12
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
18:06h
L'espanyolisme ha tornat a manifestar-se a Barcelona amb motiu de la Festa de la Hispanitat. Ha tornat l'acte litúrgic de cada any que aplega el bloc nacionalista espanyol, aquest cop convocat per la plataforma Catalunya Suma i que ha tingut el suport dels partits Vox, Ciutadans i Partit Popular. Però si es pren com a termòmetre el nombre de banderes i l'entusiasme que ha generat la presència dels diversos dirigents, ha estat el partit de Santiago Abascal qui ha reunit més simpatitzants. L'arribada d'Ignacio Garriga i Javier Ortega Smith ha estat rebuda amb entusiasme pels seus i tots dos han confraternitzat, dies després que Abascal hagi substituït el segon pel primer com a número dos del partit. A la primera filera, hi havia també Alejandro Fernández, Josep Bou i Lorena Roldán pel PP, i Carlos Carrizosa, Anna Grau i Nacho Martín Blanco per Ciutadans.
La festa de la Hispanitat ha anat perdent poder de convocatòria els darrers anys. L'any passat ja va ser esmorteïda (3.700 segons la Guàrdia Urbana), i aquest any encara més. Uns 2.200 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, entorn el lema +Espanya i + espanyol. Els organitzadors han assegurat que superaven els 50.000. Als cinc anys de l'1-O i, per tant, també de la gran manifestació constitucionalista del 8 d'octubre del 2017, la desmobilització és un factor indiscutible en tots els sectors polítics, també en l'independentista -com es va copsar en la passada Diada- i s'acusa també molt fort en l'àmbit espanyolista.
La concentració ha seguit un ritual ben conegut, de la confluència entre el passeig de Gràcia i Provença, els concentrats han desfilat fins a plaça Catalunya al ritme de Manolo Escobar, Peret i alguns temes pop, que ofegaven en part els crits més abrandats com "Pedro Sánchez, dimisión" i "Puigdemont a prisión" (consigna ja molt més minoritària que fa un temps), per donar pas als més corejats del "¡Yo soy español, español!".
En el moment de passar per davant del consolat de Cuba, al passeig de Gràcia amb Diputació, alguns grups entre el públic ha cridat consignes anticastristes: "¡Viva Cuba libre!" i "¡Abajo el comunismo!". Però val a dir que ni en aquesta ocasió s'ha produït una gran explosió popular, i això que un petit grup d'anticastristes situat al davant de la delegació diplomàtica, ho ha intentat megàfon en mà. Això sí: entre els presents, com sol passar en els actes del 12-O, s'hi ha trobat una representació de la comunitat llatinoamericana a Barcelona, que ha regalat als assistents alguns balls de la seva terra. Ressons dels 600 millones.
A la plaça Catalunya, culminant el passeig, el president de Catalunya Suma, Javier Megino, i dos nois han llegit el manifest d'aquest any, que proclama "la falsedat de l'un sol poble" i denuncia "el menyspreu de l'administració autonòmica en contra d'Espanya i els seus símbols", Han denunciat que la Generalitat "margina la llengua espanyola a Catalunya". Els convocants han demanat també que la justícia "segueixi sent justa, sense adequacions interessades en favor d'uns polítics que perduren en el poder condicionats i supeditats a la necessitat d'uns suports parlamentaris que Espanya no mereix".
La festa nacional espanyola mai ha fet arrels a Catalunya. Ni tan sols després de l'1-O va suposar una gran concentració, ja que la major prova de força del constitucionalisme al carrer a Barcelona es va produir el 8 d'octubre, una setmana després del referèndum. De fet, el 8-O ha quedat com la data referencial del que és una manifestació massiva dels sectors antiprocés. Però una cosa és mobilitzar-se per una unitat d'Espanya que es veu seriosament amenaçada i l'altra sortir al carrer per commemorar la "gesta" d'Hernán Cortés.
Una prova més de l'esgotament de la festa és que aquest any ja no l'ha convocada Societat Civil Catalana, l'organització més activa del constitucionalisme més hostil al procés. SCC s'hi ha afegit però ha estat la plataforma Catalunya Suma, on s'integren entitats com D'Espanya i catalans, Convivència Cívica Catalana, Somos Tabarnia, l'associació policial Jusapol, Los de Artós o Profesores por el Bilingüismo.
La festa de la Hispanitat ha anat perdent poder de convocatòria els darrers anys. L'any passat ja va ser esmorteïda (3.700 segons la Guàrdia Urbana), i aquest any encara més. Uns 2.200 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, entorn el lema +Espanya i + espanyol. Els organitzadors han assegurat que superaven els 50.000. Als cinc anys de l'1-O i, per tant, també de la gran manifestació constitucionalista del 8 d'octubre del 2017, la desmobilització és un factor indiscutible en tots els sectors polítics, també en l'independentista -com es va copsar en la passada Diada- i s'acusa també molt fort en l'àmbit espanyolista.
La concentració ha seguit un ritual ben conegut, de la confluència entre el passeig de Gràcia i Provença, els concentrats han desfilat fins a plaça Catalunya al ritme de Manolo Escobar, Peret i alguns temes pop, que ofegaven en part els crits més abrandats com "Pedro Sánchez, dimisión" i "Puigdemont a prisión" (consigna ja molt més minoritària que fa un temps), per donar pas als més corejats del "¡Yo soy español, español!".
En el moment de passar per davant del consolat de Cuba, al passeig de Gràcia amb Diputació, alguns grups entre el públic ha cridat consignes anticastristes: "¡Viva Cuba libre!" i "¡Abajo el comunismo!". Però val a dir que ni en aquesta ocasió s'ha produït una gran explosió popular, i això que un petit grup d'anticastristes situat al davant de la delegació diplomàtica, ho ha intentat megàfon en mà. Això sí: entre els presents, com sol passar en els actes del 12-O, s'hi ha trobat una representació de la comunitat llatinoamericana a Barcelona, que ha regalat als assistents alguns balls de la seva terra. Ressons dels 600 millones.
A la plaça Catalunya, culminant el passeig, el president de Catalunya Suma, Javier Megino, i dos nois han llegit el manifest d'aquest any, que proclama "la falsedat de l'un sol poble" i denuncia "el menyspreu de l'administració autonòmica en contra d'Espanya i els seus símbols", Han denunciat que la Generalitat "margina la llengua espanyola a Catalunya". Els convocants han demanat també que la justícia "segueixi sent justa, sense adequacions interessades en favor d'uns polítics que perduren en el poder condicionats i supeditats a la necessitat d'uns suports parlamentaris que Espanya no mereix".
La festa nacional espanyola mai ha fet arrels a Catalunya. Ni tan sols després de l'1-O va suposar una gran concentració, ja que la major prova de força del constitucionalisme al carrer a Barcelona es va produir el 8 d'octubre, una setmana després del referèndum. De fet, el 8-O ha quedat com la data referencial del que és una manifestació massiva dels sectors antiprocés. Però una cosa és mobilitzar-se per una unitat d'Espanya que es veu seriosament amenaçada i l'altra sortir al carrer per commemorar la "gesta" d'Hernán Cortés.
Una prova més de l'esgotament de la festa és que aquest any ja no l'ha convocada Societat Civil Catalana, l'organització més activa del constitucionalisme més hostil al procés. SCC s'hi ha afegit però ha estat la plataforma Catalunya Suma, on s'integren entitats com D'Espanya i catalans, Convivència Cívica Catalana, Somos Tabarnia, l'associació policial Jusapol, Los de Artós o Profesores por el Bilingüismo.