15
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
10:32h
Catalunya té una eina que permet que una família vulnerable que es troba ocupant un pis no hagi de viure amb la llum punxada, assumint el risc que això implica. Aquesta família té dret a un comptador de llum social, instal·lat només durant el temps estrictament necessari i amb una potència mínima. Almenys això diu un conveni signat per la Generalitat i Endesa el març del 2021. La realitat, però, és molt diferent. Més d'un any i mig després de l'entrada en vigor de l'acord, només 35 famílies a tot el territori català disposen d'aquesta eina. Cap d'elles viu a les cinc ciutats més poblades del país, on es concentren la majoria de casos d'exclusió social. Davant d'aquesta evidència, cada vegada més entitats socials i administracions municipals han decidit denunciar el que consideren un tràmit opac que, a la pràctica, bloqueja la implementació d'aquest pacte a la immensa majoria de municipis.
En concret, es tracta d'un nou document que Endesa demana als ajuntaments i que no constava en el pacte original. Així, es reclama als treballadors socials que, a més de signar un certificat de la vulnerabilitat de la família sol·licitant, signin també la petició d'instal·lació del comptador social. Una condició que incomoda els professionals dels serveis socials, que hi veuen inseguretat jurídica, i que els municipis consideren innecessari. "Endesa, després d'haver signat l'acord públic, intenta canviar el que s'ha pactat. I fins ara ho ha fet amb el consentiment de la Generalitat", lamenta la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano.
Tant és així que la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, assegura a NacióDigital que el consistori barceloní té informes jurídics que constaten que s'està vulnerant el conveni entre la Generalitat i la distribuidora. Motiu suficient per demanar un canvi de rumb immediat.
Un canvi "sota mà"
La clau de tot plegat són els papers, remarquen els denunciants de la situació. El document del conveni, fet públic dies després del seu anunci, exposa una per una les condicions que s'havien de complir per demanar el comptador d'urgència social. La primera és que sigui l'ocupant qui faci la sol·licitud a Endesa. A continuació, hi consten la necessitat de l'empadronament vigent, un informe signat per un treballador dels serveis socials que certifiqui la situació d'exclusió residencial de la família, la petició del bo social i un últim tràmit anomenat butlletí de reconeixement d'instal·lació elèctrica (o BRIE). Qui aplegués aquests documents i complís les condicions, podia ser beneficiari d'un comptador elèctric en un pis ocupat amb la idea de garantir l'accés al dret bàsic de l'electricitat.
El que es van trobar algunes administracions locals, però, va ser una sorpresa a l'hora d'intentar activar aquesta novetat. "Enviàvem els documents que inclou el conveni, i vèiem que les sol·licituds no avançaven, Ens trobàvem una negativa continuada. I quan preguntem "què està passant?" se'ns donen allargues fins que descobrim un acord sotamà diferent al que es va signar", exposa la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, a NacióDigital. La representant dels comuns assegura que el fet que hi hagi zero comptadors socials instal·lats a Barcelona durant el primer any i mig de vigència de l'acord té relació directa amb aquesta decisió d'Endesa. "Ens trobem amb un incompliment de conveni que impedeix que avancem amb els comptadors socials", denuncia Martín.
Segons ha confirmat aquest diari, la nova petició de la distribuïdora elèctrica demana adjuntar dos documents: primer, l'informe de situació d'urgència social -que els treballadors municipals no tenen cap problema a l'hora de signar-lo-; segon, "la sol·licitud de contractació temporal i extraordinària pròpiament dita, que ha d'anar signada necessàriament tant pel servei ocial com per el sol·licitant". Aquesta és la clau del problema. Els ajuntaments consideren injust que es faci responsable a un treballador municipal qualsevol de demanar la instal·lació d'un comptador social en una propietat aliena.
El desencís s'accentua entre les entitats socials que van treballar durant un any i mig l'impuls d'aquesta eina. Campuzano recorda que aquests comptadors van dirigits a "evitar desgràcies", perquè les famílies no hagin de punxar la llum o hagin de recórrer a escalfadors que funcionen amb benzina i provoquen fumarades. "El text aprovat inclou un procediment molt clar" on s'especifica que "qui fa la sol·licitud és la persona, i qui fa l'informe és Serveis Socials", insisteix la portaveu de l'APE.
Endesa i la Generalitat, immòbils
Fonts d'Endesa eviten entrar a valorar les acusacions, però mantenen que el fet que hi hagi 35 comptadors instal·lats arreu del país evidencia que és possible fer-ho. Tampoc no aclareix si es planteja fer marxar enrere al voltant del polèmic tràmit. Així, l'argument principal de la companyia se centra en la llista de poblacions que ho ho han aconseguit. Es tracta de Sallent (8 comptadors), Sant Eulàlia de Ronçana (6), Lloret de Mar (5), Blanes (3), Lliçà de Munt (2) i tot un seguit de municipis on únicament se n'ha instal·lat un de sol: Amposta, Arenys de Munt, Lliçà de Vall, el Pont de Vilomara, Lleida, Blanes, Llorenç del Penedès, Castelldefels, Olesa de Montserrat, Almacelles, Sant Feliu Llobregat i Sant Salvador de Guardiola.
Alhora, fonts de la Generalitat que els darrers mesos han estat implicades en la gestió del conveni reconeixen que la situació no és la desitjada, però rebutgen confrontar-se amb Endesa. El conveni que es va signar inclou altres compromisos, com la condonació del deute de famílies vulnerables amb la companyia i altres mesures socials, i està pendent de ser renovat a partir de l'any vinent. A més, insisteixen a recordar que aquest acord va ser impulsat i presentat quan la conselleria d'Afers Socials estava en mans de Chakir El Homrani, durant la legislatura passada.
L'esperança del nou Govern
Tot plegat fa que hi ha centenars de famílies orfes de cobertura, asseguren des de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica. En aquest sentit, es recorda que una eina diferent, els comptadors socials d'aigua, ja han arribat a un miler de famílies. "Això ens mostra que, com a mínim, els comptadors de llum haurien d'arribar també a aquest miler de famílies que a hores d'ara estan desprotegides", apunta Campuzano.
Durant els darrers mesos, diferents entitats, entre les quals també s'inclou l'Associació Catalana de Municipis (ACM), s'han reunit en diverses ocasions amb el Departament de Drets Socials. Allà, s'ha plantejat que si Endesa vol un responsable públic que signi la petició de comptadors socials, aquest treballador podria ser de la Generalitat. Fonts de l'administració catalana, però, han rebutjat aquesta proposta tot remarcant que la llei dels serveis socials atorga aquestes competències als municipis.
Davant d'això, ajuntaments com el de Barcelona ara premen l'accelerador per reclamar canvis. Lucía Martín reivindica que el consistori té informes jurídics que acrediten que l'actual situació està vulnerant el conveni i lamenta el paper del govern català. "El conveni es va signar a bombo i plateret en aquell moment i el que ha fet la Generalitat és tractar-lo com a paper mullat". Per aquest motiu, ara emplaça el nou Govern a "donar resposta a aquesta problemàtica". Una solució que ja hi ha famílies de Barcelona que esperen, tal com expliquen famílies del barri de Torre Baró a NacióDigital.
També Maria Campuzano veu en el nou executiu una oportunitat i desitja que el nou conseller del ram, Carles Campuzano, ho entomi com una prioritat. "S'apropa l'hivern i si no s'aplica aquest protocol podem tenir diverses desgràcies", remata la portaveu de l'entitat per l'accés als subministraments bàsics.
En concret, es tracta d'un nou document que Endesa demana als ajuntaments i que no constava en el pacte original. Així, es reclama als treballadors socials que, a més de signar un certificat de la vulnerabilitat de la família sol·licitant, signin també la petició d'instal·lació del comptador social. Una condició que incomoda els professionals dels serveis socials, que hi veuen inseguretat jurídica, i que els municipis consideren innecessari. "Endesa, després d'haver signat l'acord públic, intenta canviar el que s'ha pactat. I fins ara ho ha fet amb el consentiment de la Generalitat", lamenta la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano.
Tant és així que la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, assegura a NacióDigital que el consistori barceloní té informes jurídics que constaten que s'està vulnerant el conveni entre la Generalitat i la distribuidora. Motiu suficient per demanar un canvi de rumb immediat.
Un canvi "sota mà"
La clau de tot plegat són els papers, remarquen els denunciants de la situació. El document del conveni, fet públic dies després del seu anunci, exposa una per una les condicions que s'havien de complir per demanar el comptador d'urgència social. La primera és que sigui l'ocupant qui faci la sol·licitud a Endesa. A continuació, hi consten la necessitat de l'empadronament vigent, un informe signat per un treballador dels serveis socials que certifiqui la situació d'exclusió residencial de la família, la petició del bo social i un últim tràmit anomenat butlletí de reconeixement d'instal·lació elèctrica (o BRIE). Qui aplegués aquests documents i complís les condicions, podia ser beneficiari d'un comptador elèctric en un pis ocupat amb la idea de garantir l'accés al dret bàsic de l'electricitat.
Fragment del conveni on s'especifica que és la família afectada qui ha de demanar el comptador social
El que es van trobar algunes administracions locals, però, va ser una sorpresa a l'hora d'intentar activar aquesta novetat. "Enviàvem els documents que inclou el conveni, i vèiem que les sol·licituds no avançaven, Ens trobàvem una negativa continuada. I quan preguntem "què està passant?" se'ns donen allargues fins que descobrim un acord sotamà diferent al que es va signar", exposa la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, a NacióDigital. La representant dels comuns assegura que el fet que hi hagi zero comptadors socials instal·lats a Barcelona durant el primer any i mig de vigència de l'acord té relació directa amb aquesta decisió d'Endesa. "Ens trobem amb un incompliment de conveni que impedeix que avancem amb els comptadors socials", denuncia Martín.
Segons ha confirmat aquest diari, la nova petició de la distribuïdora elèctrica demana adjuntar dos documents: primer, l'informe de situació d'urgència social -que els treballadors municipals no tenen cap problema a l'hora de signar-lo-; segon, "la sol·licitud de contractació temporal i extraordinària pròpiament dita, que ha d'anar signada necessàriament tant pel servei ocial com per el sol·licitant". Aquesta és la clau del problema. Els ajuntaments consideren injust que es faci responsable a un treballador municipal qualsevol de demanar la instal·lació d'un comptador social en una propietat aliena.
El desencís s'accentua entre les entitats socials que van treballar durant un any i mig l'impuls d'aquesta eina. Campuzano recorda que aquests comptadors van dirigits a "evitar desgràcies", perquè les famílies no hagin de punxar la llum o hagin de recórrer a escalfadors que funcionen amb benzina i provoquen fumarades. "El text aprovat inclou un procediment molt clar" on s'especifica que "qui fa la sol·licitud és la persona, i qui fa l'informe és Serveis Socials", insisteix la portaveu de l'APE.
Endesa i la Generalitat, immòbils
Fonts d'Endesa eviten entrar a valorar les acusacions, però mantenen que el fet que hi hagi 35 comptadors instal·lats arreu del país evidencia que és possible fer-ho. Tampoc no aclareix si es planteja fer marxar enrere al voltant del polèmic tràmit. Així, l'argument principal de la companyia se centra en la llista de poblacions que ho ho han aconseguit. Es tracta de Sallent (8 comptadors), Sant Eulàlia de Ronçana (6), Lloret de Mar (5), Blanes (3), Lliçà de Munt (2) i tot un seguit de municipis on únicament se n'ha instal·lat un de sol: Amposta, Arenys de Munt, Lliçà de Vall, el Pont de Vilomara, Lleida, Blanes, Llorenç del Penedès, Castelldefels, Olesa de Montserrat, Almacelles, Sant Feliu Llobregat i Sant Salvador de Guardiola.
Alhora, fonts de la Generalitat que els darrers mesos han estat implicades en la gestió del conveni reconeixen que la situació no és la desitjada, però rebutgen confrontar-se amb Endesa. El conveni que es va signar inclou altres compromisos, com la condonació del deute de famílies vulnerables amb la companyia i altres mesures socials, i està pendent de ser renovat a partir de l'any vinent. A més, insisteixen a recordar que aquest acord va ser impulsat i presentat quan la conselleria d'Afers Socials estava en mans de Chakir El Homrani, durant la legislatura passada.
L'esperança del nou Govern
Tot plegat fa que hi ha centenars de famílies orfes de cobertura, asseguren des de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica. En aquest sentit, es recorda que una eina diferent, els comptadors socials d'aigua, ja han arribat a un miler de famílies. "Això ens mostra que, com a mínim, els comptadors de llum haurien d'arribar també a aquest miler de famílies que a hores d'ara estan desprotegides", apunta Campuzano.
Durant els darrers mesos, diferents entitats, entre les quals també s'inclou l'Associació Catalana de Municipis (ACM), s'han reunit en diverses ocasions amb el Departament de Drets Socials. Allà, s'ha plantejat que si Endesa vol un responsable públic que signi la petició de comptadors socials, aquest treballador podria ser de la Generalitat. Fonts de l'administració catalana, però, han rebutjat aquesta proposta tot remarcant que la llei dels serveis socials atorga aquestes competències als municipis.
Davant d'això, ajuntaments com el de Barcelona ara premen l'accelerador per reclamar canvis. Lucía Martín reivindica que el consistori té informes jurídics que acrediten que l'actual situació està vulnerant el conveni i lamenta el paper del govern català. "El conveni es va signar a bombo i plateret en aquell moment i el que ha fet la Generalitat és tractar-lo com a paper mullat". Per aquest motiu, ara emplaça el nou Govern a "donar resposta a aquesta problemàtica". Una solució que ja hi ha famílies de Barcelona que esperen, tal com expliquen famílies del barri de Torre Baró a NacióDigital.
També Maria Campuzano veu en el nou executiu una oportunitat i desitja que el nou conseller del ram, Carles Campuzano, ho entomi com una prioritat. "S'apropa l'hivern i si no s'aplica aquest protocol podem tenir diverses desgràcies", remata la portaveu de l'entitat per l'accés als subministraments bàsics.