24
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
18:22h
El XX congrés del Partit Comunista Xinès ha estat més disruptiu del previst. S'esperava l'entronització del màxim dirigent, Xi Jinping, reelegit per a un tercer mandat com a secretari general i -en pocs mesos- com a president del país. També un salt qualitatiu en el culte a la personalitat del líder que ja fa anys que es manifesta sense embuts. Però ha sorprès la brusquedat del triomf i la purga patida pels adversaris interns de Xi, escombrats dels òrgans de direcció.
El canvi experimentat en el llenguatge, amb una crida feta en el congrés al'"esperit de lluita", també ha estat sensible i anuncia un pas del soft power que havia caracteritzat fins fa pocs anys el model estratègic xinès a reforçar la voluntat hegemònica de la Xina. La nació asiàtica ja no es conforma amb superar els Estats Units com a potència tecnològica. Aquestes són algunes claus que es poden desprendre del que s'ha dit i vist al congrés de Pequín.
El significat d'una humiliació
L'escena viscuda al Gran Saló del Poble amb l'expresident Hu Jintao (2003-12), a qui es va forçar a abandonar el ple, va desfermar totes les especulacions. Però fos realment un gest polític de Xi o estigués motivat també per algun problema de salut de Hu, el cert és que l'episodi es va convertir en la fotografia simbòlica del congrés. Es tracta d'una ruptura amb les maneres de fer vigents fins ara, en què les victòries i les derrotes es vivien de manera subtil i no eren fàcils d'interpretar. Amb aquesta brusca sortida d'escena, Xi emetia un missatge clar de voluntat de poder sense contrapesos.
Cap dels set membres de la comissió permanent és aliè a Xi, que ha eliminat els membres de la facció de Hu, com Li Keqiang, que aviat deixarà de ser primer ministre. El sinòleg Xulio Ríos, a qui sempre s'ha de seguir per introduir-se en el laberint de la Ciutat Prohibida, ha parlat de "xiisme a l'enèsima potència", i explicava l'escena com la fi de l'era Deng, el líder que va establir un sistema complex d'equilibris que feien conviure un lideratge fort amb l'existència de faccions que eixamplaven la base de poder i evitaven els perills d'una dictadura unipersonal.
Creixement econòmic amb control polític
En el seu discurs final en el congrés, Xi va subratllar la voluntat de la Xina per créixer econòmicament i per l'obertura. Però alhora es va refermar al llarg de tot el congrés el paper central del partit, les bases marxistes fundadores del règim i, dins del partit, el paper nuclear del pensament de Xi. El líder xinès es va referir en un discurs inicial a la necessitat de "regular" els excessius beneficis i en l'"autosuficiència" tecnològica. Traspua la voluntat d'un major dirigisme en la vida econòmica que caldrà veure com es concreta. Es va elogiar el creixement, però el secretari general es va referir als "desequilibris" del model xinès, una crítica a la gestió dels seus predecessors.
Un poder més masculí
En el sanedrí restringit que és el comitè permanent del politburó, format per set persones, no hi ha cap dona. Però, a més, ha caigut de la direcció ampliada (25 membres) l'única que hi havia: Sun Chunlan. Figura respectada, havia tingut un paper actiu en la política contra la Covid. Als 72 anys, es donava per descomptada la seva sortida, però el fet que no hagi entrat cap més dona en el nucli del poder és un indici que la feminització de la política no és una prioritat a Pequín. Amb la sortida de Chunlan es perd també una veu que havia mostrat proximitat amb els col·lectius més vulnerables a la pandèmia.
Més tensió entorn Taiwan
L'enduriment envers Taiwan no és un fet nou. Però s'ha explicitat encara més aquests dies. De fet, en la vigília del congrés, Xi va refermar que Pequín no pensava renunciar a l'ús de la força per "reunificar" un dia la Xina. S'inclourà en els estatuts del partit el rebuig frontal a la "independència" de l'illa. Això, més l'enfortiment en el si de la cúpula militar de generals falcons que preconitzen un enduriment de la pressió contra Taiwan anuncia un enduriment del clima internacional a la regió. Els Estats Units ja han expressat recentment que consideren estratègica la preservació de l'actual estatus de l'illa.
Un avís a l'Occident liberal
La principal lliçó que arriba de Pequín és que el règim de Xi Jinping vol mostrar de manera deliberada el seu poder descarnat. Una escenificació que es produeix en un moment de presència creixent dels corrents autoritaris arreu. No es tracta només del fet que Xi ha aconseguit el poder que acaronava, sinó que vol transmetre que no el pensa compartir. Les conseqüències que això pugui tenir en el futur només obren interrogants. Però l'Occident democràtic i liberal n'haurà de prendre nota.
El canvi experimentat en el llenguatge, amb una crida feta en el congrés al'"esperit de lluita", també ha estat sensible i anuncia un pas del soft power que havia caracteritzat fins fa pocs anys el model estratègic xinès a reforçar la voluntat hegemònica de la Xina. La nació asiàtica ja no es conforma amb superar els Estats Units com a potència tecnològica. Aquestes són algunes claus que es poden desprendre del que s'ha dit i vist al congrés de Pequín.
El significat d'una humiliació
L'escena viscuda al Gran Saló del Poble amb l'expresident Hu Jintao (2003-12), a qui es va forçar a abandonar el ple, va desfermar totes les especulacions. Però fos realment un gest polític de Xi o estigués motivat també per algun problema de salut de Hu, el cert és que l'episodi es va convertir en la fotografia simbòlica del congrés. Es tracta d'una ruptura amb les maneres de fer vigents fins ara, en què les victòries i les derrotes es vivien de manera subtil i no eren fàcils d'interpretar. Amb aquesta brusca sortida d'escena, Xi emetia un missatge clar de voluntat de poder sense contrapesos.
Cap dels set membres de la comissió permanent és aliè a Xi, que ha eliminat els membres de la facció de Hu, com Li Keqiang, que aviat deixarà de ser primer ministre. El sinòleg Xulio Ríos, a qui sempre s'ha de seguir per introduir-se en el laberint de la Ciutat Prohibida, ha parlat de "xiisme a l'enèsima potència", i explicava l'escena com la fi de l'era Deng, el líder que va establir un sistema complex d'equilibris que feien conviure un lideratge fort amb l'existència de faccions que eixamplaven la base de poder i evitaven els perills d'una dictadura unipersonal.
Creixement econòmic amb control polític
En el seu discurs final en el congrés, Xi va subratllar la voluntat de la Xina per créixer econòmicament i per l'obertura. Però alhora es va refermar al llarg de tot el congrés el paper central del partit, les bases marxistes fundadores del règim i, dins del partit, el paper nuclear del pensament de Xi. El líder xinès es va referir en un discurs inicial a la necessitat de "regular" els excessius beneficis i en l'"autosuficiència" tecnològica. Traspua la voluntat d'un major dirigisme en la vida econòmica que caldrà veure com es concreta. Es va elogiar el creixement, però el secretari general es va referir als "desequilibris" del model xinès, una crítica a la gestió dels seus predecessors.
Un poder més masculí
En el sanedrí restringit que és el comitè permanent del politburó, format per set persones, no hi ha cap dona. Però, a més, ha caigut de la direcció ampliada (25 membres) l'única que hi havia: Sun Chunlan. Figura respectada, havia tingut un paper actiu en la política contra la Covid. Als 72 anys, es donava per descomptada la seva sortida, però el fet que no hagi entrat cap més dona en el nucli del poder és un indici que la feminització de la política no és una prioritat a Pequín. Amb la sortida de Chunlan es perd també una veu que havia mostrat proximitat amb els col·lectius més vulnerables a la pandèmia.
Més tensió entorn Taiwan
L'enduriment envers Taiwan no és un fet nou. Però s'ha explicitat encara més aquests dies. De fet, en la vigília del congrés, Xi va refermar que Pequín no pensava renunciar a l'ús de la força per "reunificar" un dia la Xina. S'inclourà en els estatuts del partit el rebuig frontal a la "independència" de l'illa. Això, més l'enfortiment en el si de la cúpula militar de generals falcons que preconitzen un enduriment de la pressió contra Taiwan anuncia un enduriment del clima internacional a la regió. Els Estats Units ja han expressat recentment que consideren estratègica la preservació de l'actual estatus de l'illa.
Un avís a l'Occident liberal
La principal lliçó que arriba de Pequín és que el règim de Xi Jinping vol mostrar de manera deliberada el seu poder descarnat. Una escenificació que es produeix en un moment de presència creixent dels corrents autoritaris arreu. No es tracta només del fet que Xi ha aconseguit el poder que acaronava, sinó que vol transmetre que no el pensa compartir. Les conseqüències que això pugui tenir en el futur només obren interrogants. Però l'Occident democràtic i liberal n'haurà de prendre nota.