1 de 10
Brasil

Lula ho torna a fer: les claus d'una victòria per la mínima que tanca l'etapa Bolsonaro

L'històric dirigent de l'esquerra brasilera torna a la presidència liderant una àmplia aliança amb sectors centristes per posar fi al mandat d'un dels símbols de l'extrema dreta global

Lula ha recuperat per a l'esquerra la presidència del Brasil. | Europa Press
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 30 d'octubre de 2022 a les 23:40 |
Luiz Inácio Lula da Silva ha tornat a fer història a les eleccions al Brasil. L'històric líder del Partit dels Treballadors s'ha imposat en la segona volta en el que ha estat un plebiscit sobre el mandat de Jair Bolsonaro, un dels rostres més emblemàtics de l'extrema dreta global. Aquest ha estat derrotat, però per la mínima, superant les expectatives i obligant Lula a patir fins al darrer instant. Amb el 99% recomptat, Lula ha superat els 58.000.000 de vots, amb prop del 5%, mentre Bolsonaro ha arribat als 57.000.000, amb un 49,3%. Entre la primera i la segona volta, Lula ha sumat un milió llarg de vots, però Bolsonaro n'ha sumat sis milions i mig. Una dada per reflexionar-hi.

Lula s'ha imposat als seus 76 anys després de superar un càncer de gola i el desgast de 12 anys de govern del seu Partit dels Treballadors (PT), amb una clara influència del sindicalisme i del catolicisme d'esquerres. Lula va haver de superar abans una ofensiva judicial, arran de l'escàndol de corrupció de la petroliera Petrobras, que el va dur quasi dos anys a la presó i li va impedir concórrer a les eleccions del 2018. Després, la Cort Suprema va anul·lar la condemna. Aquests són alguns elements que expliquen els resultats d'aquest diumenge, que depassen en molt la política brasilera. 


El llegat de lluita contra la pobresa


Un factor clau per explicar l'èxit de Lula en un continent avesat a lideratges efímers ha estat el bon record del seu mandat anterior (2002-10). Va deixar la presidència amb un nivell d'aprovació de prop del 80%. La seva política va saber combinar, potser de manera magistral, creixement econòmic i reformes socials. Va saber guanyar-se la confiança dels sectors empresarials que hi desconfiaven, evitant una política fiscal costosa per a les grans companyies. Alhora, va llançar un seguit de programes socials que van assolir un fort impacte, com el reconegut Borsa Família: s'aportava un fons a les famílies més vulnerables a canvi del compromís que portessin els fills a l'escola i els vacunessin. Matava així diversos moixons d'un tret. Dels seus anys al poder n'ha quedat la dada de 30 milions de brasilers sortint de la pobresa.  


Populisme i autenticitat: "Déu és brasiler"


Les eleccions d'aquest diumenge no han estat la derrota del populisme, sinó el triomf d'un tipus de populisme d'esquerres sobre un altre, reaccionari i neofeixista. La trajectòria de Lula, fill d'una família humil, crescut sense pare i forjat en un taller metal·lúrgic, ha estat la d'un líder amb una capacitat inigualable per empatitzar amb el Brasil de les faveles i els obrers empobrits. Les seves campanyes han apel·lat a l'orgull de classe, sí, però també a l'"amor", sempre a prop del sentiment i la llàgrima, i també d'un patriotisme a flor de pell. "Déu és brasiler" va dir quan era president, davant de l'èxit de la producció petroliera del seu país. El Brasil dels pobres, que és explotat a les fàbriques, pateix als barris desestructurats i va a la missa de Pere Casaldàliga, avui ha cantat victòria.  


Sumar de l'esquerra al centre dreta


La retrobada de Lula, l'any passat, amb l'expresident Francisco Henrique Cardoso (1995-2002) va sorprendre tothom. Però era l'indici d'una estratègia intel·ligent. Lula sabia que per vèncer Bolsonaro necessitava una suma de forces. Cardoso havia estat el president d'un Brasil obert a la globalització, liberal en l'econòmic però compromès amb la democràcia en un Brasil que va patir una llarga dictadura els anys 60 i 70. Davant l'amenaça neofeixista de Bolsonaro, l'esquerra i el centre s'apropaven. 


En el tram final de la campanya, a més, Lula, conscient que una de les batalles es jugava en la franja del vot religiós, s'ha posicionat en contra de l'avortament, desmentint així la seva posició anterior sobre la interrupció de l'embaràs. A més, quasi bé un 30% del vot és evangèlic, majoritàriament molt conservador i que Bolsonaro ha mimat especialment.

El factor Alckmin


Lula ha enfocat la campanya amb l'objectiu de guanyar-se la confiança de sectors moderats que fa quatre anys van apostar per Bolsonaro, conservadors de diferents matisos, defensors del liberalisme econòmic cansats del llarg període de govern del PT. Per això, va decidir posar de número dos, com a candidat a la vicepresidència, a un vell adversari: Geraldo Alckmin. Veterà de cent batalles, de 70 anys, Alckmin va ser dirigent del Partit Social Demòcrata Brasiler (PSDB), formació que, malgrat el nom, representa un centre dreta defensor de la modernització econòmica i hostil a tota política radical. 

Alckmin va governar Sao Paolo durant 18 anys i va convertir-se en exponent d'una política business friendly. Ha estat útil per convocar vot moderat, inicialment anti-Lula, però alarmat per la política ultra de Bolsonaro. D'aquesta manera, al Brasil, el gruix de l'esquerra i un sector del centre s'han unit enfront l'extrema dreta.

Una batalla perduda per l'extrema dreta i un avís a l'esquerra


Després de la victòria de Gustavo Petro a Colòmbia i de Gabriel Boric a Xile, l'esquerra recupera posicions a Amèrica Llatina. Però cap triomf té la transcendència del de Lula. la segona era del líder del PT comença en un món molt diferent al de la primera victòria de fa vint anys. La incertesa domina en el panorama internacional i l'extrema dreta, abans marginal, apareix ara com una amenaça real. Lula arriba en el moment just. Entén com pocs dirigents de l'esquerra la complexitat del món econòmic.
 
El triomf de Lula arriba un mes després de la victòria de Giorgia Meloni, una dirigent que va començar a fer política en el neofeixista MSI,  a les eleccions italianes. Potser com Petro i Boric -aquest després de fracassar en un intent de reforma constitucional rupturista-, Lula sap que el gran repte no és imposar un programa socialista, sinó defensar la democràcia, i fer-ho amb autenticitat i amb potents reformes socials que obtinguin el consens del sector més modern i civilitzat del capital. Però dit tot això, el resultat ajustadíssim i el cabal de vots acumulat per Bolsonaro ha de fer pensar molt a l'esquerra, que no en tindrà prou amb fer crides antifeixistes. El resultat de Bolsonaro no és una derrota clara i l'amenaça a les democràcies és clara i exigirà al camp democràtic -molt més ampli que el de l'esquerra estricta- reforçar ponts i no abusar de l'estètica fàcil.

El president del Govern, Pere Aragonès, ha felicitat aquest dilluns Lula da Silva per la seva victòria a les eleccions brasileres, en què s'ha imposat amb el 50,8% dels vots a l'actual president, Jair Bolsonaro. El cap de la Generalitat ha reivindicat que els brasilers hagin optat "per obrir una nova era de progrés i llibertat". "En el compromís per la democràcia, contra l'extrema dreta, per la cohesió social i la igualtat d'oportunitats, sempre tindreu Catalunya com a aliat", s'ha compromès, en una piulada a Twitter.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació