1 de 10
Procés català

Reforma de la sedició: podran tornar Puigdemont i Rovira?

Les conseqüències sobre els exiliats són incertes fins que no es concreti la modificació del delicte, però podria afavorir la situació de la dirigent d'ERC; en el cas de l'expresident, continuaria perseguit per malversació

Carles Puigdemont i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu. | ACN
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 29 d'octubre de 2022 a les 11:59 |
Les negociacions són discretes i lentes, però estan en marxa. La reforma del delicte de sedició, una de les promeses de Pedro Sánchez, demandada en reiterades ocasions per Europa i acceptada per ERC un cop constatat que no hi haurà amnistia, és sobre la taula del govern espanyol. Des de la Moncloa es minimitzen les informacions aparegudes aquests darrers dies, però ja s'admet obertament que la reforma servirà per adaptar el codi penal espanyol als estàndards europeus. A l'espera que es concretin els termes de la reforma, que s'emmarca en el procés de desjudicialització acordat en la taula de diàleg, quins escenaris es poden produir? Podria servir perquè tornessin Carles Puigdemont i Marta Rovira? Què cal fer per reformar la sedició?

Els republicans avisen que seran "molt exigents" i que no s'avalarà res que perjudiqui els represaliats. Junts i la CUP mantenen que cal derogar el delicte, no pas reduir penes. En tot cas, passi el que passi amb la sedició, aquells exiliats perseguits també per malversació, com ara Puigdemont, continuaran en risc d'entrar a presó amb penes elevades. Aquells que només tenen risc per sedició, com és el cas de Rovira, sí que poden veure's beneficiats per una possible reforma del delicte, a l'espera de veure en què es concreta. Tornar o no a l'Estat, però, és una decisió personal i política. En el cas de l'expresident, un retorn després d'un acord amb el govern espanyol xocaria amb la seva estratègia de confrontació. En el cas de la secretària general d'ERC, no seria descartable, si pot esquivar la presó.


Reformar la sedició vol dir reformar el codi penal, és a dir, una llei orgànica, que només pot ser substituïda per una nova llei del mateix rang. Per això cal majoria absoluta al Congrés. PSOE i Unides Podem sumen 153 diputats, per tant, en caldrien 23 més per assolir la xifra de 176. Es pot arribar a aquest nombre d'escons amb ERC, PNB i Bildu, que són socis habituals de Pedro Sánchez. Per això, però, cal arribar a acords en els termes de la modificació, i ERC insisteix que serà exigent. El procediment, en tot cas, per reformar el codi penal implica presentar un projecte de llei orgànica, superar les esmenes a la totalitat, tramitar-se en comissió i negociar esmenes parcials, i votar-se al ple. Un element clau és si ERC exigirà la derogació o s'obrirà a modificacions alternatives, com ara rebaixes de pena.

Quins escenaris es poden produir i com afecten els exiliats? En repassem tres:


1. Rebaixar la pena, proposta inconcreta


És l'opció que hi ha sobre la taula, però a hores d'ara és encara molt inconcreta. El delicte de sedició es troba recollit a l'article 554 del codi penal i estableix penes de presó que poden anar dels quatre als quinze anys de presó. En cas que els protagonistes de la sedició siguin autoritats públiques, les penes són d'entre 10 i 15 anys de presó. Les informacions que han transcendit apunten que s'estaria treballant a rebaixar la pena a la meitat. Això tindria efectes beneficiosos en el cas de Rovira, que no està perseguida per malversació. Si se la jutgés per una sedició amb penes més baixes, el risc de presó seria també més baix i potser, veient la concreció de la reforma, podria esquivar-la.


En el cas de Puigdemont, la situació és més complicada. A ell se'l persegueix també per malversació i això, ara com ara, no canvia. La sentència del judici de l'1-O fixa una condemna per sedició i malversació en concurs medial, això passa quan el tribunal creu que es comet un delicte per cometre'n un altre. En aquests casos, s'imposa la pena més greu en la meitat superior sense que pugui superar la suma de les dues penes juntes. Fonts jurídiques consultades assenyalen que en el cas dels exiliats que se'ls demana malversació, en cas de modificació de la sedició el risc d'entrar a presó encara seria molt alt, precisament per aquest primer delicte.

2. Redefinir el delicte: què és la sedició?


Una opció que pot ser complementària o alternativa a la rebaixa de pena. Tal com apuntava el dirigent dels comuns, Jaume Asens, un dels que més ha defensat la reforma de la sedició, abans de parlar de rebaixes de pena cal definir el delicte de sedició. El redactat actual ha estat criticat per la seva poca concreció, que genera inseguretat jurídica. Canviar la definició del delicte de sedició i fixar, per exemple, la necessitat que hi hagi violència clara o un alçament armat perquè es pugui produir aquest delicte, dificultaria que fos aplicable al cas del procés -que va ser pacífic, més enllà de protestes al carrer que, segons magistrats del Tribunal Constitucional (TC), s'emmarcaven en la llibertat de manifestació-.

Caldria veure el redactat del nou delicte que hauria d'aplicar el Suprem i quin marge de maniobra tindria el tribunal. En tot cas, de nou, aquesta qüestió afavoriria sobretot els exiliats als quals només se'ls persegueix per sedició, no pas per malversació que, ara com ara, no ha transcendit que sigui objecte de cap negociació. D'altra banda, l'opció que, a través d'una reforma del delicte, es faciliti una possible extradició, és ara com poc probable. Fonts jurídiques consultades assenyalen que difícilment es pot adaptar la sedició als estàndards europeus sense que es converteixi en rebel·lió -que no és el que hi va haver a Catalunya el 2017- o bé s'hagi de derogar el delicte.

3. La derogació, un escenari improbable


Aquest seria l'escenari més favorable per als exiliats perseguits per sedició, però és alhora el més improbable ara com ara. En cas de derogar el delicte, aquest no se'ls podria aplicar perquè deixaria d'existir al codi penal. Tenint en compte que, en cas de tornar, serien processats i jutjats pels mateixos delictes pels quals van ser condemnats els presos polítics -són els mateixos fets-, l'eliminació de la sedició tindria conseqüències -incertes- en possibles condemnes. Fonts jurídiques reiteren que, si hi ha malversació pel mig, com passa amb Puigdemont, però també amb Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, el Suprem continuaria tenint marge per imposar penes molt altes de presó. En el cas de Rovira, sí que seria favorable per a la seva situació.

Quines penes es demanen als altres països?


El delicte de sedició és una rara avis al codi penal espanyol que s'arrossega des de l'any 1822. El Consell d'Europa ha demanat més d'una vegada que es reformi aquest delicte, però fins ara Espanya no ha fet cas a aquestes peticions. A la resta d'Europa, aquest delicte -o equiparable, perquè les característiques de la sedició a Espanya fan difícil la comparació- es castiga amb penes més baixes i implica que hi hagi ús de la violència. Les penes sí que creixen molt en cas que hi hagi rebel·lió o "alta traïció". En aquest cas es pot arribar fins a la cadena perpètua. Com es castiga la "sedició" als països on hi ha o hi ha hagut exiliats catalans?

- Alemanya: l'equivalent de la sedició és el delicte de trencament o pertorbació de desordres públics i consisteix a impedir que un funcionari executiu una llei o resolució mitjançant la violència o l'amenaça de violència. Està castigat amb penes que poden arribar a cinc anys de presó. 

- Suïssa: es tracta d'un delicte contra l'autoritat pública i és semblant al d'Alemanya. En aquest cas, la pena pot arribar a tres anys de presó. 

- Bèlgica: no existeix la sedició i es parla directament de rebel·lió. En aquest cas, les penes poden arribar als cinc anys de presó.

- França: tampoc existeix el terme sedició i el delicte s'anomena rebel·lió. Les penes es mouen entre els dos i els deu anys de presó.

- Itàlia: al codi penal italià hi ha la "reunió sediciosa" i els delictes de caràcter violent, que són similars a la sedició. Les penes poden arribar als set anys de presó.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació