1 de 10
Anàlisi

«Via àmplia» i reforç presidencialista: guia per entendre el nou Govern d'Aragonès

La tria, amb incorporacions d'independents provinents del PSC, de CDC i dels comuns, obeeix a la necessitat de reforçar-se en un context de debilitat al Parlament; sense vicepresident, el president guanya més pes

El president de la Generalitat, Pere Aragonès | Europa Press
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 9 d'octubre de 2022 a les 22:00 |
Durant la setmana passada, a Palau s'inclinaven per pensar que la consulta a Junts es resoldria amb un vot favorable a continuar al Govern. Aquesta és la visió que els traslladaven els membres del sector més institucional del partit. Al mateix temps, però, es van activar els plans de contingència per si, dins dels socis de coalició, s'imposaven els qui eren partidaris -amb Carles Puigdemont i Laura Borràs al capdavant- de trencar amb ERC. Un cop coneguts els resultats, el president Pere Aragonès ha accelerat el disseny del nou executiu -tant de noms com de competències, que pateixen retocs sensibles- amb la incorporació d'independents provinents del PSC, de CDC i de l'òrbita dels comuns. En resum: "via àmplia" -la del 80% que ERC defensava en campanya- i reforç presidencialista en un moment de debilitat parlamentària.

A quins motius obeeixen els canvis? Per què s'han escollit aquests perfils? Com pot afectar la composició de l'executiu a les aliances parlamentàries? Es podrà entendre amb Junts? Tot seguit, les claus per entendre la nova etapa del Govern d'Aragonès.


Aragonès, sense vicepresident


Una de les obsessions de l'equip del president, des que va aterrar a Palau, és "recuperar la institucionalitat" que, segons ells, es va extraviar en l'etapa de Quim Torra. Després de la ruptura de la coalició, interpreten que el nou escenari pot permetre projectar encara més una figura presidencialista a qui no acompanya la debilitat parlamentària, perquè només té garantit el suport de 33 escons de 135. El fet que no hi hagi vicepresident o vicepresidenta va en aquesta línia: si alguna cara ha de capitalitzar els hipotètics rèdits del nou Govern, aquesta ha de ser la d'Aragonès.


Laura Vilagrà, mà dreta reforçada


Que no hi hagi una vicepresidència -vacant des que es va destituir Jordi Puigneró en el marc de les hostilitats finals amb Junts- no vol dir, però, que el president no tingui una mà dreta, i que aquest mà dreta no es vegi reforçada. Al contrari: Laura Vilagrà, com a consellera de la Presidència, amplia competències i ara disposarà del gruix de polítiques digitals -inclòs del CTTI-, fusionarà Difusió amb Comunicació -la primera formava part d'Economia-, coordinarà les delegacions territorials -ara a Vicepresidència- i comandarà transparència i processos electorals, ara a Acció Exterior i Govern Obert. Tasques que se sumen a la interlocució amb la Moncloa i al pes en la taula de diàleg.


Nous perfils per projectar ERC


Meritxell Serret, exiliada fins el març de l'any passat; Juli Fernández, exalcalde de Sabadell i diputat; i Natàlia Mas, exalt càrrec a Economia i ara a Empresa, són els noms d'ERC que guanyen pes en el disseny del nou executiu. La primera comandarà les delegacions exteriors, que ja coneix del seu pas per la de Brussel·les. El segon, des de Territori, tindrà les competències d'habitatge. I la tercera, estreta col·laboradora d'Aragonès quan era vicepresident i conseller d'Economia, assumeix el timó d'un Departament clau en plena incògnita sobre si hi haurà pròrroga pressupostària. D'ella dependrà la dotació financera dels plans anticrisi a les portes d'una tardor complexa per la inflació, les conseqüències de la guerra a Ucraïna i l'abastiment energètic.


Fitxatges de l'òrbita del PSC, CDC i els comuns


La "via àmplia" i la reivindicació del 80% de la ciutadania arrenglerat amb el referèndum i l'amnistia formen part de l'ideari d'ERC des del gir estratègic posterior a la declaració d'independència del 2017. Quan ha tingut ocasió de manar en solitari, Aragonès ha apostat per dirigents amb passat al PSC -Quim Nadal (Recerca i Universitats)- a l'antiga CDC més allunyada de Junts -Carles Campuzano (Drets Socials)- i als comuns -Gemma Ubasart (Justícia, Drets i Memòria)-, una tria que no és casual. Amb Junts fora del Govern, a Palau consideren que era el moment d'ampliar les mires del projecte sobiranista. Els tres fitxatges independents tenen com a denominador comú l'aposta pel referèndum, però representen gradualitats diferents en els objectius.

Debilitat parlamentària amb Junts a l'oposició


Els primers tuits dels dirigents de Junts sobre el nou Govern no han estat precisament amables, un preludi de l'oposició que faran al Parlament. Borràs ha tornat a posar en dubte la "legitimitat" de l'executiu, Jordi Turull ha insistit en la qüestió de confiança i Puigneró ha estat càustic: "Ni República, ni digital". Res fa pensar que Junts ho posi fàcil al nou executiu en l'agenda legislativa -tampoc en els pressupostos-, de manera que s'exacerbarà la sensació de debilitat parlamentària d'un Aragonès que tampoc vol estendre la mà al PSC per no quedar debilitat davant Pedro Sánchez. El Parlament és el taló d'Aquil·les d'una nova alineació a Palau pensada per reforçar la "via àmplia" i, de passada, l'autoritat d'un president que s'ho juga tot camí de les municipals.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació