23
de setembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:49h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat que el Govern es relacioni amb Israel i tots els pobles i estats del món, "independentment" de la seva "política interna". Ho ha dit en una breu compareixença davant la premsa al Palau de la Generalitat aquest divendres, després de reunir-se amb el president del Consell Executiu de Còrsega, Gilles Simeoni.
Aragonès ha subratllat la voluntat del Govern de consolidar els màxims lligams internacionals "amb tothom". El Parlament va reconèixer, al juny, que el sistema que aplica Israel als "Territoris Ocupats" equival al crim d'apartheid. Al seu torn, la consellera d'Exteriors,Victòria Alsina, ha constatat "l'interès" d'Israel per Catalunya i ha identificat "oportunitats" per col·laborar.
Aragonès ha defensat d'aquesta manera els contactes d'Alsina amb Israel, on està de viatge oficial aquesta setmana. La titular d'Acció Exterior es reuneix amb membres del govern i alcaldies israelians. Alsina també va viatjar dimarts a Palestina. La consellera va apuntar que les polítiques de cooperació vinculades a la pau a Palestina que es promouen "des de fa anys" a Catalunya són un "referent" en l'àmbit internacional.
Alsina ho va dir des de Ramallah, a Cisjordània, on es va reunir amb representants d'organitzacions que tenen el suport del Govern com l'ONG catalana Hèlia, que desenvolupa un projecte per millorar les condicions de vida de les dones palestines exposades a violències masclistes, o Women's Studies Centre (WSC), que treballa per protegir i defensar els drets de les dones.
"Apartheid" segons el Parlament
La consellera també ha desvinculat el Govern de la resolució del Parlament que acusava Israel "d'apartheid". En una entrevista al canal de televisió israelià I24news en el marc d'una visita al país, Alsina ha defensat "reforçar les relacions" amb Israel que, ha subratllat, han estat "molt bones fins ara". Preguntada sobre la resolució parlamentària, Alsina ha remarcat que "no és en absolut la posició del Govern ni de la població catalana".
El Parlament va reconèixer al juny que el sistema que aplica Israel als "Territoris Ocupats" és contrari al dret internacional i equival al crim d'apartheid. Així ho recull el primer punt d'una proposta de resolució que van presentar els grups parlamentaris d'ERC, la CUP i els comuns a la Comissió d'Acció Exterior, Transparència i Cooperació (CAETC) i que es va aprovar amb el vot a favor del PSC, el vot en contra de Junts i les abstencions de Vox i Ciutadans. El text també condemna la vulneració de drets humans i totes les pràctiques equivalents a l'apartheid contra la població palestina, punt que ha obtingut el vot a favor dels grups que presenten la proposta, PSC i Junts, i l'abstenció de Vox i Ciutadans.
Dies després, Alsina va acusar els grups del Parlament que van aprovar la resolució sobre Palestina de "banalitzar" el terme "apartheid". "Creiem que s'allunyava de les bones relacions que el Govern de Catalunya té amb Israel", va afegir en una entrevista a l'ACN, una setmana després. El mateix dia de la resolució al Parlament, la consellera d'Acció Exterior va parlar per telèfon amb l'ambaixadora israeliana, una conversa on va evitar mencionar el Catalangate.
Aragonès ha subratllat la voluntat del Govern de consolidar els màxims lligams internacionals "amb tothom". El Parlament va reconèixer, al juny, que el sistema que aplica Israel als "Territoris Ocupats" equival al crim d'apartheid. Al seu torn, la consellera d'Exteriors,Victòria Alsina, ha constatat "l'interès" d'Israel per Catalunya i ha identificat "oportunitats" per col·laborar.
Aragonès ha defensat d'aquesta manera els contactes d'Alsina amb Israel, on està de viatge oficial aquesta setmana. La titular d'Acció Exterior es reuneix amb membres del govern i alcaldies israelians. Alsina també va viatjar dimarts a Palestina. La consellera va apuntar que les polítiques de cooperació vinculades a la pau a Palestina que es promouen "des de fa anys" a Catalunya són un "referent" en l'àmbit internacional.
Alsina ho va dir des de Ramallah, a Cisjordània, on es va reunir amb representants d'organitzacions que tenen el suport del Govern com l'ONG catalana Hèlia, que desenvolupa un projecte per millorar les condicions de vida de les dones palestines exposades a violències masclistes, o Women's Studies Centre (WSC), que treballa per protegir i defensar els drets de les dones.
"Apartheid" segons el Parlament
La consellera també ha desvinculat el Govern de la resolució del Parlament que acusava Israel "d'apartheid". En una entrevista al canal de televisió israelià I24news en el marc d'una visita al país, Alsina ha defensat "reforçar les relacions" amb Israel que, ha subratllat, han estat "molt bones fins ara". Preguntada sobre la resolució parlamentària, Alsina ha remarcat que "no és en absolut la posició del Govern ni de la població catalana".
El Parlament va reconèixer al juny que el sistema que aplica Israel als "Territoris Ocupats" és contrari al dret internacional i equival al crim d'apartheid. Així ho recull el primer punt d'una proposta de resolució que van presentar els grups parlamentaris d'ERC, la CUP i els comuns a la Comissió d'Acció Exterior, Transparència i Cooperació (CAETC) i que es va aprovar amb el vot a favor del PSC, el vot en contra de Junts i les abstencions de Vox i Ciutadans. El text també condemna la vulneració de drets humans i totes les pràctiques equivalents a l'apartheid contra la població palestina, punt que ha obtingut el vot a favor dels grups que presenten la proposta, PSC i Junts, i l'abstenció de Vox i Ciutadans.
Dies després, Alsina va acusar els grups del Parlament que van aprovar la resolució sobre Palestina de "banalitzar" el terme "apartheid". "Creiem que s'allunyava de les bones relacions que el Govern de Catalunya té amb Israel", va afegir en una entrevista a l'ACN, una setmana després. El mateix dia de la resolució al Parlament, la consellera d'Acció Exterior va parlar per telèfon amb l'ambaixadora israeliana, una conversa on va evitar mencionar el Catalangate.