30
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
03
d'octubre
a les
14:34h
Si ERC i Junts no protagonitzen una reconciliació exprés abans de diumenge -aquest és el nou termini que Laura Borràs i Jordi Turull van anunciar per reclamar a Pere Aragonès gestos per al compliment del pacte de legislatura-, dilluns s'iniciarà el compte enrere per al trencament del Govern de coalició. Amb la digestió pesada de la destitució del vicepresident de l'executiu, Jordi Puigneró, Junts reunirà l'executiva dilluns per ultimar els detalls de la consulta a la militància. La pregunta, estan convençuts tots els actors consultats, estarà marcada per com es desenvolupa la negociació al límit.
Les bases de la formació votaran entre dijous i divendres, amb el partit orientat cap a una sortida de la Generalitat, per molt que veus amb ascendent -no només consellers- s'hi hagin resistit en els darrers dies. Aquesta és la reconstrucció de la setmana en què el Govern s'ha esquinçat, que podria convertir-se en la crisi definitiva després d'una dècada de col·laboració entre els republicans i l'espai convergent i postconvergent. La paraula final, però, és a les mans dels militants de Junts, que s'expressaran observant la distància ampla que separa els dos principals partits independentistes, incapaços de promoure un acte institucional conjunt per commemorar el cinquè aniversari de l'1 d'octubre.
Dilluns, 26 de setembre: Aragonès i els detalls del discurs al Parlament
Un dia abans de l'inici del debat de política general, que ha de servir de termòmetre de les relacions entre els socis de l'executiu, el president de la Generalitat compleix el compromís de detallar a Junts el contingut del discurs que pronunciarà a l'hemicicle. En tenen coneixement a Palau tant Puigneró com Turull, citat pel president. El vicepresident, amb visita matinal a Anglès -on assisteix a la calada del túnel de la variant amb el secretari general del departament, Ricard Font-, diu davant la premsa que Junts i ERC han treballat amb discreció perquè el debat al Parlament "vagi bé". La cúpula dels republicans, reunida durant el matí, analitza el decurs de la setmana i, en la compareixença pública, la portaveu Marta Vilalta insta els socis a "reforçar" el Govern en la discussió parlamentària. "No és el moment de desestabilitzar", apunta Vilalta. Junts no organitza cap roda de premsa, però els diputats preparen el debat.
ERC admet, sense micròfons al davant, la dificultat que es pacti una proposta de resolució conjunta sobre l'agenda nacional, però recorda que les converses amb Junts són fluïdes i que les propostes sectorials treballades tindran recorregut. Durant la jornada a Palau, Aragonès s'encarrega que tant Puigneró com Turull sàpiguen que plantejarà la proposta d'un acord de claredat. No hi ha una valoració immediata dels seus interlocutors de l'intent d'emular la via canadenca.
El president també parla durant el dia amb Salvador Illa i Jéssica Albiach, però no els concreta la literalitat del discurs, que enllestirà l'endemà amb els seus col·laboradors. A la representant dels comuns sí que li expressa que en sortirà satisfeta, perquè es trobarà còmoda amb la proposta.Xavier Domènech ja havia defensat una llei de claredat el novembre del 2017 -després de l'aplicació de l'article 155-, que Albiach planteja en repetides ocasions durant el 2018.
Dimarts, 27 de setembre: la qüestió de confiança ho sacseja tot
El president de la Generalitat arriba al Parlament pocs minuts abans de la reunió amb el grup parlamentari d'ERC, perquè ha liderat la reunió del consell executiu. És una trobada breu a les 11 del matí, previ al discurs a l'hemicicle. Quan inicia la intervenció des del faristol, l'escolten des de la tribuna Borràs i Turull. És la primera vegada que la presidenta suspesa de la cambra assisteix al ple des que se la va desposseir de càrrec. Els rostres són seriosos quan, en la part final del missatge, Aragonès verbalitza l'aposta per la via canadenca. No hi ha aplaudiments dels diputats de Junts al final del discurs.
El debat es reprèn a la tarda amb les intervencions dels grups de l'oposició. El torn de Junts, el més esperat al Parlament, no arriba fins més enllà de dos quarts de 10 de la nit, perquè el president ha respost sense escatimar temps a Alejandro Fernández (PP), que li recorda de forma sorneguera que ha fulminat l'1 d'octubre. Safates d'entrepans -i alguna cervesa- circulen cap als despatxos dels grups parlamentaris. La manera com Aragonès es recrea en la resposta al diputat popular enutja Albert Batet, que fa constar la seva contrarietat en la primera frase de la seva intervenció. Els socis ja no podran tenir tall al Telenotícies. Batet es reserva el titular de la jornada per al final de la seva rèplica: que el president se sotmeti a una qüestió de confiança si no atén els tres requeriments que li fa Junts -unitat d'acció a Madrid, direcció estratègica de l'independentisme i replantejament de la taula de diàleg-. Aragonès entoma el missatge amb malestar; els diputats i consellers de Junts, amb sorpresa.
El ple acaba ben entrada la nit, però el grup parlamentari d'ERC, amb el president i el seu equip, es reuneix de manera informal a la cambra. Aragonès ja expressa als diputats que el que acaba d'escoltar a l'hemicicle és una "deslleialtat". Als republicans els molesta perquè entenen que havien fet un esforç de transparència per explicar la proposta de l'acord de claredat, a banda d'insistir en la necessitat d'esquivar la disputa a la cambra. Alguns expressen que Junts ha "rebentat" el debat.
El titular del dia ja no és l'acord de claredat sinó la qüestió de confiança. Només el mateix Batet, Turull i Borràs -a la tribuna-, Carles Puigdemont i Puigneró coneixien la literalitat de l'exigència a Aragonès. És el moment en què tot esclata i apareix una pregunta en l'ambient: d'on surt la proposta? "És una decisió col·legiada", sostenen fonts oficials de Junts. Fonts consultades per NacióDigital destaquen que la qüestió de confiança és una "condició" que posa l'expresident de la Generalitat i del partit en ple context negociador amb ERC.
Puigdemont s'hi va sotmetre el 2016, quan la CUP no va validar els primers pressupostos amb Junts pel Sí al Govern, i que allò va servir per falcar el "referèndum o referèndum". Fonts oficials destaquen que que no hi ha correlació entre els fets, però més d'un dirigent pronuncia aquesta frase: "De la mateixa manera que ERC sempre nega la influència de Junqueras, nosaltres ho fem amb Puigdemont". Ja no és president, però el seu entorn no amaga la voluntat de sortir del Govern, com es demostrarà en l'executiva maratoniana de dijous.
Batet, en tot cas, rep la instrucció definitiva a través d'un missatge al mòbil. No és una estratègia improvisada -hi havia diversos escenaris sobre la taula-, però l'execució és a última hora. I això que, durant un moment de la tarda, Batet intenta que la seva intervenció -i la de Josep Maria Jové, d'ERC- siguin dimecres al matí, per guanyar temps i centralitat. Ho planteja en una junta de portaveus, celebrada en una pausa del debat. La CUP, pendent del judici a Eulàlia Reguant al Tribunal Suprem, s'hi acaba negant.
Dimecres, 28 de setembre: Puigneró, víctima de l'ultimàtum
A Aragonès no li baixa l'enuig amb Junts. "Està molt enfadat", coincideixen tant a ERC com a Junts. Fins al punt que en els primers pensaments li passa pel cap la possibilitat de cessar tots els consellers de Junts, perquè considera que ha perdut la confiança cap a ells un cop qüestionat el rumb del Govern. Sergi Sabrià, el seu cap de gabinet, s'hi posiciona en contra. A la cita matinal de la permanent d'ERC, però, el president ja té clar que ha de prendre "una decisió". Turull arriba al Parlament quan Aragonès -i, després, Puigneró- ja ha suspès l'agenda per citar-se a Palau amb el seu equip més proper. A la cambra catalana també hi arriba -en moto- Josep Rius, portaveu de Junts. No és fins al migdia, però, que es precipita la cadena de reunions que alterarà el curs del Govern.
En el contacte matinal de la permanent d'ERC -amb la majoria dels assistents connectats de forma telemàtica, com Rovira i també Junqueras, que ho fa des de casa-, Aragonès és el primer que parla. Trasllada que ha d'actuar perquè s'ha discutit la figura institucional del president i que és una "línia vermella" que exigeix prendre decisions. En la ronda d'intervencions s'expressen opinions diverses, també de més traumàtiques, com una expulsió del conjunt dels consellers de Junts. La cimera conclou amb una idea central transmesa per Aragonès: convocarà una reunió extraordinària del consell executiu de forma immediata.
És abans de les 5 de la tarda quan els consellers de Junts citat a Palau arriben en bloc a la plaça de Sant Jaume, després de dinar en un restaurant proper -anomenat De Tapa Madre- amb Borràs, Turull, Batet i Rius. Només hi ha faltat Jaume Giró, amb acte a la Vall de Bianya amb una seixantena de militants, però el titular d'Economia és puntual per sumar-se a l'entrada a la zona noble de la Generalitat.
La reunió extraordinària del consell executiu és "tensa", com relata un coneixedor directe de la trobada. En transcendeix més aviat poc en directe -tampoc entre els col·laboradors més estrets- perquè s'hi entra sense telèfons mòbils. Aragonès pregunta un per un als consellers de Junts si avalen la qüestió de confiança, si en tenien coneixement previ i si són partidaris de continuar dins l'executiu. S'hi detecta nerviosisme, fins i tot alguna expressió "emocionada", fins i tot "desencaixada". De la ronda de preguntes, Aragonès en treu la conclusió que Puigneró -repreguntat per la qüestió per un altre membre del Govern- sí que sabia que la qüestió de confiança estava damunt la taula -una informació que coneix abans però que no certifica fins que escolta el vicepresident-, de manera que constata la pèrdua de confiança.
De la cita governamental, a porta tancada i de la qual s'intenta preservar al màxim el secret -perquè així ho estipula la llei-, les fonts coneixedores de la cita també en reporten un seguit de consellers de Junts que s'acaben desmarcant explícitament de la qüestió de confiança. Esgrimeixen arguments que posen l'accent en la necessitat de preservar, també, la unitat del partit en el qual militen i la lleialtat cap a les sigles. El debat sobre el futur del Govern és viu, almenys, des del mes de març, quan Borràs comença a qüestionar en reunions de la direcció la continuïtat a l'executiu.
Tot seguit, després de l'executiu extraordinari, la cita important de la jornada, amb Turull i Aragonès. Els consellers d'ERC es refugien a la sala de l'arxiu de comptes, a tocar de la capella de la Generalitat. Els de Junts ho fan al despatx del vicepresident. Aquí és on les versions comencen a ser contradictòries. Mentre que a Palau remarquen que ja en la primera part de la trobada el president li fa arribar dues demandes al secretari general de Junts -exigència de la retirada de la qüestió de confiança i destitució de Puigneró-, els socis assenyalen que aquesta última qüestió no es va plantejar. I afegeixen -circumstància que ERC nega- que Aragonès només va decidir liquidar el vicepresident després del primer recés i, sobretot, després que li "ordenés" Oriol Junqueras.
A Palau i al partit esgrimeixen, davant d'això, que Aragonès i Junqueras només parlen al matí, durant la permanent, i ja a mitjanit, quan ha comparegut per comunicar el cessament de Puigneró. Turull, al final de la primera part de la reunió, li demana que recapaciti -sempre segons la versió de Presidència-, i no atén la demanda de posar un substitut damunt la taula que li planteja Aragonès. El problema apareix quan, en un recés, a Aragonès li arriba un missatge que Junts ha enviat al Telegram de premsa a mitja tarda basat en la idea que tots els consellers s'han refermat en la qüestió de confiança. "No hi ha marge", trasllada a Turull, ratificant-se en la destitució de Puigneró. Hi ha un segon recés durant el qual el secretari general de Junts intercanvia impressions amb el vicepresident i també amb Batet. Borràs arriba a Palau quan en marxen els consellers, a les deu de la nit. No es veurà amb el president.
En la tercera part de la trobada ja només s'hi comunica que prescindeix de Puigneró, moment en el qual Aragonès el cita al despatx. El vicepresident li diu que no ho comparteix, però no ho encaixa de manera bel·ligerant. Només queda explicar públicameent la decisió amb una declaració institucional breu des de la Galeria Gòtica passades les 11 de la nit. La pilota queda, ara, a la teulada de Junts.
Dijous, 29 de setembre: reunió maratoniana a la seu de Junts
Turull concedeix una entrevista a RAC1 en la qual aporta dos titulars: els consellers han posat el càrrec a disposició del partit i se senten "bastant expulsats" del Govern després de l'expulsió de Puigneró. El vicepresident és protagonista en l'entrada de la direcció a la seu del partit, al Passatge Bofill, a tocar de la Sagrada Família. És una entrada que es fa pensant en les càmeres, perquè fa estona que ja hi ha altres dirigents. Borràs, per exemple, hi arriba amb l'inseparable Francesc de Dalmases.
Quan s'acosten les 10.30 hores arrenca la direcció. S'han de portar cadires perquè s'hi asseguin tots els seus membres, als quals s'hi sumen connexions telemàtiques. Hi ha un total de 44 intervencions -parla tothom-, algunes d'aplaudides, algunes de molt llargues, algunes que passen pràcticament desapercebudes, algunes que canvien de tot en funció de com avança el debat. Es fa un recés per dinar sense haver pres cap decisió en ferm i amb dues posicions diferents: n'hi ha -com Borràs i el seu entorn- que aposten per sortir ja del Govern -plantegen que la consulta sigui el dilluns vinent, amb alguna veu encara més dràstica- i d'altres que aposten per contemporitzar.
A mitja tarda apareixen uns mariachis -es desconeix qui els contracta- mentre els clients habituals d'un club cannàbic que hi ha just al costat van entrant-hi a passar l'estona abans de sopar, com també es va registrant activitat en una sala on s'hi ensenya pole dance. Els responsables de Junts abaixen una persiana perquè detecten que s'hi acosten periodistes a escrutar qualsevol forat per entendre com va el debat. Es tanca de manera salomònica: negociació exprés fins diumenge i consulta els dies 6 i 7 d'octubre. A Palau segueixen al detall la compareixença de Borràs i de Turull.
ERC coneix la decisió de l'executiva de Junts pocs minuts abans que la presidenta i el secretari general compareguin davant la premsa. És via trucada, una comunicació que no arriba primer al president de la Generalitat, per a sorpresa dels republicans. Durant la jornada de dijous, el contacte entre els dos partits és testimonial. Només es troben breument els màxims responsables dels dos grups parlamentaris al migdia a la cambra, en un tràmit del debat que se salda sense explicacions de la situació.
Divendres, 30 de setembre: prèvia descafeïnada de l'1 d'octubre al Parlament
Aragonès demana intervenir en la represa del debat de política general. Des del faristol, insisteix en la voluntat que Junts continuï al Govern, però també deixa clar que és una decisió que el seu soci ha de prendre amb la "màxima celeritat". El president escolta per boca de Batet que encara hi ha temps per "arreglar-ho" mentre l'oposició furga en la descomposició de l'executiu de coalició. En la votació de les propostes de resolució, ERC certifica que l'aposta per l'acord de claredat neix mort -el text dels comuns rep el rebuig de la cambra-; en canvi, la iniciativa del PP de demanar una qüestió de confiança no prospera, perquè en el vot contrari també s'hi suma Junts.
Al final del ple, el grup parlamentari dels republicans es reuneix amb Aragonès, en què se succeeixen comentaris d'agraïment mutus. "Ha guanyat credibilitat interna dins l'organització", apunta una veu de la cúpula del partit per descriure com s'ha llegit a la formació l'ús de l'autoritat presidencial per frenar Junts. ERC acaba la jornada a la Ràpita en l'acte per commemorar l'1-O, en la vigília d'una celebració sense actes institucionals. El Govern descarta fer un acte unitari i ho substitueix per una declaració institucional que serà la prèvia de la manifestació convocada pel sobiranisme civil aquest dissabte a la tarda a l'Arc de Triomf. La setmana del cinquè aniversari del referèndum, ERC i Junts són al precipici del trencament després d'una dècada de col·laboració, tan productiva com carregada de retrets. Després de cinc anys, en cinc dies es viu la crisi que pot ser definitiva.
Les bases de la formació votaran entre dijous i divendres, amb el partit orientat cap a una sortida de la Generalitat, per molt que veus amb ascendent -no només consellers- s'hi hagin resistit en els darrers dies. Aquesta és la reconstrucció de la setmana en què el Govern s'ha esquinçat, que podria convertir-se en la crisi definitiva després d'una dècada de col·laboració entre els republicans i l'espai convergent i postconvergent. La paraula final, però, és a les mans dels militants de Junts, que s'expressaran observant la distància ampla que separa els dos principals partits independentistes, incapaços de promoure un acte institucional conjunt per commemorar el cinquè aniversari de l'1 d'octubre.
Dilluns, 26 de setembre: Aragonès i els detalls del discurs al Parlament
Un dia abans de l'inici del debat de política general, que ha de servir de termòmetre de les relacions entre els socis de l'executiu, el president de la Generalitat compleix el compromís de detallar a Junts el contingut del discurs que pronunciarà a l'hemicicle. En tenen coneixement a Palau tant Puigneró com Turull, citat pel president. El vicepresident, amb visita matinal a Anglès -on assisteix a la calada del túnel de la variant amb el secretari general del departament, Ricard Font-, diu davant la premsa que Junts i ERC han treballat amb discreció perquè el debat al Parlament "vagi bé". La cúpula dels republicans, reunida durant el matí, analitza el decurs de la setmana i, en la compareixença pública, la portaveu Marta Vilalta insta els socis a "reforçar" el Govern en la discussió parlamentària. "No és el moment de desestabilitzar", apunta Vilalta. Junts no organitza cap roda de premsa, però els diputats preparen el debat.
ERC admet, sense micròfons al davant, la dificultat que es pacti una proposta de resolució conjunta sobre l'agenda nacional, però recorda que les converses amb Junts són fluïdes i que les propostes sectorials treballades tindran recorregut. Durant la jornada a Palau, Aragonès s'encarrega que tant Puigneró com Turull sàpiguen que plantejarà la proposta d'un acord de claredat. No hi ha una valoració immediata dels seus interlocutors de l'intent d'emular la via canadenca.
El president també parla durant el dia amb Salvador Illa i Jéssica Albiach, però no els concreta la literalitat del discurs, que enllestirà l'endemà amb els seus col·laboradors. A la representant dels comuns sí que li expressa que en sortirà satisfeta, perquè es trobarà còmoda amb la proposta.Xavier Domènech ja havia defensat una llei de claredat el novembre del 2017 -després de l'aplicació de l'article 155-, que Albiach planteja en repetides ocasions durant el 2018.
Dimarts, 27 de setembre: la qüestió de confiança ho sacseja tot
El president de la Generalitat arriba al Parlament pocs minuts abans de la reunió amb el grup parlamentari d'ERC, perquè ha liderat la reunió del consell executiu. És una trobada breu a les 11 del matí, previ al discurs a l'hemicicle. Quan inicia la intervenció des del faristol, l'escolten des de la tribuna Borràs i Turull. És la primera vegada que la presidenta suspesa de la cambra assisteix al ple des que se la va desposseir de càrrec. Els rostres són seriosos quan, en la part final del missatge, Aragonès verbalitza l'aposta per la via canadenca. No hi ha aplaudiments dels diputats de Junts al final del discurs.
El debat es reprèn a la tarda amb les intervencions dels grups de l'oposició. El torn de Junts, el més esperat al Parlament, no arriba fins més enllà de dos quarts de 10 de la nit, perquè el president ha respost sense escatimar temps a Alejandro Fernández (PP), que li recorda de forma sorneguera que ha fulminat l'1 d'octubre. Safates d'entrepans -i alguna cervesa- circulen cap als despatxos dels grups parlamentaris. La manera com Aragonès es recrea en la resposta al diputat popular enutja Albert Batet, que fa constar la seva contrarietat en la primera frase de la seva intervenció. Els socis ja no podran tenir tall al Telenotícies. Batet es reserva el titular de la jornada per al final de la seva rèplica: que el president se sotmeti a una qüestió de confiança si no atén els tres requeriments que li fa Junts -unitat d'acció a Madrid, direcció estratègica de l'independentisme i replantejament de la taula de diàleg-. Aragonès entoma el missatge amb malestar; els diputats i consellers de Junts, amb sorpresa.
Fonts consultades per NacióDigital assenyalen que la qüestió de confiança és una "condició" fixada per Puigdemont en plena negociació amb ERC; l'expresident i Turull es van reunir el cap de setmana passat a Waterloo
El ple acaba ben entrada la nit, però el grup parlamentari d'ERC, amb el president i el seu equip, es reuneix de manera informal a la cambra. Aragonès ja expressa als diputats que el que acaba d'escoltar a l'hemicicle és una "deslleialtat". Als republicans els molesta perquè entenen que havien fet un esforç de transparència per explicar la proposta de l'acord de claredat, a banda d'insistir en la necessitat d'esquivar la disputa a la cambra. Alguns expressen que Junts ha "rebentat" el debat.
El titular del dia ja no és l'acord de claredat sinó la qüestió de confiança. Només el mateix Batet, Turull i Borràs -a la tribuna-, Carles Puigdemont i Puigneró coneixien la literalitat de l'exigència a Aragonès. És el moment en què tot esclata i apareix una pregunta en l'ambient: d'on surt la proposta? "És una decisió col·legiada", sostenen fonts oficials de Junts. Fonts consultades per NacióDigital destaquen que la qüestió de confiança és una "condició" que posa l'expresident de la Generalitat i del partit en ple context negociador amb ERC.
Puigdemont s'hi va sotmetre el 2016, quan la CUP no va validar els primers pressupostos amb Junts pel Sí al Govern, i que allò va servir per falcar el "referèndum o referèndum". Fonts oficials destaquen que que no hi ha correlació entre els fets, però més d'un dirigent pronuncia aquesta frase: "De la mateixa manera que ERC sempre nega la influència de Junqueras, nosaltres ho fem amb Puigdemont". Ja no és president, però el seu entorn no amaga la voluntat de sortir del Govern, com es demostrarà en l'executiva maratoniana de dijous.
Batet intenta que la seva intervenció al ple -i la de Josep Maria Jové, d'ERC- siguin dimecres al matí, per guanyar temps i centralitat. Ho planteja en una junta de portaveus, celebrada en una pausa del debat
Batet, en tot cas, rep la instrucció definitiva a través d'un missatge al mòbil. No és una estratègia improvisada -hi havia diversos escenaris sobre la taula-, però l'execució és a última hora. I això que, durant un moment de la tarda, Batet intenta que la seva intervenció -i la de Josep Maria Jové, d'ERC- siguin dimecres al matí, per guanyar temps i centralitat. Ho planteja en una junta de portaveus, celebrada en una pausa del debat. La CUP, pendent del judici a Eulàlia Reguant al Tribunal Suprem, s'hi acaba negant.
Dimecres, 28 de setembre: Puigneró, víctima de l'ultimàtum
A Aragonès no li baixa l'enuig amb Junts. "Està molt enfadat", coincideixen tant a ERC com a Junts. Fins al punt que en els primers pensaments li passa pel cap la possibilitat de cessar tots els consellers de Junts, perquè considera que ha perdut la confiança cap a ells un cop qüestionat el rumb del Govern. Sergi Sabrià, el seu cap de gabinet, s'hi posiciona en contra. A la cita matinal de la permanent d'ERC, però, el president ja té clar que ha de prendre "una decisió". Turull arriba al Parlament quan Aragonès -i, després, Puigneró- ja ha suspès l'agenda per citar-se a Palau amb el seu equip més proper. A la cambra catalana també hi arriba -en moto- Josep Rius, portaveu de Junts. No és fins al migdia, però, que es precipita la cadena de reunions que alterarà el curs del Govern.
En el contacte matinal de la permanent d'ERC -amb la majoria dels assistents connectats de forma telemàtica, com Rovira i també Junqueras, que ho fa des de casa-, Aragonès és el primer que parla. Trasllada que ha d'actuar perquè s'ha discutit la figura institucional del president i que és una "línia vermella" que exigeix prendre decisions. En la ronda d'intervencions s'expressen opinions diverses, també de més traumàtiques, com una expulsió del conjunt dels consellers de Junts. La cimera conclou amb una idea central transmesa per Aragonès: convocarà una reunió extraordinària del consell executiu de forma immediata.
El vicepresident Jordi Puigneró i els consellers de Junts arribant al Palau de la Generalitat Foto: ACN
És abans de les 5 de la tarda quan els consellers de Junts citat a Palau arriben en bloc a la plaça de Sant Jaume, després de dinar en un restaurant proper -anomenat De Tapa Madre- amb Borràs, Turull, Batet i Rius. Només hi ha faltat Jaume Giró, amb acte a la Vall de Bianya amb una seixantena de militants, però el titular d'Economia és puntual per sumar-se a l'entrada a la zona noble de la Generalitat.
La reunió extraordinària del consell executiu és "tensa", com relata un coneixedor directe de la trobada. En transcendeix més aviat poc en directe -tampoc entre els col·laboradors més estrets- perquè s'hi entra sense telèfons mòbils. Aragonès pregunta un per un als consellers de Junts si avalen la qüestió de confiança, si en tenien coneixement previ i si són partidaris de continuar dins l'executiu. S'hi detecta nerviosisme, fins i tot alguna expressió "emocionada", fins i tot "desencaixada". De la ronda de preguntes, Aragonès en treu la conclusió que Puigneró -repreguntat per la qüestió per un altre membre del Govern- sí que sabia que la qüestió de confiança estava damunt la taula -una informació que coneix abans però que no certifica fins que escolta el vicepresident-, de manera que constata la pèrdua de confiança.
De la cita governamental, a porta tancada i de la qual s'intenta preservar al màxim el secret -perquè així ho estipula la llei-, les fonts coneixedores de la cita també en reporten un seguit de consellers de Junts que s'acaben desmarcant explícitament de la qüestió de confiança. Esgrimeixen arguments que posen l'accent en la necessitat de preservar, també, la unitat del partit en el qual militen i la lleialtat cap a les sigles. El debat sobre el futur del Govern és viu, almenys, des del mes de març, quan Borràs comença a qüestionar en reunions de la direcció la continuïtat a l'executiu.
Tot seguit, després de l'executiu extraordinari, la cita important de la jornada, amb Turull i Aragonès. Els consellers d'ERC es refugien a la sala de l'arxiu de comptes, a tocar de la capella de la Generalitat. Els de Junts ho fan al despatx del vicepresident. Aquí és on les versions comencen a ser contradictòries. Mentre que a Palau remarquen que ja en la primera part de la trobada el president li fa arribar dues demandes al secretari general de Junts -exigència de la retirada de la qüestió de confiança i destitució de Puigneró-, els socis assenyalen que aquesta última qüestió no es va plantejar. I afegeixen -circumstància que ERC nega- que Aragonès només va decidir liquidar el vicepresident després del primer recés i, sobretot, després que li "ordenés" Oriol Junqueras.
Els consellers de Junts, en el moment d'entrar a Palau. Foto: Europa Press
A Palau i al partit esgrimeixen, davant d'això, que Aragonès i Junqueras només parlen al matí, durant la permanent, i ja a mitjanit, quan ha comparegut per comunicar el cessament de Puigneró. Turull, al final de la primera part de la reunió, li demana que recapaciti -sempre segons la versió de Presidència-, i no atén la demanda de posar un substitut damunt la taula que li planteja Aragonès. El problema apareix quan, en un recés, a Aragonès li arriba un missatge que Junts ha enviat al Telegram de premsa a mitja tarda basat en la idea que tots els consellers s'han refermat en la qüestió de confiança. "No hi ha marge", trasllada a Turull, ratificant-se en la destitució de Puigneró. Hi ha un segon recés durant el qual el secretari general de Junts intercanvia impressions amb el vicepresident i també amb Batet. Borràs arriba a Palau quan en marxen els consellers, a les deu de la nit. No es veurà amb el president.
En la tercera part de la trobada ja només s'hi comunica que prescindeix de Puigneró, moment en el qual Aragonès el cita al despatx. El vicepresident li diu que no ho comparteix, però no ho encaixa de manera bel·ligerant. Només queda explicar públicameent la decisió amb una declaració institucional breu des de la Galeria Gòtica passades les 11 de la nit. La pilota queda, ara, a la teulada de Junts.
Dijous, 29 de setembre: reunió maratoniana a la seu de Junts
Turull concedeix una entrevista a RAC1 en la qual aporta dos titulars: els consellers han posat el càrrec a disposició del partit i se senten "bastant expulsats" del Govern després de l'expulsió de Puigneró. El vicepresident és protagonista en l'entrada de la direcció a la seu del partit, al Passatge Bofill, a tocar de la Sagrada Família. És una entrada que es fa pensant en les càmeres, perquè fa estona que ja hi ha altres dirigents. Borràs, per exemple, hi arriba amb l'inseparable Francesc de Dalmases.
Quan s'acosten les 10.30 hores arrenca la direcció. S'han de portar cadires perquè s'hi asseguin tots els seus membres, als quals s'hi sumen connexions telemàtiques. Hi ha un total de 44 intervencions -parla tothom-, algunes d'aplaudides, algunes de molt llargues, algunes que passen pràcticament desapercebudes, algunes que canvien de tot en funció de com avança el debat. Es fa un recés per dinar sense haver pres cap decisió en ferm i amb dues posicions diferents: n'hi ha -com Borràs i el seu entorn- que aposten per sortir ja del Govern -plantegen que la consulta sigui el dilluns vinent, amb alguna veu encara més dràstica- i d'altres que aposten per contemporitzar.
Turull i Borràs, en la roda de premsa posterior a la reunió de Junts Foto: ACN
A mitja tarda apareixen uns mariachis -es desconeix qui els contracta- mentre els clients habituals d'un club cannàbic que hi ha just al costat van entrant-hi a passar l'estona abans de sopar, com també es va registrant activitat en una sala on s'hi ensenya pole dance. Els responsables de Junts abaixen una persiana perquè detecten que s'hi acosten periodistes a escrutar qualsevol forat per entendre com va el debat. Es tanca de manera salomònica: negociació exprés fins diumenge i consulta els dies 6 i 7 d'octubre. A Palau segueixen al detall la compareixença de Borràs i de Turull.
ERC coneix la decisió de l'executiva de Junts pocs minuts abans que la presidenta i el secretari general compareguin davant la premsa. És via trucada, una comunicació que no arriba primer al president de la Generalitat, per a sorpresa dels republicans. Durant la jornada de dijous, el contacte entre els dos partits és testimonial. Només es troben breument els màxims responsables dels dos grups parlamentaris al migdia a la cambra, en un tràmit del debat que se salda sense explicacions de la situació.
Divendres, 30 de setembre: prèvia descafeïnada de l'1 d'octubre al Parlament
Aragonès demana intervenir en la represa del debat de política general. Des del faristol, insisteix en la voluntat que Junts continuï al Govern, però també deixa clar que és una decisió que el seu soci ha de prendre amb la "màxima celeritat". El president escolta per boca de Batet que encara hi ha temps per "arreglar-ho" mentre l'oposició furga en la descomposició de l'executiu de coalició. En la votació de les propostes de resolució, ERC certifica que l'aposta per l'acord de claredat neix mort -el text dels comuns rep el rebuig de la cambra-; en canvi, la iniciativa del PP de demanar una qüestió de confiança no prospera, perquè en el vot contrari també s'hi suma Junts.
Pere Aragonès, en el debat de política general. Foto: Adrià Costa
Al final del ple, el grup parlamentari dels republicans es reuneix amb Aragonès, en què se succeeixen comentaris d'agraïment mutus. "Ha guanyat credibilitat interna dins l'organització", apunta una veu de la cúpula del partit per descriure com s'ha llegit a la formació l'ús de l'autoritat presidencial per frenar Junts. ERC acaba la jornada a la Ràpita en l'acte per commemorar l'1-O, en la vigília d'una celebració sense actes institucionals. El Govern descarta fer un acte unitari i ho substitueix per una declaració institucional que serà la prèvia de la manifestació convocada pel sobiranisme civil aquest dissabte a la tarda a l'Arc de Triomf. La setmana del cinquè aniversari del referèndum, ERC i Junts són al precipici del trencament després d'una dècada de col·laboració, tan productiva com carregada de retrets. Després de cinc anys, en cinc dies es viu la crisi que pot ser definitiva.