10
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
16:23h
La tramitació de les lleis sempre miren de reüll la societat i, en un moment d'inestabilitat política i d'expansió dels vots a l'extrema dreta a Europa, l'impuls de les normatives en matèria social ho fa una mica més. Aquesta ha estat una de les conclusions que s'ha desprès de la jornada explicativa de la llei catalana pels drets de les persones sense llar, que va iniciar-se com a proposta legislativa a principis d'any i que encara espera per poder arribar a la seva votació definitiva al Parlament, actualment prevista durant el primer trimestre del 2023. Diferents veus participants en un acte sobre aquesta normativa han incidit en la necessitat de blindar a través d'una llei els drets de les persones que viuen al ras o no tenen un habitatge fix, al marge de les instruccions transitòries de cada govern. Especialment, "ara que està creixent un sentiment d'odi contra col·lectius com els refugiats i persones que viuen al carrer", ha defensat el responsable de la Comunitat de Sant'Egidio, Jaume Castro.
La trobada, que ha aplegat entitats impulsores, experts i grups polítics, ha incidit en la por de qualsevol llei que sembla comptar amb els suports necessaris per tirar endavant: que s'acabi complint. O, dit d'una altra manera, que es disposin els recursos per donar-hi resposta. Així, aquesta llei neix "preocupada per la seva efectivitat", però alhora recordant de manera insistent en el fet que "no és una llei cara", ha resumit el director dels Serveis Socials de Sant Joan de Déu, Salvador Maneu. La seva despesa és d'uns 350 milions d'euros en cinc anys, però no ha entrat a plantejar quina part d'aquests recursos suposaran despesa nova i quins, inversió ja existent. Això correspon a l'administració que executi la llei, ha valorat Maneu.
Objectius primordials de la llei
La llei es va presentar amb una màxima clara: que en dos anys totes les persones sense llar tinguin accés a l'anomenat "espai residencial digne" -una idea que ha d'acabar amb la política actual d'expulsar cada matí els usuaris d'albergs i pensions des del matí i fins al vespre, alhora que s'hi millora la intimitat- i que en cinc anys hagin arribat a un habitatge d'inserció. És la base d'un text impulsat per Arrels Fundació, Assís Centre d'Acollida, Càritas Catalunya, Sant Joan de Déu i Sant'Egidio.
La declaració és clara, però els matisos són també innegables. "No serà immediat", ha recordat la responsable de l'equip jurídic d'Arrels Fundació, Bea Fernández. Per això, mentre aquests objectius no s'acompleixin i mentre segueixin existint situacions de persones sense sostre, s'ha reivindicat la necessitat de reforçar l'accés a drets com el de les dutxes -els municipis de més de 10.000 habitants hauran de garantir-ho- o la consigna i la bugaderia. Elements claus per a la higiene i la salut de les persones sense un habitatge digne. Es tracta de "mitigar la situació de penúria" d'aquestes persones, ha refermat Fernández, alhora d'advertir que els títols de transport gratuïts que també planteja la llei "no poden servir" perquè un municipi obligat a oferir serveis enviï les persones sense llar a altres poblacions.
Una altre de les pors habituals pel que fa a l'avenç de lleis de l'àmbit social a Catalunya és l'ombra de les friccions amb la justícia espanyola. Especialment, amb un text que vol ser pioner a Europa. "Hem tingut molta cura de respectar l'àmbit competencial que ens correspon", ha refermat el el director de la proposta i catedràtic de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, Antoni Milian. "No hi ha cap escletxa", ha ressaltat.
Encara que no hi ha hagut cap novetat destacada entre allò plantejat a principis d'any i el que ara hi ha sobre la taula, la jornada explicativa celebrada a la Casa de la Convalescència de la UAB, a Barcelona, ha precisat alguns elements que contempla la nova normativa. Entre aquests detalls, el compromís perquè la idea d'espai residencial digne inclogui les persones en situació administrativa irregular o la no caducitat de la garantia d'aquest recurs íntim. "Serà permanent", ha expressat Milian, mentre no es trobi un habitatge amb millors condicions.
Forçar ajuntaments a l'empadronament
I si bé l'objectiu residencial i de integració social és el rerefons d'aquesta nova norma en plena fase de definició definitiva, el primer pas per dur-ho a terme és el canvi en l'empadronament. Fins ara, hi ha una gran diferència en la interpretació de la llei que fan les entitats i el que fan alguns ajuntaments que dificulten el dret al padró de les persones sense llar. En aquest sentit, s'ha recordat que la llei farà que sigui "absolutament indefugible" l'obligació municipal d'empadronar les persones sense llar, en paraules de l'advocada Eva Pich, posant fi així a unes "instruccions interpretatives" de l'Institut Nacional d'Estadística espanyol que no tenien entitat d'ordre obligatòria. Tot plegat fa que "l'empadronament sigui la clau de volta" de la resta de drets, començant pel de l'accés a un espai d'habitatge digne.
També s'ha recordat la importància d'implicar els municipis, com per exemple succeirà amb les poblacions que tinguin més de 50.000 habitants on hi ha més de 20 persones sense llar, que hauran de dissenyar un pla d'actuació contra el sensellarisme. I això passa especialment per la creació d'espais amb places residencials. Una idea que ha de trencar amb la tendència d'alguns municipis d'enviar les persones que dormen al ras a Barcelona. La idea és que el sensellarisme s'abordi des de la proximitat i que els municipis es facin càrrec de les situacions dels seus veïns, ha reivindicat Bea Fernández, d'Arrels.
Igualment, s'han recuperat la reivindicació d'algunes de les fites que persegueix la llei, com la multiplicació dels censos de persones sense llar arreu del territori, els deures pendents en abordatge del sensellarisme femení o l'anul·lació a la pràctica de les sancions a persones sense llar que actualment encara han d'afrontar multes per incomplir ordenances municipals per beure, menjar o miccionar al carrer. La nova llei interpel·la els municipis perquè adaptin les normatives locals, però també va més enllà. Si es tramita alguna sanció per aquest motiu, el mateix funcionari responsable de gestionar l'expedient pot obviar la normaitva municipal i deixar-lo sense efecte emparant-se en la llei catalana. I si tot falla, els mateixos damnificats o les entitats que hi fan suport, podran també reclamar per anul·lar la multa.
En un pla encara més de fons, la cita ha furgat en greuges sense resoldre, com la llei d'estrangeria o la manca d'habitatge públic, que impacten en la realitat de la quotidianitat del sensellarisme. Així, malgrat que l'instrument i els objectius de la nova llei encara no han començat a caminar -i les entitats han recordat que queda un intens camí a recórrer fins a garantir-los- ja hi ha avisos d'insuficiència respecte a la idea dels nous espais d'intimitat, si no s'acompanya amb polítiques socials a mig termini. "Necessitem polítiques d'habitatge perquè en 10 anys el sistema residencial d'espais dignes no sigui una eina cremada", ha resumit el director de Càritas, Salvador Busquets .
La trobada, que ha aplegat entitats impulsores, experts i grups polítics, ha incidit en la por de qualsevol llei que sembla comptar amb els suports necessaris per tirar endavant: que s'acabi complint. O, dit d'una altra manera, que es disposin els recursos per donar-hi resposta. Així, aquesta llei neix "preocupada per la seva efectivitat", però alhora recordant de manera insistent en el fet que "no és una llei cara", ha resumit el director dels Serveis Socials de Sant Joan de Déu, Salvador Maneu. La seva despesa és d'uns 350 milions d'euros en cinc anys, però no ha entrat a plantejar quina part d'aquests recursos suposaran despesa nova i quins, inversió ja existent. Això correspon a l'administració que executi la llei, ha valorat Maneu.
Objectius primordials de la llei
La llei es va presentar amb una màxima clara: que en dos anys totes les persones sense llar tinguin accés a l'anomenat "espai residencial digne" -una idea que ha d'acabar amb la política actual d'expulsar cada matí els usuaris d'albergs i pensions des del matí i fins al vespre, alhora que s'hi millora la intimitat- i que en cinc anys hagin arribat a un habitatge d'inserció. És la base d'un text impulsat per Arrels Fundació, Assís Centre d'Acollida, Càritas Catalunya, Sant Joan de Déu i Sant'Egidio.
La declaració és clara, però els matisos són també innegables. "No serà immediat", ha recordat la responsable de l'equip jurídic d'Arrels Fundació, Bea Fernández. Per això, mentre aquests objectius no s'acompleixin i mentre segueixin existint situacions de persones sense sostre, s'ha reivindicat la necessitat de reforçar l'accés a drets com el de les dutxes -els municipis de més de 10.000 habitants hauran de garantir-ho- o la consigna i la bugaderia. Elements claus per a la higiene i la salut de les persones sense un habitatge digne. Es tracta de "mitigar la situació de penúria" d'aquestes persones, ha refermat Fernández, alhora d'advertir que els títols de transport gratuïts que també planteja la llei "no poden servir" perquè un municipi obligat a oferir serveis enviï les persones sense llar a altres poblacions.
Una altre de les pors habituals pel que fa a l'avenç de lleis de l'àmbit social a Catalunya és l'ombra de les friccions amb la justícia espanyola. Especialment, amb un text que vol ser pioner a Europa. "Hem tingut molta cura de respectar l'àmbit competencial que ens correspon", ha refermat el el director de la proposta i catedràtic de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, Antoni Milian. "No hi ha cap escletxa", ha ressaltat.
Encara que no hi ha hagut cap novetat destacada entre allò plantejat a principis d'any i el que ara hi ha sobre la taula, la jornada explicativa celebrada a la Casa de la Convalescència de la UAB, a Barcelona, ha precisat alguns elements que contempla la nova normativa. Entre aquests detalls, el compromís perquè la idea d'espai residencial digne inclogui les persones en situació administrativa irregular o la no caducitat de la garantia d'aquest recurs íntim. "Serà permanent", ha expressat Milian, mentre no es trobi un habitatge amb millors condicions.
Forçar ajuntaments a l'empadronament
I si bé l'objectiu residencial i de integració social és el rerefons d'aquesta nova norma en plena fase de definició definitiva, el primer pas per dur-ho a terme és el canvi en l'empadronament. Fins ara, hi ha una gran diferència en la interpretació de la llei que fan les entitats i el que fan alguns ajuntaments que dificulten el dret al padró de les persones sense llar. En aquest sentit, s'ha recordat que la llei farà que sigui "absolutament indefugible" l'obligació municipal d'empadronar les persones sense llar, en paraules de l'advocada Eva Pich, posant fi així a unes "instruccions interpretatives" de l'Institut Nacional d'Estadística espanyol que no tenien entitat d'ordre obligatòria. Tot plegat fa que "l'empadronament sigui la clau de volta" de la resta de drets, començant pel de l'accés a un espai d'habitatge digne.
També s'ha recordat la importància d'implicar els municipis, com per exemple succeirà amb les poblacions que tinguin més de 50.000 habitants on hi ha més de 20 persones sense llar, que hauran de dissenyar un pla d'actuació contra el sensellarisme. I això passa especialment per la creació d'espais amb places residencials. Una idea que ha de trencar amb la tendència d'alguns municipis d'enviar les persones que dormen al ras a Barcelona. La idea és que el sensellarisme s'abordi des de la proximitat i que els municipis es facin càrrec de les situacions dels seus veïns, ha reivindicat Bea Fernández, d'Arrels.
Igualment, s'han recuperat la reivindicació d'algunes de les fites que persegueix la llei, com la multiplicació dels censos de persones sense llar arreu del territori, els deures pendents en abordatge del sensellarisme femení o l'anul·lació a la pràctica de les sancions a persones sense llar que actualment encara han d'afrontar multes per incomplir ordenances municipals per beure, menjar o miccionar al carrer. La nova llei interpel·la els municipis perquè adaptin les normatives locals, però també va més enllà. Si es tramita alguna sanció per aquest motiu, el mateix funcionari responsable de gestionar l'expedient pot obviar la normaitva municipal i deixar-lo sense efecte emparant-se en la llei catalana. I si tot falla, els mateixos damnificats o les entitats que hi fan suport, podran també reclamar per anul·lar la multa.
En un pla encara més de fons, la cita ha furgat en greuges sense resoldre, com la llei d'estrangeria o la manca d'habitatge públic, que impacten en la realitat de la quotidianitat del sensellarisme. Així, malgrat que l'instrument i els objectius de la nova llei encara no han començat a caminar -i les entitats han recordat que queda un intens camí a recórrer fins a garantir-los- ja hi ha avisos d'insuficiència respecte a la idea dels nous espais d'intimitat, si no s'acompanya amb polítiques socials a mig termini. "Necessitem polítiques d'habitatge perquè en 10 anys el sistema residencial d'espais dignes no sigui una eina cremada", ha resumit el director de Càritas, Salvador Busquets .