1 de 10
llengua

Un ministeri paga per duplicat a una empresa perquè li tradueixi el web al català i al valencià

El departament de Ione Belarra (Podem) va licitar per separat les dues llengües, igual que amb l'anglès, l'eusquera i el gallec

Manifestant pel reconeixement del valencià com a llengua diferenciada. | ACN
per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 24 d'octubre de 2022 a les 13:06 |
Nombrosos ministeris del govern espanyol i organismes i empreses del seu sector públic diferencien entre català i valencià en les seves comunicacions i polítiques quotidianes. Un dels casos més clars són les llengües en què es poden consultar els respectius espais web, molts dels quals permeten triar entre una i altra. Aquesta praxis que contradiu el criteri del gruix de lingüistes, a més, costa uns recursos, tal com es posa de manifest amb la contractació recent del servei de traducció de webs del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, per al qual es paga per duplicat a una mateixa empresa per oferir els continguts en català i en valencià.

L'adjudicació es va formalitzar i publicar al Butlletí Oficial de l'Estat la setmana passada i, segons els seus detalls, el departament liderat per Ione Belarra, de Podem, abonarà 1.606,9 euros anuals per a la traducció al català i uns altres idèntics 1.606,9 euros per a la traducció al valencià, durant dos anys -essent una quantitat aproximada, en funció de la quantitat definitiva de paraules a traduir-. L'empresa que se'n beneficia és Altalingua, amb seu a Madrid, la qual també s'ha adjudicat la traducció al gallec, mentre que la valenciana Alos Centro Europeo de Idiomas s'encarregarà de l'anglès i l'eusquera.


El Ministeri de Belarra havia dividit en cinc lots el procés de licitació, separant d'aquesta manera el català i el valencià i justifica la divisió pel fet que "s'entenen per llengües cooficials les recollides com a tals, als Estatuts d'autonomia de les respectives comunitats autònomes, i que tenen aquest caràcter a tot el territori de les mateixes". I l'Estatut valencià especifica que "la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià", si bé en cap moment especifica que sigui una llengua diferenciada del català. De fet, un altre article d'aquest Estatut declara que "l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià" i aquesta institució ha deixat clar en diverses ocasions que aquesta és la denominació dialectal que pren el català al País Valencià.


Així i tot, el plec de licitació defensa que "Espanya és un país multilingüe" i, "com a criteri general, tots els continguts dels portals seran accessibles, a més d'en castellà, llengua espanyola oficial de l'Estat, en les següents llengües idiomes cooficials a les respectives comunitats autònomes d'Espanya: català, eusquera, gallec i valencià", a més de, com a mínim, l'anglès com a llengua estrangera. Sigui com sigui, aquest és un criteri que segueixen bona part de les institucions de l'Estat, també en campanyes de publicitat pel que fa a organismes liderats per dirigents del PSC i, per tant, coneixedors de la unitat lingüística.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació