12
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
13
d'octubre
a les
19:41h
El govern espanyol ja havia anunciat els darrers mesos la seva voluntat d'incrementar la despesa militar per complir amb les exigències de l'OTAN, esperonat per l'ambient bèl·lic arran de l'atac rus contra Ucraïna. Així i tot, la magnitud de l'augment al projecte de pressupostos per al 2023 no ha deixat de sorprendre, fins i tot al soci petit de l'executiu, Podem, més incòmode que el PSOE amb aquestes partides. La pujada del 26% per al Ministeri de Defensa, fins als 12.827 milions, és contundent i, a més, es concentra en la compra de nou armament d'elevat cost per a l'exèrcit. En què se centraran aquestes adquisicions, quant costaran i com es justifiquen?
El gruix de les noves partides, més enllà de millores salarials per als soldats i algunes reordenacions de partides, se centra en el que es coneix com a programes especials d'armament, les quals passaran de gastar 2.298 milions aquest 2022 a disposar d'un crèdit de 4.902 milions per al 2023. Ara bé, la previsió dels comptes és que aquesta tendència es consolidi els propers exercicis i, en els pròxims quatre anys, contempla una despesa en aquests projectes que suma fins a 20.367 milions per a avions militars, fragates, submarins, tancs i altres vehicles i objectes militars.
En tractar-se de projectes plurianuals, no computen per al dèficit, però han provocat un xoc entre socis, ja que Podem va afirmar que només se'ls havia informat dels increments de despesa estructural del Ministeri de Margarita Robles. La seva vicepresidenta, Yolanda Díaz, ja va contradir la cúpula del partit, però el cert és que el pressupost de 12.827 milions no hauria de sorprendre perquè, de fet, el govern espanyol ja havia anat inflant per la porta del darrere i sense debat parlamentari la partida inicial en més de 3.000 milions, fins al punt de superar ja aquest 2022 la xifra dels 13.000 milions en despesa militar. Per damunt, per tant, del crèdit per a l'any vinent, el qual amb tota seguretat també s'anirà engreixant amb els mesos, com ocorre sempre.
Com es pot comprovar al gràfic anterior, el crèdit del Ministeri de Defensa ja ha anat augmentant de forma accelerada durant l'actual executiu de PSOE i Podem, fins i tot d'abans de la guerra a Ucraïna, malgrat que aquesta ha servit perquè Pedro Sánchez ara sí que ho defensi de forma desacomplexada. El mateix pressupost, de fet, justifica aquests increments per "potenciar la transformació i modernització de les capacitats de les forces armades" per complir "les missions assignades i les responsabilitats adquirides en defensa de la llibertat i la democràcia". Assegura igualment que l'augment "encarna una important dimensió social, com a element de cohesió social i política", si bé recents enquestes del CIS assenyalen que la mesura només la defensaven els votants del PP, Vox i Cs, fins i tot després de l'atac rus.
Un altre argument per justificar una factura tan inflada en armament per als pròxims anys és el seu "impacte econòmic positiu", en termes de "producció, valor afegit brut i nombre de treballadors", així com l'impuls d'"una complexa xarxa de relacions intersectorials, que es tradueix en un efecte arrossegament o multiplicador de tots els àmbits de l'economia". Segons els mateixos documents pressupostaris, hi ha 509 empreses de l'àmbit militar a l'Estat, amb 167.000 treballadors, si bé només 24.000 d'aquests estan ocupats en les divisions estrictament militars d'aquestes companyies i la major part d'aquests "es concentra a la Comunitat de Madrid, seu de la major part de les multinacionals del sector, si bé l'activitat industrial es reparteix arreu del territori estatal".
Ara bé, aquests programes especials de defensa no serveixen per comprar simples fusells o granades, sinó per a projectes molt més cars que requereixen molts anys per a la seva producció. Els va idear i impulsar el govern de José María Aznar i tots els que han arribat després els han mantingut i alimentat, si bé les compres quasi mai acaben entrant en funcionament en escenaris de combat i, per tant, són força inservibles sobre el terreny. Actualment, n'hi ha 36 en marxa, alguns d'ells iniciats el 1995 i el 1996, com fragates F-100 i tancs Leopard, amb un cost conjunt de 67.275,3 milions.
Durant aquest 2022, el govern espanyol ha encarregat tres nous projectes que acabaran costant uns 4.265,3 milions, però la previsió és que el 2023 se n'engeguin fins a 13 més que comprometran 16.690 milions fins al 2029. La majoria d'aquests recursos aniran per afrontar les dues fases per substituir els avions de combat AV-8B i C.15M, un objectiu que costarà 10.750 milions els pròxims sis anys, si bé també un nou sistema de míssils terra-aire requerirà 1.389 milions i dos sistemes de ràdio tàctics sumen 1.708 milions. Malgrat tot, el projecte en marxa més car és la compra d'avions militars Eurofighter 2000, els quals es van encarregar el 1996 i no acabaran d'arribar fins al 2035, deixant un forat de 15.830 milions a les arques públiques.
Ara bé, el cost per idear i produir aquests vehicles i armaments són tan elevats que nombroses empreses no disposen de suficients recursos inicials i, per tant, el govern espanyol les hi ha de cedir ajudes i préstecs a interès zero -units al compromís de compra quan disposin de l'encàrrec-. I aquestes quantitats no surten del Ministeri de Defensa, sinó del d'Indústria, per bé que també haurien de computar com a despesa militar. Aquest 2023, de fet, les partides per a suport a la innovació tecnològica al sector de la defensa s'han més que duplicat, dels 708 milions fins als 1.601 milions, per damunt dels programes sumats d'investigació científica -1.211 milions- i d'investigació sanitària -328 milions-, si bé aquestes no es tracten de les úniques partides per a recerca en ciència.
El gruix de les noves partides, més enllà de millores salarials per als soldats i algunes reordenacions de partides, se centra en el que es coneix com a programes especials d'armament, les quals passaran de gastar 2.298 milions aquest 2022 a disposar d'un crèdit de 4.902 milions per al 2023. Ara bé, la previsió dels comptes és que aquesta tendència es consolidi els propers exercicis i, en els pròxims quatre anys, contempla una despesa en aquests projectes que suma fins a 20.367 milions per a avions militars, fragates, submarins, tancs i altres vehicles i objectes militars.
En tractar-se de projectes plurianuals, no computen per al dèficit, però han provocat un xoc entre socis, ja que Podem va afirmar que només se'ls havia informat dels increments de despesa estructural del Ministeri de Margarita Robles. La seva vicepresidenta, Yolanda Díaz, ja va contradir la cúpula del partit, però el cert és que el pressupost de 12.827 milions no hauria de sorprendre perquè, de fet, el govern espanyol ja havia anat inflant per la porta del darrere i sense debat parlamentari la partida inicial en més de 3.000 milions, fins al punt de superar ja aquest 2022 la xifra dels 13.000 milions en despesa militar. Per damunt, per tant, del crèdit per a l'any vinent, el qual amb tota seguretat també s'anirà engreixant amb els mesos, com ocorre sempre.
Com es pot comprovar al gràfic anterior, el crèdit del Ministeri de Defensa ja ha anat augmentant de forma accelerada durant l'actual executiu de PSOE i Podem, fins i tot d'abans de la guerra a Ucraïna, malgrat que aquesta ha servit perquè Pedro Sánchez ara sí que ho defensi de forma desacomplexada. El mateix pressupost, de fet, justifica aquests increments per "potenciar la transformació i modernització de les capacitats de les forces armades" per complir "les missions assignades i les responsabilitats adquirides en defensa de la llibertat i la democràcia". Assegura igualment que l'augment "encarna una important dimensió social, com a element de cohesió social i política", si bé recents enquestes del CIS assenyalen que la mesura només la defensaven els votants del PP, Vox i Cs, fins i tot després de l'atac rus.
Un altre argument per justificar una factura tan inflada en armament per als pròxims anys és el seu "impacte econòmic positiu", en termes de "producció, valor afegit brut i nombre de treballadors", així com l'impuls d'"una complexa xarxa de relacions intersectorials, que es tradueix en un efecte arrossegament o multiplicador de tots els àmbits de l'economia". Segons els mateixos documents pressupostaris, hi ha 509 empreses de l'àmbit militar a l'Estat, amb 167.000 treballadors, si bé només 24.000 d'aquests estan ocupats en les divisions estrictament militars d'aquestes companyies i la major part d'aquests "es concentra a la Comunitat de Madrid, seu de la major part de les multinacionals del sector, si bé l'activitat industrial es reparteix arreu del territori estatal".
Ara bé, aquests programes especials de defensa no serveixen per comprar simples fusells o granades, sinó per a projectes molt més cars que requereixen molts anys per a la seva producció. Els va idear i impulsar el govern de José María Aznar i tots els que han arribat després els han mantingut i alimentat, si bé les compres quasi mai acaben entrant en funcionament en escenaris de combat i, per tant, són força inservibles sobre el terreny. Actualment, n'hi ha 36 en marxa, alguns d'ells iniciats el 1995 i el 1996, com fragates F-100 i tancs Leopard, amb un cost conjunt de 67.275,3 milions.
Durant aquest 2022, el govern espanyol ha encarregat tres nous projectes que acabaran costant uns 4.265,3 milions, però la previsió és que el 2023 se n'engeguin fins a 13 més que comprometran 16.690 milions fins al 2029. La majoria d'aquests recursos aniran per afrontar les dues fases per substituir els avions de combat AV-8B i C.15M, un objectiu que costarà 10.750 milions els pròxims sis anys, si bé també un nou sistema de míssils terra-aire requerirà 1.389 milions i dos sistemes de ràdio tàctics sumen 1.708 milions. Malgrat tot, el projecte en marxa més car és la compra d'avions militars Eurofighter 2000, els quals es van encarregar el 1996 i no acabaran d'arribar fins al 2035, deixant un forat de 15.830 milions a les arques públiques.
Ara bé, el cost per idear i produir aquests vehicles i armaments són tan elevats que nombroses empreses no disposen de suficients recursos inicials i, per tant, el govern espanyol les hi ha de cedir ajudes i préstecs a interès zero -units al compromís de compra quan disposin de l'encàrrec-. I aquestes quantitats no surten del Ministeri de Defensa, sinó del d'Indústria, per bé que també haurien de computar com a despesa militar. Aquest 2023, de fet, les partides per a suport a la innovació tecnològica al sector de la defensa s'han més que duplicat, dels 708 milions fins als 1.601 milions, per damunt dels programes sumats d'investigació científica -1.211 milions- i d'investigació sanitària -328 milions-, si bé aquestes no es tracten de les úniques partides per a recerca en ciència.