03
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
9:32h
La presidenta de Junts, Laura Borràs, s'ha compromès aquest dilluns a mantenir una posició de "neutralitat institucional" en la consulta interna que celebrarà el partit aquest dijous i aquest divendres per determinar si continuen o no dins del Govern. Borràs, que es troba suspesa com a presidenta del Parlament, ha constatat, però, que l'acord de legislatura amb ERC "no es compleix", i ha assenyalat que totes les decisions que es prenguin han de tendir a "enfortir" el partit. "Ens trobem en un moment d'erosió de confiances", ha remarcat Borràs l'endemà que expirés el termini marcat per Junts al president de la Generalitat, Pere Aragonès, sense que hi hagués cap entesa. Sobre els xiulets a Carme Forcadell en l'acte del Consell de la República, Borràs ha ressaltat la seva "valentia" i ha considerat "democràtica" la protesta contra els polítics.
Per què no s'ha tancat un acord aquest cap de setmana, malgrat els contactes? "Encara no hem fet retorn de què ha passat. No li puc avançar el que no coneix l'executiva", ha apuntat la presidenta de la formació. En lareunió s'explicaran tots els esdeveniments des de dijous, últim moment en què els dirigents es van veure tots cara a cara. "Hem de prendre les millors decisions que enforteixin Junts, és la meva obligació com a presidenta", ha ressaltat. El debat important, ha dit, no és "entrar o sortir" del Govern, sinó que es compleixi l'acord signat el maig del 2021, al qual ella s'hi va oposar.
Borràs ha destacat que es prenen "molt seriosament" el moment actual, perquè l'única prioritat, diu, és "que es compleixi l'acord". "Vam treballar fins a altes hores de la matinada. Durant la nit es va treballar amb ERC. La voluntat està perfectament acreditada: des del moment que tenim una auditoria, amb dades, segons la qual l'acord de legislatura no es compleix, havíem de prendre decisions", ha remarcat la presidenta suspesa del Parlament, que ha instat a "redreçar" l'entesa. "La voluntat ha estat sempre tornar a l'acord que va fer possible aquesta legislatura", ha dit. La qüestió de confiança, ha dit, té el seu segell, el de Turull i el d'Albert Batet, president del grup parlamentari. Amb el coneixement i l'aval de Carles Puigdemont.
Aragonès i Turull van ser dissabte al vespre, per separat, al programa Mirada endavant de TV3, presentat per Pere Bosch. Va ser el president de la Generalitat qui va revelar que hi hauria una trobada amb el secretari general de Junts, que la va confirmar al cap d'uns minuts des del plató. El president de la Generalitat es va mostrar crític amb l'oferta enviada per Junts divendres al vespre, que incloïa la restitució del vicepresident Jordi Puigneró -destituít dimecres quasi de matinada- i dotar el Consell de la Repúblicad'un rol preponderant en la direcció estratègica del procés. Segons l'oferta enviada per Turull, en la qual hi va tenir un paper clau Batet, aquesta direcció estratègica ja s'hauria de reunir divendres. En l'última oferta, però, la restitució de Puigneró ja no hi era, perquè ell mateix va demanar no ser un "escull" en les negociacions.
Divendres és el dia en què es coneixerà el resultat de la consulta a la militància de Junts, que arrenca dijous i es tanca l'endemà. La pregunta es definirà en l'executiva d'aquest dilluns, que tampoc es preveu plàcida. En la reunió de dijous passat, que va durar pràcticament deu hores, hi va haver 44 intervencions -de tots els presents, també telemàticament- i finalment es va decidir accelerar la votació interna i elevar tres peticions a Aragonès: nou estat major, coordinació a Madrid i reenfocar la taula de diàleg per centrar-la en l'amnistia i l'autodeterminació. En aquesta consulta hi ha en joc la unitat dins de Junts, tenint en compte que el sector afí a Laura Borràs és partidari de sortir de l'executiu, mentre que el governamental -proper a Turull- prefereix quedar-se. Consellers com Jaume Giró o Victòria Alsina, per exemple, són partidaris de continuar. Alsina, de fet, s'ha fet militant per participar en l'executiva i fer campanya.
El malestar és evident entre els dos socis. La setmana passada, el president es va quedar sol amb el comuns a l'hora de defensar l'acord de claredat que havia posat damunt la taula en el debat de política general com a proposta estrella per resoldre el conflicte polític. "Nosaltres defensem la claredat dels acords", s'ha pogut escoltar els últims dies en boca dels dirigents de Junts, que exigeixen el compliment de l'entesa rubricada el maig de l'any passat entre Aragonès i Jordi Sànchez, en aquell moment secretari general del partit. En el discurs institucional de l'1-O -no es va poder celebrar cap acte amb el Govern del referèndum i l'actual degut a la situació de tensió viscuda entre socis-, el president va tornar a insistir en l'acord de claredat, i també va voler enviar un missatge d'apel·lant a la tardor del 2017: "Hem de tornar a trobar-nos".
Al cap de poca estona, però, la plaça Sant Jaume era l'escenari d'una protesta convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) basada en un mur d'urnes de l'1-O per exigir que se'n compleixi el mandat. Va ser el preludi d'una concentració convocada pel Consell de la República a l'Arc de Triomf en el qual s'hi va mastegar la divisió que viu el moviment. Especialment significatius van ser els xiulets a Carme Forcadell, presidenta del Parlament durant la tardor del 2017 i visiblement tocada des de l'escenari. El nom de Marta Rovira també va generar protestes entre el públic -11.000 persones, segons la Guàrda Urbana; 60.000, segons l'organització-, de la mateixa manera que els xiulets també van salpebrar el discurs de Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural i que el 2017 no ocupava cap alta responsabiltat.
En canvi, la intervenció de Carles Puigdemont, el president de la Generalitat durant l'1-O i fins al juny líder de Junts, va rebre el suport entusiasta dels congregats. Puigdemont va reclamar al Govern que es posi "al servei" del mandat del referèndum, va anticipar que l'executiu es trobaria "al davant" el Consell en cas de desviar-se'n i va indicar que, de votació sobre la independència, ja se n'havia fet una -la del 2017, de la qual el seu executiu va decidir no desplegar el mandat que en sortia- i que no en calia cap altra. Un missatge especialment significatiu en el moment que travessen els socis.
Per què no s'ha tancat un acord aquest cap de setmana, malgrat els contactes? "Encara no hem fet retorn de què ha passat. No li puc avançar el que no coneix l'executiva", ha apuntat la presidenta de la formació. En lareunió s'explicaran tots els esdeveniments des de dijous, últim moment en què els dirigents es van veure tots cara a cara. "Hem de prendre les millors decisions que enforteixin Junts, és la meva obligació com a presidenta", ha ressaltat. El debat important, ha dit, no és "entrar o sortir" del Govern, sinó que es compleixi l'acord signat el maig del 2021, al qual ella s'hi va oposar.
Borràs ha destacat que es prenen "molt seriosament" el moment actual, perquè l'única prioritat, diu, és "que es compleixi l'acord". "Vam treballar fins a altes hores de la matinada. Durant la nit es va treballar amb ERC. La voluntat està perfectament acreditada: des del moment que tenim una auditoria, amb dades, segons la qual l'acord de legislatura no es compleix, havíem de prendre decisions", ha remarcat la presidenta suspesa del Parlament, que ha instat a "redreçar" l'entesa. "La voluntat ha estat sempre tornar a l'acord que va fer possible aquesta legislatura", ha dit. La qüestió de confiança, ha dit, té el seu segell, el de Turull i el d'Albert Batet, president del grup parlamentari. Amb el coneixement i l'aval de Carles Puigdemont.
Aragonès i Turull van ser dissabte al vespre, per separat, al programa Mirada endavant de TV3, presentat per Pere Bosch. Va ser el president de la Generalitat qui va revelar que hi hauria una trobada amb el secretari general de Junts, que la va confirmar al cap d'uns minuts des del plató. El president de la Generalitat es va mostrar crític amb l'oferta enviada per Junts divendres al vespre, que incloïa la restitució del vicepresident Jordi Puigneró -destituít dimecres quasi de matinada- i dotar el Consell de la Repúblicad'un rol preponderant en la direcció estratègica del procés. Segons l'oferta enviada per Turull, en la qual hi va tenir un paper clau Batet, aquesta direcció estratègica ja s'hauria de reunir divendres. En l'última oferta, però, la restitució de Puigneró ja no hi era, perquè ell mateix va demanar no ser un "escull" en les negociacions.
Divendres és el dia en què es coneixerà el resultat de la consulta a la militància de Junts, que arrenca dijous i es tanca l'endemà. La pregunta es definirà en l'executiva d'aquest dilluns, que tampoc es preveu plàcida. En la reunió de dijous passat, que va durar pràcticament deu hores, hi va haver 44 intervencions -de tots els presents, també telemàticament- i finalment es va decidir accelerar la votació interna i elevar tres peticions a Aragonès: nou estat major, coordinació a Madrid i reenfocar la taula de diàleg per centrar-la en l'amnistia i l'autodeterminació. En aquesta consulta hi ha en joc la unitat dins de Junts, tenint en compte que el sector afí a Laura Borràs és partidari de sortir de l'executiu, mentre que el governamental -proper a Turull- prefereix quedar-se. Consellers com Jaume Giró o Victòria Alsina, per exemple, són partidaris de continuar. Alsina, de fet, s'ha fet militant per participar en l'executiva i fer campanya.
El malestar és evident entre els dos socis. La setmana passada, el president es va quedar sol amb el comuns a l'hora de defensar l'acord de claredat que havia posat damunt la taula en el debat de política general com a proposta estrella per resoldre el conflicte polític. "Nosaltres defensem la claredat dels acords", s'ha pogut escoltar els últims dies en boca dels dirigents de Junts, que exigeixen el compliment de l'entesa rubricada el maig de l'any passat entre Aragonès i Jordi Sànchez, en aquell moment secretari general del partit. En el discurs institucional de l'1-O -no es va poder celebrar cap acte amb el Govern del referèndum i l'actual degut a la situació de tensió viscuda entre socis-, el president va tornar a insistir en l'acord de claredat, i també va voler enviar un missatge d'apel·lant a la tardor del 2017: "Hem de tornar a trobar-nos".
Al cap de poca estona, però, la plaça Sant Jaume era l'escenari d'una protesta convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) basada en un mur d'urnes de l'1-O per exigir que se'n compleixi el mandat. Va ser el preludi d'una concentració convocada pel Consell de la República a l'Arc de Triomf en el qual s'hi va mastegar la divisió que viu el moviment. Especialment significatius van ser els xiulets a Carme Forcadell, presidenta del Parlament durant la tardor del 2017 i visiblement tocada des de l'escenari. El nom de Marta Rovira també va generar protestes entre el públic -11.000 persones, segons la Guàrda Urbana; 60.000, segons l'organització-, de la mateixa manera que els xiulets també van salpebrar el discurs de Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural i que el 2017 no ocupava cap alta responsabiltat.
En canvi, la intervenció de Carles Puigdemont, el president de la Generalitat durant l'1-O i fins al juny líder de Junts, va rebre el suport entusiasta dels congregats. Puigdemont va reclamar al Govern que es posi "al servei" del mandat del referèndum, va anticipar que l'executiu es trobaria "al davant" el Consell en cas de desviar-se'n i va indicar que, de votació sobre la independència, ja se n'havia fet una -la del 2017, de la qual el seu executiu va decidir no desplegar el mandat que en sortia- i que no en calia cap altra. Un missatge especialment significatiu en el moment que travessen els socis.