11
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
12
d'octubre
a la
13:13h
Una setmana després que el govern espanyol aprovés un projecte de pressupostos de l'Estat del 2023 que preveu un 17,2% d'inversions per a Catalunya, el Ministeri d'Hisenda ha publicat un informe d'execució del primer semestre de 2022 que evidencia que les promeses vigents disten molt de ser realitat. Segons els dades d'inversions efectivament gastades, Catalunya només havia rebut fins al juny el 15,7% d'allò pressupostat per tot l'any, situant-se a la cua empatada amb Andalusia, lluny de la mitjana del 25,5% i encara més de Madrid (52,4%).
En concret, dels 2.207,1 milions promesos en els comptes del 2022, el govern espanyol i el seu sector públic només n'havia executat 347,4 milions durant la primera meitat de l'exercici. Això, però, sense computar els 1.070 milions pagats a Abertis el febrer en motiu de la finalització de la concessió de l'AP-7 per obres antigues, els quals sí que apareixen a l'informe del Ministeri. Entre els territoris on l'Estat ha complert més, per damunt de Madrid només es trobaria Navarra (61,4%), si bé, en tractar-se d'un territori foral, la magnitud d'inversions compromeses és molt menor, de tan sols 62,5 milions.
En sentit contrari, més enllà de Catalunya i Andalusia, aquells territoris més endarrerits en l'execució de les obres compromeses són Múrcia (16,6%), Cantàbria (17,5%) i País Valencià (18,3%). Són dades coherents amb la previsió de tancament per tot el 2022 que, per als principals organismes del sector públic estatal, es podien consultar als pressupostos del 2023, segons els quals Adif i Renfe -que acumulen bona part de tota la inversió- tenien previst gastar a Catalunya tan sols el 33% d'allò compromès als comptes vigents i, en canvi, destinarien a Madrid una quantitat fins i tot superior a l'aprovada.
De fet, ja amb dades reals, el nivell de compliment d'aquestes entitats responsables de la xarxa ferroviària estatal era molt baix fins al juny. En concret, Adif tenia pressupostades inversions per valor de 848,9 milions a Catalunya i, en la primera meitat de l'exercici, només n'havia gastat 62,4 milions, el 7,3% del total, mentre que Renfe havia executat l'11,1% de la seva partida. Adif-Alta Velocitat, però, anava més ràpid, amb un 22,2% de la despesa prevista efectuada. Amb tot, malgrat que a Catalunya hi viu el 16,4% de la població de l'Estat, aquest només hi havia destinat l'11,1% de les seves inversions el primer semestre, mentre que Madrid, amb el 14,2% d'habitants, havia rebut el 17,7% de despesa.
Així i tot, fonts del Ministeri de Transports posen en valor que, més enllà del grau d'execució, Catalunya és el territori que, en termes absoluts, més recursos havia rebut del departament que lidera Raquel Sánchez -incloent, per tant, actuacions en carreteres, trens, ports i aeroports-, fins i tot sense computar-hi el pagament a Abertis. En concret, aquestes inversions sumen uns 314 milions fins al juny, per damunt dels 227 milions del 2021 i un 14% del total territorialitzat. Confien, a més, que el ritme d'execució superior actual permeti que, a finals d'any, aquesta quantitat s'elevi fins al 18% de recursos totals, per damunt d'allò previst en el nou projecte de pressupostos.
Igualment, aquest ministeri defensa que el ritme lent de les obres no respon a manca de voluntat política, sinó a qüestions com la pandèmia, l'impacte de la guerra a Ucraïna, certes paràlisis per recursos judicials com en les actuacions a Montcada i Reixac o l'escassetat de projectes iniciats per l'anterior govern de Mariano Rajoy, tal com va defensar Raquel Sánchez en una compareixença a Barcelona aquest dilluns.
La despesa per càpita
Tot i això, si s'analitza el còmput de totes les inversions, Catalunya també se situa clarament per sota de la mitjana en termes absoluts, pel que fa a euros invertits per habitant. L'Estat va destinar 66 euros per càpita en inversions durant el primer semestre, però a Catalunya van arribar-hi 45 per habitant, només per damunt de les Canàries (35), Andalusia (40) i el País Valencià (42), mentre que, a l'entorn del doble de la mitjana estatal, se situen Castella i Lleó (129 euros) i Aragó (125) com les més beneficiades, seguides d'Extremadura (122), Galícia (109) i, a certa distància, Madrid (82).
En concret, dels 2.207,1 milions promesos en els comptes del 2022, el govern espanyol i el seu sector públic només n'havia executat 347,4 milions durant la primera meitat de l'exercici. Això, però, sense computar els 1.070 milions pagats a Abertis el febrer en motiu de la finalització de la concessió de l'AP-7 per obres antigues, els quals sí que apareixen a l'informe del Ministeri. Entre els territoris on l'Estat ha complert més, per damunt de Madrid només es trobaria Navarra (61,4%), si bé, en tractar-se d'un territori foral, la magnitud d'inversions compromeses és molt menor, de tan sols 62,5 milions.
En sentit contrari, més enllà de Catalunya i Andalusia, aquells territoris més endarrerits en l'execució de les obres compromeses són Múrcia (16,6%), Cantàbria (17,5%) i País Valencià (18,3%). Són dades coherents amb la previsió de tancament per tot el 2022 que, per als principals organismes del sector públic estatal, es podien consultar als pressupostos del 2023, segons els quals Adif i Renfe -que acumulen bona part de tota la inversió- tenien previst gastar a Catalunya tan sols el 33% d'allò compromès als comptes vigents i, en canvi, destinarien a Madrid una quantitat fins i tot superior a l'aprovada.
De fet, ja amb dades reals, el nivell de compliment d'aquestes entitats responsables de la xarxa ferroviària estatal era molt baix fins al juny. En concret, Adif tenia pressupostades inversions per valor de 848,9 milions a Catalunya i, en la primera meitat de l'exercici, només n'havia gastat 62,4 milions, el 7,3% del total, mentre que Renfe havia executat l'11,1% de la seva partida. Adif-Alta Velocitat, però, anava més ràpid, amb un 22,2% de la despesa prevista efectuada. Amb tot, malgrat que a Catalunya hi viu el 16,4% de la població de l'Estat, aquest només hi havia destinat l'11,1% de les seves inversions el primer semestre, mentre que Madrid, amb el 14,2% d'habitants, havia rebut el 17,7% de despesa.
Així i tot, fonts del Ministeri de Transports posen en valor que, més enllà del grau d'execució, Catalunya és el territori que, en termes absoluts, més recursos havia rebut del departament que lidera Raquel Sánchez -incloent, per tant, actuacions en carreteres, trens, ports i aeroports-, fins i tot sense computar-hi el pagament a Abertis. En concret, aquestes inversions sumen uns 314 milions fins al juny, per damunt dels 227 milions del 2021 i un 14% del total territorialitzat. Confien, a més, que el ritme d'execució superior actual permeti que, a finals d'any, aquesta quantitat s'elevi fins al 18% de recursos totals, per damunt d'allò previst en el nou projecte de pressupostos.
Igualment, aquest ministeri defensa que el ritme lent de les obres no respon a manca de voluntat política, sinó a qüestions com la pandèmia, l'impacte de la guerra a Ucraïna, certes paràlisis per recursos judicials com en les actuacions a Montcada i Reixac o l'escassetat de projectes iniciats per l'anterior govern de Mariano Rajoy, tal com va defensar Raquel Sánchez en una compareixença a Barcelona aquest dilluns.
La despesa per càpita
Tot i això, si s'analitza el còmput de totes les inversions, Catalunya també se situa clarament per sota de la mitjana en termes absoluts, pel que fa a euros invertits per habitant. L'Estat va destinar 66 euros per càpita en inversions durant el primer semestre, però a Catalunya van arribar-hi 45 per habitant, només per damunt de les Canàries (35), Andalusia (40) i el País Valencià (42), mentre que, a l'entorn del doble de la mitjana estatal, se situen Castella i Lleó (129 euros) i Aragó (125) com les més beneficiades, seguides d'Extremadura (122), Galícia (109) i, a certa distància, Madrid (82).