01
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
02
de novembre
a les
11:48h
Municipis, personatges històrics, països, oficis i fins i tot conceptes abstractes. Probablement, a Barcelona s'hi trobin noms de carrers de tota mena. De vegades, tal com passa en la majoria de pobles i ciutats, no hi ha un motiu concret i únic al darrere que les englobi. I la pregunta és com i qui decideix els noms de carrers, places, jardins o parcs? En el cas de la capital catalana, és la Ponència del Nomenclàtor l'òrgan municipal autoritzat per fer canvis a la ciutat.
Ara bé, les peticions poden originar-se de múltiples formes. Des d'iniciatives veïnals a idees d'entitats públiques o privades, però també els districtes de la ciutat o la mateixa Ponència: tothom pot presentar una petició. Algunes, es tramiten ràpidament, però d'altres queden encallades i la Ponència no les arriba a gestionar mai. És el cas de la plaça de l'1 d'octubre o del carrer Guillem Agulló, a qui les discrepàncies ideològiques entre els partits del govern municipal impedeixen accedir al nomenclàtor barceloní. Diverses fonts implicades directament en els tràmits necessaris assenyalen a NacióDigital que el principal motiu pel qual aquests canvis segueixen bloquejats és la fredor socialista respecte a aquestes propostes.
"No és una prioritat"
La primera, al barri del Guinardó, en un raconet a tocar del CAP i el mercat que encara no té nom. És una placeta que té història, ja que és on es van concentrar els veïns per defensar les urnes l'1-O. El centre de salut va ser un punt de votació i hi va haver càrregues policials. Va ser l'octubre del 2018 quanl'alcaldessa, Ada Colau, va acceptar un prec d'ERC al plenari per dedicar un carrer o plaça al referèndum, que assegurava que s'havia consolidat com "una data històrica i rellevant". La normativa del nomenclàtor fixa que per posar el nom d'una persona que ha mort s'han d'esperar cinc anys, amb només una excepció, que se li hagi donat la Medalla d'Or de la Ciutat, però per als fets històrics no es menciona cap norma concreta.
El març del 2019 el ple del consell del districte d'Horta-Guinardó va informar favorablement -amb els vots a favor d'ERC, PDECat, CUP, i comuns, i en contra del PSC, Cs i PP- anomenar plaça de l'1 d'Octubre "l'espai format per la cruïlla del passatge de Llívia amb el carrer Renaixença i per la zona de vianants envoltada pel mercat del Guinardó i el CAP Guinardó". "Malgrat l'acord del plenari de districte, aquesta petició no ha entrat mai a la sessió de la Ponència", expliquen a aquest diari fonts del govern municipal.
En aquest cas, fonts implicades en el funcionament del nomenclàtor remarquen que el bloqueig és per la manca de voluntat política dels càrrecs vinculats al PSC, càrrecs socialistes amb responsabilitat al districte insisteixen que ara mateix no es veu aquest canvi de nom com a "una prioritat" i que, per tant, no hi ha cap termini previst al voltant del nomenclàtor. El vincle directe de la data amb l'aposta política independentista, per més que representés una actuació policial també censurada per càrrecs del PSC, no desperta cap passió entre les files dels de Jaume Collboni.
Iniciativa ciutadana contra la passivitat municipal
Pel que fa al carrer de Guillem Agulló, en aquest cas es tracta d'un canvi de nom en un carrer ja existent al barri del Clot. L'entitat que l'ha sol·licitat és l'Anònima, que vol substituir el carrer del Coronel Santfeliu, un militar feixista. Això no obstant, el ple de l'Ajuntament ja va acordar perunanimitat el 2016 una declaració institucional per honorar a la ciutat la figura del jove independentista valencià, militant de Maulets, assassinat per un grup de joves d'ideologia neonazi el 1993. Dos anys després, el 2018, el consistori va aprovar dedicar-li un carrer gràcies als vots de tots els grups, excepte el PP, en contra que el jove tingui un espai a la capital catalana.
El 2021, coincidint amb l'aniversari de la mort d'Agulló "i veient que l'Ajuntament no havia fet res", l'Anònima va proposar canviar el nom del carrer on està ubicat el seu local. Van fer una petició formal al districte, detalla Genís Giner a NacióDigital, però els van derivar a la Ponència del Nomenclàtor, que va admetre a tràmit la proposta el juny del mateix any. "Des de llavors, ens han donat moltes allargues", lamenta Giner. Aquest 2022, els membres del casal popular del Clot van poder participar de la comissió de patrimoni històric del districte, on una regidora de Barcelona En Comú "es va posar les mans al cap" perquè no s'havia avançat amb el procés durant el darrer any.
En aquest cas, fonts del PSC amb pes de decisió a Sant Martí plantegen una doble postura al voltant de la proposta ciutadana. D'una banda, asseguren que no els consta cap voluntat de fer-hi oposició activa a l'avenç del tràmit, si bé reconeixen que no està en la seva agenda de preocupacions actual. D'altra banda, recorden que la voluntat de la regidoria del districte, expressada en altres moments del mandat, és "augmentar els noms de dona en els carrers, per compensar el greuge històric". En aquest cas, apunten que Guillem Agulló no afavoreix la correcció de la representació de gèneres desigual i que, per tant, torna a no ser percebut com una prioritat de govern. Igualment, insisteixen que "s'estan seguint els tràmits" que pertocarien.
Ara bé, les peticions poden originar-se de múltiples formes. Des d'iniciatives veïnals a idees d'entitats públiques o privades, però també els districtes de la ciutat o la mateixa Ponència: tothom pot presentar una petició. Algunes, es tramiten ràpidament, però d'altres queden encallades i la Ponència no les arriba a gestionar mai. És el cas de la plaça de l'1 d'octubre o del carrer Guillem Agulló, a qui les discrepàncies ideològiques entre els partits del govern municipal impedeixen accedir al nomenclàtor barceloní. Diverses fonts implicades directament en els tràmits necessaris assenyalen a NacióDigital que el principal motiu pel qual aquests canvis segueixen bloquejats és la fredor socialista respecte a aquestes propostes.
"No és una prioritat"
La primera, al barri del Guinardó, en un raconet a tocar del CAP i el mercat que encara no té nom. És una placeta que té història, ja que és on es van concentrar els veïns per defensar les urnes l'1-O. El centre de salut va ser un punt de votació i hi va haver càrregues policials. Va ser l'octubre del 2018 quanl'alcaldessa, Ada Colau, va acceptar un prec d'ERC al plenari per dedicar un carrer o plaça al referèndum, que assegurava que s'havia consolidat com "una data històrica i rellevant". La normativa del nomenclàtor fixa que per posar el nom d'una persona que ha mort s'han d'esperar cinc anys, amb només una excepció, que se li hagi donat la Medalla d'Or de la Ciutat, però per als fets històrics no es menciona cap norma concreta.
El març del 2019 el ple del consell del districte d'Horta-Guinardó va informar favorablement -amb els vots a favor d'ERC, PDECat, CUP, i comuns, i en contra del PSC, Cs i PP- anomenar plaça de l'1 d'Octubre "l'espai format per la cruïlla del passatge de Llívia amb el carrer Renaixença i per la zona de vianants envoltada pel mercat del Guinardó i el CAP Guinardó". "Malgrat l'acord del plenari de districte, aquesta petició no ha entrat mai a la sessió de la Ponència", expliquen a aquest diari fonts del govern municipal.
En aquest cas, fonts implicades en el funcionament del nomenclàtor remarquen que el bloqueig és per la manca de voluntat política dels càrrecs vinculats al PSC, càrrecs socialistes amb responsabilitat al districte insisteixen que ara mateix no es veu aquest canvi de nom com a "una prioritat" i que, per tant, no hi ha cap termini previst al voltant del nomenclàtor. El vincle directe de la data amb l'aposta política independentista, per més que representés una actuació policial també censurada per càrrecs del PSC, no desperta cap passió entre les files dels de Jaume Collboni.
Iniciativa ciutadana contra la passivitat municipal
Pel que fa al carrer de Guillem Agulló, en aquest cas es tracta d'un canvi de nom en un carrer ja existent al barri del Clot. L'entitat que l'ha sol·licitat és l'Anònima, que vol substituir el carrer del Coronel Santfeliu, un militar feixista. Això no obstant, el ple de l'Ajuntament ja va acordar perunanimitat el 2016 una declaració institucional per honorar a la ciutat la figura del jove independentista valencià, militant de Maulets, assassinat per un grup de joves d'ideologia neonazi el 1993. Dos anys després, el 2018, el consistori va aprovar dedicar-li un carrer gràcies als vots de tots els grups, excepte el PP, en contra que el jove tingui un espai a la capital catalana.
El 2021, coincidint amb l'aniversari de la mort d'Agulló "i veient que l'Ajuntament no havia fet res", l'Anònima va proposar canviar el nom del carrer on està ubicat el seu local. Van fer una petició formal al districte, detalla Genís Giner a NacióDigital, però els van derivar a la Ponència del Nomenclàtor, que va admetre a tràmit la proposta el juny del mateix any. "Des de llavors, ens han donat moltes allargues", lamenta Giner. Aquest 2022, els membres del casal popular del Clot van poder participar de la comissió de patrimoni històric del districte, on una regidora de Barcelona En Comú "es va posar les mans al cap" perquè no s'havia avançat amb el procés durant el darrer any.
En aquest cas, fonts del PSC amb pes de decisió a Sant Martí plantegen una doble postura al voltant de la proposta ciutadana. D'una banda, asseguren que no els consta cap voluntat de fer-hi oposició activa a l'avenç del tràmit, si bé reconeixen que no està en la seva agenda de preocupacions actual. D'altra banda, recorden que la voluntat de la regidoria del districte, expressada en altres moments del mandat, és "augmentar els noms de dona en els carrers, per compensar el greuge històric". En aquest cas, apunten que Guillem Agulló no afavoreix la correcció de la representació de gèneres desigual i que, per tant, torna a no ser percebut com una prioritat de govern. Igualment, insisteixen que "s'estan seguint els tràmits" que pertocarien.