17
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
19
de setembre
a les
8:12h
L'inici del curs polític ha arrencat amb intensitat i els principals actors de l'independentisme han posat les cartes sobre la taula per intentar desencallar el procés. La discrepància estratègica entre els dos principals partits, ERC i Junts, era coneguda, com també l'amenaça de trencar el Govern, però les diferències també s'han traslladat a les dues entitats més importants del moviment independentista, l'ANC i Òmnium, que en els darrers dies han oficialitzat que no tenen una única veu sobre el rumb que ha de prendre el moviment. L'objectiu és un, però els camins per assolir-lo varien.
Els discursos de Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, i Xavier Antich, president d'Òmnium, durant la Diada ho van evidenciar, però fa mesos que les dues entitats transiten per vies que en molts aspectes són diferents. Els terminis per fer la independència, la relació amb els partits polítics durant aquest procés, l'estratègia a seguir i els aliats en el camí, o bé el to discursiu, són alguns dels elements on, en els darrers dies, s'ha vist un distanciament entre les dues entitats responsables de la mobilització als carrers, peça clau per pressionar la classe política en els moments àlgids del procés.
L'ANC aposta pel maximalisme
L'ANC ha redoblat l'aposta aquesta setmana, encoratjada per l'èxit de concurrència de la Diada, i ha exigit al Govern fer la independència l'any que ve -sense gaire més concrecions sobre com fer-la efectiva- o convocar eleccions. Al maig, Feliu va situar el termini l'any 2025, amb les eleccions al Parlament. La proposta de l'ANC no ha rebut el suport de la resta d'actors rellevants de l'independentisme. ERC i Junts -que s'ha esforçat a publicitar que l'escoltava per contraposar-se als soci- la consideren precipitada, la CUP sosté que és "màgica" i Òmnium diu que l'estudiarà, però l'entitat no es mou a dia d'avui en les mateixes coordenades que Feliu.
Un escenari d'independència el segon semestre de l'any que ve és molt improbable, si s'atén a què pensen els actors. No és l'estratègia d'ERC, centrada en una taula de diàleg que de moment no dona fruits, ni tampoc del sector més institucional de Junts. L'èxit de la manifestació de diumenge i la proposta de la llista cívica han impactat en la posició del partit. Les paraules del conseller d'Economia, Jaume Giró, aquesta setmana, certifiquen que no és favorable a declaracions d'independència sense garanties d'èxit. "Si ho fem tot igual, el resultat serà el mateix", va dir dimecres a Catalunya Ràdio.
Un dels elements clau del full de ruta de l'ANC, alimentat durant la Diada, és aquesta llista cívica, que s'impulsaria des de l'entitat per presentar-se a les eleccions al Parlament amb l'objectiu de fer la independència. Si existeix o no un espai electoral per una candidatura d'aquestes característiques depèn de molts factors, però la resta d'actors de l'independentisme no se senten còmodes amb una proposta que s'interpreta com a contrària als partits polítics i que flirteja amb un discurs populista. No són poques les veus del moviment que lamenten la deriva de l'ANC en aquest sentit.
Òmnium reclama noves veus i més fronts
Si l'ANC aposta per una estratègia dura amb els partits i concreta quant als objectius, Òmnium ha desgranat aquests darrers dies una proposta que aspira a ser conciliadora malgrat el risc de ser poc clara a ulls de les bases independentistes. L'entitat, únic espai -per ara- de trobada del sobiranisme, planteja incorporar "noves veus" a la cúpula de l'independentisme per tal de trencar l'actual dinàmica "autodestructiva" del moviment. La primera proposta passa pel "jovent organitzat", sindicats d'estudiants o associacions juvenils amb les quals Òmnium ha enfortit relacions els darrers mesos.
L'estratègia no vol superar els partits, com la llista cívica de l'ANC, sinó que aposta per treballar-hi conjuntament des del paper d'Òmnium com a entitat de la societat civil. La proposta de l'entitat -presentada quan Antich va prendre possessió i desenvolupada durant la Diada- implica dibuixar un mapa de "fronts" i avançar conjuntament en tots ells per assolir la independència. L'entitat defuig posar terminis, com ha fet en els darrers dies l'ANC, i aposta per acumular força en àmbits com el sindical o l'educatiu, i teixir "noves complicitats" més enllà dels actors independentistes actuals.
El missatge i el to del discurs també és diferent. La contundència de l'ANC contra els partits -els considera formacions "autoanomenades independentistes"- i singularment contra l'estratègia de diàleg d'ERC no és compartida per Òmnium, que manté la pressió a les formacions polítiques però sense caure en "l'antipolítica" ni buscant "culpables" pel que va passar l'any 2017, com ha dit Antich en diversos discursos recents. Malgrat la divergència evidenciada els darrers dies, la relació entre les dues entitats és bona, com apuntava Feliu en una entrevista recent, i l'objectiu final continua sent el mateix.
Els discursos de Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, i Xavier Antich, president d'Òmnium, durant la Diada ho van evidenciar, però fa mesos que les dues entitats transiten per vies que en molts aspectes són diferents. Els terminis per fer la independència, la relació amb els partits polítics durant aquest procés, l'estratègia a seguir i els aliats en el camí, o bé el to discursiu, són alguns dels elements on, en els darrers dies, s'ha vist un distanciament entre les dues entitats responsables de la mobilització als carrers, peça clau per pressionar la classe política en els moments àlgids del procés.
L'ANC aposta pel maximalisme
L'ANC ha redoblat l'aposta aquesta setmana, encoratjada per l'èxit de concurrència de la Diada, i ha exigit al Govern fer la independència l'any que ve -sense gaire més concrecions sobre com fer-la efectiva- o convocar eleccions. Al maig, Feliu va situar el termini l'any 2025, amb les eleccions al Parlament. La proposta de l'ANC no ha rebut el suport de la resta d'actors rellevants de l'independentisme. ERC i Junts -que s'ha esforçat a publicitar que l'escoltava per contraposar-se als soci- la consideren precipitada, la CUP sosté que és "màgica" i Òmnium diu que l'estudiarà, però l'entitat no es mou a dia d'avui en les mateixes coordenades que Feliu.
Un escenari d'independència el segon semestre de l'any que ve és molt improbable, si s'atén a què pensen els actors. No és l'estratègia d'ERC, centrada en una taula de diàleg que de moment no dona fruits, ni tampoc del sector més institucional de Junts. L'èxit de la manifestació de diumenge i la proposta de la llista cívica han impactat en la posició del partit. Les paraules del conseller d'Economia, Jaume Giró, aquesta setmana, certifiquen que no és favorable a declaracions d'independència sense garanties d'èxit. "Si ho fem tot igual, el resultat serà el mateix", va dir dimecres a Catalunya Ràdio.
Un dels elements clau del full de ruta de l'ANC, alimentat durant la Diada, és aquesta llista cívica, que s'impulsaria des de l'entitat per presentar-se a les eleccions al Parlament amb l'objectiu de fer la independència. Si existeix o no un espai electoral per una candidatura d'aquestes característiques depèn de molts factors, però la resta d'actors de l'independentisme no se senten còmodes amb una proposta que s'interpreta com a contrària als partits polítics i que flirteja amb un discurs populista. No són poques les veus del moviment que lamenten la deriva de l'ANC en aquest sentit.
Òmnium reclama noves veus i més fronts
Si l'ANC aposta per una estratègia dura amb els partits i concreta quant als objectius, Òmnium ha desgranat aquests darrers dies una proposta que aspira a ser conciliadora malgrat el risc de ser poc clara a ulls de les bases independentistes. L'entitat, únic espai -per ara- de trobada del sobiranisme, planteja incorporar "noves veus" a la cúpula de l'independentisme per tal de trencar l'actual dinàmica "autodestructiva" del moviment. La primera proposta passa pel "jovent organitzat", sindicats d'estudiants o associacions juvenils amb les quals Òmnium ha enfortit relacions els darrers mesos.
L'estratègia no vol superar els partits, com la llista cívica de l'ANC, sinó que aposta per treballar-hi conjuntament des del paper d'Òmnium com a entitat de la societat civil. La proposta de l'entitat -presentada quan Antich va prendre possessió i desenvolupada durant la Diada- implica dibuixar un mapa de "fronts" i avançar conjuntament en tots ells per assolir la independència. L'entitat defuig posar terminis, com ha fet en els darrers dies l'ANC, i aposta per acumular força en àmbits com el sindical o l'educatiu, i teixir "noves complicitats" més enllà dels actors independentistes actuals.
El missatge i el to del discurs també és diferent. La contundència de l'ANC contra els partits -els considera formacions "autoanomenades independentistes"- i singularment contra l'estratègia de diàleg d'ERC no és compartida per Òmnium, que manté la pressió a les formacions polítiques però sense caure en "l'antipolítica" ni buscant "culpables" pel que va passar l'any 2017, com ha dit Antich en diversos discursos recents. Malgrat la divergència evidenciada els darrers dies, la relació entre les dues entitats és bona, com apuntava Feliu en una entrevista recent, i l'objectiu final continua sent el mateix.