25
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
11:32h
El Consell d'Europa ha elaborat un informe que conclou que defensar la independència de manera pacífica s'emmarca dins de la llibertat d'expressió i, per tant, no és delicte. El document, de nou pàgines, el signa la secretària general de l'organisme, Marija Pejcinovic Buric, i estableix que plantejar canvis estructurals o constitucionals de manera pacífica i democràtica en un estat membre o regió europea està emparat en la llibertat d'expressió. L'informe és significatiu perquè recull posicionaments d'altres organismes i informes previs -com l'informe Cilevics- i els agrupa i consolida en un sol posicionament que pot condicionar futures resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
L'informe no fa referència explícita a Catalunya però sí que es pot aplicar al cas català. Beu del posicionament de l'Assemblea Parlamentària en què demanava l'alliberament dels presos polítics i la reforma de la sedició, i inclou també la perspectiva d'altres departaments, com la Comissió de Venècia, el Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO) o la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància. També es basa en un acte acadèmic organitzat a la Universitat de Ginebra amb el suport del Consell d'Europa amb la participació d'organismes internacionals com ara el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU, que ja va demanar l'alliberament dels presos independentistes el 2019.
El posicionament de Pejcinovic -que no ha de ser ratificat per cap altre estament del Consell d'Europa- se centra en la llibertat d'expressió i el seu abast i protecció en els estats membre. Ressalta especialment la protecció que tenen els representants polítics per defensar els seus posicionaments, encara que aquests siguin incòmodes o impliquin canvis significatius. En aquest sentit, recorda que els parlamentaris gaudeixen d'immunitat -un argument utilitzat en totes les causes del procés en què hi ha polítics implicats-, especialment aquells que es troben a l'oposició. Els límits de la llibertat d'expressió, diu Pejcinovic, es troben en el discurs d'odi o contra els valors democràtics i els drets humans.
L'informe, presentat la setmana passada al Comitè de Ministres, és especialment significatiu perquè recull un consens ampli dins del Consell d'Europa, el principal organisme europeu de defensa dels drets humans, la democràcia i l'estat de dret. Els posicionaments de la secretària general, així com els de l'Assemblea Parlamentària i altres organismes del Consell, influencia les decisions que pugui prendre el TEDH, òrgan judicial del Consell d'Europa i encarregat de fer respectar el Conveni Europeu dels Drets Humans. En aquest cas concret, pot afectar a aquelles demandes presentades pels dirigents independentistes que fan referència a la llibertat d'expressió.
Referma la pressió a Espanya
Amb aquest posicionament, el Consell d'Europa torna a fer una esmena a la manera com l'Estat i els principals tribunals -el Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional, per exemple- han donat resposta al cas català. Els presos polítics van ser condemnats a penes de fins a 13 anys de presó per una conducta que, segons el criteri de la secretària general, s'emmarcaria dins de la llibertat d'expressió. Les crides a la independència no anaven acompanyades, el 2017, de crides a la violència o discursos d'odi. La sedició quedaria fora de joc i quedarien per debatre qüestions com la malversació, que el Suprem també considera provada.
D'altra banda, i si bé la resolució de la secretària general no parla de casos concrets, els independentistes poden utilitzar-lo per pressionar l'Estat. El Consell d'Europa ja ha emès posicionaments contundents contra Espanya per la carpeta catalana, i l'informe de Pejcinovic els ratifica i consolida en un sol posicionament. El govern espanyol no ha complert fins ara amb bona part de les demandes que arribaven de l'organisme internacional, com ara la reforma del codi penal, tot i que n'és membre. Aquest dilluns ha transcendit que la Moncloa té sobre la taula la possibilitat de modificar el delicte de sedició i rebaixar les penes a la meitat per homologar-lo als estàndards europeus.
L'informe no fa referència explícita a Catalunya però sí que es pot aplicar al cas català. Beu del posicionament de l'Assemblea Parlamentària en què demanava l'alliberament dels presos polítics i la reforma de la sedició, i inclou també la perspectiva d'altres departaments, com la Comissió de Venècia, el Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO) o la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància. També es basa en un acte acadèmic organitzat a la Universitat de Ginebra amb el suport del Consell d'Europa amb la participació d'organismes internacionals com ara el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU, que ja va demanar l'alliberament dels presos independentistes el 2019.
El posicionament de Pejcinovic -que no ha de ser ratificat per cap altre estament del Consell d'Europa- se centra en la llibertat d'expressió i el seu abast i protecció en els estats membre. Ressalta especialment la protecció que tenen els representants polítics per defensar els seus posicionaments, encara que aquests siguin incòmodes o impliquin canvis significatius. En aquest sentit, recorda que els parlamentaris gaudeixen d'immunitat -un argument utilitzat en totes les causes del procés en què hi ha polítics implicats-, especialment aquells que es troben a l'oposició. Els límits de la llibertat d'expressió, diu Pejcinovic, es troben en el discurs d'odi o contra els valors democràtics i els drets humans.
L'informe, presentat la setmana passada al Comitè de Ministres, és especialment significatiu perquè recull un consens ampli dins del Consell d'Europa, el principal organisme europeu de defensa dels drets humans, la democràcia i l'estat de dret. Els posicionaments de la secretària general, així com els de l'Assemblea Parlamentària i altres organismes del Consell, influencia les decisions que pugui prendre el TEDH, òrgan judicial del Consell d'Europa i encarregat de fer respectar el Conveni Europeu dels Drets Humans. En aquest cas concret, pot afectar a aquelles demandes presentades pels dirigents independentistes que fan referència a la llibertat d'expressió.
Referma la pressió a Espanya
Amb aquest posicionament, el Consell d'Europa torna a fer una esmena a la manera com l'Estat i els principals tribunals -el Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional, per exemple- han donat resposta al cas català. Els presos polítics van ser condemnats a penes de fins a 13 anys de presó per una conducta que, segons el criteri de la secretària general, s'emmarcaria dins de la llibertat d'expressió. Les crides a la independència no anaven acompanyades, el 2017, de crides a la violència o discursos d'odi. La sedició quedaria fora de joc i quedarien per debatre qüestions com la malversació, que el Suprem també considera provada.
D'altra banda, i si bé la resolució de la secretària general no parla de casos concrets, els independentistes poden utilitzar-lo per pressionar l'Estat. El Consell d'Europa ja ha emès posicionaments contundents contra Espanya per la carpeta catalana, i l'informe de Pejcinovic els ratifica i consolida en un sol posicionament. El govern espanyol no ha complert fins ara amb bona part de les demandes que arribaven de l'organisme internacional, com ara la reforma del codi penal, tot i que n'és membre. Aquest dilluns ha transcendit que la Moncloa té sobre la taula la possibilitat de modificar el delicte de sedició i rebaixar les penes a la meitat per homologar-lo als estàndards europeus.
Freedom of political speech: an imperative for democracy by edicio naciodigital on Scribd