Emergències

“Ningú no pot demanar serenitat a la seva víctima”

Al Diccionari català-valencià-balear (DCVB), entre les accepcions de víctima, hi ha la que diu “persona que mor o sofreix per culpa d’altri, o d’un accident, calamitat, etc.” I, certament, el món aquest que ens ha tocat de viure, en aquesta actualitat més rabiosa, és víctima de moltes coses, moltes, com el canvi climàtic, perquè el patim. I veiem com en poc temps el paisatge canvia, perquè canvia la terra. Però a mi, que com Fuster he nascut i m’he criat en un ambient camperol, em costa de mirar-me-la, la terra, apreciant-la només amb els ulls, tot i la bellesa de les grans extensions de presseguers en flor, per exemple; i em costa de mirar-me-la només com a paisatge perquè nosaltres hi veiem un mitjà material de vida. 

A la plana d’Urgell el canal la rega, la terra, però la falta d’aigua fa viure el pagès amb por, perquè qui ens diu que aquest paisatge, que ara és “bonic perquè és ric”, tal com deia Pla “davant l’arrossar pulcre, davant les hortes fines i arreglades” que veia de Sueca camí de València, no haurà de canviar de conreus? El món és víctima de l’escalfament del planeta, i si quatre de cada deu espècies vegetals estan en perill d’extinció, vol dir que vivim emergència climàtica.

Però avui estem alerta d’una altra, de por: l’amenaça nuclear de Putin. I és que no només preocupa els experts internacionals la possibilitat que Rússia utilitzi bombes nuclears tàctiques  sobre el terreny en la guerra d’Ucraïna, perquè quan els Estats Units es mouen i el president Macron parla, a Europa el neguit senyoreja. El temor de bombes nuclears tàctiques sembla que havia quedat neutralitzat des de la fi de la guerra freda i la desintegració del bloc soviètic. Però, ara, l’amenaça torna.

Moguts, doncs, més pel neguit que no pas per la serenitat, ens preguntem si és només d’una amenaça de què es tracta o hi ha possibilitats reals d’una guerra nuclear? I quins països en tenen de bombes nuclears? En tenen els Estats Units i Rússia, el Regne Unit i França, Corea del Nord, la Xina, l’Índia, el Pakistan i Israel. En quantitat, Estats Units i Rússia, que en té unes dues mil de tàctiques. I això què vol dir? 

Les bombes nuclears tàctiques actuen sobre punts concrets del terreny de batalla, mentre que les estratègiques amb una sola detonació destrueixen ciutats senceres. I això ens porta a Hiroshima i Nagasaki, amb centenars de milers de morts. Diuen els que en saben que, avui, les bombes atòmiques amb menys intensitat poden tenir cinc vegades més força que les dues de la Segona Guerra Mundial. No sé què devia passar en altres èpoques. Però la història contemporània ens informa, diu Fuster, que els pobles no s’han mostrat remisos a fer la guerra quan hi han entrat induïts pels seus amos polítics. Aturem-les, tantes emergències!