1 de 10
DRETS SOCIALS

El toc d'atenció social als pressupostos es converteix en un clam per la renda bàsica universal

Entitats del tercer sector retraten les necessitats del país tot recordant les mancances de la renda garantida de ciutadania i l'ingrés mínim vital

Representants d'entitats socials de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, aquest matí | ACN
per David Cobo, Barcelona, Catalunya | 17 d'octubre de 2022 a les 20:30 |
La urgència social del país s'ha convertit en el principal focus públic de pressió de cara a uns nous pressupostos de la Generalitat. Una opció que ara com ara no té concretada la proposta, ni garantida la tramitació. Tanmateix, les entitats socials veuen els nous comptes com gairebé una obligació. "No és moment per al tacticisme partidista" i "seria incomprensible que anéssim a comptes prorrogats", ha dit la directora de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina, en una jornada pel dia internacional per a l'eradicació de la pobresa. Després de recordar que al país una de quatre persones es troba en situació de risc de pobresa, entitats de diferents punts de l'espectre social han repassat les millores necessàries en les ajudes directes que rep la ciutadania i s'han animat a reivindicar l'avenç d'un compte pendent del govern català: la prova de la renda bàsica universal (RBU) com a mesura estructural contra la pobresa. 

El plantejament d'aquesta ajuda directa ha anat agafant força, de ponent a ponent, enmig de la jornada de "Diagnosi de l'actual crisi de les entitats socials". Si bé la presidenta de la Fedaia, Elisenda Xifré, ha reivindicat la necessitat "d'avançar" cap a un model d'implantació de la renda bàsica universal, el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, ha emplaçat la Generalitat a concretar la idea. "A la vida o s'és utòpic o no s'aconsegueix gran cosa", ha mencionat el portaveu social en referència a la possible aplicació d'aquesta prestació que seria individual, incondicional i universal. És a dir, que la rebria tothom de manera habitual, independentment de la seva situació. 


El mateix Roig ha recordat que hi ha referents, com Canadà o Finlàndia, que permeten estudiar alguns dels impactes d'aquesta RBU. "Els promotors diuen que s'avançaria en drets laborals, condicions de vida i es reduiria l'economia submergida", ha puntualitzat el president de Càritas Catalunya. "Els detractors diuen que reduiria la mà d'obra i augmentaria la inflació", ha reconegut. Amb tot plegat, ha animat a buscar "resultats" i que la Generalitat no deixi de banda el pla que ja té en marxa. Actualment, s'ha constituït l'Oficina del Pla Pilot per la Renda Bàsica Universal i està previst que això acabi arribant com a prova a la butxaca d'unes 5.000 persones, però ara calen més passos, han reivindicat les entitats.

Des d'Ecas Acció Social, que també ha participat de l'acte, es reivindica també la idoneïtat de la mesura. Des d'aquesta entitat es manté que altres prestacions, com la renda garantida de ciutadania o l'ingrés mínim vital, "han mostrat com es perpetua la dinàmica de dependència i precarietat" i per tant es defensa que "el reconeixement d’aquest dret" desactivaria "la desconfiança amb què fins ara s’han implementat els programes de rendes mínimes". 


Els deures pendents: RGC i IMV


Mentre el país acaba d'aclarir com d'utòpica és la possibilitat d'una renda bàsica universal per al conjunt de la població, les entitats socials s'han centrat a reclamar la necessitat urgent de millora de les prestacions actuals. En aquest sentit, Alsina ha fet referència a la distància que hi ha entre les persones que necessiten suport econòmic i les que en reben. Així, mentre hi ha unes 700.000 persones en situació de pobresa servera a Catalunya i uns dos milions en risc d'exclusió, només hi ha 173.886 beneficiaris de la renda garantida de ciutadania i 86.890 ciutadans que perceben l'ingrés mínim vital. Tanmateix, aquestes opcions "no estan arribant a les persones", ha resumit la presidenta de la Taula del Tercer Sector.


La mateixa portaveu, que ha avisat que ara s'inicia una ronda de contactes amb grups parlamentaris i Govern (ERC) per "apel·lar a la responsabilitat" per uns pressupostos, ha també ha posat tempos als tràmits de les prestacions actuals. Així, ha mencionat que la resposta inicial per a la renda garantida s'emmarca en un període d'entre "dos i tres mesos" i que per a l'ingrés mínim estatal això se'n va més enllà "dels quatre mesos"

També s'han socialitzat altres preocupacions. Per exemple, els problemes que tenen algunes de les persones que reben prestacions per accedir a un pis, en el moment d'interessar-se inicialment per una oferta de lloguer. "Quan dius que tens una renda garantida, fins allà arriba la trucada i ja no et deixen ni visitar", ha exposat la representant del grup de treball d'habitatge d'Ecas, Mar Vidal. 

Així, des de les entitats socials s'ha fet referència habitual a disfuncions que es produeixen -per exemple, entre persones que cobren ajuts al lloguer que es resten amb el que es rep de renda garantida- o l'existència d'un excés de burocràcia i uns requisits massa rígids. "Hi ha una sèrie d'obstacles administratius que dificulten la generositat que el projecte o la idesa presentava", ha resumit Francesc Roig, reclamant que també es faci extensiva la RGC a col·lectius que actualment en queden fora, com les persones sense llar, els joves o els migrants en situació administrativa irregular.

Tot plegat ha quedat acompanyat d'una diagnosi ambiciosa de la pobresa, que es cronifica cada vegada més, que arriba de manera creixent a persones amb feina i que té més impacte sobre col·lectius com les famílies monoparentals, els migrants i les dones. Si bé s'han reclamat mesures com la baixada dels lloguers i la necessitat de posar un topall als preus -plantejament pendent d'una llei al govern estatal- també s'ha plantejat fer autocrítica. En aquest sentit, la directora de l'àmbit d'ocupació de Creu Roja Catalunya, Antonia Giménez, ha reivindicat que les entitats també han d'aconseguir ser "més flexibles", teixir un acompanyament "més holístic" per a totes les necessitats de l'usuari i "ser una mica més creatives" a l'hora de buscar fórmules d'atendre les situacions d'exclusió.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació