21
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:00h
Més de quatre mesos després d'anunciar-ne la creació, el Parlament finalment ha posat en marxa aquest dimecres la comissió d'investigació del CatalanGate, que presidirà com ja es va anunciar abans de l'estiu la diputada d'ERC Meritxell Serret, que ha estat ratificada durant la sessió. També ha sortit escollit com a vicepresident Albert Batet, actual president del grup parlamentari de Junts. La secretaria serà la diputada de la CUP Montserrat Vinyets. Tots els grups han donat suport a aquests noms excepte Vox, mentre que Cs i el PP han plantat la comissió.
La creació de la comissió va ser una iniciativa dels grups independentistes i els comuns per poder aclarir tot allò que envolta l'espionatge a líders independentistes amb el programari Pegasus. Es va presentar com a contraatac just després que al Congrés no fos possible l'impuls d'una investigació pel bloqueig del PSOE, i després d'unes declaracions per part del president Pedro Sánchez que van ser considerades insuficients per part dels partits independentistes. Precisament per aquest motiu, aquest dimecres era una incògnita la posició del PSC, que finalment ha donat suport als noms que s'havien proposat per dirigir la comissió.
La comissió ha trigat més de quatre mesos a constituir-se després d'haver-se encallat per les disputes entre ERC i Junts per presidir-la, però finalment els quatre partits han arribat a un acord per desbloquejar-la i així no allargar més aquesta qüestió que s'ha anat desinflant en els últims mesos.
Quan els quatre partits van registrar la seva creació, van explicar que l'objectiu era poder investigar tot el necessari perquè s'assumeixin responsabilitats judicials però també polítiques. Van fixar com a full de ruta que durant un any de treball compareguin alts càrrecs de l'estat perquè donin les seves versions sobre els fets.
A partir de les compareixences, que sempre són voluntàries i no obligatòries, la comissió elaborarà unes conclusions a partir de les quals s'exigiran responsabilitats polítiques, penals o civils. També podrà emprendre accions legislatives i judicials en funció d'aquestes conclusions a partir de les quals s'elaborarà un dictamen que serà debatut al ple de la cambra catalana.
La creació d'aquesta comissió se suma a la resta d'iniciatives judicials i polítiques que es van posar en marxa a finals d'abril per denunciar aquest espionatge. El Govern va anunciar que es personaria com a acusació popular en totes les causes judicials que s'obrin derivades, diversos afectats van anunciar i presentar querelles, com també ho van fer entitats com Òmnium o l'ANC.
Treballar per la transparència
La sessió d'aquest dimecres ha estat un tràmit per constituir-la, i ara els partits hauran d'acordar com organitzen les compareixences al llarg d'aquest any amb un pla de treball. Quan Serret ha estat ratificada com a presidenta, ha remarcat que l'objectiu de la comissió és treballar de manera conjunta per donar transparència i informació a la ciutadania: "Tenim la responsabilitat de fer front comú amb altres institucions representatives i parlamentàries del món per aclarir els fets i per falcar la defensa dels drets fonamentals", ha afegit l'exconsellera que va viure a l'exili arran dels fets de l'1-O.
La resta de representats presents a la sala no han fet ús de la paraula, però el portaveu de Junts, Josep Rius, ha celebrat la constitució de la comissió un cop a fora, en una atenció als mitjans al mateix Parlament. "És la primera pedra per donar una resposta democràtica al cas d'espionatge massiu més greu a Europa", ha valorat el diputat de Junts, que ha demanat que cap de les persones que se citi es neguin a comparèixer: "La idea és citar tots els que puguin tenir responsabilitats directes o indirectes", ha explicat, i ha esperat que aquesta investigació sigui un exercici de transparència per posar "llums i taquígrafs" a "tanta foscor democràtica".
La creació de la comissió va ser una iniciativa dels grups independentistes i els comuns per poder aclarir tot allò que envolta l'espionatge a líders independentistes amb el programari Pegasus. Es va presentar com a contraatac just després que al Congrés no fos possible l'impuls d'una investigació pel bloqueig del PSOE, i després d'unes declaracions per part del president Pedro Sánchez que van ser considerades insuficients per part dels partits independentistes. Precisament per aquest motiu, aquest dimecres era una incògnita la posició del PSC, que finalment ha donat suport als noms que s'havien proposat per dirigir la comissió.
La comissió ha trigat més de quatre mesos a constituir-se després d'haver-se encallat per les disputes entre ERC i Junts per presidir-la, però finalment els quatre partits han arribat a un acord per desbloquejar-la i així no allargar més aquesta qüestió que s'ha anat desinflant en els últims mesos.
Quan els quatre partits van registrar la seva creació, van explicar que l'objectiu era poder investigar tot el necessari perquè s'assumeixin responsabilitats judicials però també polítiques. Van fixar com a full de ruta que durant un any de treball compareguin alts càrrecs de l'estat perquè donin les seves versions sobre els fets.
A partir de les compareixences, que sempre són voluntàries i no obligatòries, la comissió elaborarà unes conclusions a partir de les quals s'exigiran responsabilitats polítiques, penals o civils. També podrà emprendre accions legislatives i judicials en funció d'aquestes conclusions a partir de les quals s'elaborarà un dictamen que serà debatut al ple de la cambra catalana.
La creació d'aquesta comissió se suma a la resta d'iniciatives judicials i polítiques que es van posar en marxa a finals d'abril per denunciar aquest espionatge. El Govern va anunciar que es personaria com a acusació popular en totes les causes judicials que s'obrin derivades, diversos afectats van anunciar i presentar querelles, com també ho van fer entitats com Òmnium o l'ANC.
Treballar per la transparència
La sessió d'aquest dimecres ha estat un tràmit per constituir-la, i ara els partits hauran d'acordar com organitzen les compareixences al llarg d'aquest any amb un pla de treball. Quan Serret ha estat ratificada com a presidenta, ha remarcat que l'objectiu de la comissió és treballar de manera conjunta per donar transparència i informació a la ciutadania: "Tenim la responsabilitat de fer front comú amb altres institucions representatives i parlamentàries del món per aclarir els fets i per falcar la defensa dels drets fonamentals", ha afegit l'exconsellera que va viure a l'exili arran dels fets de l'1-O.
La resta de representats presents a la sala no han fet ús de la paraula, però el portaveu de Junts, Josep Rius, ha celebrat la constitució de la comissió un cop a fora, en una atenció als mitjans al mateix Parlament. "És la primera pedra per donar una resposta democràtica al cas d'espionatge massiu més greu a Europa", ha valorat el diputat de Junts, que ha demanat que cap de les persones que se citi es neguin a comparèixer: "La idea és citar tots els que puguin tenir responsabilitats directes o indirectes", ha explicat, i ha esperat que aquesta investigació sigui un exercici de transparència per posar "llums i taquígrafs" a "tanta foscor democràtica".