14
de setembre
del
2022
"Les grans companyies estan obtenint guanys que mai havien somiat i no és just obtenir beneficis per la guerra i que ho hagin de pagar els contribuents". Qui ha pronunciat aquestes paraules no és cap dirigent de Podem. Tampoc Pedro Sánchez. Ha estat Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea, en el discurs que ha pronunciat en el Parlament Europeu en el debat celebrat sobre l'estat de la Unió Europea.
Von der Leyen no és una dirigent de l'esquerra alternativa. Pertany a la CDU, la formació democristiana que ha governat Alemanya durant dècades i que pertany al Partit Popular Europeu. En la seva intervenció, molt rellevant, ha explicat les principals mesures a adoptar des de Brussel·les davant la crisi energètica i la guerra a Ucraïna. Aquests són els principals elements entorn de la seva intervenció.
Un gravamen del 33% als beneficis extraordinaris
La líder europea ha anunciat un impost del 33% per a les grans companyies d'energia fòssil. Afectarà les corporacions que hagin obtingut un increment del seu guany superior al 20% en els darrers tres anys. És el que la presidenta europea ha anomenat una taxa de solidaritat. Segons els càlculs fets per Brussel·les, això implicarà recaptar uns 140.000 milions d'euros. També ha reiterat la voluntat de reformar el mercat elèctric per deslligar-lo del pes enorme del gas. Ara caldrà consensuar amb els estats com es porten a la pràctica aquests objectius.
"Els beneficis han de ser compartits i repartits entre els qui més ho necessiten", ha subratllat la política alemanya. Això en moments de crisi es diu keynesianisme, o socialdemocràcia, o capitalisme social passat en versió democristiana alemanya. Però xoca de ple amb el discurs ortodox, dominant fins no fa tant, en els centres de decisió internacional.
Reindustrialitzar Europa
Reindustrialitzar s'ha convertit en la gran consigna des de l'inici de la crisi energètica. Von der Leyen ha explicat de manera molt gràfica el pes que ha tingut fins ara la Xina en el terreny industrial: controla la indústria de processat i el 60% del liti es processa a la Xina. Ha anunciat una llei de matèries primeres crítiques -amb un especial interès en les noves tecnologies- per refer les cadenes de valor i apostar perquè "la indústria es fabriqui a Europa". Ja s'hi està treballant, com s'ha vist amb l'acord sobre bateries elèctriques, que ha fet que dues terceres parts ja es produeixen en sòl europeu.
De cara a les pimes, Von der Leyen també ha anunciat mesures com una simplificació dels tràmits tributaris i la flexibilització en els terminis de pagament per ajudar les petites i mitjanes empreses a resistir l'actual embat i que no es vegin obligades a fer fallida per manca de pagament.
Estalviar a tot cost
La Comissió Europea ha demanat als estats membres que redueixin la seva demanda elèctrica en un 10% i que estableixin un límit de 180 euros/MWh per al preu per a les tecnologies anomenades inframarginals, com són la nuclear o les renovables. Les mesures d'estalvi seran obligatòries. L'estalvi es farà efectiu fins al 31 de març del 2023 i, a més, hi haurà un estalvi del 5% en hores punta.
"Putin fracassarà"
La líder europea també ha enviat un missatge molt contundent a Moscou quan ha dit que les sancions continuaran i ha qualificat la guerra de Vladímir Putin contra Ucraïna de "guerra contra la nostra economia, la nostra energia i els nostres valors". Von der Leyen ha proclamat que "Putin fracassarà i Europa vencerà". Un clam que arriba just en un moment en què l'evolució de la guerra beneficia Ucraïna i el Kremlin topa amb dificultats greus sobre el terreny envaït.
Un baló d'oxigen per a la Moncloa
El discurs de Von der Leyen encaixa força amb el del govern espanyol, que ja va anunciar un gravamen a les elèctriques i els bancs. De fet, es dona el cas que la contradicció és enorme entre un Partit Popular Europeu, presidit per Manfred Weber, que dona suport a l'impost sobre beneficis extraordinaris a Brussel·les mentre el PP d'Alberto Núñez Feijóo s'hi oposa a Espanya i escomet contra un suposat radicalisme de Sánchez. En aquest cas, qui se situa en el mainstream de la política europea és el líder del PSOE i qui se n'allunya -per la dreta- és el cap de l'oposició.
Von der Leyen no és una dirigent de l'esquerra alternativa. Pertany a la CDU, la formació democristiana que ha governat Alemanya durant dècades i que pertany al Partit Popular Europeu. En la seva intervenció, molt rellevant, ha explicat les principals mesures a adoptar des de Brussel·les davant la crisi energètica i la guerra a Ucraïna. Aquests són els principals elements entorn de la seva intervenció.
Un gravamen del 33% als beneficis extraordinaris
La líder europea ha anunciat un impost del 33% per a les grans companyies d'energia fòssil. Afectarà les corporacions que hagin obtingut un increment del seu guany superior al 20% en els darrers tres anys. És el que la presidenta europea ha anomenat una taxa de solidaritat. Segons els càlculs fets per Brussel·les, això implicarà recaptar uns 140.000 milions d'euros. També ha reiterat la voluntat de reformar el mercat elèctric per deslligar-lo del pes enorme del gas. Ara caldrà consensuar amb els estats com es porten a la pràctica aquests objectius.
"Els beneficis han de ser compartits i repartits entre els qui més ho necessiten", ha subratllat la política alemanya. Això en moments de crisi es diu keynesianisme, o socialdemocràcia, o capitalisme social passat en versió democristiana alemanya. Però xoca de ple amb el discurs ortodox, dominant fins no fa tant, en els centres de decisió internacional.
Reindustrialitzar Europa
Reindustrialitzar s'ha convertit en la gran consigna des de l'inici de la crisi energètica. Von der Leyen ha explicat de manera molt gràfica el pes que ha tingut fins ara la Xina en el terreny industrial: controla la indústria de processat i el 60% del liti es processa a la Xina. Ha anunciat una llei de matèries primeres crítiques -amb un especial interès en les noves tecnologies- per refer les cadenes de valor i apostar perquè "la indústria es fabriqui a Europa". Ja s'hi està treballant, com s'ha vist amb l'acord sobre bateries elèctriques, que ha fet que dues terceres parts ja es produeixen en sòl europeu.
De cara a les pimes, Von der Leyen també ha anunciat mesures com una simplificació dels tràmits tributaris i la flexibilització en els terminis de pagament per ajudar les petites i mitjanes empreses a resistir l'actual embat i que no es vegin obligades a fer fallida per manca de pagament.
Estalviar a tot cost
La Comissió Europea ha demanat als estats membres que redueixin la seva demanda elèctrica en un 10% i que estableixin un límit de 180 euros/MWh per al preu per a les tecnologies anomenades inframarginals, com són la nuclear o les renovables. Les mesures d'estalvi seran obligatòries. L'estalvi es farà efectiu fins al 31 de març del 2023 i, a més, hi haurà un estalvi del 5% en hores punta.
"Putin fracassarà"
La líder europea també ha enviat un missatge molt contundent a Moscou quan ha dit que les sancions continuaran i ha qualificat la guerra de Vladímir Putin contra Ucraïna de "guerra contra la nostra economia, la nostra energia i els nostres valors". Von der Leyen ha proclamat que "Putin fracassarà i Europa vencerà". Un clam que arriba just en un moment en què l'evolució de la guerra beneficia Ucraïna i el Kremlin topa amb dificultats greus sobre el terreny envaït.
Un baló d'oxigen per a la Moncloa
El discurs de Von der Leyen encaixa força amb el del govern espanyol, que ja va anunciar un gravamen a les elèctriques i els bancs. De fet, es dona el cas que la contradicció és enorme entre un Partit Popular Europeu, presidit per Manfred Weber, que dona suport a l'impost sobre beneficis extraordinaris a Brussel·les mentre el PP d'Alberto Núñez Feijóo s'hi oposa a Espanya i escomet contra un suposat radicalisme de Sánchez. En aquest cas, qui se situa en el mainstream de la política europea és el líder del PSOE i qui se n'allunya -per la dreta- és el cap de l'oposició.