1 de 10
CAS BORRÀS

El TSJC jutjarà Borràs a partir del 10 de febrer pels contractes a les Lletres Catalanes

La presidenta de Junts s'enfronta a una pena de 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental

Laura Borràs, al Parlament | Pau Ollé
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 18 de novembre de 2022 a les 12:30 |
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutjarà Laura Borràs els dies 10, 20, 21, 22, 23, 27 i 28 de febrer, i el dia 1 de març de 2023 pel cas de fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La Fiscalia li demana sis anys de presó i vint-i-un d'inhabilitació, i una multa de 144.000 euros pels delictes de prevaricació i falsedat documental, mentre que la defensa manté que no hi ha delicte, demana l'absolució i ja mira cap a Europa en cas de condemna. Segons el calendari previst, el primer dia serà per a les qüestions prèvies. L'interrogatori s'ha fixat per al dia 20 de febrer. Els testimonis seran els dos dies vinents, 22 i 23 de febrer. Les pericials, el 27, i la prova documental es practicarà el dia 28. El darrer dia, 1 de març, es dedicarà als informes de les parts.

El TSJC també detalla les proves que s'han acceptat per al judici. Destaca en aquest punt l'informe pericial encarregat per la defensa de Borràs a Luis Enrique Hellín, condemnat per tortura i assassinat d'una militant d'esquerres, a qui la Fiscalia ha demanat apartar de la causa. El TSJC, en la interlocutòria, confirma que ha rebut la petició del ministeri públic i que l'estudiarà. L'informe en qüestió apunta que els correus electrònics en què Borràs parla de la fragmentació i adjudicació de contractes s'haurien obtingut de manera irregular. Si axò es confirma durant la vista oral, podria caure una de les principals proves contra la presidenta de Junts. 


Borràs i el seu entorn han esgrimit que és víctima d'una persecució política, un argument que no ha utilitzat en el seu escrit de defensa i que no han comprat la resta d'actors de l'independentisme, que no van dubtar a l'hora d'aplicar el reglament del Parlament i suspendre-la com a presidenta quan se li va obrir judici oral abans de l'estiu. Fa pocs dies, el TSJC va comunicar qui seria el tribunal que jutjaria Borràs, i la seva defensa ja ha anunciat que recusarà el president, Jesus María Barrientos, apartat dels judicis contra l'independentisme per manca d'imparcialitat. El TSJC haurà de determinar si Barrientos no pot jutjar causes del procés o no pot jutjar persones d'ideologia independentista.
 

Borràs s'asseurà al banc dels acusats amb l'informàtic Isaías Herrero, que segons l'acusació es va beneficiar dels contractes adjudicats a dit per la líder de Junts quan era al capdavant de les Lletres Catalanes, i l'empresari Andreu Pujol, que va col·laborar en la trama. Herrero s'enfronta a una pena de sis anys de presó i vint-i-un d'inhabilitació, i a una multa de 72.000 euros, mentre que la pena que es demana per a Pujol és de tres anys de presó i deu d'inhabilitació, i una multa de 18.000 euros. Segons la Fiscalia, la ILC va adjudicar, a través de Borràs, 18 contractes menors que en total van sumar 335.700 euros entre els anys 2013 i 2017. En l'escrit de defensa, la defensa de Borràs ho nega tot: no hi ha hagut fraccionament de contractes, ni falsedats punibles, ni decisions arbitràries.

La Fiscalia veu fraccionament


La Fiscalia apunta que Borràs i Herrero van pactar que en cadascun dels expedients investigats aportarien tres pressupostos a nom de proveïdors diferents, dos dels quals no eren ofertes reals sinó pressupostos comparsa elaborats fal·laçment pels tres acusats amb el propòsit de simular que l'adjudicació es feia al millor licitador, encobrir que l'adjudicatari real de tots ells era Herrero i emmascarar el fraccionament il·legal d'aquests contractes". El tercer acusat, Andreu Pujol, coneixia aquestes irregularitats i va "acceptar elaborar pressupostos i factures al seu nom com a treballador autònom o a través de l'empresa APMGC&CE, de la qual era administrador únic, i va confeccionar fal·laçment aquests documents seguint les indicacions d'Herrero".


Les ofertes presentades per aquest empresari, segons el ministeri públic, eren per fer de "comparsa" o per guanyar el concurs, tot i que finalment el treball i els diners fossin per a Herrero. Altres ofertes "comparsa" van ser presentades en nom d'altres empreses, cooperatives o autònoms, algunes de les quals "elaborades directament per Borràs o el seu amic sense el consentiment dels afectats". La Fiscalia detalla els contractes menors sospitosos, amb el seu objecte, els tres pressupostos presentats, amb data, proveïdor i import, la proposta guanyadora i l'import i data del pagament al proveïdor. Borràs manté que els contractes no s'han fraccionat ni adjudicat a dit, sinó que són contractes diferents per diferents serveis.

Tres exconsellers com a testimonis


La presidenta de Junts ha demanat al tribunal que testifiquin una trentena de persones, entre les quals els tres exconsellers de Cultura que van passar pel Govern mentre ella era al capdavant de les Lletres Catalanes, Ferran Mascarell, Santi Vila i Lluís Puig. També altres directors de la Institució de les Lletres Catalanes, com Francesc Parcerisas, Joan Elies Adell i Oriol Ponsatí Murlà, que previsiblement avalaran l'actuació de Borràs a la Institució. A més, la defensa també vol que declarin dotze agents dels Mossos -van ser els qui van començar la investigació- i quatre de la Guàrdia Civil -el que la va continuar per ordre del jutge arran de filtracions des de la policia catalana.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació