HABITATGE

El Banc Santander denuncia penalment 15 activistes per ocupar una oficina contra un desnonament

Els Mossos relaten una protesta pacífica però atribueixen als activistes violació de domicili jurídic, mentre que l'entitat bancària hi suma coaccions i desordres públics

Imatge d'arxiu d'una protesta a Sants contra el Banc Santander pel desnonament d'una família vulnerable | @HabitatgeSants
per David Cobo, Barcelona, Catalunya | 20 de setembre de 2022 a les 21:35 |
Representants del Banc Santander han denunciat 15 activistes vinculats a diverses entitats del barri de Sants de Barcelona per ocupar una oficina de l'entitat bancària el passat 6 de juliol, en el marc d'una protesta per frenar el desnonament d'una família vulnerable. Els atribueixen violació de domicili jurídic, coaccions i desordres públics, segons ha avançat el programa Planta Baixa de TV3 i ha confirmat NacióDigital. En les denúncies a les quals ha tingut accés aquest diari, els Mossos d'Esquadra coincideixen a denunciar l'ocupació de l'oficina, però trenen un relat de protesta pacífica. De moment, el procés judicial es troba en fase d'instrucció i s'han citat a declarar algunes de les parts. Si avancés, però, la petició de l'entitat bancària podria implicar penes de presó per als acusats.

Una de les claus de les denúncies és la diferència de relat entre la policia catalana i els treballadors pel que fa a les implicacions de la protesta. Els Mossos descriuen una acció en què es van "desplegar diverses pancartes, amb equips de megafonia, xiulets i cantant diverses cançons". També afegeixen que quan van arribar al lloc, a tocar de l'hora de tancar l'oficina, a les 14:30h, es van trobar els manifestants asseguts a cadires o a terra. Tot seguit, la minuta policial fa constar que els participants de la protesta "en cap moment han impedit el funcionament normal de l'entitat". Una afirmació diferent al que comunica el Banc Santander en la seva denúncia. En el text remès als jutjats, els denunciants asseguren que es va acabar "impedint l'exercici de drets dels treballadors al desenvolupament de la seva feina" i "l'accés als clients" a l'interior de l'oficina. Els activistes, per la seva part, neguen de ple que interrompessin cap mena d'activitat laboral. 


Una protesta per un desnonament


Igualment, des del Santander atribueixen l'acció a un col·lectiu anomenat "Asociación de la Ocupación de Sants". Els denunciats, en canvi, asseguren que els implicats en aquella acció eren diverses entitats de la zona. Entre elles, el Grup d'Habitatge de Sants, l'associació de professionals de l'educació Arcàdia de Can Batlló, l'escola de formació permanent La Troca i l'Escoleta Popular de Sants. 


Segons apunten aquests col·lectius, la protesta es va fer amb la intenció que l'entitat bancària -propietària parcial del pis en què vivia una família en risc d'exclusió residencial amb tres menors- s'avingués a aturar el desnonament d'aquesta unitat familiar. A més, es demanava que la propietat fes una oferta de lloguer social a la família, tal com contempla la darrera norma aprovada al Parlament de Catalunya sobre la matèria, la llei 01/2022.

Finalment, quan l'horari comercial de l'oficina havia acabat i la policia va intervenir, es va desplegar un dispositiu important amb unitats d'antiavalots i servei de mediació. Les negociacions no van avançar. Així, els activistes van acabar sortint pel seu propi peu i van manifestar-se amb una marxa pel carrer fins a la seu del districte.
Aquella protesta contra un procés judicial, però, ara n'ha obert un altre. De moment, la defensa dels acusats ha quedat en mans del col·lectiu Alerta Solidària, i s'espera que les properes setmanes vagin declarant de manera esglaonada els diversos investigats. 

Els antecedents, favorables als activistes


No és la primera vegada que una acció protesta pel dret a l'habitatge acabar amb els manifestants als jutjats. Va passar amb una altra entitat bancària, en aquest cas el BBVA, després que diversos activistes ocupessin una oficina del districte de Sant Andreu l'any 2017 amb una petició similar: aturar un desnonament. I també amb tres membres del Sindicat de Llogateres, que van acabar investigats per una protesta a l'edifici de l'estètica Francis també per protestar contra un desallotjament judicial. En els dos casos, la postura més contundent la va adoptar la fiscalia, que va implicar-se reclamant penes de presó per als acusats. 

Tanmateix, el final va ser idèntic en tots dos procediments. La justícia va acabar absolent els investigats per la manca d'evidències d'una suposada violència o coaccions denunciades. Ara, s'obre un nou capítol amb un xoc de versions similar al que va envoltar aquells procediments des de l'inici. De moment, però, encara sense posicionament del ministeri fiscal.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació