1 de 10
Ciència en societat

Objectius per alentir el compte enrere

Les condicions ambientals canviants afavoreixen la transmissió de determinats patògens i l'exposició a la calor soscava els mitjans de vida de les persones

La revista britànica "The Lancet" acaba de publicar un informe que avalua l'Acord de París de 2015 | Pexels
per Cristina Junyent i Rodríguez, Barcelona, Catalunya | 27 d'octubre de 2022 a les 15:27 |

Quan ja ha caigut la bena en referència a l’escalfament global, noves dades indiquen camins a seguir. La revista britànica "The Lancet" acaba de publicar l’informe anual "Lancet Countdown on health and climate change", que avalua la consecució dels objectius de l'Acord de París de 2015, quan els països participants es van comprometre a limitar l'escalfament global a "molt per sota dels 2°C". L’informe és independent i ofereix conclusions consensuades de 51 institucions acadèmiques -liderades per l’University College London- i elaborades amb dades de 99 grups experts i agències de l'ONU. Enguany, fa èmfasi en l’amenaça que el canvi climàtic comporta per a la salut humana.

En les darreres dècades, a Europa avenços en salut pública s’han reflectit en el descens de la mortalitat prematura i l’augment de l'esperança de vida de gairebé 9 anys des de 1980. És on hi ha alguns dels millors sistemes de salut del món. Ara bé, en aquests moments el continent s'enfronta a crisis sense precedents solapades en el temps, que perjudiquen la salut humana i els mitjans de vida, i posen en risc la capacitat d'adaptació als canvis. Per damunt de l’emergència climàtica associada a les desigualtats hi ha la Covid-19, la invasió russa d'Ucraïna, la crisi migratòria més nombrosa des de la Segona Guerra Mundial, i desplaçaments massius de població.



Si podem dir que ha acabat, l’estiu de 2022 ha estat el més calorós mai enregistrat a Europa. La temperatura de l'aire a superfície ha estat gairebé 1°C superior respecte l'època preindustrial. En comparació amb l’anterior, en la dècada de 2010 les onades de calor van augmentar un 57% de mitjana; segons la regió, un 250%. L'escalfament observat entre el 2000 i el 2020 al continent s'associa a un augment de la mortalitat per l’alta temperatura de 15,1 morts addicionals per milió d'habitants cada dècada. Segons el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària de l’Institut Carles III -iniciat el 2004 per valorar justament la sobremortalitat deguda a la calor-, el 2022 a Catalunya hi ha hagut una sobremortalitat de 711 persones. En la major part de casos, les persones no moren d’un cop de calor, sinó perquè les altes temperatures agreugen problemes cardiovasculars o respiratoris; en conseqüència els més afectats són persones grans, nens petits, malalts crònics i persones sense accés adequat a l'atenció sanitària.

Les condicions ambientals canviants afavoreixen la transmissió de determinats patògens, com ara el Vibrio colerae, el causant del dengue -que ha augmentat un 30% en la darrera dècada respecte a la de 1950-, el del virus del Nil Occidental -amb un augment del 149% al sud d'Europa i un 163% a l'Europa central i oriental entre 1986 i 2020 en comparació amb el període 1951-85-. En pujar les temperatures s’avança la floració d’arbres al·lergènics, com ara bedolls, oliveres i verns; apareixen les flors entre 10 i 20 dies abans que fa 41 anys i afecten la salut d’entorn el 40% de la població europea. És obvi doncs que retardar la descarbonització duu associats costos sanitaris i la vulnerabilitat dels sistemes de salut. Per això, el 2021 la major part dels països europeus va declarar que havien associat la salut nacional al canvi climàtic.


A més dels impactes directes sobre la salut, l'exposició a la calor també soscava els mitjans de vida de les persones perquè debilita la seguretat alimentària i redueix la capacitat laboral. La sequera estival d'extrema a excepcional que entre 2011 i 2020 han patit més de la meitat de les regions europees s’ha associat amb una minva de l’oferta de mà d'obra en sectors exposats, com ara l'agricultura, que entre 2016 i 2019 va baixar respecte al període 1965-1994. D’una altra banda, els esdeveniments extrems cada cop més intensos i freqüents relacionats amb el canvi global tenen impactes directes i indirectes sobre la salut, provoquen la pèrdua d'infraestructures i comporten costos econòmics. Els de 2021 s’han associat a pèrdues econòmiques rècord: un total de gairebé 48.000 milions d'euros.

Les dades mostren inequívocament la necessitat urgent d'objectius ambiciosos de mitigació que restringeixin l'augment de temperatura global i d’estratègies efectives d'adaptació. L'adopció de tecnologies renovables és massa lenta. Les companyies de petroli i gas molt subvencionades superen les emissions de gasos d'efecte hivernacle compatibles amb els objectius de París. Els recursos energètics continuen depenent perillosament dels combustibles fòssils. Com a tercera economia del món i contribuent important a les emissions globals acumulades de gasos d'efecte hivernacle, Europa és un actor clau en la resposta del món al canvi climàtic i té la responsabilitat i l'oportunitat globals de liderar la transició cap a una economia baixa en carboni i més saludable. Tot i que els impactes sobre la salut i l’economia deguts al canvi global se superposen, interaccionen i evolucionen en un context de pandèmia i guerra devastadora a Ucraïna.


Tot i això, l’informe troba alguns motius per a l'optimisme. La comunitat científica, els mitjans de comunicació, les empreses i els líders polítics es prenen cada cop més seriosament el clima i la salut. S’associa la resposta centrada en un futur saludable a baixar les emissions de carboni. Ara bé, l'objectiu no pot ser simplement publicar un informe anual. Els responsables polítics han subestimat massa l'envergadura dels efectes de l’emergència climàtica i els canvis que cal fer per limitar l'escalfament global. El compte enrere és una iniciativa tècnica, però el fracàs col·lectiu per abordar l'emergència climàtica és polític. L'últim repte que tenim és mantenir un sentit d'esperança. Així, informes com el del compte enrere de The Lancet, que pretenen enfortir la salut humana davant l'escalfament global ofereixen l’oportunitat de posar la salut al centre d'una resposta política que protegeixi el benestar humà. Hem de donar-hi suport i demanar acció.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació