24
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
19:04h
La implosió del grup municipal de Ciutadans a Barcelona era latent des de fa molt de temps. De fet, la crisi i les batzegades han acompanyat el grup des del moment inicial del mandat. Els sis regidors elegits per la coalició entre el partit taronja i Barcelona pel Canvi -la marca electoral de Manuel Valls- no van resistir ni la sessió de constitució del consistori. Valls i Eva Parera, actualment al capdavant de Valents, se'n van desmarcar quan l'exprimer ministre francès va decidir facilitar l'elecció d'Ada Colau. Aquesta fractura ja va indicar la manca de cohesió entre tots els protagonistes. Ciutadans, amb Inés Arrimadas al capdavant, afronta un procés de refundació exprés camí del nou cicle electoral que en pot comportar, si es compleixen les travesses, la residualitat.
Com s'ha arribat fins aquí? La regidora Marilén Barceló va abandonar el partit a mitja legislatura, el maig del 2021, i ha acabat fitxant per Valents, format per Parera i Óscar Ramírez, que va entrar quan la sortida de Valls va fer córrer la llista. Barceló es manté formalment com a regidora no adscrita i subscriu les intervencions i vots de Valents. La renúncia de Celestino Corbacho fa unes setmanes -era regidor del grup com a independent- va tornar a fer córrer la llista i va accedir al consistori Noemí Martín, que ara s'ha alineat amb Paco Sierra amb un curiós moviment intern per desestabilitzar la presidenta del grup municipal, Luz Guilarte, que ha acabat amb la seva renúncia a l'acta de regidora i a ser l'alcaldable el maig vinent.
La tensió en el grup taronja era evident. La manca d'entesa entre Sierra i Guilarte era coneguda: mantenien una tensa relació política, segons fonts del partit taronja, malgrat tenir una relació personal correcta. Ara Ciutadans es troba en una situació amb trets esperpèntics: té únicament dos regidors amotinats i la plaça d'alcaldable vacant, després que Guilarte hagi decidit renunciar -també a l'acta de regidora- per "dignitat". Sierra ha comunicat la seva voluntat de quedar-se al grup municipal, tot i que la formació taronja li ha obert un expedient d'expulsió després que s'autoproclamés president del grup la setmana passada, malgrat rebutjar ser-ne el candidat a l'alcaldia.
La direcció del partit ha expressat el seu suport a Guilarte. De fet, Ciutadans volia que continués "liderant el projecte" a Barcelona, però respecten la decisió de la ja exregidora municipal. "El partit agraeix l'esforç, dedicació i treball constant de Guilarte en el consistori per defensar els interessos dels barcelonins", han escrit en un comunicat aquest dilluns. Pel que fa a la configuració del grup municipal, el partit estudia els diferents escenaris i anunciarà canvis "quan sigui oportú".
La sortida de Guilarte debilita encara més el grup municipal. La seva renúncia a l'acta de regidora farà moure altre cop la llista, però el següent en la candidatura -el setè en la llista que va liderar Manuel Valls- és Fernando Carrera, en aquests moments assessor del grup municipal del PSC i adjunt a la primera secretaria del PSC a Ciutat Vella. Carrera té l'oportunitat d'accedir a l'Ajuntament per tres vies: tercer regidor de Ciutadans, tercer regidor de Valents o com a regidor no adscrit.
En el cas d'optar pel tercer escenari, que ni socialistes ni Ciutadans descarten, hi accediria per una renúncia a la formació taronja, però estaria vinculat al PSC de Jaume Collboni. D'aquesta manera, el nou regidor podria col·laborar amb el govern municipal que aquests comparteixen amb els comuns de l'alcaldessa Ada Colau durant els últims mesos de mandat. Per ara, el grup municipal socialista, preguntat per NacióDigital, al·lega que la tria és una "decisió personal" de Carrera i no es pronuncia. Ciutadans, per la seva part, explica que es podria "saltar" aquesta posició de la llista i que sigui la número vuit, Julia Barea, qui entri al consistori.
Ara, la crisi a l'Ajuntament de Barcelona és una escenificació més de la trencadissa interna del partit que no deixa d'agreujar-se des de les eleccions espanyoles de novembre del 2019, quan va passar de competir amb el PP pel lideratge de la dreta a quedar reduït a un esquifit grup de 10 diputats al Congrés. Des d'aleshores, ha anat perdent la seva representació en les diverses comunitats, desapareixent o quedant amb tan sols un escó, com ha passat a Andalusia i a Castella i Lleó, respectivament.
A Catalunya, dels 36 diputats obtinguts per Inés Arrimadas el desembre del 2017 -quan va ser la força més votada davant d'ERC i de Junts-, només en van quedar sis en les eleccions al Parlament de l'any passat. Amb unes perspectives electorals negres, la fugida i els canvis de partit, especialment cap al PP, han estat la tònica en la formació que un dia va creure que portaria Albert Rivera a la Moncloa. Ciutadans, també al consistori de Barcelona, ja escolta el silenci.
Com s'ha arribat fins aquí? La regidora Marilén Barceló va abandonar el partit a mitja legislatura, el maig del 2021, i ha acabat fitxant per Valents, format per Parera i Óscar Ramírez, que va entrar quan la sortida de Valls va fer córrer la llista. Barceló es manté formalment com a regidora no adscrita i subscriu les intervencions i vots de Valents. La renúncia de Celestino Corbacho fa unes setmanes -era regidor del grup com a independent- va tornar a fer córrer la llista i va accedir al consistori Noemí Martín, que ara s'ha alineat amb Paco Sierra amb un curiós moviment intern per desestabilitzar la presidenta del grup municipal, Luz Guilarte, que ha acabat amb la seva renúncia a l'acta de regidora i a ser l'alcaldable el maig vinent.
La tensió en el grup taronja era evident. La manca d'entesa entre Sierra i Guilarte era coneguda: mantenien una tensa relació política, segons fonts del partit taronja, malgrat tenir una relació personal correcta. Ara Ciutadans es troba en una situació amb trets esperpèntics: té únicament dos regidors amotinats i la plaça d'alcaldable vacant, després que Guilarte hagi decidit renunciar -també a l'acta de regidora- per "dignitat". Sierra ha comunicat la seva voluntat de quedar-se al grup municipal, tot i que la formació taronja li ha obert un expedient d'expulsió després que s'autoproclamés president del grup la setmana passada, malgrat rebutjar ser-ne el candidat a l'alcaldia.
La direcció del partit ha expressat el seu suport a Guilarte. De fet, Ciutadans volia que continués "liderant el projecte" a Barcelona, però respecten la decisió de la ja exregidora municipal. "El partit agraeix l'esforç, dedicació i treball constant de Guilarte en el consistori per defensar els interessos dels barcelonins", han escrit en un comunicat aquest dilluns. Pel que fa a la configuració del grup municipal, el partit estudia els diferents escenaris i anunciarà canvis "quan sigui oportú".
La sortida de Guilarte debilita encara més el grup municipal. La seva renúncia a l'acta de regidora farà moure altre cop la llista, però el següent en la candidatura -el setè en la llista que va liderar Manuel Valls- és Fernando Carrera, en aquests moments assessor del grup municipal del PSC i adjunt a la primera secretaria del PSC a Ciutat Vella. Carrera té l'oportunitat d'accedir a l'Ajuntament per tres vies: tercer regidor de Ciutadans, tercer regidor de Valents o com a regidor no adscrit.
En el cas d'optar pel tercer escenari, que ni socialistes ni Ciutadans descarten, hi accediria per una renúncia a la formació taronja, però estaria vinculat al PSC de Jaume Collboni. D'aquesta manera, el nou regidor podria col·laborar amb el govern municipal que aquests comparteixen amb els comuns de l'alcaldessa Ada Colau durant els últims mesos de mandat. Per ara, el grup municipal socialista, preguntat per NacióDigital, al·lega que la tria és una "decisió personal" de Carrera i no es pronuncia. Ciutadans, per la seva part, explica que es podria "saltar" aquesta posició de la llista i que sigui la número vuit, Julia Barea, qui entri al consistori.
Ara, la crisi a l'Ajuntament de Barcelona és una escenificació més de la trencadissa interna del partit que no deixa d'agreujar-se des de les eleccions espanyoles de novembre del 2019, quan va passar de competir amb el PP pel lideratge de la dreta a quedar reduït a un esquifit grup de 10 diputats al Congrés. Des d'aleshores, ha anat perdent la seva representació en les diverses comunitats, desapareixent o quedant amb tan sols un escó, com ha passat a Andalusia i a Castella i Lleó, respectivament.
A Catalunya, dels 36 diputats obtinguts per Inés Arrimadas el desembre del 2017 -quan va ser la força més votada davant d'ERC i de Junts-, només en van quedar sis en les eleccions al Parlament de l'any passat. Amb unes perspectives electorals negres, la fugida i els canvis de partit, especialment cap al PP, han estat la tònica en la formació que un dia va creure que portaria Albert Rivera a la Moncloa. Ciutadans, també al consistori de Barcelona, ja escolta el silenci.