1 de 10
Debat de política general

Aragonès planteja un acord de claredat per pactar un referèndum «efectiu» amb l'Estat

El president de la Generalitat s'emmiralla en la via canadenca per donar recorregut a un camí negociat que sumi des de Junts fins als comuns i que "reforci" la posició catalana en la taula de diàleg

Pere Aragonès, en el debat de política general. | Adrià Costa
per Joan Serra Carné / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 27 de setembre de 2022 a les 13:04 |
Conscient que el debat de política general servirà de termòmetre per a l'estabilitat del Govern, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, havia preparat la cita al Parlament amb dues propostes que pretenen tenir recorregut: una bateria de mesures anticrisi per contenir els efectes nocius de la inflació -per valor de 300 milions d'euros i amb ancoratge parcial en els propers pressupostos- i un plantejament propi sobre l'autodeterminació, que ha desgranat en la seva primera intervenció a l'hemicicle. Aragonès ha proposat que el sobiranisme s'agrupi per defensar un "acord de claredat", prenent l'exemple canadenc, que permeti avançar fins a un referèndum pactat i "efectiu" amb l'Estat. La idea, per tant, té a veure tant amb relligar la posició de tots els sectors sobiranistes com per "reforçar" la posició negociadora de la Generalitat envers el govern espanyol en el marc de la taula de diàleg.

Com ha plantejat el president aquesta opció? Ho ha fet com la manera per la qual Catalunya pugui "tornar a exercir" el dret a decidir, i posant com a exemple el que va passar entre el Canadà i el Quebec, i també el que va passar fa tan sols vuit anys entre el Regne Unit i Escòcia, que ara torna a reclamar una votació a l'administració britànica. "Vull fer-ho recollint el màxim suport i la màxima complicitat de la societat catalana. Perquè com més gran sigui el suport, com més gran sigui el consens, més força tindrem per defensar la posició de Catalunya davant l'Estat. Més força tindrem en tot procés de negociació. Més força i més legitimitat tindrem a ulls de la comunitat internacional", ha remarcat el dirigent d'ERC, que ha insistit en la idea que la via de la "claredat" és la que aixopluga els aprenentatges de la tardor del 2017 -d'aquí a uns dies es compleix el cinquè aniversari de l'1-O- i permetria votar el més ràpid possible el futur del país. El PSC, el 2016, va plantejar la via canadenca si fallava la reforma constitucional.


"[L'acord de claredat]supera les dificultats que no ens van permetre ser independents ara fa cinc anys. És la via per implicar a tothom en el referèndum. És la via perquè tothom reconegui el resultat, i és la via que ens permet teixir les complicitats internacionals necessàries", ha reflexionat Aragonès. Només aquest referèndum "definitiu" -sempre acordat amb l'Estat- permetria "substituir" l'1-O, ha indicat. Segons el president, els propers passos es basaran en "enfortir" el consens al voltant d'aquest acord de claredat, que ha situat com una "proposta de país". La voluntat és que això es traslladi el 2023 a l'Estat, un cop la primera fase de la taula de diàleg resolgui la desjudicialització abans que acabi el 2022. La prioritat, ha apuntat, és aconseguir els "efectes" de l'amnistia, tenint en compte que una llei específica per despenalitzar totes les causes pendents no compta amb l'aval del PSOE al Congrés dels Diputats.

El primer pas, ha remarcat el dirigent d'ERC, és "posar fi" a la repressió per començar a "superar el bloqueig". L'objectiu, segons el president, és aquest: "Posar fi a l'exili, posar fi a les causes judicials, posar fi a les inhabilitacions, posar fi a tota forma de persecució dels que simplement som independentistes, a les amenaces que patim, a l'espionatge que hem patit". També ha citat el cas d'Eulàlia Reguant, diputada de la CUP, que aquesta setmana afronta un judici al Tribunal Suprem per no haver respost Vox en el judici del procés, durant el qual l'extrema dreta exercia com a acusació. El judici a Reguant ha obligat a modificar el calendari habitual del debat de política general.


Aragonès ha esquivat en el seu discurs els tres requeriments que li feia Junts en l'agenda nacional -constituir la direcció col·legiada del procés, establir un front unitari a Madrid i aplicar canvis a l'enfocament de la taula de diàleg- i s'ha centrat en un camí que conjuga amb l'estratègia de la negociació amb el govern espanyol que ERC pretén falcar. Els republicans ja havien dit que la proposta del president tindria vocació de ser "àmplia" i "inclusiva". L'aposta per una llei de la claredat pretén incorporar els comuns al bloc de pressió a l'Estat -En Comú Podem la va defensar la tardor del 2017-, sense que s'esquinci la suma independentista amb Junts i la CUP. La formació d'Ada Colau va brandar la via canadenca per recosir les ferides que va deixar l'aplicació del 155 a Catalunya. Va ser Xavier Domènech, líder parlamentari dels comuns en aquell moment, qui va defensar aquell camí quan la via unilateral havia topat amb la paret de l'Estat. 

Comunicat a Junts i la CUP en les hores prèvies al debat de política general, el plantejament verbalitzat per Aragonès al Parlament s'emmiralla en l'acord segellat al Canadà que legitimava l'exercici del dret a decidir prèvia negociació entre les parts. A Palau s'han cuidat els detalls del discurs del president, pensat per enfortir el diàleg amb l'Estat -la taula entre governs s'ha de tornar a reunir en l'últim trimestre de l'any amb l'escenificació de progressos- i també per lligar en curt la relació amb els comuns, que ERC persegueix com a soci per validar els pressupostos. Fonts governamentals recordaven aquest dimarts que, a banda de la complicitat d'En Comú Podem amb la llei de claredat, un percentatge substancial dels votants del PSC avalen la negociació amb l'Estat en els baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).



"Hem d'arribar a grans acords que ens reforcin com a país i ens facin avançar conjuntament", ha remarcat Aragonès en l'inici de la intervenció. Ja en aquell moment ha indicat que la resolució del conflicte polític amb l'Estat és una "qüestió de fons" que condiciona la situació actual, molt marcada pel context econòmic i també per les incerteses que sorgeixen del mapa europeu, com el resultat electoral a Itàlia. Davant de tot plegat, Aragonès ha anunciat la posada en marxa d'un pla anticrisi de 300 milions d'euros per mitigar els efectes de la pujada de preus. , entre les quals l'ampliació de la T-Jove des dels 24 anys fins als 30. "És urgent multiplicar el esforços", ha ressaltat el dirigent d'ERC, que també ha volgut posar en valor que, malgrat la incertesa, les grans xifres macroeconòmiques han de servir per "dotar-se de confiança". En aquest context també ha situat la possibilitat de superar la inversió estrangera del 2019, l'últim any abans que aparegués la pandèmia i trastoqués el mercat global.


En la línia del que ja va indicar la Generalitat la setmana passada, Aragonès ha certificat que no entrarà en cap "subhasta populista" en matèria fiscal. El context està marcat per la supressió de l'impost de patrimoni a Andalusia, pensat per captar grans fortunes catalanres, i també pel model que, segons el president, encarnen Isabel Díaz Ayuso i Alberto Núñez Feijóo. Les "mancances", ha dit, provenen més del dèficit fiscal que no pas del model fiscal català. "El nostre model funciona, com demostra la gestió de la pandèmia", ha remarcat Aragonès, que en aquell moment era vicepresident econòmic. Segons ell, no es poden abaixar els impostos "a aquells que ho tenen més fàcil" perquè després s'acaben pagant les conseqüències. "No participarem d'aquest joc salvatge perquè en última instància qui paga la factura d'abaixar els impostos a l'1% més ric és el 99% de la població", ha ressaltat el president de la Generalitat.

La intenció de l'executiu és la de no tocar cap figura impositiva en els propers pressupostos, malgrat que Junts -partit en el qual milita el conseller d'Economia, Jaume Giró, que n'és membre de l'executiva- va aprovar al juliol una ponència en què s'hi defensa suprimir l'impost de successions i estudiar fer el mateix amb el de patrimoni. Aragonès no ha citat cap formació en concret per aprovar els futurs comptes, però s'ha referit implícitament a la CUP -que el va investir- i els comuns, amb qui va validar els anteriors pressupostos. Cap missatge favorable al PSC de Salvador Illa, amb qui Giró ja s'ha reunit per valorar un hipotètic suport als comptes aquesta tardor.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació