22
de novembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:10h
"Aquest curs, cap centre de Catalunya aplicarà el 25% de castellà", va dir el passat 1 de setembre el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray. Això no s'està complint. L'escut legal dissenyat per la Generalitat -la llei, aprovada per àmplia majoria al Parlament, i el decret del Govern, convalidat tot i que amb menys suports- ha aconseguit frenar, per ara, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixa el 25% de castellà a totes les aules del país. La carpeta és al Tribunal Constitucional (TC), que s'haurà de pronunciar, però a dia d'avui aquesta llei és "inaplicable", com va reconèixer el mateix tribunal. Ara bé, per què això no passa en totes les escoles del país? Per què n'hi ha algunes en què el TSJC sí que obliga a impartir més hores de castellà?
Les fonts jurídiques consultades assenyalen que el tribunal retorça els arguments per fer encaixar el 25% en aquells casos on ja s'aplicava de manera cautelar. Els jutges reconeixen que no poden executar la sentència que estableix aquest percentatge en tota l'educació, però diuen que la nova normativa de la Generalitat "no afecta de manera automàtica" a les mesures cautelars adoptades en aquells centres en què la Generalitat havia demanat revocar-les. La sala sosté que la llei del Parlament i el decret del Govern no han modificat els projectes lingüístics vigents als centres i per això entén que la nova normativa no s'està aplicant. Per tant, no cal modificar les mesures cautelars adoptades.
Els casos en què la justícia imposa el 25% s'han multiplicat en les últimes setmanes. Si el 22 de setembre transcendien els dos primers casos, ara com ara el Departament d'Educació ja ha comptabilitzat 26 centres en què el TSJC imposa més castellà malgrat la nova legislació d'un total de 72.000. Són escoles i instituts on els jutges ja obligaven a fer més classes en castellà de manera cautelar. Fonts d'Educació consultades per NacióDigital s'encomanen a la postura expressada per la secretària general del Departament, Patrícia Gomà, fa tres setmanes, quan van aparèixer les dues primeres resolucions en què el TSJC va desafiar l'escut legal de la Generalitat.
Sense entrar a valorar com ha pogut canviar el dia a dia lingüístic de cadascun dels centres afectats, des d'Educació es manté que s'ha notificat la decisió judicial a les escoles. Un fet, però, que a la pràctica lliga gairebé de manera automàtica amb l'aplicació de l'augment de la llengua castellana en el currículum escolar d'aquests col·legis. Fins ara, cap centre s'ha mostrat en rebel·lia i els claustres afectats han mantingut l'acatament dels mandats judicials.
Des del primer moment en què es va conèixer la decisió del tribunal, Educació va denunciar el "filibusterisme jurídic" i va anunciar recursos (que no tenen efecte suspensiu davant l'ordre del TSJC). "Busquen ajornar la no aplicació de percentatges a les escoles", va expressar llavors Gomà. En aquest sentit, des de la conselleria asseguraven que la justícia els donaria la raó amb els recursos que preparaven, ja que consideren que lliga de ple amb la postura de la sala contenciosa-administrativa del juliol que veia impossible aplicar percentatges amb el nou marc normatiu. Des d'aleshores, el TSJC ha continuat imposant el 25% de castellà. Un cas recent i paradigmàtic és el de l'escola Turó del Drac, de Canet de Mar.
Dona la volta al decret
La llei i el decret estableixen que la llengua vehicular és el català i el castellà és llengua d'ús "curricular" i rebutja els percentatges. El TSJC desvirtua el sentit de la norma i diu que "no estableix genèricament límits a l'ús del castellà". Obvia, però, que el decret també diu que els usos de cada llengua s'han de fixar d'acord amb els projectes lingüístics de cada centre, tenint en compte criteris pedagògics i educatius, "el context sociolingüístic i els objectius de normalització lingüística". El tribunal fixa el 25% de castellà sense tenir en compte cap dels criteris que marca el decret, perquè és un percentatge establert -sense raons pedagògiques ni sociolingüístiques- abans de la nova normativa.
Els jutges també es refermen en l'argument que la família d'un alumne té el "dret individual" de voler que el fill faci més castellà a l'escola, petició que pot obligar a la resta d'alumnes de l'aula a fer hores d'aquesta llengua, concretament un 25%. Aquest percentatge -podria ser més o podria ser menys- el crea el mateix TSJC el 2015, basant-se en la sentència del TC sobre l'Estatut de l'any 2010, que en cap cas fixa percentatges. Les fonts jurídiques consultades remarquen que aquesta jurisprudència no té cap base legal i, de fet, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) diu que els pares no tenen dret a establir la llengua de la classe.
Una decisió que pot canviar
En les resolucions que el TSJC ha anat fent públiques els darrers dies, els jutges argumenten que en les escoles el 25% de castellà està en vigor de manera cautelar no s'aplica la nova normativa i, per tant, aquesta no afecta la imposició de més castellà. El mateix tribunal reconeix que, un cop es faci efectiva l'aplicació dels nous projectes lingüístics d'acord amb la nova legislació, "sí que es pot limitar la tutela cautelar que es pugui acordar en un futur". En altres paraules, si el Departament d'Educació certifica davant del jutge que els centres educatius afectats per aquestes mesures cautelars ja s'adapten a la nova normativa, el tribunal ho tindrà molt difícil per no reconsiderar la decisió.
Les fonts jurídiques consultades assenyalen que el tribunal retorça els arguments per fer encaixar el 25% en aquells casos on ja s'aplicava de manera cautelar. Els jutges reconeixen que no poden executar la sentència que estableix aquest percentatge en tota l'educació, però diuen que la nova normativa de la Generalitat "no afecta de manera automàtica" a les mesures cautelars adoptades en aquells centres en què la Generalitat havia demanat revocar-les. La sala sosté que la llei del Parlament i el decret del Govern no han modificat els projectes lingüístics vigents als centres i per això entén que la nova normativa no s'està aplicant. Per tant, no cal modificar les mesures cautelars adoptades.
Els casos en què la justícia imposa el 25% s'han multiplicat en les últimes setmanes. Si el 22 de setembre transcendien els dos primers casos, ara com ara el Departament d'Educació ja ha comptabilitzat 26 centres en què el TSJC imposa més castellà malgrat la nova legislació d'un total de 72.000. Són escoles i instituts on els jutges ja obligaven a fer més classes en castellà de manera cautelar. Fonts d'Educació consultades per NacióDigital s'encomanen a la postura expressada per la secretària general del Departament, Patrícia Gomà, fa tres setmanes, quan van aparèixer les dues primeres resolucions en què el TSJC va desafiar l'escut legal de la Generalitat.
Sense entrar a valorar com ha pogut canviar el dia a dia lingüístic de cadascun dels centres afectats, des d'Educació es manté que s'ha notificat la decisió judicial a les escoles. Un fet, però, que a la pràctica lliga gairebé de manera automàtica amb l'aplicació de l'augment de la llengua castellana en el currículum escolar d'aquests col·legis. Fins ara, cap centre s'ha mostrat en rebel·lia i els claustres afectats han mantingut l'acatament dels mandats judicials.
Des del primer moment en què es va conèixer la decisió del tribunal, Educació va denunciar el "filibusterisme jurídic" i va anunciar recursos (que no tenen efecte suspensiu davant l'ordre del TSJC). "Busquen ajornar la no aplicació de percentatges a les escoles", va expressar llavors Gomà. En aquest sentit, des de la conselleria asseguraven que la justícia els donaria la raó amb els recursos que preparaven, ja que consideren que lliga de ple amb la postura de la sala contenciosa-administrativa del juliol que veia impossible aplicar percentatges amb el nou marc normatiu. Des d'aleshores, el TSJC ha continuat imposant el 25% de castellà. Un cas recent i paradigmàtic és el de l'escola Turó del Drac, de Canet de Mar.
Dona la volta al decret
La llei i el decret estableixen que la llengua vehicular és el català i el castellà és llengua d'ús "curricular" i rebutja els percentatges. El TSJC desvirtua el sentit de la norma i diu que "no estableix genèricament límits a l'ús del castellà". Obvia, però, que el decret també diu que els usos de cada llengua s'han de fixar d'acord amb els projectes lingüístics de cada centre, tenint en compte criteris pedagògics i educatius, "el context sociolingüístic i els objectius de normalització lingüística". El tribunal fixa el 25% de castellà sense tenir en compte cap dels criteris que marca el decret, perquè és un percentatge establert -sense raons pedagògiques ni sociolingüístiques- abans de la nova normativa.
Els jutges també es refermen en l'argument que la família d'un alumne té el "dret individual" de voler que el fill faci més castellà a l'escola, petició que pot obligar a la resta d'alumnes de l'aula a fer hores d'aquesta llengua, concretament un 25%. Aquest percentatge -podria ser més o podria ser menys- el crea el mateix TSJC el 2015, basant-se en la sentència del TC sobre l'Estatut de l'any 2010, que en cap cas fixa percentatges. Les fonts jurídiques consultades remarquen que aquesta jurisprudència no té cap base legal i, de fet, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) diu que els pares no tenen dret a establir la llengua de la classe.
Una decisió que pot canviar
En les resolucions que el TSJC ha anat fent públiques els darrers dies, els jutges argumenten que en les escoles el 25% de castellà està en vigor de manera cautelar no s'aplica la nova normativa i, per tant, aquesta no afecta la imposició de més castellà. El mateix tribunal reconeix que, un cop es faci efectiva l'aplicació dels nous projectes lingüístics d'acord amb la nova legislació, "sí que es pot limitar la tutela cautelar que es pugui acordar en un futur". En altres paraules, si el Departament d'Educació certifica davant del jutge que els centres educatius afectats per aquestes mesures cautelars ja s'adapten a la nova normativa, el tribunal ho tindrà molt difícil per no reconsiderar la decisió.