1 de 10
Entrevista

Xavier Gual: «Moltes escoles públiques s'han convertit en centres castellanitzadors»

Professor de secundària, ha publicat "Qui ha de salvar el català?", on explica la situació de la llengua a les aules: "Mai s'ha inspeccionat que es complís la immersió lingüística, simplement s'ha esperat que es fessin les coses bé"

Xavier Gual. | Júlia Blay
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 1 d'octubre de 2022 a les 19:50 |
Xavier Gual coneix la realitat de la llengua catalana des de la primera línia del front que suposa l'aula. Professor de secundària, filòleg i escriptor, critica que en la tasca de preservar la llengua recau massa responsabilitat en els educadors. Explica part del que ha après a Qui ha de salvar el català?, que ha publicat Eumo.

Gual mostra les mancances de la immersió lingüística sense embuts, però de la lectura del llibre no se n'extreu una visió apocalíptica. La llengua, simplement, exigeix treball i voluntat. Com la seva. Escriptor reconegut, ha publicat novel·les per a adults i joves, i relats curts, obtenint guardons com el Mercè Rodoreda i el Premi d'humor i sàtira Pere Quart. Per fer bé la seva feina, d'humor no n'hi ha de faltar.   


- Qui ha de salvar el català?

- És una pregunta oberta per interpel·lar-nos a tots. Com que el subtítol és Crònica d'un professor de secundària, la veu de l'experiència és la meva com a professor després de 16 anys, però el que també reivindico és que salvar la llengua no és només una feina dels mestres i professors, sinó que nosaltres som la primera baula, sobretot en famílies on el català no és a casa i no hi ha una transmissió familiar. Nosaltres fem la primera part de la feina. Si a casa ja es parla el català, aquesta primera base ja hi és. La meva realitat en el dia a dia és que molts alumnes no li veuen la utilitat més enllà que és una assignatura empipadora d'aprovar.


- I com es pot fer per transmetre que el català, a més de la llengua de Catalunya i suposar tenir un coneixement més, és útil?

- Hi ha una part sentimental, de respecte, que és molt important. Jo tinc l'experiència d'una aula d'acollida, amb gent que ve d'altres indrets del món per necessitats de la seva família. Molts d'ells trien el castellà com una llengua que els funciona per tot, però els seus fills sí que passen per l'escolarització catalana. A l'aula d'acollida sempre es respecten totes les llengües i aquesta transmissió del respecte fa que ells també respectin el català i la cultura catalana. És un intercanvi cultural. 


- Això en les aules d'acollida. Però i en les aules de les escoles?

- Molta gent no entén la necessitat del català perquè han viscut aquí sense parlar-lo. Potser els primers culpables som els catalans. Quan veiem algú amb trets racialitzats o que creiem que parla el castellà sempre ens canviem de llengua. També influeixen potser molts anys de submissió. També perquè ens agrada parlar en castellà, el tenim com una adquisició. Però a vegades canviem de llengua derrotats d'entrada. Molta gent no fa l'esforç perquè no li cal. També n'hi ha que no el parlen per vergonya, perquè creuen que si no ho fan prou bé els altres se'n riuran.   


"Estem donant el C1 oficial a molts alumnes que no tenen les competències bàsiques en català, estem fallant"

- Creu que recauen massa responsabilitats en un professor de filologia catalana?

- Sí, ho dic en el llibre. En molts llocs has de fer com en una escola d'idiomes. Sobretot he treballat en escoles del Vallès Occidental, a l'escola pública, i d'entrada allí el català és inexistent. L'entenen, el mig parlen, els promocionem de curs però no tenen el nivell exigit. Estem donant el C1 oficial a molts alumnes que no tenen les competències bàsiques en català. Estem fallant. En la primera part del llibre està explicat tota la catàstrofe i a partir d'aquí explico diverses experiències. A la part final, intento concloure positivament.  

- Diu que donen títols quan el nivell és insuficient. Fa una referència, que va més enllà de l'assignatura de català, a la por a suspendre. Això no és negatiu per l'aprenentatge?

- Si fóssim estrictes, si a quart d'ESO impartim C1, això comporta unes coses que en la majoria de casos no es donen. Però nosaltres no podem suspendre quinze alumnes per aula. Serien centenars de nois que quedarien encallats a l'ESO i això el sistema no ho vol. Amb un grup amb nivell bo, perquè hi ha alumnes que el parlen en família o són d'un altre perfil, en pots suspendre alguns però els qui aprovin tindran realment la nota que han obtingut. Però imaginem ara un centre de gran complexitat, amb brots de violència, amb marginació social, la majoria dels alumnes tenen molts problemes afegits i poques ganes d'estudiar. Potser ningú compleix amb el C1. Però no els podem suspendre a tots i n'acabem aprovant un 80%. Jo ara tinc gent a batxillerat que ve de l'aula d'acollida, on es fa un nivell de català molt bàsic.    

- Assegura que les inspeccions no són de gran eficàcia. I explica un cas amb motiu d'una visita de la consellera Irene Rigau. Què va passar?

- L'esmento perquè en aquell moment era la consellera, però no crec que la situació hagi canviat massa. Va ser una cosa espectacular. Era en un institut de la perifèria de Terrassa, de màxima complexitat. Cada setmana venien els Mossos o una ambulància. La posada en escena va ser amb cotxe oficial, amb gent de seguretat. Es va trobar un centre molt més net del que era habitual. Els nois més conflictius es van enviar a casa. Quan un conseller va en un centre així, no veu la realitat sinó una realitat maquillada.   

"No pot ser que el català sigui una matèria que defensa només qui té idees independentistes"

- La immersió ha estat mal enfocada o és un bon projecte que s'ha d'aplicar bé?

- És un bon projecte que s'ha deixat anar. Jo soc del 1973 i crec que en els primers anys va funcionar i va tenir una utilitat. Va servir com un element d'integració. Però hi ha hagut una por política a afrontar el que no funcionava de la immersió. La immersió vol dir que el professor de matemàtiques fa les classes en català i si un alumne li fa una pregunta, sigui en la llengua que sigui, ha de respondre en català. I això no es compleix. Tots sabem que en molts instituts hi ha professors que mai han fet les classes en català. En alguns centres no és una proporció exagerada. En d'altres sí, per afinitat amb els alumnes. Si tot l'alumnat parla en castellà, el professor, que a vegades veu difícil en grups de l'ESO guanyar-se'ls, parlant la seva llengua t'hi acostes més.  

- En aquest context, quin impacte ha tingut la sentència del 25%? La considera letal?

- Ha tingut un impacte relatiu. En els instituts, si més no. Si hi ha molts professors que fan les classes sempre en castellà, el percentatge real de castellà a les classes ha de ser superior al 25%. Això fa que un alumne, mig malparlant el català, té el títol. Sí que te n'adones que els que fan batxillerat, en general, tenen millors competències en català. 

- Però si s'apliqués la sentència fil per randa, implicaria un canvi real a les escoles?

- Aquesta lluita política ens fa riure sota el nas per no plorar. Hi ha centres en què el castellà és molt superior. Al capdavall, el professor tanca la porta i parla com vol. Sense la sentència, ja es donen efectes letals. Sobre la immersió, veus les estadístiques i s'observa que està caient en picat. Ja no cal la sentència. Estem en un 28-30% d'alumnes que fan servir el català. Estic parlant del perfil d'una escola pública. Més aviat moltes escoles públiques s'han convertit en centres castellanitzadors des d'aquest punt de vista. Hi ha més castellanoparlants que catalanoparlants i, per tant, el catalanoparlant parla en català a casa amb els pares i els germans, però a l'aula parlarà en castellà. I dissimularà en part la seva catalanitat.

- Però hi ha una inspecció.

- El tema de la inspecció... Que es fessin les classes en català mai s'ha inspeccionat. S'ha esperat que es fessin les coses bé. Perquè quan ve l'inspector, és una mica com allò de la visita de la consellera. En aquests casos, el professor que mai ha fet la classe en català, aquell dia ho fa. És un tema complicat de resoldre. Perquè tots som companys de feina i el que vols és que hi hagi bon ambient.    

"Tots sabem que en molts instituts hi ha professors que mai han fet les classes en català"

- En el llibre diu que l'empatia també és un aspecte important. El mestre de català ha de ser especialment simpàtic?

- Totalment. Aquí no vull crear polèmica. Però en alguns centres, el mestre de català està una mica fora de lloc. Pot ser l'únic que parla als alumnes en català. Si més no, que el professor els caigui bé. Si, a més, els caiem fatal, ja és l'últim. Una altra cosa és que no pot ser que el català sigui una matèria que defensa només qui té idees independentistes. Ha d'estar lligada a valors positius que van des del respecte cultural al llegat històric. Això ho hem d'ampliar. Si no, pot ser que ens quedem molt sols. Per sort, ens venen molts mestres valencians, que són més divertits que nosaltres. A secundària hi ha moltíssima gent que ve de València i dona un altre tarannà, generalment més obert. Això està també molt bé perquè els alumnes escoltin altres varietats lingüístiques. 

- I ha viscut escenes d'empatia envers la llengua per part d'alumnes castellanoparlants?

- Sí, també. Jo tinc molt clar que com a professor jo també represento l'assignatura. Un professor antipàtic fa antipàtica la matèria que ensenya. He vist alumnes castellanoparlants que després fan optatives de literatura catalana. Intento seguir el mestratge de Joan Solà per mostrar passió per la feina. Tenim el problema que ocupem massa temps en tasques burocràtiques, però ens hem de centrar en la passió pel que fem. Davant Tirant lo Blanc, molts pensen: quin rotllo! Els has d'explicar el context, fer-los reviure aquella època. Quan ells veuen que t'importa que aprenguin coses, comencen a respectar l'assignatura.     

- El català se salvarà a les aules o fora d'elles?

- A fora. Això no vol dir que hàgim de prescindir del català a les aules. Jo crec que ataquen el català a l'escola perquè, malgrat tot, és un dels llocs on està mínimament protegit. Els llibres que han aparegut indiquen que anem malament però que, com a mínim, estem preocupats. I hi ha petites accions que ens poden donar una sensació positiva, sent pedagògics. A l'aula d'acollida, per exemple, sempre hi ha algú que només coneix una llengua i pregunta perquè serveix el català. Sempre responc que allí hi ha gent que ve de l'Índia que en parla quatre: l'indi, el punjabí, l'àrab, l'anglès, i ara parlarà català i castellà. Adoctrinem!

- Se salvarà fora de les aules.

- Depèn de nosaltres. I hem d'acompanyar gent que se sent receptiva. També hem de comptar amb la gent que no té el català com a llengua materna, però que hi mostra respecte i que pot parlar català. 

- La batalla decisiva per la llengua es juga a les plataformes?

- Sí, el català s'ha d'adaptar als nous temps. Potser hem d'anar cap a una nova Renaixença històrica, literària o conceptual. Hem d'anar cap a les noves tecnologies. Tot depèn de la qualitat que ofereixis. Alcarràs, per exemple. És un producte d cinema en català que pot optar a un Oscar. És creure-hi. Diferencia't, dona qualitat i pot ser que al final la llengua no sigui tan decisiva.
 
- Amb la seva experiència, té alguna clau que sigui útil per un professor perquè el català avanci a les aules?   

- El professor ha d'explicar a les aules els avantatges que té un bon nivell de català, un estri que pot ajudar a trobar feines millors. Però això després ha de ser cert. No se'ns hauria de caure el món perquè a Catalunya es garantís que la persona que t'ha d'atendre en serveis de salut, en una botiga de queviures o en unes oficines tingui competències per atendre't. El que passa és que això ens fa por perquè sembla que ens estem convertint en persones despòtiques. 

"Quan els alumnes veuen que t'importa que aprenguin coses, comencen a respectar l'assignatura"

- Vostè parla en el llibre d'exigències més que d'imposicions. Com veu les multes lingüístiques? Ajuden?

-  Potser no ajuden. Però això és com quan un professor té paciència amb un alumne que està tot el dia tocant els nassos. A algun al final l'has de fer fora de classe. Una multa a vegades pot servir. 

- Li hauria agradat ser simplement professor de català?

- No m'hi he trobat mai. No sé com deu ser això. 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació