02
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a la
13:56h
"Quan jo vaig arribar aquí, encara hi era el lampista acabant els pisos", diu el José María García, un veí de 50 anys del barri de Cerdanyola de Mataró. Era el 2014. Els anys posteriors, va anar pagant el seu lloguer mensual a un compte corrent, tal com li demanaven uns rebuts escrits a bolígraf que li deixava l'home que els veïns vinculaven a la propietat. Al cap d'un temps, l'home va desaparèixer i les incerteses es van multiplicar. Hi viuen 16 famílies. Algunes d'elles tenien un contracte, d'altres han arribat amb el pas del temps, disposades a ocupar mentre ningú no els ofereix una altra sortida.
Ara, un embolic judicial amb la Sareb entremig assenyala que el 3 de novembre es desallotjarà l'edifici. Els veïns s'hi neguen i preparen una campanya de lluita, fins i tot aplegant-se amb altres comunitats i veïns de Mataró amb un problema similar. "Ens volen fer fora a desenes de famílies quan aquí ningú s'ha negat a pagar. Ens volen expulsar sense haver enviat ningú a visitar-nos. I no només passa aquí, ens trobem que hi ha altres veïns de Mataró igual", denuncia el José María.
Tant és així, l'extensió territorial i el denominador comú de la presència de la Sareb al voltant del futur de pisos ocupats, que molts d'aquests veïns han decidit organitzar-se. Ara, el Sindicat d'Habitatge de Mataró hi ha posat xifres. Apunten que només a la capital del Maresme tenen constància de seixanta famílies que pateixen una amenaça de desnonament i que han apostat per fer un front comú per reclamar lloguers regularitzats al conegut com a banc dolent.
Algunes d'elles conformen blocs sencers, com el del José María. D'altres, són una part important de la finca. "Hi ha un bloc de més de 40 pisos [al carrer Pablo Picasso] en què la immensa majoria són de la Sareb i hi ha diverses famílies que tenen un desnonament el 2 de febrer", explica la Pili, portaveu de la plataforma. A banda, hi ha un tercer edifici que estan començant a organitzar i, per acabar, tenen una quinzena de casos atomitzats en què la propietat també és l'entitat público-privada i que s'han sumat a la campanya. "L'objectiu és aconseguir que tots tinguin la possibilitat de tenir un lloguer digne", detalla la representant del col·lectiu pel dret a l'habitatge.
L'herència que arriba a la Sareb
La impotència que transmet en José María fa anys que s'ha estès pel bloc on resideix, al carrer Sant Jordi, número 23. Dos anys després d'estrenar la finca, els qui s'havien encarregat de fer contractes i cobrar mensualitats van esfumar-se. "L'amo va morir el 2016, sembla que cap familiar se'n va fer càrrec i al final un veí ens va dir que deixéssim de pagar. Des de llavors, el no-res", diu. Amb el temps han sabut que sobre la finca pesa un procediment judicial per execució hipotecària. Un procés que ara un jutge ha decidit que prengui forma de macrodesnonament el 3 de novembre.
Fonts de la Sareb reconeixen a NacióDigital que la situació en què han quedat els veïns d'aquest bloc, sense interlocutors durant anys, és incòmoda. Tanmateix, defensen que ells encara no són els propietaris de l'immoble. Ho han de ser aviat, ja que el deute dels promotors de la finca s'han d'acabar resolent, en part, amb l'adquisició d'aquests immobles per part del banc dolent. Totes aquestes interioritats, però, no suposen cap canvi per als veïns. "Al final jo tinc un document que diu que em desnonaran en un mes", rebla Noemí Muñoz, mare soltera de dues filles de 5 i 7 anys. "On anirem? A una tenda de campanya?", es pregunta la dona.
Els portaveus de la Sareb aclareixen que no són els propietaris tècnics del bloc -a l'espera que el jutge ho resolgui- però que ja negocien les condicions futures d'alguns pisos. Així, expliquen que ja hi ha sis famílies d'aquest finca que podrien encaixar amb els criteris necessaris per rebre un lloguer social, segons la llei catalana que força els grans tenidors a fer aquesta proposta abans de desnonar famílies vulnerables. "Sempre que toqui oferirem lloguer social", remarquen, alhora que mencionen que a Catalunya ja hi ha 900 habitatges amb un conveni de preus socials amb la Generalitat i 500 més amb municipis.
Un servei especialitzat de l'Ajuntament de Mataró, la Diputació de Barcelona i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha intervingut en el contacte amb la Sareb, per avaluar la situació dels habitants de la finca. Fonts municipals apunten que en els casos en què han trobat acreditat el compliment de les normes per demanar lloguer social, els serveis municipals han fet arribar als jutjats la petició de suspendre el desnonament. La resposta del magistrat, però, ha estat inamovible. Es manté l'execució, hi hagi vulnerabilitat o no.
Els activistes del Sindicat de Mataró recorden que aquest cas és especialment complex, però assenyalen que les reclamacions que els arriben es poden solucionar amb una política comuna. "Volem lloguers, siguin socials forçats per la llei catalana, o siguin d'una altra mena per a la resta de famílies", remarca la Pili. "Tots volem pagar", insisteix la Noemí. Això seria aplicable a la seixantena de famílies afectades, que darrerament s'han donat suport en accions com la pintada de pancartes i la preparació de l'inici d'una campanya que anomenaran "Maresme vs Sareb". Ara, persones que mai havien format part de moviments socials, se senten interpel·lades per col·laborar amb altres comunitats. "Anant a la teva no guanyes res", resumeix Noemí Muñoz.
Entre la urgència i la política
La por de part de la comunitat és que acabi havent-hi una solució per a alguns dels habitants dels blocs, però no per a uns altres. Davant d'això, s'han conjurat per fer pinya. S'ho repeteixen mentre s'organitzen en plena escala de l'edifici del carrer Sant Jordi. "Jo em pensava que la Sareb era una dona", comenta el José María, abans de reconèixer que ell mai s'hauria imaginat participant d'una resistència contra un desnonament. "He mirat pisos i lloguers, però és que és inassumible. Estic a l'atur després de tota una vida a l'obra. Rebo la renda garantida i prou. Amb una filla de 13 anys, com m'ho faig?". Com la Noemí, fa preguntes difícils que queden sense resposta.
Les últimes dades apunten que el lloguer mitjà a Mataró és de 665 euros, un increment de més del 20% del preu mitjà en només cinc anys. Però aquest no és el problema principal. "A vegades penses que pots pagar, però quan demanes de tirar endavant, comencen els problemes. Nòmines de diversos mesos, contracte indefinit, aval... Es fa impossible", subratlla el veí.
Ara la prioritat és que se suspengui el desnonament per evitar el drama social. "A les famílies expulsades sovint els donen una pensió, vés a saber on, per dos dies. I hi ha gent que fa cinc anys que està esperant a la mesa d'emergència", denuncia l'Anass, també del sindicat d'habitatge. Davant d'això, reclamen que les administracions es posin d'acord amb la Sareb o que sigui aquesta mateixa empresa la que assumeixi la regularització dels veïns que ocupen aquests pisos.
La Generalitat fa mesos que pressiona perquè l'Estat faci el traspàs de la cartera total dels immobles de la Sareb al govern català, per destinar-los a habitatge assequible. L'última vegada, amb una carta signada pel conseller d'Economia, Jaume Giró, i la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, fa dues setmanes. Es reclamen els 12.000 actius que es calcula que té aquesta companyia en territori català. De moment, però, les peces no es mouen. I les famílies que es troben vivint en aquests pisos, moltes vegades ocupant, han de bregar cadascun dels casos durant mesos. "Per això ens hem unit. Perquè som molts i no ens en queda un altra. Això o el carrer", clou la Noemí.
Ara, un embolic judicial amb la Sareb entremig assenyala que el 3 de novembre es desallotjarà l'edifici. Els veïns s'hi neguen i preparen una campanya de lluita, fins i tot aplegant-se amb altres comunitats i veïns de Mataró amb un problema similar. "Ens volen fer fora a desenes de famílies quan aquí ningú s'ha negat a pagar. Ens volen expulsar sense haver enviat ningú a visitar-nos. I no només passa aquí, ens trobem que hi ha altres veïns de Mataró igual", denuncia el José María.
Tant és així, l'extensió territorial i el denominador comú de la presència de la Sareb al voltant del futur de pisos ocupats, que molts d'aquests veïns han decidit organitzar-se. Ara, el Sindicat d'Habitatge de Mataró hi ha posat xifres. Apunten que només a la capital del Maresme tenen constància de seixanta famílies que pateixen una amenaça de desnonament i que han apostat per fer un front comú per reclamar lloguers regularitzats al conegut com a banc dolent.
Algunes d'elles conformen blocs sencers, com el del José María. D'altres, són una part important de la finca. "Hi ha un bloc de més de 40 pisos [al carrer Pablo Picasso] en què la immensa majoria són de la Sareb i hi ha diverses famílies que tenen un desnonament el 2 de febrer", explica la Pili, portaveu de la plataforma. A banda, hi ha un tercer edifici que estan començant a organitzar i, per acabar, tenen una quinzena de casos atomitzats en què la propietat també és l'entitat público-privada i que s'han sumat a la campanya. "L'objectiu és aconseguir que tots tinguin la possibilitat de tenir un lloguer digne", detalla la representant del col·lectiu pel dret a l'habitatge.
L'herència que arriba a la Sareb
La impotència que transmet en José María fa anys que s'ha estès pel bloc on resideix, al carrer Sant Jordi, número 23. Dos anys després d'estrenar la finca, els qui s'havien encarregat de fer contractes i cobrar mensualitats van esfumar-se. "L'amo va morir el 2016, sembla que cap familiar se'n va fer càrrec i al final un veí ens va dir que deixéssim de pagar. Des de llavors, el no-res", diu. Amb el temps han sabut que sobre la finca pesa un procediment judicial per execució hipotecària. Un procés que ara un jutge ha decidit que prengui forma de macrodesnonament el 3 de novembre.
El José María, repassant els documents del contracte de lloguer a l'ordre de desnonament Foto: Pau Ollé
Fonts de la Sareb reconeixen a NacióDigital que la situació en què han quedat els veïns d'aquest bloc, sense interlocutors durant anys, és incòmoda. Tanmateix, defensen que ells encara no són els propietaris de l'immoble. Ho han de ser aviat, ja que el deute dels promotors de la finca s'han d'acabar resolent, en part, amb l'adquisició d'aquests immobles per part del banc dolent. Totes aquestes interioritats, però, no suposen cap canvi per als veïns. "Al final jo tinc un document que diu que em desnonaran en un mes", rebla Noemí Muñoz, mare soltera de dues filles de 5 i 7 anys. "On anirem? A una tenda de campanya?", es pregunta la dona.
Els portaveus de la Sareb aclareixen que no són els propietaris tècnics del bloc -a l'espera que el jutge ho resolgui- però que ja negocien les condicions futures d'alguns pisos. Així, expliquen que ja hi ha sis famílies d'aquest finca que podrien encaixar amb els criteris necessaris per rebre un lloguer social, segons la llei catalana que força els grans tenidors a fer aquesta proposta abans de desnonar famílies vulnerables. "Sempre que toqui oferirem lloguer social", remarquen, alhora que mencionen que a Catalunya ja hi ha 900 habitatges amb un conveni de preus socials amb la Generalitat i 500 més amb municipis.
Un servei especialitzat de l'Ajuntament de Mataró, la Diputació de Barcelona i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha intervingut en el contacte amb la Sareb, per avaluar la situació dels habitants de la finca. Fonts municipals apunten que en els casos en què han trobat acreditat el compliment de les normes per demanar lloguer social, els serveis municipals han fet arribar als jutjats la petició de suspendre el desnonament. La resposta del magistrat, però, ha estat inamovible. Es manté l'execució, hi hagi vulnerabilitat o no.
La Noemí, angoixada davant l'amenaça de desnonament a tot el bloc on viu Foto: Pau Ollé
Els activistes del Sindicat de Mataró recorden que aquest cas és especialment complex, però assenyalen que les reclamacions que els arriben es poden solucionar amb una política comuna. "Volem lloguers, siguin socials forçats per la llei catalana, o siguin d'una altra mena per a la resta de famílies", remarca la Pili. "Tots volem pagar", insisteix la Noemí. Això seria aplicable a la seixantena de famílies afectades, que darrerament s'han donat suport en accions com la pintada de pancartes i la preparació de l'inici d'una campanya que anomenaran "Maresme vs Sareb". Ara, persones que mai havien format part de moviments socials, se senten interpel·lades per col·laborar amb altres comunitats. "Anant a la teva no guanyes res", resumeix Noemí Muñoz.
Entre la urgència i la política
La por de part de la comunitat és que acabi havent-hi una solució per a alguns dels habitants dels blocs, però no per a uns altres. Davant d'això, s'han conjurat per fer pinya. S'ho repeteixen mentre s'organitzen en plena escala de l'edifici del carrer Sant Jordi. "Jo em pensava que la Sareb era una dona", comenta el José María, abans de reconèixer que ell mai s'hauria imaginat participant d'una resistència contra un desnonament. "He mirat pisos i lloguers, però és que és inassumible. Estic a l'atur després de tota una vida a l'obra. Rebo la renda garantida i prou. Amb una filla de 13 anys, com m'ho faig?". Com la Noemí, fa preguntes difícils que queden sense resposta.
Les últimes dades apunten que el lloguer mitjà a Mataró és de 665 euros, un increment de més del 20% del preu mitjà en només cinc anys. Però aquest no és el problema principal. "A vegades penses que pots pagar, però quan demanes de tirar endavant, comencen els problemes. Nòmines de diversos mesos, contracte indefinit, aval... Es fa impossible", subratlla el veí.
Ara la prioritat és que se suspengui el desnonament per evitar el drama social. "A les famílies expulsades sovint els donen una pensió, vés a saber on, per dos dies. I hi ha gent que fa cinc anys que està esperant a la mesa d'emergència", denuncia l'Anass, també del sindicat d'habitatge. Davant d'això, reclamen que les administracions es posin d'acord amb la Sareb o que sigui aquesta mateixa empresa la que assumeixi la regularització dels veïns que ocupen aquests pisos.
El taller de pintura de pancartes per comença la campanya conjunta es feia al mateix replà de l'edifici amenaçat Foto: Pau Ollé
La Generalitat fa mesos que pressiona perquè l'Estat faci el traspàs de la cartera total dels immobles de la Sareb al govern català, per destinar-los a habitatge assequible. L'última vegada, amb una carta signada pel conseller d'Economia, Jaume Giró, i la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, fa dues setmanes. Es reclamen els 12.000 actius que es calcula que té aquesta companyia en territori català. De moment, però, les peces no es mouen. I les famílies que es troben vivint en aquests pisos, moltes vegades ocupant, han de bregar cadascun dels casos durant mesos. "Per això ens hem unit. Perquè som molts i no ens en queda un altra. Això o el carrer", clou la Noemí.