28
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
01
d'octubre
a les
20:03h
No va ser fins al final de la intervenció d'Albert Batet en el debat de política general que Junts va posar damunt la taula l'exigència d'una qüestió de confiança a Pere Aragonès si no es complien els termes de l'acord de legislatura. Ho va fer després de consultar reiteradament els papers que portava al faristol, quan ja semblava que la crisi entre ERC i Junts no escalaria més. Com es va arribar a aquest punt? Qui estava al corrent de la maniobra? Segons diverses fonts parlamentàries i governamentals consultades per NacióDigital, la decisió de posar la qüestió de confiança al centre va ser "col·legiada" dins la cúpula del partit. Al mateix temps, però, no tothom n'estava al corrent: els diputats desconeixien la maniobra, així com també diversos consellers, que així ho han reconegut en converses mantingudes amb companys de l'executiu aquest dimecres. Un d'ells és Jaume Giró, conseller d'Economia. Per aquesta tarda hi ha convocat un Govern extraordinari per abordar la crisi.
Qui sí que estava al corrent de l'anunci, segons les mateixes fonts, és l'expresident Carles Puigdemont, que fins al juny va estar al capdavant de Junts i que aquest cap de setmana es va reunir a Waterloo amb Jordi Turull, secretari general de la formació. Puigdemont és militant de base i no té plaça a la direcció, però continua tenint pes en les decisions rellevants que pren la formació, cap d'elles tan nuclear com la de mantenir-se -o no- dins del Govern. El debat és viu des d'abans de l'estiu -la suspensió de Borràs com a presidenta del Parlament el va propulsar-, va cristal·litzar en la reunió de l'executiva del 29 d'agost a Pals i s'ha anat mantenint soterrat al llarg del setembre.
Entre els membres del Govern que estaven assabentats de l'exigència d'una qüestió de confiança hi ha el vicepresident Jordi Puigneró, ben connectat amb Puigdemont i que va acompanyar -els gestos sempre són importants en situacions crítiques com aquesta- Borràs, Turull i Batet a les escales nobles del Parlament abans que arrenqués el debat de política general. Puigneró -que estava al corrent de tots els escenaris que hi havia damunt la taula en funció del to d'Aragonès- va ser dels pocs que va aplaudir la intervenció inicial del president -amb l'acord de claredat com a mesura estrella-, mentre que la presidenta suspesa del Parlament no va amagar la discrepància en la seva gestualitat. Aquest dimecres, en una entrevista a l'ACN, s'ha fet una pregunta retòrica: "Si ERC no està complint amb els compromisos, per què no surt del Govern?".
Borràs també s'ha queixat que la proposta sobre l'acord de claredat, inspirat en el Canadà i el Quebec, no va arribar a la taula de Junts fins "hores abans" del debat de política general. A Palau, però, assenyalen que ja se'ls havia traslladat en dos contactes al llarg dels últims dies. També posen l'accent en el fet que la proposta de la qüestió de confiança -que va molestar visiblement Aragonès- no va ser compartida fins que Batet -també per sorpresa del grup parlamentari de Junts- la va pronunciar. Fonts parlamentàries asseguren que aquest plantejament és "en positiu", per "reforçar el Govern" i la majoria independentista, però el president no ho veu precisament així.
"Ens hem d'entendre", mantenen les veus de Junts més favorables a mantenir-se dins del Govern. El partit ha reunit alguns dels principals dirigents -Batet, Josep Rius, Turull- al Parlament al llarg del matí entre mostres de sorpresa per no haver estat citats a Palau, tenint en compte que Aragonès -com Puigneró- ha suspès l'agenda per atendre reunions a la Generalitat. "Està molt enfadat", radiografien tant des del seu entorn com els interlocutors habituals dels socis, on aquest dimecres s'ha insistit en la idea que continua havent-hi una "oportunitat" per entendre's amb ERC. Citen, per exemple, la qüestió de confiança de Puigdemont del 2016, quan va proposar el "referèndum o referèndum" i d'allà se'n va derivar un acord pressupostari amb la CUP.
La posició a Junts no és unívoca sobre el futur de l'executiu -tot s'acabarà dirimint en una consulta interna que oficialment no té data però que Borràs situa aquest mateix octubre, com va assenyalar aquest cap de setmana en una entrevista a l'Ara-, i hi ha actors que es mouen per preservar al màxim el perfil institucional. En el cas del conseller d'Economia, Jaume Giró, aquest dimecres s'ha pronunciat a favor que el Govern "governi". I també ha aprofitat per explicar un detall que no és menor en aquest context: ja ha enviat les assignacions pressupostàries a cada conselleria. El dubte és si l'executiu arribarà unit a l'aprovació dels comptes, prevista per al novembre.
Qui sí que estava al corrent de l'anunci, segons les mateixes fonts, és l'expresident Carles Puigdemont, que fins al juny va estar al capdavant de Junts i que aquest cap de setmana es va reunir a Waterloo amb Jordi Turull, secretari general de la formació. Puigdemont és militant de base i no té plaça a la direcció, però continua tenint pes en les decisions rellevants que pren la formació, cap d'elles tan nuclear com la de mantenir-se -o no- dins del Govern. El debat és viu des d'abans de l'estiu -la suspensió de Borràs com a presidenta del Parlament el va propulsar-, va cristal·litzar en la reunió de l'executiva del 29 d'agost a Pals i s'ha anat mantenint soterrat al llarg del setembre.
Entre els membres del Govern que estaven assabentats de l'exigència d'una qüestió de confiança hi ha el vicepresident Jordi Puigneró, ben connectat amb Puigdemont i que va acompanyar -els gestos sempre són importants en situacions crítiques com aquesta- Borràs, Turull i Batet a les escales nobles del Parlament abans que arrenqués el debat de política general. Puigneró -que estava al corrent de tots els escenaris que hi havia damunt la taula en funció del to d'Aragonès- va ser dels pocs que va aplaudir la intervenció inicial del president -amb l'acord de claredat com a mesura estrella-, mentre que la presidenta suspesa del Parlament no va amagar la discrepància en la seva gestualitat. Aquest dimecres, en una entrevista a l'ACN, s'ha fet una pregunta retòrica: "Si ERC no està complint amb els compromisos, per què no surt del Govern?".
Borràs també s'ha queixat que la proposta sobre l'acord de claredat, inspirat en el Canadà i el Quebec, no va arribar a la taula de Junts fins "hores abans" del debat de política general. A Palau, però, assenyalen que ja se'ls havia traslladat en dos contactes al llarg dels últims dies. També posen l'accent en el fet que la proposta de la qüestió de confiança -que va molestar visiblement Aragonès- no va ser compartida fins que Batet -també per sorpresa del grup parlamentari de Junts- la va pronunciar. Fonts parlamentàries asseguren que aquest plantejament és "en positiu", per "reforçar el Govern" i la majoria independentista, però el president no ho veu precisament així.
"Ens hem d'entendre", mantenen les veus de Junts més favorables a mantenir-se dins del Govern. El partit ha reunit alguns dels principals dirigents -Batet, Josep Rius, Turull- al Parlament al llarg del matí entre mostres de sorpresa per no haver estat citats a Palau, tenint en compte que Aragonès -com Puigneró- ha suspès l'agenda per atendre reunions a la Generalitat. "Està molt enfadat", radiografien tant des del seu entorn com els interlocutors habituals dels socis, on aquest dimecres s'ha insistit en la idea que continua havent-hi una "oportunitat" per entendre's amb ERC. Citen, per exemple, la qüestió de confiança de Puigdemont del 2016, quan va proposar el "referèndum o referèndum" i d'allà se'n va derivar un acord pressupostari amb la CUP.
La posició a Junts no és unívoca sobre el futur de l'executiu -tot s'acabarà dirimint en una consulta interna que oficialment no té data però que Borràs situa aquest mateix octubre, com va assenyalar aquest cap de setmana en una entrevista a l'Ara-, i hi ha actors que es mouen per preservar al màxim el perfil institucional. En el cas del conseller d'Economia, Jaume Giró, aquest dimecres s'ha pronunciat a favor que el Govern "governi". I també ha aprofitat per explicar un detall que no és menor en aquest context: ja ha enviat les assignacions pressupostàries a cada conselleria. El dubte és si l'executiu arribarà unit a l'aprovació dels comptes, prevista per al novembre.