Ciència

Per què ascendeixen els treballadors amb menys talent? La ciència ho explica

Un estudi guardonat amb l'IG Nobel conclou que el 80% de les promocions es deuen a la sort

L'estadística mostra que la sort és imprescindible per aconseguir ascensos | Europa Press
per NacióDigital, Barcelona, Catalunya | 16 de setembre de 2022 a les 13:08 |
"Una mica de perseverança, una mica d'esforç i el que semblava un fracàs desesperat pot convertir-se en un èxit gloriós". És una reflexió de l'escriptor Elbert Hubbard, però la literatura i la filosofia estan farcides de frases que al·ludeixen a la força interior de l'esforç i al mantra "treballa de valent, tingues altes aspiracions i mai et rendeixis". Els defensors d'aquesta premissa asseguren que la clau de l'èxit està en això. Tanmateix, la ciència ha demostrat que la sort és el factor determinant en el triomf laboral.

Els científics Alessandro Pluchino i Andrea Rapisarda han liderat l'estudi El talent contra la sort: el paper de l'atzar en l'èxit i el fracàs, amb el qual els autors pretenien analitzar empíricament els factors que afavoreixen l'ascens laboral. El treball ha estat guardonat amb l'Ig Nobel, uns premis a les investigacions més extravagants que s'ofereixen a la Universitat de Harvard.


No és la primera vegada que els autors s'apoderen del premi: ja van aconseguir-ho el 2010 per demostrar matemàticament que "les organitzacions es tornarien més eficients si promoguessin persones a l'atzar". Una premissa que es contraposa amb l'estudi d'enguany, que indica que, si bé és cert que es necessita un cert nivell d'aptituds per obtenir l'èxit, "gairebé mai les persones més talentoses arriben als cims més alts, ja que són superades per individus mitjanament talentosos i sensiblement més afortunats", tal com recull El País.

D'acord amb el seguiment de 40 anys de vida laboral, s'ha establert que el percentatge de l'èxit és 20% talent, 80% sort. Les xifres desmunten el castell de cartes de la formació acadèmica, que ha instaurat a foc en l'imaginari del jovent la idea de la meritocràcia. De fet, les conclusions de la investigació avisen dels riscs del denominat paradigma de la meritocràcia ingènua. Aquest concepte, com indica l'estudi, fa referència a "com no s'atorguen honors i recompenses a les persones més competents, perquè se subestima el paper de l'atzar entre els determinants de l'èxit".


Com a solució, Pluchino, Rapisarda i Alessio Emanuele Biondo, que s'ha unit a l'equip en aquesta anàlisi, proposen una remodelació del model perquè s'ajusti veritablement al sistema meritocràtic. "Caldria contrarestar el paper impredictible de la sort i oferir més recursos a les persones talentoses", han emfatitzat. A més, apunten que aquest mètode ha demostrat ser "més beneficiós per la societat" en tant que "augmenta la diversitat i les perspectives, fet que promou la innovació a les empreses".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació