. "Això crea incertesa i això porta a l'ansietat i després al malestar i a l'estrès", ha afirmat.
Alhora, ha esmentat que per a alguns el problema radica en l'excessiva permissivitat que els pares tenen cap als fills, tolerant comportaments excèntrics, estereotipats i histriònics, i sense posar-hi topalls o restriccions. "Els nens que presenten l'anomenada síndrome de l'emperador creixen en famílies desestructurades, violentes i amb rols ambigus, quelcom que provoca que els menors presentin unes actituds constants de manipulació i de xantatge emocional amb les quals aconsegueixen els seus objectius", ha subratllat.
De la mateixa manera, l'especialista ha ressenyat que hi ha qui atribueix aquestes conductes violentes a l'increment del consum de substàncies tòxiques en els menors, així com a la disminució en l'edat en què es comença a realitzar aquesta mena de pràctiques. A més a més, sovint, el consum de substàncies s'inicia juntament amb l'alcohol, segueix amb el cànnabis, i acaba en estimulants com la cocaïna o les amfetamines. "Per a la majoria d'experts un element causal de primera magnitud és l'existència d'aquestes conductes en el nucli familiar, de manera que el jove aprèn des de la infància que la violència pot ser un mitjà per obtenir propòsits, que no és una cosa excepcional, sinó habitual, i que té l'aprovació d'almenys un dels progenitors", ha afegit.
Finalment, Fuertes ha apuntat que cal no oblidar que trastorns o anomalies psiquiàtriques poden afavorir aquesta agressivitat dels fills cap als pares, com ara l'esquizofrènia, els retards mentals, o la dificultat per controlar els impulsos i alguns trastorns de personalitat.