1 de 10
Crònica

L'aliança inesperada Puigdemont-Borràs altera el rumb del «turullisme»

El secretari general havia gaudit de suport majoritari entre les bases des que va decidir-se a accedir al càrrec; entre l'expresident i la líder del partit han fet virar la formació cap al xoc frontal amb ERC

Borràs, Turull i Puigdemont, a Argelers. | Junts
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 8 d'octubre de 2022 a les 19:30 |
La cadena d'esdeveniments que ha desembocat en la sortida de Junts del Govern va arrencar el gener del 2016, quan Artur Mas va claudicar davant la CUP i va cedir el testimoni a Carles Puigdemont. Va continuar amb la decisió -avalada pels dos presidents- d'enterrar Convergència per fer-la mutar en el PDECat, i va fer l'accelerada definitiva quan, sota l'influx del 155 i sense haver digerit els efectes de la declaració -no desplegada- d'independència, Puigdemont es va envoltar d'independents en una llista anomenada Junts per Catalunya que acabaria imposant-se contra pronòstic a l'ERC d'Oriol Junqueras, en aquell moment a Estremera. Sense aquesta seqüència històrica és impossible entendre per què l'aliança inesperada entre Puigdemont i Laura Borràs ha alterat el rumb del sector arrenglerat al voltant de Jordi Turull en el marc de la consulta que ha trencat el Govern i ha fet entrar el país en una nova etapa.

Per bé que el discurs oficial treu pit de la "pluralitat" i de la procedència diversa dels dirigents de la formació, posar el termòmetre aquests dies entre els membres de la cúpula, els quadres i el territori ha estat indicatiu de fins a quin punt hi ha tensions no resoltes que la consulta ha fet aflorar. Puigdemont, fins ara, havia fet d'argamassa entre els independents -que sovint han renegat sense embuts de CDC i del PDECat, malgrat que en van fer servir els recursos operatius per totes les campanyes fins a la del 2021- i els provinents de l'òrbita convergent i postconvergent, amb Turull, Josep Rull i Joaquim Forn com a màxims exponents. Quan el secretari general va fer el pas per liderar la maquinària i va imposar-se a Borràs en les votacions del congrés d'Argelers, més d'un -i de dos, i de tres- quadres provinents de CDC insistien en aquesta idea: "Ja era hora". Es va assajar un retorn a l'ordre que, amb la votació interna, s'ha frenat.


La tendència a Argelers es va cronificar en la segona fase del congrés, a l'Hospitalet de Llobregat, quan l'anomenat turullisme es va imposar en les votacions de ponència. El lideratge de Borràs, pel camí de ser suspesa de la presidència del Parlament, apareixia com a tocat, però la consulta l'ha revifat. En paraules d'un alt dirigent consultat per NacióDigital, la votació la reforça tant a ella com als "convergents puigdemontistes", és a dir, aquells que sempre li han fet costat i que, en els últims mesos, s'han arrenglerat amb la sortida del Govern, que va començar a prendre cos al març. En els últims dies, un tast del debat viu en grups de WhatsApp, Telegram i Signal permetia veure que també existeixen quadres de Junts que dubten de la vigència de l'estratègia de Puigdemont. Són els qui, en essència, en el seu dia van fer carrera amb Mas.


La relació entre el líder a l'exili i Borràs -la primera a disparar contra el president Pere Aragonès per haver perdut "legitimitat democràtica" en el plec d'arguments dels partidaris de sortir de l'executiu- no sempre ha estat fluida en els últims mesos, malgrat els posicionaments de portaveus oficials. S'han trobat, això sí, en la campanya per abandonar el Govern. Puigdemont, perquè com més passa el temps més distanciat està d'ERC i de Junqueras, amb qui ha estat impossible -malgrat els múltiples intents, per vies interposades i també directes- recosir les ferides, i perquè des del Consell de la República abandera el nou embat i la confrontació amb l'Estat. Borràs, perquè des de la Ciutadella ha exercit de contrapoder i, en ocasions, ha estat punta de llança de l'oposició a Aragonès. La consulta ha fet que els seus interessos coincidissin.
 

Laura Borràs, Jordi Turull i Albert Batet, aquest divendres. Foto: Europa Press


I Turull? Un alt dirigent emmarcat en el remain, durant la campanya prèvia a la votació, feia aquesta reflexió: "Ja no és el mateix ell que el turullisme". No són pocs els qui ara, en privat, li retreuen no haver-se posicionat. De fet, una veu amb ascendència consultada per NacióDigital assegura que, en cas que el secretari general s'hagués arrenglerat a favor de continuar al Govern, el partit no l'hauria abandonat. Els càlculs indiquen que la votació s'ha decantat per uns 350 vots, de manera que els derrotats asseguren que tampoc és un mal resultat, tenint en compte el caldo de cultiu a xarxes i la fortalesa dels posicionaments de Borràs i -sobretot- de Puigdemont.

El líder a l'exili, fins i tot quan era president de Junts, mostrava poc interès per les qüestions internes. En comptades ocasions es connectava telemàticament a les reunions de l'executiva. Però, en carpetes rellevants, manté l'ascendència. La qüestió de confiança verbalitzada per Albert Batet al ple -el president del grup parlamentari és proper a Puigdemont, però no sempre ha sintonitzat amb Borràs- es va fer amb el seu segell, i la repiulada que va fer a un article de Josep Rius -portaveu de Junts i cap de gabinet en l'etapa a Palau- es va interpretar com un suport clar a trencar el Govern.


Paradoxalment, la decisió de la militància té més impacte de portes enfora que de portes endins. Al revés hauria estat diferent, perquè l'entorn de Borràs no descartava una escissió en cas de continuar de bracet amb ERC. Tot i que hi ha dirigents afins a Turull que indiquen que es "pagarà car" i que hi poden haver "conseqüències", veus autoritzades com Jordi Sànchez, exsecretari general i coneixedor privilegiat del funcionament del partit, insistia aquest matí a TV3 que el 42% de militants que van votar a favor de seguir al Govern no abandonaran el partit. Sànchez, que és qui més distància pública -i estratègica- ha evidenciat amb Borràs, també ha fet anar una frase -"s'ha acabat el procés"- que no ha passat gens desapercebuda.

La ressaca de la consulta també afecta les eleccions municipals i, sobretot, els pactes que vindran després. Amb Junts fent oposició nítidament independentista i Borràs reforçada, s'allunyen els pactes amb el PSC com els que hi ha a la Diputació de Barcelona -no hi ha prevista cap consulta per trencar-lo-, en consells comarcals i en més d'una desena d'ajuntaments. Entre els qui temien passar a l'oposició, un dels arguments era limitar la política de pactes a formacions exclusivament independentistes, sobretot quan ERC tindrà fronteres més poroses per acordar ajuntaments i altres organismes amb els socialistes, els comuns -aliats al Parlament- i potser la CUP.
 

Carles Puigdemont, en l'acte a l'Arc de Triomf. Foto: Adrià Costa


No només la política catalana ha entrat en una nova fase, sinó que ho fa amb els actors en ebullició. Junts, que farà una oposició "ferma" i pressionarà Pere Aragonès per situar-lo en el dilema de qüestió de confiança o eleccions, es juga què vol ser de gran en els pròxims mesos. Fora del Govern gràcies a l'aliança inesperada entre Puigdemont -el seu discurs en el cinquè aniversari de l'1-O va anticipar bona part dels arguments de la campanya a favor de trencar amb ERC- i Borràs, el partit haurà de recosir les ferides que deixa la consulta. I, de passada, també les que s'acumulen en el seu espai des que Mas va fer un pas al costat, es va enterrar CDC i va néixer la llista de Puigdemont.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació