1 de 10
Perfil

L'epitafi de l'escuder oficial del «laurisme»

L'histrionisme que ha acompanyat la dimissió forçada de Francesc de Dalmases com a vicepresident de Junts certifica la defunció política de la mà dreta de Laura Borràs i anticipa turbulències al partit

Francesc de Dalmases, amb Laura Borràs. | Pau Ollé
per Joan Serra Carné, Barcelona, Catalunya | 30 d'octubre de 2022 a les 08:23 |
Quan l'agenda de Laura Borràs li permetia -perquè més que de diputat exerceix d'assessor i confident-, Francesc de Dalmases aprofitava dissabtes de tranquil·litat per visitar la mare i acompanyar-la a passejar a prop del domicili familiar. Un passeig pausat i de bracet, pel voral de la Gran Via fins a Pau Claris, estampa que podia acabar amb una estona de conversa en un banc de l'artèria barcelonina. El fill atent dels caps de setmana assolellats ha viscut la setmana més fosca des que ostenta protagonisme al Parlament i al partit. Junts ha forçat la seva dimissió com a vicepresident de la formació -després que un informe intern ratifiqués l'episodi d'intimidació a la periodista del FAQS-, una defunció en termes polítics. En l'executiva del partit de dimarts van aflorar retrets a la mà dreta de Borràs i se succeeixen els testimonis que certifiquen la conducta agressiva amb diputades del grup, queixes formulades fins ara en privat i que ja s'airegen en públic. Dalmases s'ha convertit en un problema per a Junts i també per a Borràs, perquè és sinònim de desgast i fractura, paisatge amb perill creixent d'escissió.

Dalmases i Borràs han format una societat política que també és personal. Per això, la caiguda en desgràcia del diputat erosiona la líder de Junts, que l'ha defensat sense matisos des que els fets de TV3 van fer emergir una actitud impetuosa, tastada per parlamentaris i periodistes. Des del primer moment, Borràs va rebaixar l'episodi al FAQS i va pressionar la periodista perquè disculpés en públic Dalmases. Quan el director del programa i la mateixa CCMA van confirmar la intimidació documentada per NacióDigital i elDiario.es, li va tornar a fer costat. I aquesta setmana, un cop publicat l'informe de Junts, va transcendir que també havia pressionat Magda Oranich per forçar una rebaixa de les conclusions de l'expedient. Però Oranich no es va arronsar, curada com està d'espants, i els retrets a la lletrada van esgotar la paciència de companys de partit.   


La concatenació d'episodis de tensió dels darrers mesos -el procés congressual a Junts, la suspensió de Borràs com a presidenta del Parlament, la sortida del Govern i la dimissió de Dalmases- han fet encara més ferm el cordó umbilical entre el diputat i la presidenta de Junts. El seu futur polític està vinculat. Era esperable, doncs, que Borràs el defensés amb vehemència a la reunió tensa de l'executiva de dimarts, on van prendre la paraula diputades que també se sentien víctimes d'un comportament altiu, mentre el protagonista s'absentava per raons mèdiques. La mateixa fidelitat mostrada per Dalmases a l'estiu, quan s'intuïa que la mesa del Parlament suspendria la presidenta. "Aquests dies de juliol, com cada dia des del 2017, tens un suport ampli i extens al si de l’independentisme. Però ets, també, aquesta indissimulada diana pels qui volen que no canviï res", va escriure a Twitter el 26 de juliol. Escalf a Borràs, i dards a ERC i CUP, però també als companys de partit que demanaven un pas al costat d'una presidenta atrapada per la carpeta judicial.

El binomi Borràs-Dalmases és ferm des que tots dos van coincidir a la llista de Junts per Catalunya confegida per respondre a les eleccions convocades per Mariano Rajoy en paral·lel a l'aplicació de l'article 155. Al parlamentari, que es va separar mesos després dels comicis i li agrada recordar la seva condició de periodista -enamorat de les lectures de Ryszard Kapuściński i soci del Grup Ramon Barnils fins que en va ser expulsat l'estiu passat-, exercia com a director de la revista Catalan International View i era fundador de la ONG Acció Solidària IGMAN abans d'ostentar escó a la cambra catalana. En aquell moment, mantenia una amistat estreta amb Víctor Terradellas, que també era editor de la capçalera. El temps va fer que l'exdirector de relacions internacionals de l'antiga Convergència i el diputat s'acabessin distanciant, amb maldecaps judicials pel mig. Els seus noms estaven integrats en la investigació pel presumpte desviament de subvencions de la Diputació de Barcelona, una causa de la qual el TSJC va eximir Dalmases.



En la candidatura del 2017 en què Junts va sumar perfils independents, Borràs i Dalmases van formar pinyol amb Quim Torra -que acabaria esdevenint la quarta opció de candidat a la presidència de la Generalitat- i Josep Costa, ascendit a vicepresident del Parlament. Borràs va ingressar al Govern i Dalmases es va quedar a la cambra catalana, però tots van cultivar l'amistat i van enfortir la sintonia política. Una trajectòria compartida que es va fer encara més estreta a mesura que Borràs assumia responsabilitats, primer com a líder de Junts a Madrid i després com a candidata a la presidència de la Generalitat, previ triomf a les primàries. Dalmases va exercir com a director d'orquestra de la campanya, un protagonisme que va mantenir quan Borràs va esdevenir presidenta del Parlament. No era ni el cap de gabinet ni el responsable de comunicació, però negociava entrevistes, limitava torns de preguntes a les rodes de premsa, i exercia d'assessor i assistent permanent de Borràs. 


L'agenda de la presidenta de Junts ha estat la prioritat del diputat. I l'ha defensada amb vehemència, quan ha calgut amb "crits" o trucades intempestives a companys de partit, sempre amb devoció. Convertit en l'ombra de Borràs, ja fos en actes institucionals o de circuit personal, Dalmases era percebut com un guardaespatlles polític. Només la tempesta per la polèmica del FAQS havia fet que deixés d'acompanyar-la a entrevistes periodístiques, un ostracisme només temporal. El setembre de xoc entre Junts i ERC va situar Dalmases altre cop a primera línia de forma activa. La restitució ha durat pocs dies. La dimissió dels càrrecs a Junts frena, ara sí, qualsevol aspiració d'ascendència en el futur.

Actiu a les xarxes per castigar posicionaments d'adversaris polítics i amb una dieta mediàtica poc disposada a sortir de la zona de confort, Dalmases ha viscut una setmana d'aïllament, sense tuitejar, almenys al seu compte personal. Lluny queda l'alegria dels primers dies d'octubre, quan el Govern s'encaminava cap al trencament. El dia 5, el dia abans que Junts s'imbuís en la consulta que acabaria conduint al divorci amb ERC, Dalmases va escriure el missatge més tendre d'aquesta tardor, acompanyat d'una foto al costat de Borràs al Parlament. Era l'aniversari de la presidenta de Junts: "Si la veieu, feliciteu-la!". Tres setmanes després, tots dos tenen poques coses a celebrar. I la pena no és per la defunció sobtada de l'efímera i popular Joana Masdeu. El dol té més a veure amb el final d'una carrera política, la de l'escuder oficial del laurisme

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació