judici a la mesa

L'antiga mesa del Parlament afronta el judici amb la presència de Costa i la incògnita del tribunal

La Fiscalia demana penes d'inhabilitació per desobediència per a Torrent i els membres sobiranistes de l'òrgan rector per haver permès dues resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació malgrat les advertències del TC

Roger Torrent i Adriana Delgado, acusats per desobediència, just abans d'entrar al TSJC | Adrià Costa
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 5 d'octubre de 2022 a les 10:00 |
Després de diversos canvis de data i jutges apartats per manca d'imparcialitat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) celebra finalment a partir d'aquest dimecres el judici contra l'expresident del Parlament Roger Torrent i els membres independentistes de l'antiga mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. La vista oral, que s'ha intentat suspendre fins a última hora i que, de fet, encara es podria haver d'ajornar, arriba amb dubtes que ho condicionaran tot. El primer s'ha resolt de bon matí: Costa sí que ha comparegut al TSJC. Ara cal saber què passarà amb el darrer moviment de la Fiscalia, que qüestiona la composició del tribunal que jutjarà la causa. En funció de què passi, el judici podria no celebrar-se o, fins i tot, haver-se de repetir. 
 

L'altra gran incògnita que sobrevola el judici és la mateixa composició del tribunal. Durant el procediment s'han apartat dos jutges per manca d'imparcialitat: el president, Jesús María Barrientos, i el magistrat Carlos Ramos. Tot plegat, va obligar el TSJC a fer mans i mànigues per constituir el tribunal, que finalment el formen els magistrats Carlos Mir, Marta Pesqueira i Francisco Segura. En els darrers dies, la Fiscalia ha fet un moviment sorprenent: ha posat en dubte aquesta composició i ha presentat un incident de nul·litat contra la decisió d'apartar Ramos i col·locar Segura. Si s'accepta la petició del ministeri fiscal, s'hauria de canviar el tribunal i, en cas que s'hagi fet ja el judici, la vista oral quedaria en entredit i s'hauria de repetir. 

Malgrat això, el tribunal ha descartat -a hores d'ara- ajornar la vista oral, que s'allargarà tres dies. El dia fort serà divendres, amb l'interrogatori als quatre acusats, que negaran la desobediència i defensaran el dret del Parlament a parlar de tot. Aquest dimecres es plantejaran les qüestions prèvies i dijous serà el torn dels testimonis, que en molts casos coincideixen amb els del judici a la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. En aquell cas, la sentència va ser condemnatòria per la tramitació de les lleis de desconnexió durant la tardor de 2017. Ara, Torrent, Costa i Campdepadrós s'enfronten a un any i vuit mesos d'inhabilitació, i Delgado a un any i quatre mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC).


El conseller Torrent, a la corda fluixa


La Fiscalia demana una pena d'inhabilitació especial per a càrrec públic de més d'un any per un delicte de desobediència greu al TC per haver permès el debat i votació de dues resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació l'any 2019. En cas de condemna, el càrrec de Roger Torrent, actual conseller d'Empresa i Treball, quedaria contra les cordes. Tenint en compte el precedent de Quim Torra, el conseller, que no és diputat, podria continuar en el càrrec fins que el Tribunal Suprem confirmi la sentència. La defensa de Torrent defensarà aquest dimecres que el judici no es pot fer pels dubtes que encara hi ha sobre la composició del tribunal i insistirà en la qüestió de la inviolabilitat parlamentària, que permet als diputats parlar de tot.


No només el càrrec de Torrent està a la corda fluixa. Passa el mateix amb el d'Eusebi Campdepadrós, que és el secretari per a l'Administració de Justícia, número tres del Departament de Justícia que pilota Lourdes Ciuró. En el seu cas, podria haver d'abandonar el càrrec no pas per una sentència condemnatòria, sinó per la decisió que prengui Junts aquesta setmana sobre la seva continuïtat al Govern. També Adriana Delgado podria haver de deixar l'alcaldia de Sant Vicenç de Castellet, una decisió que podria arribar abans per les eleccions municipals que no pas per l'ordre judicial ferma. En el cas de Costa, també quedaria inhabilitat, però des que va deixar el Parlament no ostenta cap càrrec polític i, per tant, podria continuar exercint de lletrat a l'Ajuntament de Santa Coloma


El precedent de Corominas, Simó, Barrufet i Nuet


Els precedents són poc optimistes. El cas de la mesa de Roger Torrent és similar al que va afrontar la mesa de Carme Forcadell. Les defenses no posaran en dubte els fets que se'ls imputen -tramitar dues resolucions per criticar la monarquia i defensar l'autodeterminació des del Parlament- i miraran d'emmarcar-los en un exercici de drets fonamentals. El seu cas s'allunya del de la mesa de l'1-O en el sentit que la seva actuació no s'emmarca -seguint la tesi dels tribunals- en la creació d'una república independent, però a la pràctica els jutges poden concloure, igual que en el cas de Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, que els membres de la mesa van desoir les advertències del TC i, per tant, van desobeir.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació