27
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
20:25h
Els jutges no són simples autòmats que fan complir la llei de forma cega i imparcial, sinó que la seva ideologia hi té un pes rellevant, com també les seves aspiracions professionals. És una realitat que molts ja s'ensumaven -i denunciaven-, però ara s'ha constatat empíricament, almenys pel que fa a les decisions sobre si tancar un immigrant als qüestionats centres d'internament d'estrangers (CIEs), a partir d'un estudi estadístic que analitza un gran nombre de variables entorn aquests processos i la decisió final del magistrat.
Joan-Josep Vallbé i Markus González-Beilfuß, del departament de ciència política de la UB, són els autors d'aquest treball, que van escrutar les 587 peticions d'internament admeses a tràmit durant el 2015 a la demarcació de Barcelona i el seu context. Van tenir en compte, per exemple, indicadors sobre la ideologia dels jutge que hi van intervenir.
Com la van determinar? Identificant com a magistrats d'esquerres aquells que el 2013 van firmar un manifest de l'associació progressista Jutges per la Democràcia on es criticava el desmantellament de l'estat del benestar per part del govern del PP i el seu intervencionisme en la justícia. El van subscriure públicament un 19% dels jutges que el 2015 van dirimir a Barcelona sobre l'enviament d'immigrants a CIEs, presents en dos terços dels jutjats afectats. La resta van rebre l'etiqueta d'ideologia indeterminada, però entre ells es trobarien els conservadors, les dues associacions dels quals, de fet, tenen quatre cops més membres que la d'esquerres.
Els jutges firmants del manifest progressista, segons l'estudi, estan clarament més decantats a deixar en llibertat els immigrants detinguts per la policia i, en canvi, els altres tenen més números de tancar-los en CIEs. La ideologia del jutge, per tant, seria un element determinant pel futur del nouvingut retingut. Ara bé, aquesta no és l'única variable del jutge que incideix en la seva decisió, sinó que les expectatives professionals també hi intervindrien.
De quina manera? Vallbé i González-Beilfuß han descobert que els jutges que porten menys anys en la professió i, per tant, tenen més camí per córrer i marge per ascendir com a magistrats, són més severs en les seves decisions. Proporcionalment, per tant, tanquen un percentatge major d'immigrants que els arriben del que ho fan els jutges més veterans, tot esperant una recompensa en forma de promoció professional. Els més novells, tot i ser normalment més joves, no són precisament més sensibles a la problemàtica dels migrants, tal com es constata al següent gràfic de l'estudi que inclou també els marges d'error.
El mateix ocorre en relació al gènere del jutge. Com que les dones, malgrat ser majoria en els estaments inferiors del poder judicial, ho tenen més difícil per ascendir com a magistrades, dicten també més ordres de tancament d'immigrants en CIEs del que ho fan els homes. Els autors de l'estudi apunten que es podria deure a que, com els més joves, creuen que una actitud tan rígida les podria afavorir a l'hora de progressar a ulls dels superiors.
Igualment, les expectatives professionals i la ideologia impacten de forma diferent en els jutges homes i dones. Les jutges progressistes són nítidament més benèvols amb els migrants que les que no són progressistes, amb una diferència més clara que entre els jutges. En el cas dels homes, de fet, el diferencial a favor dels que decideixen alliberar més immigrants es nota sobretot entre els progressistes amb carreres ja dilatades i no entre els novells, com mostra el següent gràfic.
L'estudi també afegeix altres variables per determinar-ne l'impacte, a banda de les ja citades. Contràriament al que es podria intuir, algunes com el risc de fuga o els antecedents delictius no tindrien impacte en la decisió del jutge, en aquest model, però, en canvi, sí que en tindria l'actitud de la Fiscalia o de l'advocat defensor. El conjunt d'aquestes variables, independentment del cas concret del que es tractés, permetrien explicar fins a un 35% de la decisió final del jutge.
El rol de la Fiscalia i l'advocat, rellevants
Pel que fa a l'opinió del ministeri fiscal, el jutge tendeix a fer cas d'aquesta, però el rol de l'advocat defensor també és força rellevant i la seva actitud, si és activa en defensa de l'alliberament del migrant, té un pes significatiu. Cal tenir en compte, de fet, que prop d'un 20% d'aquests advocats -sovint d'ofici- estan plenament callats durant tota la sessió, i aquests són casos en què el detingut -amb assessorament legal quasi nul- té més números de ser tancat a un CIE.
Això significa que l'advocat és dolent? No necessàriament, sinó que pot ser que no intervingui perquè considera que el cas és molt clar i el seu client, poc defensable, o perquè tingui tanta feina que no s'ho ha pogut preparar. Quan té una actitud activa de defensa, però, aquesta és tan rellevant que les opcions d'alliberament del migrant s'equiparen tant davant de jutges progressistes com dels altres. Un fet que fa especialment greu que diversos estats europeus tinguin limitat el dret a la defensa per a determinats ciutadans no comunitaris.
Què impliquen els resultats d'aquest estudi? "Els sistemes jurídics de dret civil estan especialment dissenyats perquè els interessos personals o polítics dels jutges no tinguin una influència en la seva presa de decisions", recorden els seus autors, que insinuen que caldria tenir en compte que això no sempre es dona, sinó que, tal com han posat de relleu, precisament hi ha evidències empíriques que ho desmenteixen.
"Tot i que els mecanismes que impulsen la selecció, la promoció i el manteniment de jutges en sistemes de dret civil es van dissenyar per mantenir impermeable la judicatura de la política, aquests resultats indiquen que les preferències orientades a la política i a les carreres probablement penetren en les decisions judicials en els sistemes de dret civil", afegeixen. Unes conclusions que s'evidencien en els xocs entre sectors, per exemple, al Consell General del Poder Judicial, el qual protagonitza de fa temps mediàtiques polèmiques amb un clar rerefons polític.
Joan-Josep Vallbé i Markus González-Beilfuß, del departament de ciència política de la UB, són els autors d'aquest treball, que van escrutar les 587 peticions d'internament admeses a tràmit durant el 2015 a la demarcació de Barcelona i el seu context. Van tenir en compte, per exemple, indicadors sobre la ideologia dels jutge que hi van intervenir.
Com la van determinar? Identificant com a magistrats d'esquerres aquells que el 2013 van firmar un manifest de l'associació progressista Jutges per la Democràcia on es criticava el desmantellament de l'estat del benestar per part del govern del PP i el seu intervencionisme en la justícia. El van subscriure públicament un 19% dels jutges que el 2015 van dirimir a Barcelona sobre l'enviament d'immigrants a CIEs, presents en dos terços dels jutjats afectats. La resta van rebre l'etiqueta d'ideologia indeterminada, però entre ells es trobarien els conservadors, les dues associacions dels quals, de fet, tenen quatre cops més membres que la d'esquerres.
Els jutges firmants del manifest progressista, segons l'estudi, estan clarament més decantats a deixar en llibertat els immigrants detinguts per la policia i, en canvi, els altres tenen més números de tancar-los en CIEs. La ideologia del jutge, per tant, seria un element determinant pel futur del nouvingut retingut. Ara bé, aquesta no és l'única variable del jutge que incideix en la seva decisió, sinó que les expectatives professionals també hi intervindrien.
De quina manera? Vallbé i González-Beilfuß han descobert que els jutges que porten menys anys en la professió i, per tant, tenen més camí per córrer i marge per ascendir com a magistrats, són més severs en les seves decisions. Proporcionalment, per tant, tanquen un percentatge major d'immigrants que els arriben del que ho fan els jutges més veterans, tot esperant una recompensa en forma de promoció professional. Els més novells, tot i ser normalment més joves, no són precisament més sensibles a la problemàtica dels migrants, tal com es constata al següent gràfic de l'estudi que inclou també els marges d'error.
El mateix ocorre en relació al gènere del jutge. Com que les dones, malgrat ser majoria en els estaments inferiors del poder judicial, ho tenen més difícil per ascendir com a magistrades, dicten també més ordres de tancament d'immigrants en CIEs del que ho fan els homes. Els autors de l'estudi apunten que es podria deure a que, com els més joves, creuen que una actitud tan rígida les podria afavorir a l'hora de progressar a ulls dels superiors.
Igualment, les expectatives professionals i la ideologia impacten de forma diferent en els jutges homes i dones. Les jutges progressistes són nítidament més benèvols amb els migrants que les que no són progressistes, amb una diferència més clara que entre els jutges. En el cas dels homes, de fet, el diferencial a favor dels que decideixen alliberar més immigrants es nota sobretot entre els progressistes amb carreres ja dilatades i no entre els novells, com mostra el següent gràfic.
L'estudi també afegeix altres variables per determinar-ne l'impacte, a banda de les ja citades. Contràriament al que es podria intuir, algunes com el risc de fuga o els antecedents delictius no tindrien impacte en la decisió del jutge, en aquest model, però, en canvi, sí que en tindria l'actitud de la Fiscalia o de l'advocat defensor. El conjunt d'aquestes variables, independentment del cas concret del que es tractés, permetrien explicar fins a un 35% de la decisió final del jutge.
El rol de la Fiscalia i l'advocat, rellevants
Pel que fa a l'opinió del ministeri fiscal, el jutge tendeix a fer cas d'aquesta, però el rol de l'advocat defensor també és força rellevant i la seva actitud, si és activa en defensa de l'alliberament del migrant, té un pes significatiu. Cal tenir en compte, de fet, que prop d'un 20% d'aquests advocats -sovint d'ofici- estan plenament callats durant tota la sessió, i aquests són casos en què el detingut -amb assessorament legal quasi nul- té més números de ser tancat a un CIE.
Això significa que l'advocat és dolent? No necessàriament, sinó que pot ser que no intervingui perquè considera que el cas és molt clar i el seu client, poc defensable, o perquè tingui tanta feina que no s'ho ha pogut preparar. Quan té una actitud activa de defensa, però, aquesta és tan rellevant que les opcions d'alliberament del migrant s'equiparen tant davant de jutges progressistes com dels altres. Un fet que fa especialment greu que diversos estats europeus tinguin limitat el dret a la defensa per a determinats ciutadans no comunitaris.
Què impliquen els resultats d'aquest estudi? "Els sistemes jurídics de dret civil estan especialment dissenyats perquè els interessos personals o polítics dels jutges no tinguin una influència en la seva presa de decisions", recorden els seus autors, que insinuen que caldria tenir en compte que això no sempre es dona, sinó que, tal com han posat de relleu, precisament hi ha evidències empíriques que ho desmenteixen.
"Tot i que els mecanismes que impulsen la selecció, la promoció i el manteniment de jutges en sistemes de dret civil es van dissenyar per mantenir impermeable la judicatura de la política, aquests resultats indiquen que les preferències orientades a la política i a les carreres probablement penetren en les decisions judicials en els sistemes de dret civil", afegeixen. Unes conclusions que s'evidencien en els xocs entre sectors, per exemple, al Consell General del Poder Judicial, el qual protagonitza de fa temps mediàtiques polèmiques amb un clar rerefons polític.