Xavier Pellicer: «Hi ha estaments als Mossos que volen escapar del control democràtic»

Tot just fa una setmana esclatava la crisi als Mossos amb la destitució del comissari en cap, Josep Maria Estela per les discrepàncies amb el model policial definit pel Departament d'Interior. Aquest dimarts, el conseller, Joan Ignasi Elena, donarà explicacions al Parlament i l'oposició carregarà contra la destitució i furgarà en les acusacions d'ingerències polítiques a la policia catalana. La CUP ha estat un dels pocs partits que, des de la discrepància, ha donat suport a Interior davant el que consideren una "maniobra" de diversos estaments dels Mossos per escapar del control democràtic. El diputat Xavier Pellicer (Sabadell, 1983) demana posar el focus en la qüestió de fons, més enllà de la polèmica: els moviments als cos per impedir que hi hagi més control i més transparència.

En aquesta entrevista amb NacióDigital, l'exportaveu d'Alerta Solidària denuncia una "aliança clara" entre el PSC i els sindicats policials, i adverteix que el "corporativisme policial" està fent una opa al Parlament i al Govern. No demana la dimissió del conseller d'Interior, però sí que sigui ferm i que no tremoli a l'hora de fixar les polítiques de seguretat públiques. Sobre la nota etapa del Govern del president Pere Aragonès, assegura que és un "calc" a la coalició prèvia amb Junts, i adverteix que la CUP està més a prop de l'esmena a la totalitat que de la negociació dels pressupostos de 2023. No considera que la reforma del delicte de la sedició sigui un debat que interpel·li al "99,9%" dels represaliats, i creu que forma part d'un discurs "fake" que fa servir ERC per justificar la negociació amb l'Estat.

- Joan Ignasi Elena hauria de dimitir després de la darrera crisi als Mossos? 

- La polèmica es troba en el fet que hi ha un cos policial que vol escapar de qualsevol control democràtic i aquí és on s'ha de situar el focus. Des de les diferències que tenim amb la conselleria d'Interior i el Govern, pensem que la polèmica respon a un moviment de fons dels sindicats dels Mossos i de determinats comandaments, del corporativisme policial que està fent una opa al Govern, al Parlament i a la ciutadania. La polèmica d'ara ha succeït en etapes anteriors, com quan es van introduir càmeres en comissaries per les denúncies de maltractament. Hem de posar el focus aquí: qualsevol Govern o Parlament ha de poder fixar les polítiques de seguretat públiques i no pot ser que un cos de funcionaris armats vulguin condicionar-les i actuar com a quart poder. Hi ha un intent d'aturar qualsevol canvi per petit que sigui dins del Departament d'Interior.

- Què n'esperen, de la compareixença del conseller aquest dimarts al Parlament? 

- El conseller i el Govern han de posar sobre la taula el greu problema que tenim als Mossos d'Esquadra. Elena hauria d'explicar que hi ha un problema de control del cos i una voluntat de determinats estaments d'impedir que hi hagi cap mena de control democràtic. Per resoldre-ho, s'ha d'explicar a la ciutadania que hi ha aquest problema. Malauradament, sembla que aquesta no és la posició del Govern i que no es vol abordar un conflicte atenent a les raons d'aquest conflicte. S'ha d'explicar quines resistències hi ha dins del cos i per què s'ha arribat a aquesta situació; qualsevol altra cosa és alimentar la polèmica de curt recorregut i no anar a la qüestió de fons. És necessari un mecanisme de control real dels cossos policials i sempre que es posa sobre la taula una proposta així -com ara estem treballant a la comissió d'estudi del model policial- es generen aquest tipus de situacions.

"No pot ser que un cos de funcionaris armats vulgui condicionar les polítiques de seguretat públiques i actuï com a quart poder"

- Aquestes maniobres que denuncien són afirmacions greus. En què es basen? Quins comandaments formen part d'aquesta "opa"?

- Hi ha hagut declaracions successives als darrers anys de diferents figures claus dels Mossos que evidencien que volen escapar de qualsevol mena de control democràtic. Veiem determinats comunicats o declaracions dels representants dels sindicats policials que van més enllà de les seves competències. Plantegen propostes polítiques que van en una línia política concreta. I això passa, curiosament, quan el PSC planteja determinades propostes polítiques al Parlament. Això no és casual, hi ha una aliança molt clara per fixar unes determinades polítiques de seguretat que van en contra de la transparència i la garantia de drets, i a favor d'uns interessos determinats. Quan s'ha intentat denunciar irregularitats als Mossos o a Interior, hi ha un contraatac amb unes aliances molt clares.

Això ve de fa temps, perquè s'ha donat llibertat absoluta als Mossos i no hi ha hagut control democràtic efectiu perquè ja anava bé que es perseguís la mobilització, la dissidència i actués com a quart poder. Les mobilitzacions i la generació de conflictes al carrer és el que genera canvis legislatius i a determinats governs els ha anat bé que hi hagués un cos que actués amb contundència. Només cal recordar les declaracions de Felip Puig quan deia "anirem fins al límit de la llei i més enllà" o els informes interns dels Mossos sobre com provocar incidents en mobilitzacions. 
 
- Per concretar: quins comandaments han protagonitzat els maniobres que denuncien? 

- No és una qüestió de noms, sinó d'estructura i de control de l'estructura. Els funcionaris de l'àmbit d'Interior no poden ser una excepció i el control ha de ser molt més ferri, perquè parlem de 20.000 persones armades. No parlem de comissaris concrets sinó d'un enfocament del funcionariat que fa tasques clau i que poden generar pèrdua de drets, independentment que hi hagi un cap determinat o un altre. L'accent l'hem de posar en la jerarquia del cos de funcionaris respecte al poder polític i el Parlament.

- Què en pensen del nou comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent? Ja va ostentar el càrrec durant el 2019, amb les protestes per la sentència del procés.

- Coneixem el seu currículum i d'entrada no ens dona cap confiança. El focus, però, ha de ser quin és el plantejament polític a Interior. Si una determinada figura ha de servir per aturar els desnonaments de famílies vulnerables, pot ser interessant. Si no, és més del mateix.

"Coneixem el currículum de Sallent i d'entrada no ens dona cap confiança"

- Segons diverses informacions periodístiques, Sallent va voler obtenir detalls de la investigació sobre Miquel Buch. Això l'inhabilita per al càrrec? 

- No tenim detalls d'aquestes informacions concretes. El que inhabilita algú per a unes determinades funcions és el currículum sobre determinades actuacions en determinats moments. Pensem que Sallent està molt lluny de les respostes que vol la ciutadania. Si es demostra el que diuen diversos mitjans, ha de tenir conseqüències, però per nosaltres el focus ha de ser les polítiques públiques que es fan en l'àmbit de seguretat.

- Cal una investigació interna a Interior per esclarir els fets? 

- Cal girar com un mitjó les polítiques de transparència del Departament d'Interior. La transparència ha de ser absoluta. Demanem expedients, informacions, reglaments i sempre és pràcticament impossible accedir-hi. Hi ha una opacitat històrica dins del cos que impedeix accedir a totes aquestes informacions. Si hi hagués una comissió independent, pública i amb participació ciutadana, seria més fàcil esclarir-ho. No confiem en les investigacions internes d'Interior.

- La comissió sobre el model policial arriba al tram final. Hi ha suports suficients perquè es puguin tirar endavant canvis als Mossos, com ara l'eliminació del foam o la creació d'un mecanisme de control independent? El paper de Junts serà determinant, els consta quina posició tindrà?

- El mecanisme de control és una qüestió clau, i hi ha una majoria parlamentària que li dona suport d'uns 80 diputats. Tant ERC, com Junts, com els comuns s'hi han manifestat favorablement. Però el que ens preocupa, és que no quedi en una reforma cosmètica o en una comissió que no tingui cap tipus d'atribució. Allò important aquí és que sigui un mecanisme amb una llei pròpia, pressupost assignat, personal suficient per poder organitzar les investigacions, i, en definitiva, amb capacitat de poder obrir portes i finestres dins del departament d'Interior, i que fins i tot pugui arribar a tenir capacitat de fiscalització, amb informes vinculants i sancions. Hi ha altres qüestions que tenen consens, com el fet que cap més ciutadà pot perdre l'ull en una actuació policial, i s'ha demostrat que el foam provoca les mateixes lesions, per la qual cosa és necessari que es prohibeixi. Veurem quins suports té, però és més que evident que aquest consens existeix dins la societat catalana. 

"Ens plantegen un escut de 300 milions d'euros que acaba sent un bizum a la patronal"

- La setmana passada hi va comparèixer el director de la policia, Pere Ferrer.

- Va exposar que el 90% i escaig de les actuacions de la unitat d'ordre públic no eren per qüestions relacionades amb l'ordre públic. Per què hem de tenir unitats d'ordre públic en un 90% de les actuacions que podrien fer altres tipus d'agents? Quin sentit té tenir un cos absolutament militaritzat i que fa por fent actuacions que no són seves? Cal dissoldre unitats d'ordre públic i plantejar un altre model.

- Plantegeu suprimir la Brimo i l'Arro, o bé replantejar-la. Això podria suposar que els Mossos no acabessin sent una policia integral amb totes les competències, com la de policia judicial que mencionava. Seria realment una policia d'un país? Estaria molt mancada de competències. 

- El que no és la policia d'un país és la que fa fora famílies vulnerables de casa seva, treu ulls o amputa testicles amb bales. Això sí que no és la policia d'un país. A partir d'aquí, hem de plantejar un altre model de policia i no pot ser que es justifiqui qualsevol tipus d'actuació que vulneri drets per voler ser l'alumne més avançat de la classe de l'estat, de l'íbex i de la patronal. Això no és una policia democràtica, és una policia dels grans poders que persegueix la pobresa i dissidència. La competència de policia judicial pot ser útil? Segurament. A quin preu? A fer cada 55 minuts fora una família de casa seva, que és la situació que tenim a hores d'ara? És un preu inassumible i qualsevol responsable polític no hauria d’acceptar que s’assumís aquest preu.

- Quin paper tenen els Mossos en l'espionatge a membres de l'esquerra independentista que, entre d'altres, l'afecta a vostè?

- Gràcies a Alerta Solidària hem constatat que en diferents moments de la investigació hi havia participació dels Mossos aportant documents o altres qüestions. Hem registrat una bateria de preguntes per esclarir-ho i que Interior expliqui si s'està col·laborant d'aquesta investigació prospectiva, per motius ideològics i absolutament il·legal. Volem saber des de quan Interior tenia coneixement d'aquesta investigació, quins documents s'han aportat i si han col·laborat de manera activa en aquest espionatge. No pot ser que es col·labori en investigacions que, malgrat que estiguin "tutelades" per un tribunal com l'Audiència Nacional, acceptin que perquè una persona participa en xerrades o mobilitzacions es pot justificar una investigació per terrorisme. La transparència és nul·la i la capacitat de control democràtic dels Mossos és també nul·la. 
 
- N'han parlat d'això amb el conseller o el director general, Pere Ferrer?

- No hi ha hagut cap mena d'interlocució. Tot el que hem fet és per escrit i esperem respostes clares.

- Va dir que "els silencis d'aquests dies diuen molt". A què es refereix?

- Si determinats partits estan intentant normalitzar relacions amb l'Estat, informacions d'aquestes són un torpede a aquestes estratègies. Com es pot normalitzar la relació amb un estat que investiga ciutadans per terrorisme d'acord amb la seva activitat política o de militància. Com que això xoca amb aquesta estratègia, s'evita donar-hi volada. D'altra banda, també hi ha una qüestió de por. Nosaltres som conscients de la repressió que patim com a Esquerra Independentista, per part de l'Estat i de la Generalitat, però l'1-O suposa un trencament molt fort i per primer cop alguns partits veuen el tarannà de l'Estat i què suposa anar-hi al xoc. Part del silenci també es pot explicar per aquí. 

- ERC té interès en què aquest espionatge, que també afecta membres del partit, no es faci gran per poder mantenir relacions amb el PSOE?

- Això és un escull per seguir amb la relació. Posa damunt la taula que coses que diu ERC respecte a una situació de distensió amb el govern espanyol no són possibles en un context d'espionatge i de continuïtat de la repressió. La proposta no s'aguanta per enlloc. Alhora, veiem com la comissió d'investigació del Catalangate al Parlament no ha començat a treballar perquè la presidenta ara és consellera i encara no està clar qui presidirà la comissió. No hi ha interès de posar en marxa aquesta comissió, de posar damunt la taula el que fa l'Estat, perquè dificulta poder explicar després que es poden aprovar els pressupostos estatals o normalitzar les relacions amb un estat que persegueix l'independentisme. 

"No hi ha interès per part d'ERC de posar en marxa la comissió del Catalangate al Parlament, perquè dificulta poder explicar després que es poden aprovar els pressupostos estatals"

- En el marc d'aquestes relacions que critiquen, hi entra en joc la reforma de la sedició. Avui s'ha fet públic que la Moncloa està plantejant rebaixar la pena a la meitat. És un avenç?

- Tot el debat entorn al delicte de sedició és una mesura completament cosmètica que no afecta al 99,9% de les persones represaliades, que estan afrontant peticions de presó per haver participat en manifestacions. Aquesta reforma, doncs, no té un efecte real en aturar la repressió contra l'independentisme. És obvi i evident que no hauria d'existir un delicte de sedició al codi penal d'un estat democràtic, però centrar el debat en el delicte de sedició és absolutament insuficient, cosmètic, i no va al moll de l'os de la qüestió de fons sobre la repressió. 
 
- Dieu que no afecta al 99,9%, però sí que impactaria en persones com la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Creieu que els republicans estan enfocant la desjudicialització a protegir determinats dirigents independentistes?

- Aquí no hi ha desjudicialització. Ni per a determinats dirigents del partit, ni pel conjunt de represaliats. L'estat ni vol, ni està en condicions de plantejar-la. És un discurs fake que s'utilitza per justificar la negociació dels pressupostos generals de l'estat, perquè en realitat no s'està negociant de fons res, ni hi ha cap element que permeti intuir que l'estat complirà alguns dels elements que se li estan plantejant. Ni en l'àmbit de la desjudicialització, ni en elements d'autodeterminació, ni amb polítiques concretes per retallar els beneficis de grans empreses. És un discurs que respon a una necessitat de normalització de relacions que serveix després per a una negociació a tres bandes que inclouen al govern de l'estat, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. 

- Si l'escenari no passa per la desjudicialització, quina és la proposta de la CUP per avançar?

- Cal partir d'un principi de realitat, que és que existeix un context de tres crisis molt greus que s'encavalquen: l'econòmica, social i política. Això ens proposa un marc molt interessant per obrir un escenari nou i sortir de tot l'embarrancament de la legislatura anterior. Cal tornar a fer majoritari l'independentisme al nostre país a través de la garantia de drets que reclama un 80% de la ciutadania. Cal posar-los damunt la taula, i posar damunt la taula també que l'estat planteja unes limitacions en el compliment d'aquests drets. Com? Fent polítiques valentes que han de passar pel xoc amb l'estat per demostrar que aquest estat no vol una garantia de drets per la majoria de la població, i que l'única manera d'aconseguir-ho, és la independència.

"El plantejament d'ERC desmobilitza la població i l'allunya de les institucions"

Tenim clar que no és una proposta que a curt termini permeti avançar cap a la independència del nostre país, i la resta de propostes tampoc ho són, però ara és el moment de ser conscients que patim una diferència de correlació de forces molt clara entre l'estat i l'independentisme català, i que la manera d'equilibrar aquestes diferències passa per la mobilització popular. El plantejament que està fent ERC, però, el que fa és desmobilitzar la població i allunyar-la de les institucions, i això fa que sigui impossible que l'estat estigui obligat a moure's. Ho veiem amb propostes sobre l'habitatge o els desnonaments.

- En quin sentit?

- Cada cop que els Mossos executen una ordre judicial fent fora a una família vulnerable de casa seva propietat d'un gran tenidor, s'estan vulnerant lleis internacionals i catalanes, i fent una actuació que allunya el Govern i el Parlament dels drets de la gent d'aquest país. Com garantir drets i ampliar el suport independentista? Deixant ben clar que aquest Govern no col·laborarà en vulnerar els drets desnonant famílies, tot i que aquesta decisió tingui complexitats i conseqüències polítiques i penals com podria ser fins i tot la pèrdua de competència de la policia judicial. Ho sabem, i aquesta és la nostra proposta estratègica per avançar en l'independentisme, que ens retirin aquesta competència i que enviïn a altres cossos a fer els desnonaments, i llavors veurem quants desnonaments pot sostenir l'estat a través de la Policia Nacional i Guàrdia Civil. Per nosaltres aquesta és l'estratègia que havia de marcar aquesta legislatura, que remobilitzava la societat catalana i la vinculava al moviment independentista, i que reequilibrava la descompensació entre la força de l'estat i la de la gent del nostre país.
 
- Ara que el Govern entre ERC i Junts s'ha trencat, veuen una oportunitat per forçar els republicans a escoltar les seves propostes? El nou executiu està debilitat i necessita suports com el de la CUP, que de moment es manté en l'oposició crítica.

- Aquest nou Govern és un calc al d'ERC i Junts. L'enfocament és exactament el mateix, i no veiem cap canvi rellevant ni cap gir. Hi ha un president que es va investir, va proclamar quatre revolucions, i a l'endemà va fer tot el contrari, fent seva l'agenda de la patronal i de normalització de les relacions amb l'estat. El Govern sap què ha de fer si es vol acostar a la CUP, que és un gir de 180 graus, polítiques per avançar cap a l'autodeterminació i la garantia de drets. El sorprenent de tot plegat és que quan hi ha un govern de coalició amb Junts, ERC s'escuda en Junts per no poder tirar endavant propostes, però ara que el Govern és només d'ERC, les propostes són les mateixes.

"Quan hi ha un govern de coalició, ERC s'escuda en Junts per no poder tirar endavant propostes, però ara que el Govern és només d'ERC, les propostes són les mateixes"

- Han parlat amb el Govern sobre els pressupostos?

- No hem rebut cap trucada ni cap proposta de reunió.

- Quan fa que la CUP no parla amb ERC?

- Anem parlant per allò que fa referència a la dinàmica parlamentària, però per la qüestió concreta dels pressupostos no hem rebut cap trucada. Ara mateix estem molt més a prop de l'esmena a la totalitat que d'iniciar una negociació, perquè la posició que està prenent el Govern és molt més propera al PSC que a les polítiques que necessita aquest país. 

- Què necessita veure la CUP en els comptes del Govern per entrar en la negociació?

- El gir de 180 graus que reclamem, i donar-li la volta a tot el que estan fent ara. Cal aturar d'una vegada els desnonaments, canviar el plantejament fallit respecte a la defensa del català a les escoles, mesures clares per intervenir en el control de preus, l'expropiació massiva de pisos a bancs i fons voltors, augmentar els impostos als rics, i aplicar polítiques de control democràtic i planificació de l'economia del país que permetin donar resposta a les necessitats de la gent. Malauradament veiem el Govern a les antípodes d'això. Ens plantegen un escut social de 300 milions d'euros que quantitativament és ridícul, perquè acaba sent un bizum a la patronal. No són propostes de regulació de preus, sinó ajudes perquè es puguin seguir pagant preus desorbitats en l'àmbit de l'habitatge.
 

"La policia d'un país no és la que fa fora famílies vulnerables de casa seva, ni la que treu ulls amb bales"

- Últims temes d'actualitat. L'informe intern de Junts avançat per NacióDigital acredita que Francesc de Dalmases va intimidar una periodista del FAQS. La CUP farà algun nou moviment en aquest cas, o ho deixarà en l'oblit?

- La pilota està a la teulada de Junts. El partit ha de valorar quines decisions pren, i més a la llum d'aquest nou informe. Nosaltres ja vam sol·licitar la compareixença perquè esclareixi els fets, van quedar prou clars, i també ho vam traslladar a la comissió de l'estatut del diputat. La pilota està a la teulada de Junts.
 
- I què hauria de fer Junts?

- Això entra dins les seves competències.- Aquest cap de setmana Anna Gabriel ha tornat al seu poble, Sallent. Li va sorprendre que s'entregués al Tribunal Suprem abans de l'estiu?

- Va poder realitzar aquest retorn sabent que tindria un procés obert per desobediència. La seva decisió és absolutament legítima.

- I des de la CUP, no és una contradicció reconèixer l'autoritat del Suprem?

- Contradiccions són moltes, cada dia. Jo, abans de fer la tasca de diputat, havia participat molt en l'àmbit antirepressiu, i en aquest àmbit la clau és el dia a dia. Cada cas es va treballant i veient. I totes les decisions que prenen les persones represaliades, són absolutament legítimes, s'han de respectar i entendre. A partir d'aquí, la resposta política que dona la CUP conjuntament amb l'Anna és aprofitar per posar damunt la taula que hem de mobilitzar-nos i generar noves condicions per un nou embat amb l'estat. Aquest és l'element de fons i de trobada de la CUP, tenint en compte la complexitat de la situació. Hi ha persones que estan a l'exili o que afronten peticions elevades de presó, i cada persona ha de poder prendre legítimament les seves posicions, que no són qüestionables.